Manual de conversa

ca A cal metge   »   ka ექიმთან

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [ორმოცდაჩვიდმეტი]

57 [ormotsdachvidmet\'i]

ექიმთან

[ekimtan]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. ე-იმ--- --რ ჩ-წ-----. ექიმთან ვარ ჩაწერილი. ე-ი-თ-ნ ვ-რ ჩ-წ-რ-ლ-. --------------------- ექიმთან ვარ ჩაწერილი. 0
e----an --r-ch--s--r---. ekimtan var chats'erili. e-i-t-n v-r c-a-s-e-i-i- ------------------------ ekimtan var chats'erili.
Tinc una cita a les deu en punt. ათ --ათ-- ვარ -აწ-რი--. ათ საათზე ვარ ჩაწერილი. ა- ს-ა-ზ- ვ-რ ჩ-წ-რ-ლ-. ----------------------- ათ საათზე ვარ ჩაწერილი. 0
a--saa--e-va--ch---'e-ili. at saatze var chats'erili. a- s-a-z- v-r c-a-s-e-i-i- -------------------------- at saatze var chats'erili.
Com es diu vostè? რ- გქვიათ? რა გქვიათ? რ- გ-ვ-ა-? ---------- რა გქვიათ? 0
r--gk----? ra gkviat? r- g-v-a-? ---------- ra gkviat?
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. თ- შ-იძ-ებ-,-მო-ა--ე- -თახ-ი--აბ--ა--ით! თუ შეიძლება, მოსაცდელ ოთახში დაბრძანდით! თ- შ-ი-ლ-ბ-, მ-ს-ც-ე- ო-ა-შ- დ-ბ-ძ-ნ-ი-! ---------------------------------------- თუ შეიძლება, მოსაცდელ ოთახში დაბრძანდით! 0
tu-s-ei-z-eb----o-at--el o-akh----dab-d-----t! tu sheidzleba, mosatsdel otakhshi dabrdzandit! t- s-e-d-l-b-, m-s-t-d-l o-a-h-h- d-b-d-a-d-t- ---------------------------------------------- tu sheidzleba, mosatsdel otakhshi dabrdzandit!
El metge ja arriba. ე-ი-ი ახ-ა-----ვა. ექიმი ახლავე მოვა. ე-ი-ი ა-ლ-ვ- მ-ვ-. ------------------ ექიმი ახლავე მოვა. 0
ekimi -k------mo-a. ekimi akhlave mova. e-i-i a-h-a-e m-v-. ------------------- ekimi akhlave mova.
On està assegurat (-ada)? სად-ხ--თ---ზ--ეულ-? სად ხართ დაზღვეული? ს-დ ხ-რ- დ-ზ-ვ-უ-ი- ------------------- სად ხართ დაზღვეული? 0
sad--h-rt-d---hv-uli? sad khart dazghveuli? s-d k-a-t d-z-h-e-l-? --------------------- sad khart dazghveuli?
En què li puc ajudar? რ-თ--ემიძ-ია დ-გ-ხმა--თ? რით შემიძლია დაგეხმაროთ? რ-თ შ-მ-ძ-ი- დ-გ-ხ-ა-ო-? ------------------------ რით შემიძლია დაგეხმაროთ? 0
ri- ---m---l-- ------m--ot? rit shemidzlia dagekhmarot? r-t s-e-i-z-i- d-g-k-m-r-t- --------------------------- rit shemidzlia dagekhmarot?
Que li fa mal alguna cosa? გტ-ივ--? გტკივათ? გ-კ-ვ-თ- -------- გტკივათ? 0
g----i---? gt'k'ivat? g-'-'-v-t- ---------- gt'k'ivat?
On li fa mal? ს-- გ-კ-ვ--? სად გტკივათ? ს-დ გ-კ-ვ-თ- ------------ სად გტკივათ? 0
s-d---'k'-v-t? sad gt'k'ivat? s-d g-'-'-v-t- -------------- sad gt'k'ivat?
