Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   lt Klausimai 1

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

62 [šešiasdešimt du]

Klausimai 1

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Aprendre mok-t-s m------ m-k-t-s ------- mokytis 0
Els estudiants aprenen molt? Ar m-k-n--i dau--m--o-i? A- m------- d--- m------ A- m-k-n-a- d-u- m-k-s-? ------------------------ Ar mokiniai daug mokosi? 0
No, aprenen molt poc. Ne,---e-m--os- m---i. N-- j-- m----- m----- N-, j-e m-k-s- m-ž-i- --------------------- Ne, jie mokosi mažai. 0
Preguntar k-aus-i k------ k-a-s-i ------- klausti 0
Feu sovint preguntes al mestre? Ar ---s- d---ai --au-i-te--okyt-j-? A- (---- d----- k-------- m-------- A- (-ū-) d-ž-a- k-a-s-a-e m-k-t-j-? ----------------------------------- Ar (jūs) dažnai klausiate mokytojo? 0
No, jo no pregunto sovint. Ne,-aš-j- k-a-s---ned-ž---. N-- a- j- k------ n-------- N-, a- j- k-a-s-u n-d-ž-a-. --------------------------- Ne, aš jo klausiu nedažnai. 0
Respondre a-sak--i a------- a-s-k-t- -------- atsakyti 0
Respongui, si us plau. Prašom -tsa----. P----- a-------- P-a-o- a-s-k-t-. ---------------- Prašom atsakyti. 0
Responc. (-š)---sak-u. (--- a------- (-š- a-s-k-u- ------------- (Aš) atsakau. 0
Treballar dir--i d----- d-r-t- ------ dirbti 0
Que està treballant (ell)? A- --s----ar-di---? A- j-- d---- d----- A- j-s d-b-r d-r-a- ------------------- Ar jis dabar dirba? 0
Sí, està treballant. Ta-p, ji-----ar -ir--. T---- j-- d---- d----- T-i-, j-s d-b-r d-r-a- ---------------------- Taip, jis dabar dirba. 0
Venir a---ti a----- a-e-t- ------ ateiti 0
Que veniu? Ar at--s-te? A- a-------- A- a-e-s-t-? ------------ Ar ateisite? 0
Sí, arribarem immediatament. Ta-p- -m--- tu---a--is---. T---- (---- t--- a-------- T-i-, (-e-) t-o- a-e-s-m-. -------------------------- Taip, (mes) tuoj ateisime. 0
Viure gyve-ti g------ g-v-n-i ------- gyventi 0
Viviu a Berlín? Ar-(jū------e-at-----l-n-? A- (---- g------- B------- A- (-ū-) g-v-n-t- B-r-y-e- -------------------------- Ar (jūs) gyvenate Berlyne? 0
Sí, visc a Berlín. Ta-p,----- gyv-n- --r--n-. T---- (--- g----- B------- T-i-, (-š- g-v-n- B-r-y-e- -------------------------- Taip, (aš) gyvenu Berlyne. 0

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!