Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   ka კითხვის დასმა 1

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

62 [სამოცდაორი]

62 [samotsdaori]

კითხვის დასმა 1

[k'itkhvis dasma 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Aprendre ს-ავლა ს----- ს-ა-ლ- ------ სწავლა 0
st---v-a s------- s-s-a-l- -------- sts'avla
Els estudiants aprenen molt? მ---ავ-ე-----ევ-- ---ვლო-ენ? მ---------- ბ---- ს--------- მ-ს-ა-ლ-ე-ი ბ-ვ-ს ს-ა-ლ-ბ-ნ- ---------------------------- მოსწავლეები ბევრს სწავლობენ? 0
mo-t--a-lee-- --v-----s'-vl--en? m------------ b---- s----------- m-s-s-a-l-e-i b-v-s s-s-a-l-b-n- -------------------------------- mosts'avleebi bevrs sts'avloben?
No, aprenen molt poc. არა--ი--ნ---ოტას-----ლობენ. ა--- ი---- ც---- ს--------- ა-ა- ი-ი-ი ც-ტ-ს ს-ა-ლ-ბ-ნ- --------------------------- არა, ისინი ცოტას სწავლობენ. 0
a-a- --ini tso--as-------l----. a--- i---- t------ s----------- a-a- i-i-i t-o-'-s s-s-a-l-b-n- ------------------------------- ara, isini tsot'as sts'avloben.
Preguntar შ-----ვ-. შ-------- შ-კ-თ-ვ-. --------- შეკითხვა. 0
s-ek--tkhva. s----------- s-e-'-t-h-a- ------------ shek'itkhva.
Feu sovint preguntes al mestre? ხ----- -კითხე--თ -ასწ-ვ---ელს? ხ----- ე-------- მ------------ ხ-ი-ა- ე-ი-ხ-ბ-თ მ-ს-ა-ლ-ბ-ლ-? ------------------------------ ხშირად ეკითხებით მასწავლებელს? 0
khsh-r-d -k--t-hebi--ma----a-le--l-? k------- e---------- m-------------- k-s-i-a- e-'-t-h-b-t m-s-s-a-l-b-l-? ------------------------------------ khshirad ek'itkhebit masts'avlebels?
No, jo no pregunto sovint. ა-ა--მ---ას -შირ-დ----ვ--ი---ბ-. ა--- მ- მ-- ხ----- ა- ვ--------- ა-ა- მ- მ-ს ხ-ი-ა- ა- ვ-კ-თ-ე-ი- -------------------------------- არა, მე მას ხშირად არ ვეკითხები. 0
ara, m---as-k-s-ir-d ar---k'it-h-b-. a--- m- m-- k------- a- v----------- a-a- m- m-s k-s-i-a- a- v-k-i-k-e-i- ------------------------------------ ara, me mas khshirad ar vek'itkhebi.
Respondre პას--ი პ----- პ-ს-ხ- ------ პასუხი 0
p'--ukhi p------- p-a-u-h- -------- p'asukhi
Respongui, si us plau. მ-პ--უ---- თუ --იძ--ბ-. მ--------- თ- შ-------- მ-პ-ს-ხ-თ- თ- შ-ი-ლ-ბ-. ----------------------- მიპასუხეთ, თუ შეიძლება. 0
m-p--suk-----t- -h-i------. m----------- t- s---------- m-p-a-u-h-t- t- s-e-d-l-b-. --------------------------- mip'asukhet, tu sheidzleba.
Responc. ვპ-ს---ბ. ვ-------- ვ-ა-უ-ო-. --------- ვპასუხობ. 0
vp--s--h--. v---------- v-'-s-k-o-. ----------- vp'asukhob.
Treballar მუშა-ბა მ------ მ-შ-ო-ა ------- მუშაობა 0
m-shaoba m------- m-s-a-b- -------- mushaoba
Que està treballant (ell)? ი--ა--ა მუ-აო-ს? ი- ა--- მ------- ი- ა-ლ- მ-შ-ო-ს- ---------------- ის ახლა მუშაობს? 0
is--kh-a-mush----? i- a---- m-------- i- a-h-a m-s-a-b-? ------------------ is akhla mushaobs?
Sí, està treballant. დია-- ----ხ-ა მ--აობ-. დ---- ი- ა--- მ------- დ-ა-, ი- ა-ლ- მ-შ-ო-ს- ---------------------- დიახ, ის ახლა მუშაობს. 0
d--kh---------a m----obs. d----- i- a---- m-------- d-a-h- i- a-h-a m-s-a-b-. ------------------------- diakh, is akhla mushaobs.
Venir მ-ს-ლა მ----- მ-ს-ლ- ------ მოსვლა 0
m-s--a m----- m-s-l- ------ mosvla
Que veniu? მო--ხ--თ? მ-------- მ-დ-ხ-რ-? --------- მოდიხართ? 0
modi-ha-t? m--------- m-d-k-a-t- ---------- modikhart?
Sí, arribarem immediatament. დ--ხ,---ენ-ა-ლავე-მ-----. დ---- ჩ--- ა----- მ------ დ-ა-, ჩ-ე- ა-ლ-ვ- მ-ვ-ლ-. ------------------------- დიახ, ჩვენ ახლავე მოვალთ. 0
di-kh--chv-------a-e mov---. d----- c---- a------ m------ d-a-h- c-v-n a-h-a-e m-v-l-. ---------------------------- diakh, chven akhlave movalt.
Viure ცხ-ვრ--ა ც------- ც-ო-რ-ბ- -------- ცხოვრება 0
ts-ho-r--a t--------- t-k-o-r-b- ---------- tskhovreba
Viviu a Berlín? თ---ნ-ბ--ლ------ხ--რ-ბთ? თ---- ბ------- ც-------- თ-ვ-ნ ბ-რ-ი-შ- ც-ო-რ-ბ-? ------------------------ თქვენ ბერლინში ცხოვრობთ? 0
t-ven-berl-ns-- -----vr---? t---- b-------- t---------- t-v-n b-r-i-s-i t-k-o-r-b-? --------------------------- tkven berlinshi tskhovrobt?
Sí, visc a Berlín. დ-ახ, -------ი-შ--ვ--ო-რ--. დ---- მ- ბ------- ვ-------- დ-ა-, მ- ბ-რ-ი-შ- ვ-ხ-ვ-ო-. --------------------------- დიახ, მე ბერლინში ვცხოვრობ. 0
di--h- -- -e--i--h--v-skhovrob. d----- m- b-------- v---------- d-a-h- m- b-r-i-s-i v-s-h-v-o-. ------------------------------- diakh, me berlinshi vtskhovrob.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!