Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   bg Задаване на въпроси 1

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

62 [шейсет и две]

62 [sheyset i dve]

Задаване на въпроси 1

[Zadavane na vyprosi 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Aprendre уча у-- у-а --- уча 0
u--a u--- u-h- ---- ucha
Els estudiants aprenen molt? Уч--и-ит- у-а--л- -но-о? У-------- у--- л- м----- У-е-и-и-е у-а- л- м-о-о- ------------------------ Учениците учат ли много? 0
U----its-te-u--at li-----o? U---------- u---- l- m----- U-h-n-t-i-e u-h-t l- m-o-o- --------------------------- Uchenitsite uchat li mnogo?
No, aprenen molt poc. Не---е -ч-- мал--. Н-- т- у--- м----- Н-, т- у-а- м-л-о- ------------------ Не, те учат малко. 0
Ne,-t- uc-at---lk-. N-- t- u---- m----- N-, t- u-h-t m-l-o- ------------------- Ne, te uchat malko.
Preguntar питам п---- п-т-м ----- питам 0
p-tam p---- p-t-m ----- pitam
Feu sovint preguntes al mestre? Че--- ли-п----е--ч---ля? Ч---- л- п----- у------- Ч-с-о л- п-т-т- у-и-е-я- ------------------------ Често ли питате учителя? 0
C-e-to--- -it--- --h---lya? C----- l- p----- u--------- C-e-t- l- p-t-t- u-h-t-l-a- --------------------------- Chesto li pitate uchitelya?
No, jo no pregunto sovint. Не---з -е--о---------ст-. Н-- а- н- г- п---- ч----- Н-, а- н- г- п-т-м ч-с-о- ------------------------- Не, аз не го питам често. 0
N-, a----------t-- che-to. N-- a- n- g- p---- c------ N-, a- n- g- p-t-m c-e-t-. -------------------------- Ne, az ne go pitam chesto.
Respondre от-ов--ям о-------- о-г-в-р-м --------- отговарям 0
ot-ovar--m o--------- o-g-v-r-a- ---------- otgovaryam
Respongui, si us plau. Отг-в-рет-, -о-я. О---------- м---- О-г-в-р-т-, м-л-. ----------------- Отговорете, моля. 0
Otg-v-ret-,-mo-y-. O---------- m----- O-g-v-r-t-, m-l-a- ------------------ Otgovorete, molya.
Responc. А- о---ва--м. А- о--------- А- о-г-в-р-м- ------------- Аз отговарям. 0
Az o-go--ry--. A- o---------- A- o-g-v-r-a-. -------------- Az otgovaryam.
Treballar раб-тя р----- р-б-т- ------ работя 0
r-bo--a r------ r-b-t-a ------- rabotya
Que està treballant (ell)? Т-й-р---ти-л- --га? Т-- р----- л- с---- Т-й р-б-т- л- с-г-? ------------------- Той работи ли сега? 0
T-y-----t- l--s-g-? T-- r----- l- s---- T-y r-b-t- l- s-g-? ------------------- Toy raboti li sega?
Sí, està treballant. Да, --й-рабо-и--ег-. Д-- т-- р----- с---- Д-, т-й р-б-т- с-г-. -------------------- Да, той работи сега. 0
D-,---y ra--ti-se--. D-- t-- r----- s---- D-, t-y r-b-t- s-g-. -------------------- Da, toy raboti sega.
Venir и-в-м и---- и-в-м ----- идвам 0
i-vam i---- i-v-m ----- idvam
Que veniu? И--------? И----- л-- И-в-т- л-? ---------- Идвате ли? 0
Idv--e li? I----- l-- I-v-t- l-? ---------- Idvate li?
Sí, arribarem immediatament. Да,--едн--- --ва-е. Д-- в------ и------ Д-, в-д-а-а и-в-м-. ------------------- Да, веднага идваме. 0
Da,-v-dna-- id--me. D-- v------ i------ D-, v-d-a-a i-v-m-. ------------------- Da, vednaga idvame.
Viure жи-ея ж---- ж-в-я ----- живея 0
zh-veya z------ z-i-e-a ------- zhiveya
Viviu a Berlín? В--------ли-жи---т-? В Б----- л- ж------- В Б-р-и- л- ж-в-е-е- -------------------- В Берлин ли живеете? 0
V---rli---i --i--e--? V B----- l- z-------- V B-r-i- l- z-i-e-t-? --------------------- V Berlin li zhiveete?
Sí, visc a Berlín. Д-, а- --вея-в --рл--. Д-- а- ж---- в Б------ Д-, а- ж-в-я в Б-р-и-. ---------------------- Да, аз живея в Берлин. 0
Da,-a- --iv--a v Berlin. D-- a- z------ v B------ D-, a- z-i-e-a v B-r-i-. ------------------------ Da, az zhiveya v Berlin.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!