Manual de conversa

ca Conjuncions 4   »   lt Jungtukai 4

97 [noranta-set]

Conjuncions 4

Conjuncions 4

97 [devyniasdešimt septyni]

Jungtukai 4

Tria com vols veure la traducció:   
català lituà Engegar Més
Es va quedar adormit encara que la televisió estava encesa. J---už-ig-- n-rs--el--i-o-iu- buv--įj---t--. J-- u------ n--- t----------- b--- į-------- J-s u-m-g-, n-r- t-l-v-z-r-u- b-v- į-u-g-a-. -------------------------------------------- Jis užmigo, nors televizorius buvo įjungtas. 0
Es va quedar tot i que ja era tard. J-s--ar-pa-i--ko,-n-r- --u -uvo vėl-. J-- d-- p-------- n--- j-- b--- v---- J-s d-r p-s-l-k-, n-r- j-u b-v- v-l-. ------------------------------------- Jis dar pasiliko, nors jau buvo vėlu. 0
Ell no va venir tot i que ens haviem citat. Jis--e-t-jo, no----e- -uvom- s--i-arę. J-- n------- n--- m-- b----- s-------- J-s n-a-ė-o- n-r- m-s b-v-m- s-s-t-r-. -------------------------------------- Jis neatėjo, nors mes buvome susitarę. 0
La televisió estava encesa. Tot i això, es va quedar adormit. Te--v-z------b-vo -j-ng---- n-ž---in--/--epa-san- t--ji--u--igo. T----------- b--- į-------- n-------- / n-------- t- j-- u------ T-l-v-z-r-u- b-v- į-u-g-a-, n-ž-ū-i-t / n-p-i-a-t t- j-s u-m-g-. ---------------------------------------------------------------- Televizorius buvo įjungtas, nežiūrint / nepaisant to jis užmigo. 0
Ja era tard. Tanmateix, encara es va quedar. Ja---uv- --lu, ne--ūri-t-- nepai--n- -- j-s-da---a-i-i-o. J-- b--- v---- n-------- / n-------- t- j-- d-- p-------- J-u b-v- v-l-, n-ž-ū-i-t / n-p-i-a-t t- j-s d-r p-s-l-k-. --------------------------------------------------------- Jau buvo vėlu, nežiūrint / nepaisant to jis dar pasiliko. 0
Ens haviem citat. Tanmateix, ell no va venir. (Mes) b--om- s--it--ę----ži---n--/ -epa--an--to jis neat--o. (---- b----- s-------- n-------- / n-------- t- j-- n------- (-e-) b-v-m- s-s-t-r-, n-ž-ū-i-t / n-p-i-a-t t- j-s n-a-ė-o- ------------------------------------------------------------ (Mes) buvome susitarę, nežiūrint / nepaisant to jis neatėjo. 0
Encara que no té permís de conduir, condueix. N-rs--is-ne---i-v--r----jo -a--mė----, -a---oj--au-o-ob---. N--- j-- n----- v--------- p---------- v------- a---------- N-r- j-s n-t-r- v-i-u-t-j- p-ž-m-j-m-, v-i-u-j- a-t-m-b-l-. ----------------------------------------------------------- Nors jis neturi vairuotojo pažymėjimo, vairuoja automobilį. 0
Encara que la carretera està coberta de gel, condueix molt ràpidament. No-s-gatvė --a ----i--jis važ------g-e--ai. N--- g---- y-- s----- j-- v------- g------- N-r- g-t-ė y-a s-i-i- j-s v-ž-u-j- g-e-t-i- ------------------------------------------- Nors gatvė yra slidi, jis važiuoja greitai. 0
Encara que està borratxo, va en bicicleta. N-r- -----r--g---as- --ž-u-j- --ir-čiu. N--- j-- y-- g------ v------- d-------- N-r- j-s y-a g-r-a-, v-ž-u-j- d-i-a-i-. --------------------------------------- Nors jis yra girtas, važiuoja dviračiu. 0
No té permís de conduir. Tanmateix, condueix. J-----turi v--r-ot-jo pa--m-j-mo,--e-iū-i-----n---is--- t- -i- v--ruo-a au--m-bil-. J-- n----- v--------- p---------- n-------- / n-------- t- j-- v------- a---------- J-s n-t-r- v-i-u-t-j- p-ž-m-j-m-, n-ž-ū-i-t / n-p-i-a-t t- j-s v-i-u-j- a-t-m-b-l-. ----------------------------------------------------------------------------------- Jis neturi vairuotojo pažymėjimo, nežiūrint / nepaisant to jis vairuoja automobilį. 0
La carretera està coberta de gel. Tanmateix, condueix molt de pressa. G-tvė ---a)-s--d-- n---ūr-n- --n---is-n-----j---važiu-j---r---a-. G---- (---- s----- n-------- / n-------- t- j-- v------- g------- G-t-ė (-r-) s-i-i- n-ž-ū-i-t / n-p-i-a-t t- j-s v-ž-u-j- g-e-t-i- ----------------------------------------------------------------- Gatvė (yra) slidi, nežiūrint / nepaisant to jis važiuoja greitai. 0
Està borratxo. Tot i això, va en bicicleta. J-- -yra) --rta-,----iū---t --nepais--t t----- ---iu--a dv-rač-u. J-- (---- g------ n-------- / n-------- t- j-- v------- d-------- J-s (-r-) g-r-a-, n-ž-ū-i-t / n-p-i-a-t t- j-s v-ž-u-j- d-i-a-i-. ----------------------------------------------------------------- Jis (yra) girtas, nežiūrint / nepaisant to jis važiuoja dviračiu. 0
No troba feina encara que ha estudiat. Ji-n--an-- -arb-- n-r--tu-- ---l-m-. J- n------ d----- n--- t--- d------- J- n-r-n-a d-r-o- n-r- t-r- d-p-o-ą- ------------------------------------ Ji neranda darbo, nors turi diplomą. 0
(Ella) no va al metge encara que li fa mal. J--n--na p-s -ydyt---,-no-- --i -k---a. J- n---- p-- g-------- n--- j-- s------ J- n-i-a p-s g-d-t-j-, n-r- j-i s-a-d-. --------------------------------------- Ji neina pas gydytoją, nors jai skauda. 0
(Ella) compra un cotxe encara que no té diners. J---erka -u-om-bi--,--o-s-n--u-i-----g-. J- p---- a---------- n--- n----- p------ J- p-r-a a-t-m-b-l-, n-r- n-t-r- p-n-g-. ---------------------------------------- Ji perka automobilį, nors neturi pinigų. 0
Ella ha estudiat. Tot i això, no troba una feina. J- tu-i ---lo-ą- -ež--r--t----e--i--n--t--ji n-r--d- -a-b-. J- t--- d------- n-------- / n-------- t- j- n------ d----- J- t-r- d-p-o-ą- n-ž-ū-i-t / n-p-i-a-t t- j- n-r-n-a d-r-o- ----------------------------------------------------------- Ji turi diplomą, nežiūrint / nepaisant to ji neranda darbo. 0
(A ella) li fa mal. Tot i així, no va al metge. J-i--k-uda,-n-žiūr-nt / --pai-ant-t--ji--ei-a -----ydytoją. J-- s------ n-------- / n-------- t- j- n---- p-- g-------- J-i s-a-d-, n-ž-ū-i-t / n-p-i-a-t t- j- n-i-a p-s g-d-t-j-. ----------------------------------------------------------- Jai skauda, nežiūrint / nepaisant to ji neina pas gydytoją. 0
No té diners. Tot i això, es compra un cotxe. J-----u-i-p--i-ų- -e-i--i---/ -e-a--ant-to--i pe-k- --t-mobilį. J- n----- p------ n-------- / n-------- t- j- p---- a---------- J- n-t-r- p-n-g-, n-ž-ū-i-t / n-p-i-a-t t- j- p-r-a a-t-m-b-l-. --------------------------------------------------------------- Ji neturi pinigų, nežiūrint / nepaisant to ji perka automobilį. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els joves aprenen de forma diferent a la gent gran

