Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   ka გზის გაკვლევა

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [ორმოცი]

40 [ormotsi]

გზის გაკვლევა

[gzis gak'vleva]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Perdoni! მ-პ-ტ-ე-! მ-------- მ-პ-ტ-ე-! --------- მაპატიეთ! 0
m---at--et! m---------- m-p-a-'-e-! ----------- map'at'iet!
Que em podria ajudar? შ--იძლ-ათ და-ეხ---ო-? შ-------- დ---------- შ-გ-ძ-ი-თ დ-მ-ხ-ა-ო-? --------------------- შეგიძლიათ დამეხმაროთ? 0
she-idz--a--da--k--a---? s---------- d----------- s-e-i-z-i-t d-m-k-m-r-t- ------------------------ shegidzliat damekhmarot?
On hi ha un bon restaurant per aquí? ს-დ--რის აქ -არ-- --სტო--ნ-? ს-- ა--- ა- კ---- რ--------- ს-დ ა-ი- ა- კ-რ-ი რ-ს-ო-ა-ი- ---------------------------- სად არის აქ კარგი რესტორანი? 0
sad-a-is ----'a--i r--t----ni? s-- a--- a- k----- r---------- s-d a-i- a- k-a-g- r-s-'-r-n-? ------------------------------ sad aris ak k'argi rest'orani?
Giri a l’esquerra a la cantonada. მიბ---ნდი---არცხ---- შე---ვევ-ი. მ--------- მ-------- შ---------- მ-ბ-ძ-ნ-ი- მ-რ-ხ-ი-, შ-ს-ხ-ე-შ-. -------------------------------- მიბრძანდით მარცხნივ, შესახვევში. 0
m-brdzan--t---r-s-hni-- --es--h--vs--. m---------- m---------- s------------- m-b-d-a-d-t m-r-s-h-i-, s-e-a-h-e-s-i- -------------------------------------- mibrdzandit martskhniv, shesakhvevshi.
Després continui una mica recte. შემდე- -ოტ---ა-ს პირდა-----ა--თ. შ----- ც--- ხ--- პ------- ი----- შ-მ-ე- ც-ტ- ხ-ნ- პ-რ-ა-ი- ი-რ-თ- -------------------------------- შემდეგ ცოტა ხანს პირდაპირ იარეთ. 0
s-emde---s-t-- k-ans p'ird--'-r-ia---. s------ t----- k---- p--------- i----- s-e-d-g t-o-'- k-a-s p-i-d-p-i- i-r-t- -------------------------------------- shemdeg tsot'a khans p'irdap'ir iaret.
Després vagi cent metres a la dreta. შ-მდ-- -ს-მეტრში-მა-----ვ. შ----- ა- მ----- მ-------- შ-მ-ე- ა- მ-ტ-შ- მ-რ-ვ-ი-. -------------------------- შემდეგ ას მეტრში მარჯვნივ. 0
s--m-eg a- -e--r-----a--vni-. s------ a- m------- m-------- s-e-d-g a- m-t-r-h- m-r-v-i-. ----------------------------- shemdeg as met'rshi marjvniv.
També pot agafar l’autobús. შ---ძ-----ავ-ობ----ა- ---ვ-დ--. შ-------- ა---------- წ-------- შ-გ-ძ-ი-თ ა-ტ-ბ-ს-თ-ც წ-ხ-ი-ე-. ------------------------------- შეგიძლიათ ავტობუსითაც წახვიდეთ. 0
s-egi-zl--- a--'o-u-i-at----'-khv--e-. s---------- a------------ t----------- s-e-i-z-i-t a-t-o-u-i-a-s t-'-k-v-d-t- -------------------------------------- shegidzliat avt'obusitats ts'akhvidet.
També pot prendre el tramvia. შ-გიძლი-თ -რამვ-ი-აც--ახვი-ე-. შ-------- ტ--------- წ-------- შ-გ-ძ-ი-თ ტ-ა-ვ-ი-ა- წ-ხ-ი-ე-. ------------------------------ შეგიძლიათ ტრამვაითაც წახვიდეთ. 0
sh--idzl-a- -'ramv-it-ts--s-ak-vid--. s---------- t----------- t----------- s-e-i-z-i-t t-r-m-a-t-t- t-'-k-v-d-t- ------------------------------------- shegidzliat t'ramvaitats ts'akhvidet.
També em pot seguir en cotxe. შ-------- -- -ა--მ--ე-. შ-------- მ- გ--------- შ-გ-ძ-ი-თ მ- გ-მ-მ-ვ-თ- ----------------------- შეგიძლიათ მე გამომყვეთ. 0
she-----i-t--- ga-o-qv-t. s---------- m- g--------- s-e-i-z-i-t m- g-m-m-v-t- ------------------------- shegidzliat me gamomqvet.
