Manual de conversa

ca Al tren   »   ka მატარებელში

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [ოცდათოთხმეტი]

34 [otsdatotkhmet\'i]

მატარებელში

[mat'arebelshi]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? ე-----ლი-ი- მ-ტარე-ე-ია? ე- ბ------- მ----------- ე- ბ-რ-ი-ი- მ-ტ-რ-ბ-ლ-ა- ------------------------ ეს ბერლინის მატარებელია? 0
es berlin-s--a-'a--beli-? e- b------- m------------ e- b-r-i-i- m-t-a-e-e-i-? ------------------------- es berlinis mat'arebelia?
Quan surt el tren? რ--ის--ადი- --ტ-რ-ბ-ლი? რ---- გ---- მ---------- რ-დ-ს გ-დ-ს მ-ტ-რ-ბ-ლ-? ----------------------- როდის გადის მატარებელი? 0
ro--s -adis---t-ar----i? r---- g---- m----------- r-d-s g-d-s m-t-a-e-e-i- ------------------------ rodis gadis mat'arebeli?
Quan arriba el tren a Berlín? როდ-- ჩა--ს--ატარ-ბე-- -ერლინშ-? რ---- ჩ---- მ--------- ბ-------- რ-დ-ს ჩ-დ-ს მ-ტ-რ-ბ-ლ- ბ-რ-ი-შ-? -------------------------------- როდის ჩადის მატარებელი ბერლინში? 0
ro-is-ch---s-------ebe-i----li--h-? r---- c----- m---------- b--------- r-d-s c-a-i- m-t-a-e-e-i b-r-i-s-i- ----------------------------------- rodis chadis mat'arebeli berlinshi?
Perdó, que puc passar? მა----ე-, -ე-ძ--ბ---ა--ა-ო? მ-------- შ------- გ------- მ-პ-ტ-ე-, შ-ი-ლ-ბ- გ-ვ-ა-ო- --------------------------- მაპატიეთ, შეიძლება გავიარო? 0
map-a--i--- ------l--------ar-? m---------- s--------- g------- m-p-a-'-e-, s-e-d-l-b- g-v-a-o- ------------------------------- map'at'iet, sheidzleba gaviaro?
Crec que és el meu seient. მ-ო--- ე--ჩე-ი-ა-გ--ია. მ----- ე- ჩ--- ა------- მ-ო-ი- ე- ჩ-მ- ა-გ-ლ-ა- ----------------------- მგონი, ეს ჩემი ადგილია. 0
m---i- -s-----i--dgi--a. m----- e- c---- a------- m-o-i- e- c-e-i a-g-l-a- ------------------------ mgoni, es chemi adgilia.
Crec que vostè està assegut al meu lloc. მგ---,-თქ-ენ ჩ-მ-----ი-------ართ. მ----- თ---- ჩ--- ა------ ზ------ მ-ო-ი- თ-ვ-ნ ჩ-მ- ა-გ-ლ-ე ზ-ხ-რ-. --------------------------------- მგონი, თქვენ ჩემს ადგილზე ზიხართ. 0
m-oni- tk--n-c-e-s ---i--- ---ha--. m----- t---- c---- a------ z------- m-o-i- t-v-n c-e-s a-g-l-e z-k-a-t- ----------------------------------- mgoni, tkven chems adgilze zikhart.
On és el cotxe-llit? სად ---ს -აძი-ე---ი--აგ-ნი? ს-- ა--- ს--------- ვ------ ს-დ ა-ი- ს-ძ-ნ-ბ-ლ- ვ-გ-ნ-? --------------------------- სად არის საძინებელი ვაგონი? 0
s-d--ri- s-dz-n-beli-v--o--? s-- a--- s---------- v------ s-d a-i- s-d-i-e-e-i v-g-n-? ---------------------------- sad aris sadzinebeli vagoni?
El cotxe-llit és a la cua del tren. და-ა-ი-ებ-ლ- -აგ--ი -ატ-რე--ის ბ-ლ----. დ----------- ვ----- მ--------- ბ------- დ-ს-ძ-ნ-ბ-ლ- ვ-გ-ნ- მ-ტ-რ-ბ-ი- ბ-ლ-შ-ა- --------------------------------------- დასაძინებელი ვაგონი მატარებლის ბოლოშია. 0
d-sa--i-ebe-i-v-g-ni -----r-bl-s bo-osh--. d------------ v----- m---------- b-------- d-s-d-i-e-e-i v-g-n- m-t-a-e-l-s b-l-s-i-. ------------------------------------------ dasadzinebeli vagoni mat'areblis boloshia.
On és el restaurant? – En el cap. დ---ა---რ-- --ს-დ-ლო----ო--? –---ს-წყ-ს--. დ- ს-- ა--- ს------- ვ------ – დ---------- დ- ს-დ ა-ი- ს-ს-დ-ლ- ვ-გ-ნ-? – დ-ს-წ-ი-შ-. ------------------------------------------ და სად არის სასადილო ვაგონი? – დასაწყისში. 0
da-s---ari--s--adi-o vag--i--- dasa-s'-i-s--. d- s-- a--- s------- v------ – d------------- d- s-d a-i- s-s-d-l- v-g-n-? – d-s-t-'-i-s-i- --------------------------------------------- da sad aris sasadilo vagoni? – dasats'qisshi.
