Manual de conversa

ca Treballar   »   lt Darbai

55 [cinquanta-cinc]

Treballar

Treballar

55 [penkiasdešimt penki]

Darbai

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
De què treballa vostè? K- (jū-) ---b-te ------- j-s--p--------? K- (---- d------ / k---- j--- p--------- K- (-ū-) d-r-a-e / k-k-a j-s- p-o-e-i-a- ---------------------------------------- Ką (jūs) dirbate / kokia jūsų profesija? 0
El meu marit és metge. M-n--v-ras gy---oj--. M--- v---- g--------- M-n- v-r-s g-d-t-j-s- --------------------- Mano vyras gydytojas. 0
(Jo) treballo com a infermera a temps parcial. (-š) d--bu-pusę ---n-- med--i--s-s-s-rimi. (--- d---- p--- d----- m-------- s-------- (-š- d-r-u p-s- d-e-o- m-d-c-n-s s-s-r-m-. ------------------------------------------ (Aš) dirbu pusę dienos medicinos seserimi. 0
Aviat ens jubilarem. Net-uku- (m-s----u-im- p--siją. N------- (---- g------ p------- N-t-u-u- (-e-) g-u-i-e p-n-i-ą- ------------------------------- Netrukus (mes) gausime pensiją. 0
Però els impostos són alts. B-- -oke----i d-d---. B-- m-------- d------ B-t m-k-s-i-i d-d-l-. --------------------- Bet mokesčiai dideli. 0
I l’assegurança de salut és cara. S-e-ka--s-d-au-i-as -a-- --t-didel--. S-------- d-------- t--- p-- d------- S-e-k-t-s d-a-d-m-s t-i- p-t d-d-l-s- ------------------------------------- Sveikatos draudimas taip pat didelis. 0
Què vols fer de gran? Ko--ą -ro---i-- (t-)-no-i ----t-s? K---- p-------- (--- n--- r------- K-k-ą p-o-e-i-ą (-u- n-r- r-n-t-s- ---------------------------------- Kokią profesiją (tu) nori rinktis? 0
M’agradaria ser enginyer. (--- no--č-a--b--- ----n--r--s. (--- n------- b--- i----------- (-š- n-r-č-a- b-t- i-ž-n-e-i-s- ------------------------------- (Aš) norėčiau būti inžinierius. 0
(jo) vull estudiar a la universitat. (Aš)-n-riu s--di------uni-e-sitete. (--- n---- s--------- u------------ (-š- n-r-u s-u-i-u-t- u-i-e-s-t-t-. ----------------------------------- (Aš) noriu studijuoti universitete. 0
Sóc un becari / una becària. Aš (e----p-a-tik----s. A- (---- p------------ A- (-s-) p-a-t-k-n-a-. ---------------------- Aš (esu) praktikantas. 0
No guanyo gaire. (-š) ---i----n-dau-. (--- u------ n------ (-š- u-d-r-u n-d-u-. -------------------- (Aš) uždirbu nedaug. 0
Estic fent unes pràctiques a l’estranger. (-š- atlieku p---tiką-užs-en---. (--- a------ p------- u--------- (-š- a-l-e-u p-a-t-k- u-s-e-y-e- -------------------------------- (Aš) atlieku praktiką užsienyje. 0
Aquest és el meu cap / el meu jefe. Tai----o----š-n-nka--- š-fa-. T-- m--- v---------- / š----- T-i m-n- v-r-i-i-k-s / š-f-s- ----------------------------- Tai mano viršininkas / šefas. 0
Tinc bons companys de feina. A- --ri--ma-o--u---e---ad----us. A- t---- m------- b------------- A- t-r-u m-l-n-u- b-n-r-d-r-i-s- -------------------------------- Aš turiu malonius bendradarbius. 0
Al migdia, sempre anem a la cantina. Per-p-e--s----s) v-su--et-ei-a-e-į -al-y---. P-- p----- (---- v------- e----- į v-------- P-r p-e-u- (-e-) v-s-o-e- e-n-m- į v-l-y-l-. -------------------------------------------- Per pietus (mes) visuomet einame į valgyklą. 0
Estic buscant feina. (Aš) -e-kau-da--o. (--- i----- d----- (-š- i-š-a- d-r-o- ------------------ (Aš) ieškau darbo. 0
Estic desocupat des de fa un any. (Aš) -au-------es--b-d-rb--. (--- j-- m---- e-- b-------- (-š- j-u m-t-i e-u b-d-r-i-. ---------------------------- (Aš) jau metai esu bedarbis. 0
Hi ha massa desocupats en aquest país. Š-oj- --lyje--yra- pe- -au---e---b--. Š---- š----- (---- p-- d--- b-------- Š-o-e š-l-j- (-r-) p-r d-u- b-d-r-i-. ------------------------------------- Šioje šalyje (yra) per daug bedarbių. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

La memòria necessita el llenguatge

Molta gent recorda el seu primer dia d'escola. Tanmateix, són incapaços de recordar res abans d'aquesta data. No conservem gairebé records del nostre primer any de vida. Per què passa això? Per què no recordem cap de les experiències que vam tenir quan érem nadons? La raó cal buscar-la en el nostre desenvolupament. Llengua i memòria es desenvolupen aproximadament al mateix temps. I per poder recordar, un individu necessita el recurs del llenguatge. És a dir, necessita paraules per a les seves vivències. Els científics han realitzat diferents estudis amb nens. A través d'ells han fet interessants descobriments. Tan aviat com els nens aprenen a parlar, obliden totes les seves experiències prèvies. L'inici del llenguatge és, per tant, el principi de la memòria. Durant els primers tres anys de vida els nens aprenen sense parar. Experimenten cada dia noves coses. En aquesta edat, llavors, tenen moltes experiències importants. Tanmateix, es perd la memòria de totes elles. Els psicòlegs anomenen aquest fenomen ‘amnèsia infantil’. Només les coses que els nens poden anomenar, resten. La memòria autobiogràfica salvaguarda les vivències personals. Funciona com un diari. S'hi registra tot el que és important per la nostra vida. Així es com la memòria autobiogràfica configura la nostra identitat. Però el seu desenvolupament depèn de l'aprenentatge previ de la llengua materna. I només gràcies a la llengua podem activar la nostra memòria. Per descomptat, tot el que experimentem quan érem nadons no s'ha esborrat i prou. Està emmagatzemat en algun lloc del nostre cervell. Però hem perdut per sempre la clau que ens permet l'accés... - una llàstima, oi?