Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   ka ზედსართავი 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [ოთხმოცი]

80 [otkhmotsi]

ზედსართავი 3

[zedsartavi 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català georgià Engegar Més
Ella té un gos. მა--ძა-----ყ--ს. მ-- ძ---- ჰ----- მ-ს ძ-ღ-ი ჰ-ა-ს- ---------------- მას ძაღლი ჰყავს. 0
m-----aghli-h-a--. m-- d------ h----- m-s d-a-h-i h-a-s- ------------------ mas dzaghli hqavs.
El gos és gran. ძაღ-ი--იდ-ა. ძ---- დ----- ძ-ღ-ი დ-დ-ა- ------------ ძაღლი დიდია. 0
d-ag--i did-a. d------ d----- d-a-h-i d-d-a- -------------- dzaghli didia.
Té un gos gran. მ-ს დ-დი--აღლ----ა--. მ-- დ--- ძ---- ჰ----- მ-ს დ-დ- ძ-ღ-ი ჰ-ა-ს- --------------------- მას დიდი ძაღლი ჰყავს. 0
m---d--i--za-h-i-h---s. m-- d--- d------ h----- m-s d-d- d-a-h-i h-a-s- ----------------------- mas didi dzaghli hqavs.
Ella té una casa. მ-ს ს--ლი--ქ--. მ-- ს---- ა---- მ-ს ს-ხ-ი ა-ვ-. --------------- მას სახლი აქვს. 0
mas s-kh-- akv-. m-- s----- a---- m-s s-k-l- a-v-. ---------------- mas sakhli akvs.
La casa és petita. ს--ლ--პატა---. ს---- პ------- ს-ხ-ი პ-ტ-რ-ა- -------------- სახლი პატარაა. 0
sakh-i-p'at-ara-. s----- p--------- s-k-l- p-a-'-r-a- ----------------- sakhli p'at'araa.
Té una casa petita. მ-ს პა-არა --ხლ- აქვს. მ-- პ----- ს---- ა---- მ-ს პ-ტ-რ- ს-ხ-ი ა-ვ-. ---------------------- მას პატარა სახლი აქვს. 0
ma- -'--'ara -a---i-a-vs. m-- p------- s----- a---- m-s p-a-'-r- s-k-l- a-v-. ------------------------- mas p'at'ara sakhli akvs.
Ell viu en un hotel. ი- ს-სტუმ-ოში ცხ-ვრ-ბს. ი- ს--------- ც-------- ი- ს-ს-უ-რ-შ- ც-ო-რ-ბ-. ----------------------- ის სასტუმროში ცხოვრობს. 0
i- -a--'-m--s-- t-k--vrobs. i- s----------- t---------- i- s-s-'-m-o-h- t-k-o-r-b-. --------------------------- is sast'umroshi tskhovrobs.
L’hotel és barat. ს--ტ-მრ- ი-ფია. ს------- ი----- ს-ს-უ-რ- ი-ფ-ა- --------------- სასტუმრო იაფია. 0
sa-t----o -a---. s-------- i----- s-s-'-m-o i-p-a- ---------------- sast'umro iapia.
Ell s’allotja en un hotel barat. ის ი-ფ---ს--მროში---ოვრობ-. ი- ი-- ს--------- ც-------- ი- ი-ფ ს-ს-უ-რ-შ- ც-ო-რ-ბ-. --------------------------- ის იაფ სასტუმროში ცხოვრობს. 0
i---a------'-mro-----s-h-vr-bs. i- i-- s----------- t---------- i- i-p s-s-'-m-o-h- t-k-o-r-b-. ------------------------------- is iap sast'umroshi tskhovrobs.
Ell té un cotxe. მ-- -------------. მ-- მ------ ჰ----- მ-ს მ-ნ-ა-ა ჰ-ა-ს- ------------------ მას მანქანა ჰყავს. 0
m-s-m---ana h---s. m-- m------ h----- m-s m-n-a-a h-a-s- ------------------ mas mankana hqavs.
El cotxe és car. მ-ნქ-ნ- ძ-ირ-ა. მ------ ძ------ მ-ნ-ა-ა ძ-ი-ი-. --------------- მანქანა ძვირია. 0
m-n---- -zvi-i-. m------ d------- m-n-a-a d-v-r-a- ---------------- mankana dzviria.
Té un cotxe car. მ-- --ირიან- -ან-ა-ა-ჰყავ-. მ-- ძ------- მ------ ჰ----- მ-ს ძ-ი-ი-ნ- მ-ნ-ა-ა ჰ-ა-ს- --------------------------- მას ძვირიანი მანქანა ჰყავს. 0
m-s----i-i-ni---nkan- --a--. m-- d-------- m------ h----- m-s d-v-r-a-i m-n-a-a h-a-s- ---------------------------- mas dzviriani mankana hqavs.
Ell llegeix una novel•la. ი- --მ----კ--ხუ--ბს. ი- რ----- კ--------- ი- რ-მ-ნ- კ-თ-უ-ო-ს- -------------------- ის რომანს კითხულობს. 0
is---man- -'--kh--obs. i- r----- k----------- i- r-m-n- k-i-k-u-o-s- ---------------------- is romans k'itkhulobs.
La novel•la és avorrida. რ--ან- მ--აწ--ნი-. რ----- მ---------- რ-მ-ნ- მ-ს-წ-ე-ი-. ------------------ რომანი მოსაწყენია. 0
r-m-n- --sa-s----i-. r----- m------------ r-m-n- m-s-t-'-e-i-. -------------------- romani mosats'qenia.
Llegeix una novel•la avorrida. ი- -ო---ყენ რ--ა-ს-კ-თხ--ო-ს. ი- მ------- რ----- კ--------- ი- მ-ს-წ-ე- რ-მ-ნ- კ-თ-უ-ო-ს- ----------------------------- ის მოსაწყენ რომანს კითხულობს. 0
i- mo-ats'-e- --m-n--k'-t-hulo-s. i- m--------- r----- k----------- i- m-s-t-'-e- r-m-n- k-i-k-u-o-s- --------------------------------- is mosats'qen romans k'itkhulobs.
Ella mira una pel•lícula. ი- ფ---ს უყ-----. ი- ფ---- უ------- ი- ფ-ლ-ს უ-უ-ე-ს- ----------------- ის ფილმს უყურებს. 0
is -il---u------. i- p---- u------- i- p-l-s u-u-e-s- ----------------- is pilms uqurebs.
La pel•lícula és emocionant. ფ-ლ-ი-ს--ნ----ს--. ფ---- ს----------- ფ-ლ-ი ს-ი-ტ-რ-ს-ა- ------------------ ფილმი საინტერესოა. 0
pi-m------t-e-e--a. p---- s------------ p-l-i s-i-t-e-e-o-. ------------------- pilmi saint'eresoa.
Ella mira una pel•lícula emocionant. ის-სა--ტ--ესო ფილმ- უყ-რებ-. ი- ს--------- ფ---- უ------- ი- ს-ი-ტ-რ-ს- ფ-ლ-ს უ-უ-ე-ს- ---------------------------- ის საინტერესო ფილმს უყურებს. 0
is -------r----pilms -----b-. i- s---------- p---- u------- i- s-i-t-e-e-o p-l-s u-u-e-s- ----------------------------- is saint'ereso pilms uqurebs.

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...