Manual de conversa

ca A cal metge   »   ka ექიმთან

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [ორმოცდაჩვიდმეტი]

57 [ormotsdachvidmet'i]

ექიმთან

ekimtan

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. ექ----ნ -ა- -ა-ერი--. ე______ ვ__ ჩ________ ე-ი-თ-ნ ვ-რ ჩ-წ-რ-ლ-. --------------------- ექიმთან ვარ ჩაწერილი. 0
e-im-----ar ----s'erili. e______ v__ c___________ e-i-t-n v-r c-a-s-e-i-i- ------------------------ ekimtan var chats'erili.
Tinc una cita a les deu en punt. ათ-ს-ათზ- ვარ --წ---ლი. ა_ ს_____ ვ__ ჩ________ ა- ს-ა-ზ- ვ-რ ჩ-წ-რ-ლ-. ----------------------- ათ საათზე ვარ ჩაწერილი. 0
at-saat-- -ar--ha--'-ri-i. a_ s_____ v__ c___________ a- s-a-z- v-r c-a-s-e-i-i- -------------------------- at saatze var chats'erili.
Com es diu vostè? რ- -ქვ-ა-? რ_ გ______ რ- გ-ვ-ა-? ---------- რა გქვიათ? 0
ra g-v-at? r_ g______ r- g-v-a-? ---------- ra gkviat?
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. თ- -ეიძლ-ბ-, მ--აც--ლ---ა----დაბრ--ნდი-! თ_ შ________ მ_______ ო_____ დ__________ თ- შ-ი-ლ-ბ-, მ-ს-ც-ე- ო-ა-შ- დ-ბ-ძ-ნ-ი-! ---------------------------------------- თუ შეიძლება, მოსაცდელ ოთახში დაბრძანდით! 0
tu-s-e-dz--ba--m---t--e- ot-k-s-- dabr-zandi-! t_ s__________ m________ o_______ d___________ t- s-e-d-l-b-, m-s-t-d-l o-a-h-h- d-b-d-a-d-t- ---------------------------------------------- tu sheidzleba, mosatsdel otakhshi dabrdzandit!
El metge ja arriba. ე--მი---ლ--- მო--. ე____ ა_____ მ____ ე-ი-ი ა-ლ-ვ- მ-ვ-. ------------------ ექიმი ახლავე მოვა. 0
eki-i-a-h------ov-. e____ a______ m____ e-i-i a-h-a-e m-v-. ------------------- ekimi akhlave mova.
On està assegurat (-ada]? ს---ხ-რთ-დაზღ--უ-ი? ს__ ხ___ დ_________ ს-დ ხ-რ- დ-ზ-ვ-უ-ი- ------------------- სად ხართ დაზღვეული? 0
sad k-art--az--v--li? s__ k____ d__________ s-d k-a-t d-z-h-e-l-? --------------------- sad khart dazghveuli?
En què li puc ajudar? რ-თ -ემი------ა--ხ-არ-თ? რ__ შ_______ დ__________ რ-თ შ-მ-ძ-ი- დ-გ-ხ-ა-ო-? ------------------------ რით შემიძლია დაგეხმაროთ? 0
rit-s--mid--i---age-h-a--t? r__ s_________ d___________ r-t s-e-i-z-i- d-g-k-m-r-t- --------------------------- rit shemidzlia dagekhmarot?
Que li fa mal alguna cosa? გ-კ-ვათ? გ_______ გ-კ-ვ-თ- -------- გტკივათ? 0
g--k---at? g_________ g-'-'-v-t- ---------- gt'k'ivat?
On li fa mal? ს-დ -ტკი--თ? ს__ გ_______ ს-დ გ-კ-ვ-თ- ------------ სად გტკივათ? 0
sad g-'k-iva-? s__ g_________ s-d g-'-'-v-t- -------------- sad gt'k'ivat?
Encara em fa mal l’esquena. ზ-რ-- --კ---. ზ____ მ______ ზ-რ-ი მ-კ-ვ-. ------------- ზურგი მტკივა. 0