Com vaig a l’estadi de futbol? რ-გორ--ივ-დე -ტ-დი-ნამდ-? რ---- მ----- ს----------- რ-გ-რ მ-ვ-დ- ს-ა-ი-ნ-მ-ე- ------------------------- როგორ მივიდე სტადიონამდე? 0
r-go- --vi-e-st-a-i---m-e? r---- m----- s------------ r-g-r m-v-d- s-'-d-o-a-d-? -------------------------- rogor mivide st'adionamde?
Travessi el pont! ხიდი უ-დ- გა-აკვ-თო-! ხ--- უ--- გ---------- ხ-დ- უ-დ- გ-დ-კ-ე-ო-! --------------------- ხიდი უნდა გადაკვეთოთ! 0
kh----u--- --da--veto-! k---- u--- g----------- k-i-i u-d- g-d-k-v-t-t- ----------------------- khidi unda gadak'vetot!
Passi pel túnel! გვ--აბ-- -ნდა-გა--როთ! გ------- უ--- გ------- გ-ი-ა-შ- უ-დ- გ-ი-რ-თ- ---------------------- გვირაბში უნდა გაიაროთ! 0
g-i-a-s-- un---ga-a-o-! g-------- u--- g------- g-i-a-s-i u-d- g-i-r-t- ----------------------- gvirabshi unda gaiarot!
Vagi fins al tercer semàfor. მ-დ-თ -ეს-მ- შ-ქნიშნ--დ-. მ---- მ----- შ----------- მ-დ-თ მ-ს-მ- შ-ქ-ი-ნ-მ-ე- ------------------------- მიდით მესამე შუქნიშნამდე. 0
mi-it me-ame-------sh--md-. m---- m----- s------------- m-d-t m-s-m- s-u-n-s-n-m-e- --------------------------- midit mesame shuknishnamde.
Després prengui el primer carrer a la dreta. შ---ე---ეუ--ი-თ --რვ--ივე ქ-ჩ-ზ- მარჯვნ-ვ. შ----- შ------- პ-------- ქ----- მ-------- შ-მ-ე- შ-უ-ვ-ე- პ-რ-ე-ი-ე ქ-ჩ-ზ- მ-რ-ვ-ი-. ------------------------------------------ შემდეგ შეუხვიეთ პირველივე ქუჩაზე მარჯვნივ. 0
s-----g---e-khvi-t --i--el-v---uc-az----rj----. s------ s--------- p--------- k------ m-------- s-e-d-g s-e-k-v-e- p-i-v-l-v- k-c-a-e m-r-v-i-. ----------------------------------------------- shemdeg sheukhviet p'irvelive kuchaze marjvniv.
Continui tot dret en el pròxim encreuament. შე---გ წა--- პი-დაპირ,-შემ-ე---გ-----რე-ი--- -ა----. შ----- წ---- პ-------- შ------ გ------------ გ------ შ-მ-ე- წ-დ-თ პ-რ-ა-ი-, შ-მ-ე-ი გ-ა-ვ-რ-დ-ნ-ს გ-ვ-ი-. ---------------------------------------------------- შემდეგ წადით პირდაპირ, შემდეგი გზაჯვარედინის გავლით. 0
sh-md-- -s---i--p'--da--i-,--------i g-a-----dini- g-v-i-. s------ t------ p---------- s------- g------------ g------ s-e-d-g t-'-d-t p-i-d-p-i-, s-e-d-g- g-a-v-r-d-n-s g-v-i-. ---------------------------------------------------------- shemdeg ts'adit p'irdap'ir, shemdegi gzajvaredinis gavlit.
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? უ--ცრ-ვად,-როგ-რ -ი-იდე --რ-----ამ--? უ--------- რ---- მ----- ა------------ უ-ა-რ-ვ-დ- რ-გ-რ მ-ვ-დ- ა-რ-პ-რ-ა-დ-? ------------------------------------- უკაცრავად, როგორ მივიდე აეროპორტამდე? 0
u-----r-v--- ----- m--i-e-a-r-p----'-mde? u----------- r---- m----- a-------------- u-'-t-r-v-d- r-g-r m-v-d- a-r-p-o-t-a-d-? ----------------------------------------- uk'atsravad, rogor mivide aerop'ort'amde?
El millor és agafar el metro. უმჯ-ბე--ა მე--ო--. უ-------- მ------- უ-ჯ-ბ-ს-ა მ-ტ-ო-ი- ------------------ უმჯობესია მეტროთი. 0
umj-b-sia m--'r--i. u-------- m-------- u-j-b-s-a m-t-r-t-. ------------------- umjobesia met'roti.
Continui fins a l’última estació. იმ-ზ----თ-ბო-ო -ა-----ა-დე. ი-------- ბ--- გ----------- ი-გ-ა-რ-თ ბ-ლ- გ-ჩ-რ-ბ-მ-ე- --------------------------- იმგზავრეთ ბოლო გაჩერებამდე. 0
i--zav--t b-lo-gac-ereb-m-e. i-------- b--- g------------ i-g-a-r-t b-l- g-c-e-e-a-d-. ---------------------------- imgzavret bolo gacherebamde.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.