Manual de conversa

ca Negació 2   »   lv Noliegums 2

65 [seixanta-cinc]

Negació 2

Negació 2

65 [sešdesmit pieci]

Noliegums 2

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
És car l’anell? Vai-g-edzens--r -ā--s? V-- g------- i- d----- V-i g-e-z-n- i- d-r-s- ---------------------- Vai gredzens ir dārgs? 0
No, només costa cent euros. N-- -as mak-ā ----i---m-s e-r-. N-- t-- m---- t---- s---- e---- N-, t-s m-k-ā t-k-i s-m-s e-r-. ------------------------------- Nē, tas maksā tikai simts eiro. 0
Però només en tinc cinquanta. Bet m-n i- tik---p---d-smi-. B-- m-- i- t---- p---------- B-t m-n i- t-k-i p-e-d-s-i-. ---------------------------- Bet man ir tikai piecdesmit. 0
Has acabat? V----- -a----- -a----? V-- t- j-- e-- g------ V-i t- j-u e-i g-t-v-? ---------------------- Vai tu jau esi gatava? 0
No, encara no. N-,-v-l -ē. N-- v-- n-- N-, v-l n-. ----------- Nē, vēl nē. 0
Però aviat acabo. Be- -s-t---- bū-u-g-ta-a. B-- e- t---- b--- g------ B-t e- t-l-t b-š- g-t-v-. ------------------------- Bet es tūlīt būšu gatava. 0
Vols més sopa? Vai--u-v-- --l--- z-pu? V-- t- v-- v----- z---- V-i t- v-l v-l-e- z-p-? ----------------------- Vai tu vēl vēlies zupu? 0
No, ja no en vull. N-, va-rāk neg--b-. N-- v----- n------- N-, v-i-ā- n-g-i-u- ------------------- Nē, vairāk negribu. 0
Però un altre gelat. Be- --l sal-ēj---. B-- v-- s--------- B-t v-l s-l-ē-u-u- ------------------ Bet vēl saldējumu. 0
Que fa gaire que vius aquí? Va- tu-jau--en te ---vo? V-- t- j-- s-- t- d----- V-i t- j-u s-n t- d-ī-o- ------------------------ Vai tu jau sen te dzīvo? 0
No, només un mes. N-,---k-i---n-s-. N-- t---- m------ N-, t-k-i m-n-s-. ----------------- Nē, tikai mēnesi. 0
Però ja conec un munt de gent. B-t-es --zīstu-jau dau--u-----v--u-. B-- e- p------ j-- d------ c-------- B-t e- p-z-s-u j-u d-u-z-s c-l-ē-u-. ------------------------------------ Bet es pazīstu jau daudzus cilvēkus. 0
Vas a casa demà? V-- t- rīt-bra-c mājā-? V-- t- r-- b---- m----- V-i t- r-t b-a-c m-j-s- ----------------------- Vai tu rīt brauc mājās? 0
No, només els caps de setmana. Nē--t---i ned-ļa--no-alē. N-- t---- n------ n------ N-, t-k-i n-d-ļ-s n-g-l-. ------------------------- Nē, tikai nedēļas nogalē. 0
Però ja torno diumenge. Be--e- -tgriezī-o- j-u --ē--i-n. B-- e- a---------- j-- s-------- B-t e- a-g-i-z-š-s j-u s-ē-d-e-. -------------------------------- Bet es atgriezīšos jau svētdien. 0
La teva filla ja és major d’edat? Va--ta-a-meita ir --u--ieau---i? V-- t--- m---- i- j-- p--------- V-i t-v- m-i-a i- j-u p-e-u-u-i- -------------------------------- Vai tava meita ir jau pieaugusi? 0
No, té només disset anys. N-, ----i-i---ika---e--a-sm-t. N-- v---- i- t---- s---------- N-, v-ņ-i i- t-k-i s-š-a-s-i-. ------------------------------ Nē, viņai ir tikai sešpadsmit. 0
Però ja té xicot. Be--viņa---r-j-- ------. B-- v---- i- j-- d------ B-t v-ņ-i i- j-u d-a-g-. ------------------------ Bet viņai ir jau draugs. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El que les paraules ens diuen

A tot el món hi ha milions i milions de llibres. Quants llibres s'han escrit fins al dia d'avui és una cosa que ningú sap. En tots aquests llibres s'acumulen molts coneixements. Si algú pogués llegir-los tots, aquesta persona sabria molt sobre la vida. Perquè els llibres ens ensenyen que el nostre món es transforma, i també com ho fa. Cada època té els seus propis llibres. En ells es pot conèixer el que les persones consideren important. Desafortunadament, ningú pot llegir tots els llibres. Tanmateix, la tecnologia moderna pot ajudar a l'hora d'analitzar els llibres. A través de la digitalització, els llibres poden ser emmagatzemats com si fossin dades. Un cop fet això, se'n pot explorar el seu contingut. Els investigadors comproven així com es transforma el nostre llenguatge. Resulta encara més interessant, però, explicar la freqüència de les paraules. Per aquest procediment podem arribar a desentranyar el significat d'algunes coses. Els científics han analitzat més de cinc milions de llibres. Llibres dels últims cinc segles. Prop de 500.000 milions de paraules van ser analitzades. La freqüència de les paraules ens ensenya com vivia la gent d'abans i com viuen ara. Idees i tendències es reflecteixen a la llengua. La paraula homes , per exemple, ha perdut part del seu significat. Avui es fa servir menys freqüentment que abans. La freqüència de la paraula dones , en canvi, s'ha incrementat considerablement. També els nostres gustos gastronòmics es reflecteixen en les paraules. En els anys cinquanta, el terme anglès ice cream ocupava una posició rellevant. Després, paraules com pizza o pasta es van fer molt populars. Des de fa uns anys el terme sushi és ben popular. Hi ha una bona notícia per tots els amics del llenguatge... El nostre idioma rep noves paraules cada any!