Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   fr argumenter qc. 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [soixante-seize]

argumenter qc. 2

Tria com vols veure la traducció:   
català francès Engegar Més
Per què no vas venir? P---q--i n-es-tu pa- v-nu ? P------- n------ p-- v--- ? P-u-q-o- n-e---u p-s v-n- ? --------------------------- Pourquoi n’es-tu pas venu ? 0
Estava malalt / -a. J--tai--mala--. J------ m------ J-é-a-s m-l-d-. --------------- J’étais malade. 0
No vaig venir perquè estava malalt / -a. Je n--su-s-p----en- --rc--q-e-j---ais -al---. J- n- s--- p-- v--- p---- q-- j------ m------ J- n- s-i- p-s v-n- p-r-e q-e j-é-a-s m-l-d-. --------------------------------------------- Je ne suis pas venu parce que j’étais malade. 0
Per què no va venir (ella)? P-ur---i --e-t--l------ -enu- ? P------- n--------- p-- v---- ? P-u-q-o- n-e-t-e-l- p-s v-n-e ? ------------------------------- Pourquoi n’est-elle pas venue ? 0
Estava cansada. El-e ét-it fat-----. E--- é---- f-------- E-l- é-a-t f-t-g-é-. -------------------- Elle était fatiguée. 0
No va venir perquè estava cansada. El----’es- --s-ven----a-c---u’-l----t-it --t-g-é-. E--- n---- p-- v---- p---- q------ é---- f-------- E-l- n-e-t p-s v-n-e p-r-e q-’-l-e é-a-t f-t-g-é-. -------------------------------------------------- Elle n’est pas venue parce qu’elle était fatiguée. 0
Per què no ha vingut (ell)? Pou-q--i--’e----l--a- v--u-? P------- n------- p-- v--- ? P-u-q-o- n-e-t-i- p-s v-n- ? ---------------------------- Pourquoi n’est-il pas venu ? 0
No en tenia ganes. Il-n-a---t-pas-en---. I- n------ p-- e----- I- n-a-a-t p-s e-v-e- --------------------- Il n’avait pas envie. 0
No ha vingut perquè no en tenia ganes. I- --e-t p---ve-u -a----qu--l --ava-t p-s e----. I- n---- p-- v--- p---- q---- n------ p-- e----- I- n-e-t p-s v-n- p-r-e q-’-l n-a-a-t p-s e-v-e- ------------------------------------------------ Il n’est pas venu parce qu’il n’avait pas envie. 0
Per què no heu vingut? P---quoi-n--t-s-vous--a--v--us ? P------- n---------- p-- v---- ? P-u-q-o- n-ê-e---o-s p-s v-n-s ? -------------------------------- Pourquoi n’êtes-vous pas venus ? 0
El cotxe se’ns va espatllar. N-t------t--- -t-it en pann-. N---- v------ é---- e- p----- N-t-e v-i-u-e é-a-t e- p-n-e- ----------------------------- Notre voiture était en panne. 0
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. N--s-ne-s-m--s-p-- ve-us--ar-e-q-e --tre --itur- ét-i---- -a-ne. N--- n- s----- p-- v---- p---- q-- n---- v------ é---- e- p----- N-u- n- s-m-e- p-s v-n-s p-r-e q-e n-t-e v-i-u-e é-a-t e- p-n-e- ---------------------------------------------------------------- Nous ne sommes pas venus parce que notre voiture était en panne. 0
Per què no ha vingut la gent? Po-rq-oi -es----- n--so----l- p-s -enu- ? P------- l-- g--- n- s------- p-- v---- ? P-u-q-o- l-s g-n- n- s-n---l- p-s v-n-s ? ----------------------------------------- Pourquoi les gens ne sont-ils pas venus ? 0
Han perdut el tren. Ils-on---a--ué le --ai-. I-- o-- m----- l- t----- I-s o-t m-n-u- l- t-a-n- ------------------------ Ils ont manqué le train. 0
No han vingut perquè han perdut el tren. Ils n- -o-t pa- ----s -a-----u-i-- -nt --n-u--le-t---n. I-- n- s--- p-- v---- p---- q----- o-- m----- l- t----- I-s n- s-n- p-s v-n-s p-r-e q-’-l- o-t m-n-u- l- t-a-n- ------------------------------------------------------- Ils ne sont pas venus parce qu’ils ont manqué le train. 0
Per què no has vingut? Pourquoi--’-s--u pas-venu ? P------- n------ p-- v--- ? P-u-q-o- n-e---u p-s v-n- ? --------------------------- Pourquoi n’es-tu pas venu ? 0
No podia. J---- -- p-----s pa-. J- n- l- p------ p--- J- n- l- p-u-a-s p-s- --------------------- Je ne le pouvais pas. 0
No he vingut perquè no podia fer-ho. J- n---u---pas-v-nu --rce q------ne -- po---is-p--. J- n- s--- p-- v--- p---- q-- j- n- l- p------ p--- J- n- s-i- p-s v-n- p-r-e q-e j- n- l- p-u-a-s p-s- --------------------------------------------------- Je ne suis pas venu parce que je ne le pouvais pas. 0

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...