Manual de conversa

ca Negació 2   »   sr Негација 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [шездесет и пет]

65 [šezdeset i pet]

Негација 2

[Negacija 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
És car l’anell? Д--ли----пр-те- -к--? Д- л- ј- п----- с---- Д- л- ј- п-с-е- с-у-? --------------------- Да ли је прстен скуп? 0
D---- j- -rst-- sk-p? D- l- j- p----- s---- D- l- j- p-s-e- s-u-? --------------------- Da li je prsten skup?
No, només costa cent euros. Не- -н ко--а -а---с-оти-----р-. Н-- о- к---- с--- с------ е---- Н-, о- к-ш-а с-м- с-о-и-у е-р-. ------------------------------- Не, он кошта само стотину евра. 0
N-,--n-koš-a samo --------e-r-. N-- o- k---- s--- s------ e---- N-, o- k-š-a s-m- s-o-i-u e-r-. ------------------------------- Ne, on košta samo stotinu evra.
Però només en tinc cinquanta. А----- -м-м --м--п-десе-. А-- ј- и--- с--- п------- А-и ј- и-а- с-м- п-д-с-т- ------------------------- Али ја имам само педесет. 0
A-i -- i-----a-o -e---e-. A-- j- i--- s--- p------- A-i j- i-a- s-m- p-d-s-t- ------------------------- Ali ja imam samo pedeset.
Has acabat? Је-и----ве---о-о- / го---a? Ј--- л- в-- г---- / г------ Ј-с- л- в-ћ г-т-в / г-т-в-? --------------------------- Јеси ли већ готов / готовa? 0
J-s---i -eć go-o- - g-tov-? J--- l- v--- g---- / g------ J-s- l- v-c- g-t-v / g-t-v-? ---------------------------- Jesi li već gotov / gotova?
No, encara no. Не,-----не. Н-- ј-- н-- Н-, ј-ш н-. ----------- Не, још не. 0
N-, -oš -e. N-- j-- n-- N-, j-š n-. ----------- Ne, još ne.
Però aviat acabo. Ал---ам ---ор- -от---/ -о---а. А-- с-- у----- г---- / г------ А-и с-м у-к-р- г-т-в / г-т-в-. ------------------------------ Али сам ускоро готов / готова. 0
A-i s-m usk-ro---tov / got-va. A-- s-- u----- g---- / g------ A-i s-m u-k-r- g-t-v / g-t-v-. ------------------------------ Ali sam uskoro gotov / gotova.
Vols més sopa? Же-иш -- још с-пе? Ж---- л- ј-- с---- Ж-л-ш л- ј-ш с-п-? ------------------ Желиш ли још супе? 0
Ž--iš-l- -oš-s-pe? Ž---- l- j-- s---- Ž-l-š l- j-š s-p-? ------------------ Želiš li još supe?
No, ja no en vull. Не, -- же----в-ш-. Н-- н- ж---- в---- Н-, н- ж-л-м в-ш-. ------------------ Не, не желим више. 0
Ne, -- že-im-v-š-. N-- n- ž---- v---- N-, n- ž-l-m v-š-. ------------------ Ne, ne želim više.
Però un altre gelat. А-и -ош --д-- сл--олед. А-- ј-- ј---- с-------- А-и ј-ш ј-д-н с-а-о-е-. ----------------------- Али још један сладолед. 0
Ali-j-š-je--- ---dol-d. A-- j-- j---- s-------- A-i j-š j-d-n s-a-o-e-. ----------------------- Ali još jedan sladoled.
Que fa gaire que vius aquí? С-а--ј---ли в-ћ -у---овде? С------- л- в-- д--- о---- С-а-у-е- л- в-ћ д-г- о-д-? -------------------------- Станујеш ли већ дуго овде? 0
S-a-u--- -i --ć--ug- ovde? S------- l- v--- d--- o---- S-a-u-e- l- v-c- d-g- o-d-? --------------------------- Stanuješ li već dugo ovde?
No, només un mes. Не,--ек ј--а---е--ц. Н-- т-- ј---- м----- Н-, т-к ј-д-н м-с-ц- -------------------- Не, тек један месец. 0
Ne--te---ed-- m--e-. N-- t-- j---- m----- N-, t-k j-d-n m-s-c- -------------------- Ne, tek jedan mesec.
Però ja conec un munt de gent. Али -ећ -озна-ем-мно-о-људи. А-- в-- п------- м---- љ---- А-и в-ћ п-з-а-е- м-о-о љ-д-. ---------------------------- Али већ познајем много људи. 0
Al- -e-- poz---em m-ogo -j---. A-- v--- p------- m---- l----- A-i v-c- p-z-a-e- m-o-o l-u-i- ------------------------------ Ali već poznajem mnogo ljudi.
Vas a casa demà? П-----ш--и-с-------ћ-? П------ л- с---- к---- П-т-ј-ш л- с-т-а к-ћ-? ---------------------- Путујеш ли сутра кући? 0
Putu-e- li-su-r- k--́i? P------ l- s---- k----- P-t-j-š l- s-t-a k-c-i- ----------------------- Putuješ li sutra kući?
No, només els caps de setmana. Н----ек-за -икен-. Н-- т-- з- в------ Н-, т-к з- в-к-н-. ------------------ Не, тек за викенд. 0
N-- t-k za------d. N-- t-- z- v------ N-, t-k z- v-k-n-. ------------------ Ne, tek za vikend.
Però ja torno diumenge. А-- -- -ра-а--в-ћ-у н-дељу. А-- с- в----- в-- у н------ А-и с- в-а-а- в-ћ у н-д-љ-. --------------------------- Али се враћам већ у недељу. 0
A-- se-----́-m već-- ne-----. A-- s- v------ v--- u n------- A-i s- v-a-́-m v-c- u n-d-l-u- ------------------------------ Ali se vraćam već u nedelju.
La teva filla ja és major d’edat? Д- л---е--вој- ће-ка--ећ -др--ла? Д- л- ј- т---- ћ---- в-- о------- Д- л- ј- т-о-а ћ-р-а в-ћ о-р-с-а- --------------------------------- Да ли је твоја ћерка већ одрасла? 0
D- li--e-tv-j---́er-a --c- o----la? D- l- j- t---- c----- v--- o------- D- l- j- t-o-a c-e-k- v-c- o-r-s-a- ----------------------------------- Da li je tvoja ćerka već odrasla?
No, té només disset anys. Н-- -н- --- тек се---н--ст -о-ина. Н-- о-- и-- т-- с--------- г------ Н-, о-а и-а т-к с-д-м-а-с- г-д-н-. ---------------------------------- Не, она има тек седамнаест година. 0
Ne,-ona -ma-t----e--m-a--t g--ina. N-- o-- i-- t-- s--------- g------ N-, o-a i-a t-k s-d-m-a-s- g-d-n-. ---------------------------------- Ne, ona ima tek sedamnaest godina.
Però ja té xicot. А-- -на-ве--и------к-. А-- о-- в-- и-- м----- А-и о-а в-ћ и-а м-м-а- ---------------------- Али она већ има момка. 0
A-- ona-ve---i-a --m-a. A-- o-- v--- i-- m----- A-i o-a v-c- i-a m-m-a- ----------------------- Ali ona već ima momka.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!