Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   lt ką pagrįsti 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [septyniasdešimt šeši]

ką pagrįsti 2

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Per què no vas venir? K--ėl -ea-ėj--? K---- n-------- K-d-l n-a-ė-a-? --------------- Kodėl neatėjai? 0
Estava malalt / -a. (A---------. (--- s------ (-š- s-r-a-. ------------ (Aš) sirgau. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. (-š) nea--jau- ne--s-r---. (--- n-------- n-- s------ (-š- n-a-ė-a-, n-s s-r-a-. -------------------------- (Aš) neatėjau, nes sirgau. 0
Per què no va venir (ella)? K-d-l--i ---t--o? K---- j- n------- K-d-l j- n-a-ė-o- ----------------- Kodėl ji neatėjo? 0
Estava cansada. Ji -uv- pav--gus-. J- b--- p--------- J- b-v- p-v-r-u-i- ------------------ Ji buvo pavargusi. 0
No va venir perquè estava cansada. Ji --atėjo, -e--b-----------si. J- n------- n-- b--- p--------- J- n-a-ė-o- n-s b-v- p-v-r-u-i- ------------------------------- Ji neatėjo, nes buvo pavargusi. 0
Per què no ha vingut (ell)? K---l jis-n-atė--? K---- j-- n------- K-d-l j-s n-a-ė-o- ------------------ Kodėl jis neatėjo? 0
No en tenia ganes. Ji--net--ėjo nor-----en-rėjo. J-- n------- n--- / n-------- J-s n-t-r-j- n-r- / n-n-r-j-. ----------------------------- Jis neturėjo noro / nenorėjo. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. J-s-ne-tė-o,-nes -et---jo -o-o-/ ---o---o. J-- n------- n-- n------- n--- / n-------- J-s n-a-ė-o- n-s n-t-r-j- n-r- / n-n-r-j-. ------------------------------------------ Jis neatėjo, nes neturėjo noro / nenorėjo. 0
Per què no heu vingut? K---l-(---)-neat-j-te? K---- (---- n--------- K-d-l (-ū-) n-a-ė-o-e- ---------------------- Kodėl (jūs) neatėjote? 0
El cotxe se’ns va espatllar. M--ų--u--m------ -uged--. M--- a---------- s------- M-s- a-t-m-b-l-s s-g-d-s- ------------------------- Mūsų automobilis sugedęs. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. (Me-- -e-t--o--, ne---ū--------ob-l---s-g-d--. (---- n--------- n-- m--- a---------- s------- (-e-) n-a-ė-o-e- n-s m-s- a-t-m-b-l-s s-g-d-s- ---------------------------------------------- (Mes) neatėjome, nes mūsų automobilis sugedęs. 0
Per què no ha vingut la gent? Ko-ėl--mon-s --a-ė--? K---- ž----- n------- K-d-l ž-o-ė- n-a-ė-o- --------------------- Kodėl žmonės neatėjo? 0
Han perdut el tren. Jie--a-ė-avo-/------jo-----a-ki--. J-- p------- / n------ į t-------- J-e p-v-l-v- / n-s-ė-o į t-a-k-n-. ---------------------------------- Jie pavėlavo / nespėjo į traukinį. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. J------tėjo- nes -a--l-vo į---au-i--. J-- n------- n-- p------- į t-------- J-e n-a-ė-o- n-s p-v-l-v- į t-a-k-n-. ------------------------------------- Jie neatėjo, nes pavėlavo į traukinį. 0
Per què no has vingut? Ko--l (-u- -eat-jai? K---- (--- n-------- K-d-l (-u- n-a-ė-a-? -------------------- Kodėl (tu) neatėjai? 0
No podia. Ma- n-lei--. M-- n------- M-n n-l-i-o- ------------ Man neleido. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. (-š) ne-tė--u,-ne- m-n---le---. (--- n-------- n-- m-- n------- (-š- n-a-ė-a-, n-s m-n n-l-i-o- ------------------------------- (Aš) neatėjau, nes man neleido. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...