Puc dormir a sota? შეიძლება-ქვ--ოთ -ავ-ძ---? შ------- ქ----- დ-------- შ-ი-ლ-ბ- ქ-ე-ო- დ-ვ-ძ-ნ-? ------------------------- შეიძლება ქვემოთ დავიძინო? 0
s---d----a -vemo---av----n-? s--------- k----- d--------- s-e-d-l-b- k-e-o- d-v-d-i-o- ---------------------------- sheidzleba kvemot davidzino?
Puc dormir al mig? შ--ძ--ბ--შუა-- ---იძ--ო? შ------- შ---- დ-------- შ-ი-ლ-ბ- შ-ა-ი დ-ვ-ძ-ნ-? ------------------------ შეიძლება შუაში დავიძინო? 0
sheidzle-a-sh------da---zin-? s--------- s------ d--------- s-e-d-l-b- s-u-s-i d-v-d-i-o- ----------------------------- sheidzleba shuashi davidzino?
Puc dormir a dalt? შეი--ე-- ზ-მ-თ--ა-იძინო? შ------- ზ---- დ-------- შ-ი-ლ-ბ- ზ-მ-თ დ-ვ-ძ-ნ-? ------------------------ შეიძლება ზემოთ დავიძინო? 0
sh-i-zle-a ze-----a-idz-no? s--------- z---- d--------- s-e-d-l-b- z-m-t d-v-d-i-o- --------------------------- sheidzleba zemot davidzino?
Quan serem a la frontera? რო-ი- ---ალ---ა-ღვ--თ-ნ? რ---- მ----- ს---------- რ-დ-ს მ-ვ-ლ- ს-ზ-ვ-რ-ა-? ------------------------ როდის მივალთ საზღვართან? 0
rod-s-m--a---s--gh-a---n? r---- m----- s----------- r-d-s m-v-l- s-z-h-a-t-n- ------------------------- rodis mivalt sazghvartan?
Quant dura el viatge a Berlín? რა------ა-- გრძ-ლდე-ა მგ--------ბე-ლ-ნამ--? რ----- ხ--- გ-------- მ-------- ბ---------- რ-მ-ე- ხ-ნ- გ-ძ-ლ-ე-ა მ-ზ-ვ-ო-ა ბ-რ-ი-ა-დ-? ------------------------------------------- რამდენ ხანს გრძელდება მგზავრობა ბერლინამდე? 0
r-m--- -h-n- -r-z-l--b- m--a-r--a ber--n-mde? r----- k---- g--------- m-------- b---------- r-m-e- k-a-s g-d-e-d-b- m-z-v-o-a b-r-i-a-d-? --------------------------------------------- ramden khans grdzeldeba mgzavroba berlinamde?
Que el tren té retard? მ--ა--ბე-ი ---ი--ე-ს? მ--------- ი--------- მ-ტ-რ-ბ-ლ- ი-ვ-ა-ე-ს- --------------------- მატარებელი იგვიანებს? 0
m--'-r-beli ig--ane-s? m---------- i--------- m-t-a-e-e-i i-v-a-e-s- ---------------------- mat'arebeli igvianebs?
Teniu res per llegir? გ-ქ-თ-რა-ე ს--ი-ხავ-? გ---- რ--- ს--------- გ-ქ-თ რ-მ- ს-კ-თ-ა-ი- --------------------- გაქვთ რამე საკითხავი? 0
g-k------e-s-k-i---avi? g---- r--- s----------- g-k-t r-m- s-k-i-k-a-i- ----------------------- gakvt rame sak'itkhavi?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? შ-იძლებ- -ქ--ამე-----ე--ს--ნ------ლი- ყიდვა? შ------- ა- რ--- ს------- ა- ს------- ყ----- შ-ი-ლ-ბ- ა- რ-მ- ს-ჭ-ე-ი- ა- ს-ს-ე-ი- ყ-დ-ა- -------------------------------------------- შეიძლება აქ რამე საჭმელის ან სასმელის ყიდვა? 0
s--idz--ba -k r-me -a-h'-e-----n-s--meli--qidva? s--------- a- r--- s--------- a- s------- q----- s-e-d-l-b- a- r-m- s-c-'-e-i- a- s-s-e-i- q-d-a- ------------------------------------------------ sheidzleba ak rame sach'melis an sasmelis qidva?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? შე-ი-ლ-----.0- სა--ზე -ა-აღ--ძ--? შ-------- 7--- ს----- გ---------- შ-გ-ძ-ი-თ 7-0- ს-ა-ზ- გ-მ-ღ-ი-ო-? --------------------------------- შეგიძლიათ 7.00 საათზე გამაღვიძოთ? 0
sh-gidzli-- 7-----a-t-e-gama-h--d-ot? s---------- 7--- s----- g------------ s-e-i-z-i-t 7-0- s-a-z- g-m-g-v-d-o-? ------------------------------------- shegidzliat 7.00 saatze gamaghvidzot?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!