Manual de conversa

ca Adjectius 2   »   lt Būdvardžiai 2

79 [setanta-nou]

Adjectius 2

Adjectius 2

79 [septyniasdešimt devyni]

Būdvardžiai 2

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Porto un vestit blau. (-š--v-l--- m-lyną s-k-e-ę. (--- v----- m----- s------- (-š- v-l-i- m-l-n- s-k-e-ę- --------------------------- (Aš) vilkiu mėlyną suknelę. 0
Porto un vestit vermell. (--)----k-- ra-do-ą s--ne--. (--- v----- r------ s------- (-š- v-l-i- r-u-o-ą s-k-e-ę- ---------------------------- (Aš) vilkiu raudoną suknelę. 0
Porto un vestit verd. (A-)---l--u ž-li- s--ne--. (--- v----- ž---- s------- (-š- v-l-i- ž-l-ą s-k-e-ę- -------------------------- (Aš) vilkiu žalią suknelę. 0
Compro una bossa negra. (-š) --rku-ju--ą-ra-k---. (--- p---- j---- r------- (-š- p-r-u j-o-ą r-n-i-ę- ------------------------- (Aš) perku juodą rankinę. 0
Compro una bossa marró. (------r-u----ą-r-nki--. (--- p---- r--- r------- (-š- p-r-u r-d- r-n-i-ę- ------------------------ (Aš) perku rudą rankinę. 0
Compro una bossa blanca. (-š-----ku--a--ą ra--i-ę. (--- p---- b---- r------- (-š- p-r-u b-l-ą r-n-i-ę- ------------------------- (Aš) perku baltą rankinę. 0
Necessito un cotxe nou. Ma- -eik---nau-o au-om-----o. M-- r----- n---- a----------- M-n r-i-i- n-u-o a-t-m-b-l-o- ----------------------------- Man reikia naujo automobilio. 0
Necessito un cotxe ràpid. M-n ----ia-g-eito--u-o-ob-l--. M-- r----- g----- a----------- M-n r-i-i- g-e-t- a-t-m-b-l-o- ------------------------------ Man reikia greito automobilio. 0
Necessito un cotxe còmode. M-n -e-k-- -at-ga---a-----b---o. M-- r----- p------- a----------- M-n r-i-i- p-t-g-u- a-t-m-b-l-o- -------------------------------- Man reikia patogaus automobilio. 0
A dalt hi viu una dona gran / vella. Ten-viršu-- -y-e-- --na -o-e--s. T-- v------ g----- s--- m------- T-n v-r-u-e g-v-n- s-n- m-t-r-s- -------------------------------- Ten viršuje gyvena sena moteris. 0
A dalt hi viu una dona grassa. T---v-r--j- --ve---st-ra m--e--s. T-- v------ g----- s---- m------- T-n v-r-u-e g-v-n- s-o-a m-t-r-s- --------------------------------- Ten viršuje gyvena stora moteris. 0
A baix hi viu una dona curiosa. Ten--p------ g--ena---alsi -ot-ri-. T-- a------- g----- s----- m------- T-n a-a-i-j- g-v-n- s-a-s- m-t-r-s- ----------------------------------- Ten apačioje gyvena smalsi moteris. 0
Els nostres convidats eren gent simpàtica. Mūsų---ečia--bu-----lonūs -m-n--. M--- s------ b--- m------ ž------ M-s- s-e-i-i b-v- m-l-n-s ž-o-ė-. --------------------------------- Mūsų svečiai buvo malonūs žmonės. 0
Els nostres convidats eren gent educada. Mūsų sv-či---buv----n---ū--ž-onė-. M--- s------ b--- m------- ž------ M-s- s-e-i-i b-v- m-n-a-ū- ž-o-ė-. ---------------------------------- Mūsų svečiai buvo mandagūs žmonės. 0
Els nostres convidats eren gent interessant. M-s- s--či-i buv- ------ ž-onės. M--- s------ b--- į----- ž------ M-s- s-e-i-i b-v- į-o-ū- ž-o-ė-. -------------------------------- Mūsų svečiai buvo įdomūs žmonės. 0
Tinc uns fills encantadors. Aš ----u-m-el-s va-k--. A- t---- m----- v------ A- t-r-u m-e-u- v-i-u-. ----------------------- Aš turiu mielus vaikus. 0
Però els veïns tenen uns nens maleducats. B-t k-i-y-ai t-ri-įž-li-- v-----. B-- k------- t--- į------ v------ B-t k-i-y-a- t-r- į-ū-i-s v-i-u-. --------------------------------- Bet kaimynai turi įžūlius vaikus. 0
Que es porten bé els seus fills? A---ūs---a-kai šau-ū-? A- j--- v----- š------ A- j-s- v-i-a- š-u-ū-? ---------------------- Ar jūsų vaikai šaunūs? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Una llengua, moltes variants

Fins i tot quan només parlem una llengua, en realitat en parlem moltes. Ja que cap llengua representa un sistema tancat. Tots els idiomes tenen diferents dimensions. La llengua és una construcció viva. Els parlants sempre s'orienten cap als seus companys de conversa. Per això les persones modifiquen la llengua que parlen. Aquestes variacions es reflecteixen de diferents maneres. Cada llengua té, sense anar més lluny, una història. És a dir, les llengües canviaven, canvien i canviaran. Això queda de manifest quan veiem que la gent gran i els joves parlen de manera diferent. La majoria de les llengües també compta amb diferents varietats dialectals. Però molts parlants de formes dialectals es poden adaptar al seu medi sense problema. En determinades circumstàncies parlen la llengua estàndard. Grups socials diferents en fan ús de varietats diferents d'una llengua. La llengua dels joves o l'argot dels caçadors en són exemples. La major part de la gent no parla igual a la feina que a la llar. Molts en fan ús també a la feina d'una mena d'argot professional. Igualment, les diferències afecten també als registres escrit o oral de l'idioma. La llengua parlada és molt més simple que la llengua escrita. La diferència aquí pot ser molt gran. Sobretot quan la llengua escrita roman sense canvis durant força temps. Els parlants llavors han d'aprendre primer a fer-ne ús de la forma escrita. Sovint existeixen també diferències entre el llenguatge dels homes i les dones. En les societats occidentals la diferència no és molt gran. Però hi ha països en què dones i homes parlen de forma completament diferent. Algunes cultures compten també amb una específica llengua de cortesia. Sembla clar que parlar no és una cosa tan senzilla! Hem d'estar atents a un munt de variables a la vegada...