Manual de conversa

ca Fer preguntes 1   »   be Задаваць пытанні 1

62 [seixanta-dos]

Fer preguntes 1

Fer preguntes 1

62 [шэсцьдзесят два]

62 [shests’dzesyat dva]

Задаваць пытанні 1

[Zadavats’ pytannі 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Aprendre ву-ы--а в------ в-ч-ц-а ------- вучыцца 0
vuch-t-tsa v--------- v-c-y-s-s- ---------- vuchytstsa
Els estudiants aprenen molt? Ву--і ву--ц------т? В---- в------ ш---- В-ч-і в-ч-ц-а ш-а-? ------------------- Вучні вучацца шмат? 0
V--h----u--atsts--sh-at? V----- v--------- s----- V-c-n- v-c-a-s-s- s-m-t- ------------------------ Vuchnі vuchatstsa shmat?
No, aprenen molt poc. Н-,---ы ---а-ца -а--. Н-- я-- в------ м---- Н-, я-ы в-ч-ц-а м-л-. --------------------- Не, яны вучацца мала. 0
N-- -a-------a-st-- -a-a. N-- y--- v--------- m---- N-, y-n- v-c-a-s-s- m-l-. ------------------------- Ne, yany vuchatstsa mala.
Preguntar п-т--ь п----- п-т-ц- ------ пытаць 0
py---s’ p------ p-t-t-’ ------- pytats’
Feu sovint preguntes al mestre? В--ч---а ----------с--ўн-к-? В- ч---- п------ н---------- В- ч-с-а п-т-е-е н-с-а-н-к-? ---------------------------- Вы часта пытаеце настаўніка? 0
Vy cha--a p--a-t-e--a-ta---ka? V- c----- p------- n---------- V- c-a-t- p-t-e-s- n-s-a-n-k-? ------------------------------ Vy chasta pytaetse nastaunіka?
No, jo no pregunto sovint. Не,-я--ыт-- --о--я--ст-. Н-- я п---- я-- н------- Н-, я п-т-ю я-о н-ч-с-а- ------------------------ Не, я пытаю яго нячаста. 0
N-,--a----ay- y-----ya--a--a. N-- y- p----- y--- n--------- N-, y- p-t-y- y-g- n-a-h-s-a- ----------------------------- Ne, ya pytayu yago nyachasta.
Respondre а-ка-ва-ь а-------- а-к-з-а-ь --------- адказваць 0
adka--a-s’ a--------- a-k-z-a-s- ---------- adkazvats’
Respongui, si us plau. Адка--а-ц-,-к-л--л-ска. А---------- к--- л----- А-к-з-а-ц-, к-л- л-с-а- ----------------------- Адказвайце, калі ласка. 0
A--a-----s-, ka-і-la-ka. A----------- k--- l----- A-k-z-a-t-e- k-l- l-s-a- ------------------------ Adkazvaytse, kalі laska.
Responc. Я---каз-а-. Я а-------- Я а-к-з-а-. ----------- Я адказваю. 0
Y---dk-z--y-. Y- a--------- Y- a-k-z-a-u- ------------- Ya adkazvayu.
Treballar п--ц----ь п-------- п-а-а-а-ь --------- працаваць 0
p-ats-v-t-’ p---------- p-a-s-v-t-’ ----------- pratsavats’
Que està treballant (ell)? Ён--я--- -р----? Ё- ц---- п------ Ё- ц-п-р п-а-у-? ---------------- Ён цяпер працуе? 0
E---s--p---p--tsue? E- t------ p------- E- t-y-p-r p-a-s-e- ------------------- En tsyaper pratsue?
Sí, està treballant. Т-к- -- ц--ер працу-. Т--- ё- ц---- п------ Т-к- ё- ц-п-р п-а-у-. --------------------- Так, ён цяпер працуе. 0
T--,---n --ya-e---r----e. T--- y-- t------ p------- T-k- y-n t-y-p-r p-a-s-e- ------------------------- Tak, yon tsyaper pratsue.
Venir пры--дзіць п--------- п-ы-о-з-ц- ---------- прыходзіць 0
p-y--odzі-s’ p----------- p-y-h-d-і-s- ------------ prykhodzіts’
Que veniu? В--п--йд-еце? В- п--------- В- п-ы-д-е-е- ------------- Вы прыйдзеце? 0
Vy pr-yd-et-e? V- p---------- V- p-y-d-e-s-? -------------- Vy pryydzetse?
Sí, arribarem immediatament. Т-к, -ы --раз-п-ый----. Т--- м- з---- п-------- Т-к- м- з-р-з п-ы-д-е-. ----------------------- Так, мы зараз прыйдзем. 0
T-k---- za-a- pry--zem. T--- m- z---- p-------- T-k- m- z-r-z p-y-d-e-. ----------------------- Tak, my zaraz pryydzem.
Viure ж-ць ж--- ж-ц- ---- жыць 0
z-yts’ z----- z-y-s- ------ zhyts’
Viviu a Berlín? Вы-ж-в--е - Б-рл-не? В- ж----- ў Б------- В- ж-в-ц- ў Б-р-і-е- -------------------- Вы жывяце ў Берліне? 0
V----yv---se u B-rlі-e? V- z-------- u B------- V- z-y-y-t-e u B-r-і-e- ----------------------- Vy zhyvyatse u Berlіne?
Sí, visc a Berlín. Так--я -ыв--ў-Б---ін-. Т--- я ж--- ў Б------- Т-к- я ж-в- ў Б-р-і-е- ---------------------- Так, я жыву ў Берліне. 0
T--, ----hy-u u---rlі--. T--- y- z---- u B------- T-k- y- z-y-u u B-r-і-e- ------------------------ Tak, ya zhyvu u Berlіne.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui vulgui parlar, ha d'escriure!

Aprendre llengües estrangeres no sempre resulta senzill. L'estudiant d'un idioma troba particularment difícil el seu aprenentatge en els primers moments. Molts ni tan sols s'atreveixen a proferir frases en el nou idioma. Tenen por de cometre errors. Per a aquest tipus d'estudiants l'escriptura en podria ser una solució. Ja que qui vol aprendre a parlar bé, ha d'escriure tant com li sigui possible. Escriure ens ajuda a assimilar la nova llengua. Però, n'hi ha altres motius. L'escriptura respon a una lògica diferent a la de la parla. És un procés molt més complicat. A l'hora d'escriure hem de reflexionar sobre quina paraula en concret triem. D'aquesta manera, el nostre cervell treballa més intensivament amb la nova llengua. D'altra banda, estem molt més relaxats quan escrivim. No hi ha ningú davant nostre que estigui esperant una resposta. Així anem perdent lentament la por al nou idioma. A més l'escriptura estimula la creativitat. Ens sentim més lliures, més disposats a jugar amb el nou idioma. En escriure també tenim més temps que en parlar. I reforça la nostra memòria! Ara bé, el major avantatge de l'escriptura és la forma impersonal. En essència, podem observar el resultat exacte de la nostra redacció. Ho veiem tot nítidament davant nostre. Així podem corregir els nostres errors i aprendre d'ells. El que s'escrigui en el nou idioma fa una mica el mateix. El fonamental no és sinó redactar frases regularment. Algú que vulgui practicar hauria de buscar un amic per correspondència a l'estranger. I fins i tot reunir-se cara a cara amb ell alguna vegada. Llavors comprovaria quants progressos ha fet!