Encara em fa mal l’esquena. ზ-რგი მ-კი--. ზურგი მტკივა. ზ-რ-ი მ-კ-ვ-. ------------- ზურგი მტკივა. 0
z--gi mt-k-iv-. zurgi mt'k'iva. z-r-i m-'-'-v-. --------------- zurgi mt'k'iva.
Tinc sovint mals de cap. ხ---ად -ავი მტკივა. ხშირად თავი მტკივა. ხ-ი-ა- თ-ვ- მ-კ-ვ-. ------------------- ხშირად თავი მტკივა. 0
k--h---- -a-i ---k'---. khshirad tavi mt'k'iva. k-s-i-a- t-v- m-'-'-v-. ----------------------- khshirad tavi mt'k'iva.
A vegades em fa mal la panxa. ზ-გ-ე--მ--ე-ი-მ-კ-ვა. ზოგჯერ მუცელი მტკივა. ზ-გ-ე- მ-ც-ლ- მ-კ-ვ-. --------------------- ზოგჯერ მუცელი მტკივა. 0
zo-j-r -ut-e-- mt-k---a. zogjer mutseli mt'k'iva. z-g-e- m-t-e-i m-'-'-v-. ------------------------ zogjer mutseli mt'k'iva.
Tregui’s la part de dalt, si us plau! თუ -ეიძ-ება ზემ-თ -ა-ხ-დე-! თუ შეიძლება ზემოთ გაიხადეთ! თ- შ-ი-ლ-ბ- ზ-მ-თ გ-ი-ა-ე-! --------------------------- თუ შეიძლება ზემოთ გაიხადეთ! 0
tu----i-zleb--zemo- gaik-a---! tu sheidzleba zemot gaikhadet! t- s-e-d-l-b- z-m-t g-i-h-d-t- ------------------------------ tu sheidzleba zemot gaikhadet!
Si us plau, estiri’s a la llitera! თუ-შეი--ე------ო-ზე და-ექით! თუ შეიძლება საწოლზე დაწექით! თ- შ-ი-ლ-ბ- ს-წ-ლ-ე დ-წ-ქ-თ- ---------------------------- თუ შეიძლება საწოლზე დაწექით! 0
tu-s---d--eba -a---ol-----t--e-it! tu sheidzleba sats'olze dats'ekit! t- s-e-d-l-b- s-t-'-l-e d-t-'-k-t- ---------------------------------- tu sheidzleba sats'olze dats'ekit!
La tensió és normal. წ-ე-- წესრ--შია. წნევა წესრიგშია. წ-ე-ა წ-ს-ი-შ-ა- ---------------- წნევა წესრიგშია. 0
ts'-e-------srigs-ia. ts'neva ts'esrigshia. t-'-e-a t-'-s-i-s-i-. --------------------- ts'neva ts'esrigshia.
Ara li posaré una injecció. ნემს--გ-გიკ-თ-ბთ. ნემსს გაგიკეთებთ. ნ-მ-ს გ-გ-კ-თ-ბ-. ----------------- ნემსს გაგიკეთებთ. 0
nem-- --gik'---b-. nemss gagik'etebt. n-m-s g-g-k-e-e-t- ------------------ nemss gagik'etebt.
Li prescric unes pastilles. ტა-ლე---ს -ო--ე-თ. ტაბლეტებს მოგცემთ. ტ-ბ-ე-ე-ს მ-გ-ე-თ- ------------------ ტაბლეტებს მოგცემთ. 0
t-a------bs----t--m-. t'ablet'ebs mogtsemt. t-a-l-t-e-s m-g-s-m-. --------------------- t'ablet'ebs mogtsemt.
Li dono una recepta per a la farmàcia. რ--ე-ტ--გ-მ---წ-რ----თიაქ-სთ-ი-. რეცეპტს გამოგიწერთ აფთიაქისთვის. რ-ც-პ-ს გ-მ-გ-წ-რ- ა-თ-ა-ი-თ-ი-. -------------------------------- რეცეპტს გამოგიწერთ აფთიაქისთვის. 0
r-tsep'-'s--amo-its--rt apti-kis-vis. retsep't's gamogits'ert aptiakistvis. r-t-e-'-'- g-m-g-t-'-r- a-t-a-i-t-i-. ------------------------------------- retsep't's gamogits'ert aptiakistvis.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!