zu-g- m-'----a. z____ m________ z-r-i m-'-'-v-. --------------- zurgi mt'k'iva.
Tinc sovint mals de cap. ხ----- -ავი მ-კივ-. ხ_____ თ___ მ______ ხ-ი-ა- თ-ვ- მ-კ-ვ-. ------------------- ხშირად თავი მტკივა. 0
k-s--ra- t--- -t'-----. k_______ t___ m________ k-s-i-a- t-v- m-'-'-v-. ----------------------- khshirad tavi mt'k'iva.
A vegades em fa mal la panxa. ზო-ჯერ-მუცე------ივ-. ზ_____ მ_____ მ______ ზ-გ-ე- მ-ც-ლ- მ-კ-ვ-. --------------------- ზოგჯერ მუცელი მტკივა. 0
zo--e--m---e-- ------v-. z_____ m______ m________ z-g-e- m-t-e-i m-'-'-v-. ------------------------ zogjer mutseli mt'k'iva.
Tregui’s la part de dalt, si us plau! თუ -----ე----ემო- გა-ხადე-! თ_ შ_______ ზ____ გ________ თ- შ-ი-ლ-ბ- ზ-მ-თ გ-ი-ა-ე-! --------------------------- თუ შეიძლება ზემოთ გაიხადეთ! 0
t------dzle-- z---t-----h-de-! t_ s_________ z____ g_________ t- s-e-d-l-b- z-m-t g-i-h-d-t- ------------------------------ tu sheidzleba zemot gaikhadet!
Si us plau, estiri’s a la llitera! თ- ---ძლ-ბ- საწო----დ-წე-ით! თ_ შ_______ ს______ დ_______ თ- შ-ი-ლ-ბ- ს-წ-ლ-ე დ-წ-ქ-თ- ---------------------------- თუ შეიძლება საწოლზე დაწექით! 0
tu-she----e-a -ats'-l-e da-s-ek-t! t_ s_________ s________ d_________ t- s-e-d-l-b- s-t-'-l-e d-t-'-k-t- ---------------------------------- tu sheidzleba sats'olze dats'ekit!
La tensió és normal. წნ-ვ- --სრიგ-ი-. წ____ წ_________ წ-ე-ა წ-ს-ი-შ-ა- ---------------- წნევა წესრიგშია. 0
t-'-ev---s'----g--ia. t______ t____________ t-'-e-a t-'-s-i-s-i-. --------------------- ts'neva ts'esrigshia.
Ara li posaré una injecció. ნე-------ი--თ-ბ-. ნ____ გ__________ ნ-მ-ს გ-გ-კ-თ-ბ-. ----------------- ნემსს გაგიკეთებთ. 0
n-------------e--. n____ g___________ n-m-s g-g-k-e-e-t- ------------------ nemss gagik'etebt.
Li prescric unes pastilles. ტა-ლ-ტ-ბ-----ც--თ. ტ________ მ_______ ტ-ბ-ე-ე-ს მ-გ-ე-თ- ------------------ ტაბლეტებს მოგცემთ. 0
t-a------bs-mo------. t__________ m________ t-a-l-t-e-s m-g-s-m-. --------------------- t'ablet'ebs mogtsemt.
Li dono una recepta per a la farmàcia. რ-ც--ტ- გა-ო-იწე---ა--ია--სთ---. რ______ გ_________ ა____________ რ-ც-პ-ს გ-მ-გ-წ-რ- ა-თ-ა-ი-თ-ი-. -------------------------------- რეცეპტს გამოგიწერთ აფთიაქისთვის. 0
r-ts--'-'------g-ts--rt-ap-i--i----s. r_________ g___________ a____________ r-t-e-'-'- g-m-g-t-'-r- a-t-a-i-t-i-. ------------------------------------- retsep't's gamogits'ert aptiakistvis.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

MP3 català + georgià (1-100) MP3 georgià (1-100)
No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!