Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   hy Asking questions 1

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

62 [Վաթսուն]

62 [Vat’sun]

Asking questions 1

[harts’yer tal 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Aprendre ս-վորել ս------ ս-վ-ր-լ ------- սովորել 0
s-v-r-l s------ s-v-r-l ------- sovorel
Els estudiants aprenen molt? Աշա-ե----րը շ-- են-ս--ո-ո-մ: Ա---------- շ-- ե- ս-------- Ա-ա-ե-տ-ե-ը շ-տ ե- ս-վ-ր-ւ-: ---------------------------- Աշակերտները շատ են սովորում: 0
Asha-ert---- s-a----n -ovorum A----------- s--- y-- s------ A-h-k-r-n-r- s-a- y-n s-v-r-m ----------------------------- Ashakertnery shat yen sovorum
No, aprenen molt poc. Ոչ-- ք---են -ովո--ւ-: Ո- , ք-- ե- ս-------- Ո- , ք-չ ե- ս-վ-ր-ւ-: --------------------- Ոչ , քիչ են սովորում: 0
Vo-h--, k-i--- -en---vo-um V---- , k----- y-- s------ V-c-’ , k-i-h- y-n s-v-r-m -------------------------- Voch’ , k’ich’ yen sovorum
Preguntar հար-ն-լ հ------ հ-ր-ն-լ ------- հարցնել 0
har-s-n-l h-------- h-r-s-n-l --------- harts’nel
Feu sovint preguntes al mestre? ՈՒ---ցչ-ն հ---՞խ--ս--ար-նո-մ: Ո-------- հ----- ե- հ-------- Ո-ս-ւ-չ-ն հ-ճ-՞- ե- հ-ր-ն-ւ-: ----------------------------- ՈՒսուցչին հաճա՞խ ես հարցնում: 0
U-u--’ch’i--ha--a՞k- --s h-r-s-n-m U---------- h------- y-- h-------- U-u-s-c-’-n h-c-a-k- y-s h-r-s-n-m ---------------------------------- Usuts’ch’in hacha՞kh yes harts’num
No, jo no pregunto sovint. Ոչ--ես ն--- -աճ-----մ--ար-նո--: Ո-- ե- ն--- հ---- չ-- հ-------- Ո-, ե- ն-ա- հ-ճ-խ չ-մ հ-ր-ն-ւ-: ------------------------------- Ոչ, ես նրան հաճախ չեմ հարցնում: 0
V---’----- n-a- -------------m--a-ts-num V----- y-- n--- h------ c----- h-------- V-c-’- y-s n-a- h-c-a-h c-’-e- h-r-s-n-m ---------------------------------------- Voch’, yes nran hachakh ch’yem harts’num
Respondre պ--ա--ան-լ պ--------- պ-տ-ս-ա-ե- ---------- պատասխանել 0
pa--sk--nel p---------- p-t-s-h-n-l ----------- pataskhanel
Respongui, si us plau. Պ---սխանեք,---դր----եմ: Պ---------- խ------ ե-- Պ-տ-ս-ա-ե-, խ-դ-ո-մ ե-: ----------------------- Պատասխանեք, խնդրում եմ: 0
Pata--hane-’--kh-d-um-y-m P------------ k------ y-- P-t-s-h-n-k-, k-n-r-m y-m ------------------------- Pataskhanek’, khndrum yem
Responc. Ես----ասխ-նո-- եմ: Ե- պ---------- ե-- Ե- պ-տ-ս-ա-ո-մ ե-: ------------------ Ես պատասխանում եմ: 0
Yes-p--a-k--n-- yem Y-- p---------- y-- Y-s p-t-s-h-n-m y-m ------------------- Yes pataskhanum yem
Treballar ա---տ-լ ա------ ա-խ-տ-լ ------- աշխատել 0
ashkh---l a-------- a-h-h-t-l --------- ashkhatel
Que està treballant (ell)? Այս ---ի- ն- --խա-ու- -: Ա-- պ---- ն- ա------- է- Ա-ս պ-հ-ն ն- ա-խ-տ-ւ- է- ------------------------ Այս պահին նա աշխատում է: 0
A---pa-in n- a-hk----m e A-- p---- n- a-------- e A-s p-h-n n- a-h-h-t-m e ------------------------ Ays pahin na ashkhatum e
Sí, està treballant. Այո, -- -յ- -ահ----շ-ա--ւ---: Ա--- ն- ա-- պ---- ա------- է- Ա-ո- ն- ա-ս պ-հ-ն ա-խ-տ-ւ- է- ----------------------------- Այո, նա այս պահին աշխատում է: 0
A-o, -a --s-pah-n as-----um-e A--- n- a-- p---- a-------- e A-o- n- a-s p-h-n a-h-h-t-m e ----------------------------- Ayo, na ays pahin ashkhatum e
Venir գ-լ գ-- գ-լ --- գալ 0
gal g-- g-l --- gal
Que veniu? Գալի-ս---: Գ----- ե-- Գ-լ-՞- ե-: ---------- Գալի՞ս եք: 0
G--i՞s-y--’ G----- y--- G-l-՞- y-k- ----------- Gali՞s yek’
Sí, arribarem immediatament. Ա--,--ենք գա-ի---ն- --ւ---: Ա--- մ--- գ---- ե-- շ------ Ա-ո- մ-ն- գ-լ-ս ե-ք շ-ւ-ո-: --------------------------- Այո, մենք գալիս ենք շուտով: 0
A------n-’-ga--- -e--- -hu--v A--- m---- g---- y---- s----- A-o- m-n-’ g-l-s y-n-’ s-u-o- ----------------------------- Ayo, menk’ galis yenk’ shutov
Viure ա---լ ա---- ա-ր-լ ----- ապրել 0
a-r-l a---- a-r-l ----- aprel
Viviu a Berlín? Բե-լ----՞մ ----պ-ու-: Բ--------- ե- ա------ Բ-ռ-ի-ո-՞- ե- ա-ր-ւ-: --------------------- Բեռլինու՞մ եք ապրում: 0
Berr-----m -e-----r-m B--------- y--- a---- B-r-l-n-՞- y-k- a-r-m --------------------- Berrlinu՞m yek’ aprum
Sí, visc a Berlín. Այո---ս -պ--ւ- եմ ------ում: Ա--- ե- ա----- ե- Բ--------- Ա-ո- ե- ա-ր-ւ- ե- Բ-ռ-ի-ո-մ- ---------------------------- Այո, ես ապրում եմ Բեռլինում: 0
A-o,-y-s -p-um --m-Be----num A--- y-- a---- y-- B-------- A-o- y-s a-r-m y-m B-r-l-n-m ---------------------------- Ayo, yes aprum yem Berrlinum

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!