Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   ar ‫طرح / وجّه اسئلة 1‬

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

‫62 [اثنان وستون]‬

62 [athnan wastun]

‫طرح / وجّه اسئلة 1‬

[itrah / wjjh 'asyilat 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català àrab Engegar Més
Aprendre ي--لم ي---- ي-ع-م ----- يتعلم 0
y-t-e-l-m y-------- y-t-e-l-m --------- yataealam
Els estudiants aprenen molt? ‫----ت---------م---كث-راً-‬ ‫-- ي---- ا------- ك------- ‫-ل ي-ع-م ا-ت-ا-ي- ك-ي-ا-؟- --------------------------- ‫هل يتعلم التلاميذ كثيراً؟‬ 0
hl--a---a----a-tal-m--h kt--r-an? h- y-------- a--------- k-------- h- y-t-e-l-m a-t-l-m-d- k-h-r-a-? --------------------------------- hl yataealam altalamidh kthyraan?
No, aprenen molt poc. ‫-ا،--نه----عل-ون--لي-ا--‬ ‫--- إ--- ي------ ق------- ‫-ا- إ-ه- ي-ع-م-ن ق-ي-ا-.- -------------------------- ‫لا، إنهم يتعلمون قليلاً.‬ 0
l-a,--i-n--um--at-ea-a--n-qly-a-n. l--- '------- y---------- q------- l-a- '-i-a-u- y-t-e-l-m-n q-y-a-n- ---------------------------------- laa, 'iinahum yataealamun qlylaan.
Preguntar يس--‬ ي---- ي-أ-‬ ----- يسأل‬ 0
y-s--l y----- y-s-a- ------ yas'al
Feu sovint preguntes al mestre? ‫-ت-أ--الم--س--ث--ا--‬ ‫----- ا----- ك------- ‫-ت-أ- ا-م-ر- ك-ي-ا-؟- ---------------------- ‫أتسأل المدرس كثيراً؟‬ 0
at-s-al--l-u-ar-s kthyraa-? a------ a-------- k-------- a-i-'-l a-m-d-r-s k-h-r-a-? --------------------------- atis'al almudaris kthyraan?
No, jo no pregunto sovint. ‫ل-،--- أ-أل- --يرا-.‬ ‫--- ل- أ---- ك------- ‫-ا- ل- أ-أ-ه ك-ي-ا-.- ---------------------- ‫لا، لا أسأله كثيراً.‬ 0
l--,--- 'a--a-uh -------n. l--- l- '------- k-------- l-a- l- '-s-a-u- k-h-r-a-. -------------------------- laa, la 'as'aluh kthyraan.
Respondre يجي-. ي---- ي-ي-. ----- يجيب. 0
y---b. y----- y-j-b- ------ yajib.
Respongui, si us plau. ‫أجب---ن--ض---‬ ‫---- م- ف----- ‫-ج-، م- ف-ل-!- --------------- ‫أجب، من فضلك!‬ 0
a-ab,-min f-dal--! a---- m-- f------- a-a-, m-n f-d-l-a- ------------------ ajab, min fadalka!
Responc. ‫إ---أ-يب-‬ ‫--- أ----- ‫-ن- أ-ي-.- ----------- ‫إني أجيب.‬ 0
'ii------iba. '---- '------ '-i-i '-j-b-. ------------- 'iini 'ajiba.
Treballar يش-غ-. ي----- ي-ت-ل- ------ يشتغل. 0
ya---ag---. y---------- y-s-t-g-i-. ----------- yashtaghil.
Que està treballant (ell)? ‫-ي----------‬ ‫------ ا----- ‫-ي-ت-ل ا-آ-؟- -------------- ‫أيشتغل الآن؟‬ 0
ay-ht-g--- al--a? a--------- a----- a-s-t-g-i- a-a-a- ----------------- ayshtaghil alana?
Sí, està treballant. ‫نعم---نه ---غل--ل-ن-‬ ‫---- إ-- ي---- ا----- ‫-ع-، إ-ه ي-ت-ل ا-آ-.- ---------------------- ‫نعم، إنه يشتغل الآن.‬ 0
ne-m---i-nah----h---hil ala-a. n---- '----- y--------- a----- n-i-, '-i-a- y-s-t-g-i- a-a-a- ------------------------------ neim, 'iinah yashtaghil alana.
Venir ي-تي. ي---- ي-ت-. ----- يأتي. 0
ya-i. y---- y-t-. ----- yati.
Que veniu? ه---ت---ن؟ ه- س------ ه- س-أ-و-؟ ---------- هل ستأتون؟ 0
ha--s--a-un? h-- s------- h-l s-t-t-n- ------------ hal satatun?
Sí, arribarem immediatament. ‫-عم- ------ح-ل---‬ ‫---- س---- ح------ ‫-ع-، س-أ-ي ح-ل-ً-‬ ------------------- ‫نعم، سنأتي حالاً.‬ 0
n---, --na'at- ha---n. n---- s------- h------ n-i-, s-n-'-t- h-l-a-. ---------------------- neim, sana'ati halaan.
Viure يس-ن. ي---- ي-ك-. ----- يسكن. 0
y-skan. y------ y-s-a-. ------- yaskan.
Viviu a Berlín? ‫-ت--- في برل-ن؟‬ ‫----- ف- ب------ ‫-ت-ك- ف- ب-ل-ن-‬ ----------------- ‫أتسكن في برلين؟‬ 0
a--s--u---i b--l-n-? a------- f- b------- a-a-a-u- f- b-r-i-a- -------------------- atasakun fi barlina?
Sí, visc a Berlín. ‫--م----- -سك---ي ب----.‬ ‫---- إ-- أ--- ف- ب------ ‫-ع-، إ-ي أ-ك- ف- ب-ل-ن-‬ ------------------------- ‫نعم، إني أسكن في برلين.‬ 0
n--m----ini- '-s----f- -irl-na. n---- '----- '----- f- b------- n-i-, '-i-i- '-s-u- f- b-r-i-a- ------------------------------- neim, 'iiniy 'askun fi birlina.

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!