Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   sr Постављати питања 1

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

62 [шездесет и два]

62 [šezdeset i dva]

Постављати питања 1

[Postavljati pitanja 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Aprendre учи-и у---- у-и-и ----- учити 0
u--ti u---- u-i-i ----- učiti
Els estudiants aprenen molt? У-е -и уч--и-и мн---? У-- л- у------ м----- У-е л- у-е-и-и м-о-о- --------------------- Уче ли ученици много? 0
Uč- l- u-------mno--? U-- l- u------ m----- U-e l- u-e-i-i m-o-o- --------------------- Uče li učenici mnogo?
No, aprenen molt poc. Н-, о---------ло. Н-- о-- у-- м---- Н-, о-и у-е м-л-. ----------------- Не, они уче мало. 0
Ne, -ni u-e ma-o. N-- o-- u-- m---- N-, o-i u-e m-l-. ----------------- Ne, oni uče malo.
Preguntar питати п----- п-т-т- ------ питати 0
p-ta-i p----- p-t-t- ------ pitati
Feu sovint preguntes al mestre? П-та------ч-----у--тељ-? П----- л- ч---- у------- П-т-т- л- ч-с-о у-и-е-а- ------------------------ Питате ли често учитеља? 0
P-t--e-li----to uč-t--ja? P----- l- č---- u-------- P-t-t- l- č-s-o u-i-e-j-? ------------------------- Pitate li često učitelja?
No, jo no pregunto sovint. Н---н---и-а--га --сто. Н-- н- п---- г- ч----- Н-, н- п-т-м г- ч-с-о- ---------------------- Не, не питам га често. 0
N-, -e -i--m ga-č-st-. N-- n- p---- g- č----- N-, n- p-t-m g- č-s-o- ---------------------- Ne, ne pitam ga često.
Respondre од-о--рити о--------- о-г-в-р-т- ---------- одговорити 0
od-ovoriti o--------- o-g-v-r-t- ---------- odgovoriti
Respongui, si us plau. Од-овори--,------ Вас. О---------- м---- В--- О-г-в-р-т-, м-л-м В-с- ---------------------- Одговорите, молим Вас. 0
O-g---r--e--mo----V-s. O---------- m---- V--- O-g-v-r-t-, m-l-m V-s- ---------------------- Odgovorite, molim Vas.
Responc. Ј---д-овара-. Ј- о--------- Ј- о-г-в-р-м- ------------- Ја одговарам. 0
Ja -dg-v--am. J- o--------- J- o-g-v-r-m- ------------- Ja odgovaram.
Treballar р----и р----- р-д-т- ------ радити 0
ra---i r----- r-d-t- ------ raditi
Que està treballant (ell)? Р-----и--н---р---? Р--- л- о- у------ Р-д- л- о- у-р-в-? ------------------ Ради ли он управо? 0
R--- -i on-upra--? R--- l- o- u------ R-d- l- o- u-r-v-? ------------------ Radi li on upravo?
Sí, està treballant. Д-,-уп---о--ади. Д-- у----- р---- Д-, у-р-в- р-д-. ---------------- Да, управо ради. 0
Da,-up-a-- --d-. D-- u----- r---- D-, u-r-v- r-d-. ---------------- Da, upravo radi.
Venir до-аз--и д------- д-л-з-т- -------- долазити 0
d-la-iti d------- d-l-z-t- -------- dolaziti
Que veniu? До-а---- -- Ви? Д------- л- В-- Д-л-з-т- л- В-? --------------- Долазите ли Ви? 0
D-l--ite li---? D------- l- V-- D-l-z-t- l- V-? --------------- Dolazite li Vi?
Sí, arribarem immediatament. Д-,------им--од-а-. Д-- д------- о----- Д-, д-л-з-м- о-м-х- ------------------- Да, долазимо одмах. 0
Da, d-lazi---o--ah. D-- d------- o----- D-, d-l-z-m- o-m-h- ------------------- Da, dolazimo odmah.
Viure с-а--в--и с-------- с-а-о-а-и --------- становати 0
s-a--v--i s-------- s-a-o-a-i --------- stanovati
Viviu a Berlín? Ст-нуј-те-л- --Бе-л-ну? С-------- л- у Б------- С-а-у-е-е л- у Б-р-и-у- ----------------------- Станујете ли у Берлину? 0
Sta----t- li-u-Be-l-n-? S-------- l- u B------- S-a-u-e-e l- u B-r-i-u- ----------------------- Stanujete li u Berlinu?
Sí, visc a Berlín. Да- -а----ну----у Берл-н-. Д-- ј- с------- у Б------- Д-, ј- с-а-у-е- у Б-р-и-у- -------------------------- Да, ја станујем у Берлину. 0
Da, ja-s----j-- u---r-i-u. D-- j- s------- u B------- D-, j- s-a-u-e- u B-r-i-u- -------------------------- Da, ja stanujem u Berlinu.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!