Manual de conversa

ca Fer compres   »   ka ყიდვა

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [ორმოცდათოთხმეტი]

54 [ormotsdatotkhmet\'i]

ყიდვა

[qidva]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Vull comprar un regal. საჩუქრი- ყი--ა -ინდ-. ს------- ყ---- მ----- ს-ჩ-ქ-ი- ყ-დ-ა მ-ნ-ა- --------------------- საჩუქრის ყიდვა მინდა. 0
sa------s qid-a m----. s-------- q---- m----- s-c-u-r-s q-d-a m-n-a- ---------------------- sachukris qidva minda.
Però res massa car. მ----მ --ც--უ-ი----ვირის. მ----- ა-- თ- ი-- ძ------ მ-გ-ა- ა-ც თ- ი-ე ძ-ი-ი-. ------------------------- მაგრამ არც თუ ისე ძვირის. 0
mag-----r-s-----se dz---i-. m----- a--- t- i-- d------- m-g-a- a-t- t- i-e d-v-r-s- --------------------------- magram arts tu ise dzviris.
Potser una bossa? იქ--ბ ხელ-ა--ა? ი---- ხ-------- ი-ნ-ბ ხ-ლ-ა-თ-? --------------- იქნებ ხელჩანთა? 0
i-n-- ---lc-an--? i---- k---------- i-n-b k-e-c-a-t-? ----------------- ikneb khelchanta?
De quin color la vol? რა-ფერი გ--ბა--? რ- ფ--- გ------- რ- ფ-რ- გ-ე-ა-თ- ---------------- რა ფერი გნებავთ? 0
ra-p--i--neb---? r- p--- g------- r- p-r- g-e-a-t- ---------------- ra peri gnebavt?
Negra, marró o blanca? შა-ი, -ა-ისფერი თ- თე-რი? შ---- ყ-------- თ- თ----- შ-ვ-, ყ-ვ-ს-ე-ი თ- თ-თ-ი- ------------------------- შავი, ყავისფერი თუ თეთრი? 0
sha-i,---v-s--r- ----e-ri? s----- q-------- t- t----- s-a-i- q-v-s-e-i t- t-t-i- -------------------------- shavi, qavisperi tu tetri?
Una de gran o petita? დ--- -----ტ--ა? დ--- თ- პ------ დ-დ- თ- პ-ტ-რ-? --------------- დიდი თუ პატარა? 0
d--i -u--'at-a-a? d--- t- p-------- d-d- t- p-a-'-r-? ----------------- didi tu p'at'ara?
Que puc veure aquesta? შ--ძ---ა-ვ----? შ------- ვ----- შ-ი-ლ-ბ- ვ-ა-ო- --------------- შეიძლება ვნახო? 0
she--zleba-----ho? s--------- v------ s-e-d-l-b- v-a-h-? ------------------ sheidzleba vnakho?
És de cuir? ტყ-ვის---ის? ტ----- ა---- ტ-ა-ი- ა-ი-? ------------ ტყავის არის? 0
t-qa------is? t------ a---- t-q-v-s a-i-? ------------- t'qavis aris?
O de plàstic? თ--ხე---ნუ--ა? თ- ხ---------- თ- ხ-ლ-ვ-უ-ი-? -------------- თუ ხელოვნურია? 0
t--khe-o----ia? t- k----------- t- k-e-o-n-r-a- --------------- tu khelovnuria?
De cuir, és clar. ტ----ს--რ- თქ-- --დ-. ტ------ რ- თ--- უ---- ტ-ა-ი-, რ- თ-მ- უ-დ-. --------------------- ტყავის, რა თქმა უნდა. 0
t'--v--- ra tkm- und-. t------- r- t--- u---- t-q-v-s- r- t-m- u-d-. ---------------------- t'qavis, ra tkma unda.
És de molt bona qualitat. ე- -ა-სა---რებ----ა-ი---ა---. ე- გ------------ ხ----------- ე- გ-ნ-ა-უ-რ-ბ-თ ხ-რ-ს-ი-ნ-ა- ----------------------------- ეს განსაკუთრებით ხარისხიანია. 0
e---a--a--ut-ebit------s-h-a--a. e- g------------- k------------- e- g-n-a-'-t-e-i- k-a-i-k-i-n-a- -------------------------------- es gansak'utrebit khariskhiania.
I la bossa és realment a un bon preu. ხ--ჩან-- მა---ა- -აფ--. ხ------- მ------ ი----- ხ-ლ-ა-თ- მ-რ-ლ-ც ი-ფ-ა- ----------------------- ხელჩანთა მართლაც იაფია. 0
kh--c---ta -----ats------. k--------- m------- i----- k-e-c-a-t- m-r-l-t- i-p-a- -------------------------- khelchanta martlats iapia.
M’agrada. მ----ნ-. მ------- მ-მ-ო-ს- -------- მომწონს. 0
m---s-on-. m--------- m-m-s-o-s- ---------- momts'ons.
La compro. ვიყიდი. ვ------ ვ-ყ-დ-. ------- ვიყიდი. 0
v-q-d-. v------ v-q-d-. ------- viqidi.
La puc tornar, si de cas? გ-მ--ვ-ა-შ---ძ--ბე---? გ------- შ------------ გ-მ-ც-ლ- შ-ს-ძ-ე-ე-ი-? ---------------------- გამოცვლა შესაძლებელია? 0
g--o---l-----sa-zle-el-a? g-------- s-------------- g-m-t-v-a s-e-a-z-e-e-i-? ------------------------- gamotsvla shesadzlebelia?
Naturalment. რა --მა უნდ-. რ- თ--- უ---- რ- თ-მ- უ-დ-. ------------- რა თქმა უნდა. 0
r- tkma-un-a. r- t--- u---- r- t-m- u-d-. ------------- ra tkma unda.
L’empaquetem per regal. გა----ე---რ--ორ---ა----რ-. გ-------- რ----- ს-------- გ-გ-ხ-ე-თ რ-გ-რ- ს-ჩ-ქ-რ-. -------------------------- გაგიხვევთ როგორც საჩუქარს. 0
g-gikhvevt -o-or---sa-huk---. g--------- r------ s--------- g-g-k-v-v- r-g-r-s s-c-u-a-s- ----------------------------- gagikhvevt rogorts sachukars.
La caixa és allà. იქ-ა----სა-არო. ი- ა--- ს------ ი- ა-ი- ს-ლ-რ-. --------------- იქ არის სალარო. 0
i- --i--s---r-. i- a--- s------ i- a-i- s-l-r-. --------------- ik aris salaro.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...