Manual de conversa

ca Conjuncions 2   »   lt Jungtukai 2

95 [noranta-cinc]

Conjuncions 2

Conjuncions 2

95 [devyniasdešimt penki]

Jungtukai 2

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Des de quan ja no treballa? N-o -a-a -i -ebe---b-? N-- k--- j- n--------- N-o k-d- j- n-b-d-r-a- ---------------------- Nuo kada ji nebedirba? 0
Des del seu casament? N-o sa---vestuv-ų? N-- s--- v-------- N-o s-v- v-s-u-i-? ------------------ Nuo savo vestuvių? 0
Sí, ella no treballa des que es va casar. Ji--e-edir---nuo--ada- --i iš-e-ė-o. J- n-------- n-- t---- k-- i-------- J- n-b-d-r-a n-o t-d-, k-i i-t-k-j-. ------------------------------------ Ji nebedirba nuo tada, kai ištekėjo. 0
Des que es va casar, ella ja no treballa. N-o-t-----i---t---j-- -i nebe--rba. N-- t-- k-- i-------- j- n--------- N-o t-, k-i i-t-k-j-, j- n-b-d-r-a- ----------------------------------- Nuo to, kai ištekėjo, ji nebedirba. 0
D’ençà que es coneixen són feliços. N-- t--a----- j-- ----a- kit- p-----a, jie-----laim-ngi. N-- t---- k-- j-- v----- k--- p------- j-- y-- l-------- N-o t-d-, k-i j-e v-e-a- k-t- p-ž-s-a- j-e y-a l-i-i-g-. -------------------------------------------------------- Nuo tada, kai jie vienas kitą pažįsta, jie yra laimingi. 0
Des que tenen nens, surten poc. Nuo-t--a----i -ie-t--- -------iše-a-j-- --- r-tk-rči-is. N-- t---- k-- j-- t--- v----- i---- j-- t-- r----------- N-o t-d-, k-i j-e t-r- v-i-ų- i-e-a j-e t-k r-t-a-č-a-s- -------------------------------------------------------- Nuo tada, kai jie turi vaikų, išena jie tik retkarčiais. 0
Quan truca per telèfon (ella)? K-da-ji -k---in-? K--- j- s-------- K-d- j- s-a-b-n-? ----------------- Kada ji skambins? 0
Durant el trajecte? Ke--o-ė- me--? K------- m---- K-l-o-ė- m-t-? -------------- Kelionės metu? 0
Sí, tot conduint. T-ip--k-- v-ž-uos --va-iu-d--- a--o-o-i-i-. T---- k-- v------ / v--------- a----------- T-i-, k-i v-ž-u-s / v-ž-u-d-m- a-t-m-b-l-u- ------------------------------------------- Taip, kai važiuos / važiuodama automobiliu. 0
Truca per telèfon mentre condueix. Ji--ka----s,-kai-va-iu-s / važiuodama--u----bil--. J- s-------- k-- v------ / v--------- a----------- J- s-a-b-n-, k-i v-ž-u-s / v-ž-u-d-m- a-t-m-b-l-u- -------------------------------------------------- Ji skambins, kai važiuos / važiuodama automobiliu. 0
Mira la televisió mentre planxa. Ji--i-ri -ele---------ygi-dam- -, k-i ly-ina. J- ž---- t---------- l-------- /- k-- l------ J- ž-ū-i t-l-v-z-r-ų l-g-n-a-a /- k-i l-g-n-. --------------------------------------------- Ji žiūri televizorių lygindama /, kai lygina. 0
Escolta la música mentre fa els deures. R-ošda-- p-m--as- j--klau-----m-zi---. R------- p------- j- k------- m------- R-o-d-m- p-m-k-s- j- k-a-s-s- m-z-k-s- -------------------------------------- Ruošdama pamokas, ji klausosi muzikos. 0
No veig res quan no tinc les ulleres. (A-- ni--o nematau- -ai---jei--et--iu--k-n-ų. (--- n---- n------- k-- / j-- n------ a------ (-š- n-e-o n-m-t-u- k-i / j-i n-t-r-u a-i-i-. --------------------------------------------- (Aš) nieko nematau, kai / jei neturiu akinių. 0
No entenc res quan la música està tan forta. (--- -ie-o--e-u-r-n-u, ----/-je--t-i----rsi-i -roja-muzik-. (--- n---- n---------- k-- / j-- t--- g------ g---- m------ (-š- n-e-o n-s-p-a-t-, k-i / j-i t-i- g-r-i-i g-o-a m-z-k-. ----------------------------------------------------------- (Aš) nieko nesuprantu, kai / jei taip garsiai groja muzika. 0
No sento res quan tinc un refredat. (-š- nie-- n--žuod-iu, ka- - j-i-/ turi------ą-/----guo--. (--- n---- n---------- k-- / j-- / t---- s---- / s-------- (-š- n-e-o n-u-u-d-i-, k-i / j-i / t-r-u s-o-ą / s-o-u-j-. ---------------------------------------------------------- (Aš) nieko neužuodžiu, kai / jei / turiu slogą / sloguoju. 0
Agafarem un taxi si plou. (-e-) -až---s--e--ak--, je--li-. (---- v--------- t----- j-- l--- (-e-) v-ž-u-s-m- t-k-i- j-i l-s- -------------------------------- (Mes) važiuosime taksi, jei lis. 0
Recorrerem el món si guanyem la loteria. (Me-)--eli---i------i-k--a---lį--j-i-----ė-ime -o------je. (---- k--------- a----- p------- j-- l-------- l---------- (-e-) k-l-a-s-m- a-l-n- p-s-u-į- j-i l-i-ė-i-e l-t-r-j-j-. ---------------------------------------------------------- (Mes) keliausime aplink pasaulį, jei laimėsime loterijoje. 0
Comencarem el menjar si no arriba aviat. (-e-)-pradėsim --l---i- -e----- --e-t ne------. (---- p------- v------- j-- j-- g---- n-------- (-e-) p-a-ė-i- v-l-y-i- j-i j-s g-e-t n-p-r-i-. ----------------------------------------------- (Mes) pradėsim valgyti, jei jis greit nepareis. 0

Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!