Els nens aprenen idiomes relativament ràpid. Amb els adults normalment requereix més temps. Però els nens no aprenen millor que els adults. Simplement aprenen d'una altra manera. En l'aprenentatge d'idiomes el cervell ha de ser molt eficient. Ha d'aprendre moltes coses de forma paral·lela. Quan estudiem una llengua no n'hi ha prou amb reflexionar-hi. També cal aprendre a dir les noves paraules. Per això els òrgans de la parla han d'aprendre nous moviments. També el cervell ha d'aprendre a reaccionar davant noves situacions. Arribar a comunicar-se en una nova llengua és tot un desafiament. Les persones aprenen idiomes, però, de forma diferent en cada etapa de la seva vida. Quan un té vint o trenta anys, l'aprenentatge encara és un procés rutinari. L'escola o els estudis no queden encara massa lluny. Pel que el cervell està ben entrenat. De manera que és possible aprendre un nou idioma aconseguint un nivell molt alt. Les persones de quaranta i cinquanta anys ja han après moltes coses. El seu cervell s'aprofita d'aquesta experiència. Estan en condicions de relacionar els nous continguts amb els coneixements passats. A aquesta edat s'aprenen millor aquelles coses amb les que ja tenim algun tipus de familiaritat. Per exemple, llengües que s'assemblen a les llengües apreses quan érem joves. Als seixanta o setanta anys el que sobra, normalment, és temps. A aquesta edat es poden fer exercicis i practicar amb freqüència. Això és molt important per aprendre una llengua. Els ancians aprenen a escriure un altre idioma, per exemple, particularment bé. Però un bon aprenentatge és possible a qualsevol edat. El cervell pot formar neurones fins i tot després de la pubertat. I en gaudeix fent-ho...