Manual de conversa

ca A cal metge   »   lt Pas gydytoją

57 [cinquanta-set]

A cal metge

A cal metge

57 [penkiasdešimt septyni]

Pas gydytoją

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Tinc una cita amb el metge. (--- -su --s-raš-s -------a--u-i---s -yd-t-j-. (Aš) esu užsirašęs / užsirašiusi pas gydytoją. (-š- e-u u-s-r-š-s / u-s-r-š-u-i p-s g-d-t-j-. ---------------------------------------------- (Aš) esu užsirašęs / užsirašiusi pas gydytoją. 0
Tinc una cita a les deu en punt. A- ----raš---- u-s-ra-iu----- (--š--tai- valan---. Aš užsirašęs / užsirašiusi 10 (dešimtai) valandai. A- u-s-r-š-s / u-s-r-š-u-i 1- (-e-i-t-i- v-l-n-a-. -------------------------------------------------- Aš užsirašęs / užsirašiusi 10 (dešimtai) valandai. 0
Com es diu vostè? Ka-p-/-----a j-sų pava-dė? Kaip / kokia jūsų pavardė? K-i- / k-k-a j-s- p-v-r-ė- -------------------------- Kaip / kokia jūsų pavardė? 0
Si us plau, assegui’s a la sala d’espera. P---o- --la-kt- l-uk-a----me. Prašom palaukti laukiamajame. P-a-o- p-l-u-t- l-u-i-m-j-m-. ----------------------------- Prašom palaukti laukiamajame. 0
El metge ja arriba. Gyd-t--a- --o--at-i-. Gydytojas tuoj ateis. G-d-t-j-s t-o- a-e-s- --------------------- Gydytojas tuoj ateis. 0
On està assegurat (-ada)? K-r------sat---p--dra-dęs - ap-i-r-u--s-? Kur jūs esate apsidraudęs / apsidraudusi? K-r j-s e-a-e a-s-d-a-d-s / a-s-d-a-d-s-? ----------------------------------------- Kur jūs esate apsidraudęs / apsidraudusi? 0
En què li puc ajudar? Kuo---ms -a--- --dė--? Kuo jums galiu padėti? K-o j-m- g-l-u p-d-t-? ---------------------- Kuo jums galiu padėti? 0
Que li fa mal alguna cosa? A--j--- --auda? Ar jums skauda? A- j-m- s-a-d-? --------------- Ar jums skauda? 0
On li fa mal? K-r -k--d-? Kur skauda? K-r s-a-d-? ----------- Kur skauda? 0
Encara em fa mal l’esquena. M-n--i-------ą -ka-da-----rą. Man visą laiką skauda nugarą. M-n v-s- l-i-ą s-a-d- n-g-r-. ----------------------------- Man visą laiką skauda nugarą. 0
Tinc sovint mals de cap. Ma- ----a--s----a-----ą. Man dažnai skauda galvą. M-n d-ž-a- s-a-d- g-l-ą- ------------------------ Man dažnai skauda galvą. 0
A vegades em fa mal la panxa. M-- ka---i- sk-u-- pi-vą. Man kartais skauda pilvą. M-n k-r-a-s s-a-d- p-l-ą- ------------------------- Man kartais skauda pilvą. 0
Tregui’s la part de dalt, si us plau! P-a-om n-s-rengt------s-re-ki-- -k----s-s! Prašom nusirengti / nusirenkite iki pusės! P-a-o- n-s-r-n-t- / n-s-r-n-i-e i-i p-s-s- ------------------------------------------ Prašom nusirengti / nusirenkite iki pusės! 0
Si us plau, estiri’s a la llitera! P-a--m-a-sig-l-i / gu-kitė----t--ušet-s! Prašom atsigulti / gulkitės ant kušetės! P-a-o- a-s-g-l-i / g-l-i-ė- a-t k-š-t-s- ---------------------------------------- Prašom atsigulti / gulkitės ant kušetės! 0
La tensió és normal. Kr-----s------------malus. Kraujo spaudimas normalus. K-a-j- s-a-d-m-s n-r-a-u-. -------------------------- Kraujo spaudimas normalus. 0
Ara li posaré una injecció. (Aš- s------u----s --is-ų. (Aš) suleisiu Jums vaistų. (-š- s-l-i-i- J-m- v-i-t-. -------------------------- (Aš) suleisiu Jums vaistų. 0
Li prescric unes pastilles. (A---du-si- -ums-tabl-čių. (Aš) duosiu jums tablečių. (-š- d-o-i- j-m- t-b-e-i-. -------------------------- (Aš) duosiu jums tablečių. 0
Li dono una recepta per a la farmàcia. (-š) ---ašy-iu--u-s v-i--ų ---e-t-. (Aš) išrašysiu jums vaistų receptą. (-š- i-r-š-s-u j-m- v-i-t- r-c-p-ą- ----------------------------------- (Aš) išrašysiu jums vaistų receptą. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Paraules llargues, paraules curtes

La longitud d'una paraula depèn del seu contingut informatiu. És el que ha revelat un estudi americà. Els investigadors van analitzar paraules de deu llengües europees. Es va fer amb l'ajut d'un ordinador. A través d'un programa, l'ordinador va analitzar diferents paraules. Amb un algoritme, en calcula el contingut informatiu. Els resultats van ser clars. Com més breu és una paraula, menys informació transmet. Resulta interessant saber que fem servir les paraules breus més sovint que les llargues. Aquest fet està relacionat amb el fenomen de l'eficiència lingüística. Quan parlem, ens concentrem en allò important. De manera que les paraules que no contenen molta informació no poden ser massa llargues. Així es garanteix que no perdem massa temps en coses sense importància. La correlació entre extensió i contingut té més avantatges. D'aquesta manera es verifica que el contingut informatiu sigui sempre constant. O sigui, que en un període determinat de temps transmetem la mateixa quantitat d'informació. Podem, per exemple, utilitzar unes poques paraules llargues. O també, per contra, utilitzar moltes paraules curtes. Tant és el que triem: la quantitat d'informació és constant. El resultat final és que el nostre llenguatge té un ritme uniforme. D'aquesta manera es facilita la tasca als que ens escolten. Si la quantitat informativa variés de cada vegada, augmentarien les dificultats. Els que ens senten no s'adaptarien bé a la nostra conversa. La comunicació seria, llavors, més difícil. Qui vol ser comprès correctament, ha de triar paraules curtes. Ja que les paraules curtes es comprenen millor que les de major extensió. Com es diu en anglès: Keep It Short and Simple! Més curt: KISS!