Manual de conversa

ca Passat 1   »   hy Past tense 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [ութանասունմեկ]

81 [ut’anasunmek]

Past tense 1

[ants’yal 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
escriure գր-լ գ--- գ-ե- ---- գրել 0
g-el g--- g-e- ---- grel
Ell va escriure una carta. Ն- -ա-ա---րեց: Ն- ն---- գ---- Ն- ն-մ-կ գ-ե-: -------------- Նա նամակ գրեց: 0
Na n-ma--g-e-s’ N- n---- g----- N- n-m-k g-e-s- --------------- Na namak grets’
I ella va escriure una postal. Ե- -ա---ց-կ -րեց: Ե- ն- բ---- գ---- Ե- ն- բ-ց-կ գ-ե-: ----------------- Եվ նա բացիկ գրեց: 0
Y-- n- ---s------et-’ Y-- n- b------ g----- Y-v n- b-t-’-k g-e-s- --------------------- Yev na bats’ik grets’
llegir կա--ալ կ----- կ-ր-ա- ------ կարդալ 0
kardal k----- k-r-a- ------ kardal
Ell llegia una revista. Ն- կա----մ-էր ----գ-ր-: Ն- կ------ է- ա-------- Ն- կ-ր-ո-մ է- ա-ս-գ-ր-: ----------------------- Նա կարդում էր ամսագիրը: 0
Na -a--um--- am-----y N- k----- e- a------- N- k-r-u- e- a-s-g-r- --------------------- Na kardum er amsagiry
I ella llegia un llibre. Ե---- կա--ո---էր----գիրք: Ե- ն- կ------ է- մ- գ---- Ե- ն- կ-ր-ո-մ է- մ- գ-ր-: ------------------------- Եվ նա կարդում էր մի գիրք: 0
Ye- na --r-um -r-mi gir-’ Y-- n- k----- e- m- g---- Y-v n- k-r-u- e- m- g-r-’ ------------------------- Yev na kardum er mi girk’
prendre / agafar վ--ց-ել վ------ վ-ր-ն-լ ------- վերցնել 0
v-rts’n-l v-------- v-r-s-n-l --------- verts’nel
Ell va prendre un cigarret. Ն- -- սի------վե--րե-: Ն- մ- ս------ վ------- Ն- մ- ս-գ-ր-տ վ-ր-ր-ց- ---------------------- Նա մի սիգարետ վերցրեց: 0
N--m--s---r-t-v--ts’ret-’ N- m- s------ v---------- N- m- s-g-r-t v-r-s-r-t-’ ------------------------- Na mi sigaret verts’rets’
Ella va agafar un tros de xocolata. Նա--- կ-ո----կոլադ վերցրեց: Ն- մ- կ--- շ------ վ------- Ն- մ- կ-ո- շ-կ-լ-դ վ-ր-ր-ց- --------------------------- Նա մի կտոր շոկոլադ վերցրեց: 0
N- m--kto----o-ol-d -erts’-et-’ N- m- k--- s------- v---------- N- m- k-o- s-o-o-a- v-r-s-r-t-’ ------------------------------- Na mi ktor shokolad verts’rets’
Ell era infidel, però ella era fidel. Ն----հ--ա-ար-մ -ր-եղե-- ի-- ն- հ---տար--: Ն- ա---------- է- ե---- ի-- ն- հ--------- Ն- ա-հ-վ-տ-ր-մ է- ե-ե-, ի-կ ն- հ-վ-տ-ր-մ- ----------------------------------------- Նա անհավատարիմ էր եղել, իսկ նա հավատարիմ: 0
Na-----vata--- -r---g--l----- -a-h-va-arim N- a---------- e- y------ i-- n- h-------- N- a-h-v-t-r-m e- y-g-e-, i-k n- h-v-t-r-m ------------------------------------------ Na anhavatarim er yeghel, isk na havatarim
Ell era mandrós, però ella era treballadora. Նա--ույ- -ր -ղ--- -սկ-ն-----ա-եր -ր: Ն- ծ---- է- ե---- ի-- ն- ջ------ է-- Ն- ծ-ւ-լ է- ե-ե-, ի-կ ն- ջ-ն-ս-ր է-: ------------------------------------ Նա ծույլ էր եղել, իսկ նա ջանասեր էր: 0
Na ---yl-e----ghel, -----a j----e- er N- t---- e- y------ i-- n- j------ e- N- t-u-l e- y-g-e-, i-k n- j-n-s-r e- ------------------------------------- Na tsuyl er yeghel, isk na janaser er
Ell era pobre, però ella era rica. Նա աղ--տ ----ի----ա ---ո-ս-: Ն- ա---- է-- ի-- ն- հ------- Ն- ա-ք-տ է-, ի-կ ն- հ-ր-ւ-տ- ---------------------------- Նա աղքատ էր, իսկ նա հարուստ: 0
Na--g-k-at---, -sk -- ha---t N- a------ e-- i-- n- h----- N- a-h-’-t e-, i-k n- h-r-s- ---------------------------- Na aghk’at er, isk na harust
Ell no tenia diners, sinó deutes. Նա---ղ-չ--ն-ր, ա---պա--ք--: Ն- փ-- չ------ ա-- պ------- Ն- փ-ղ չ-ւ-ե-, ա-լ պ-ր-ք-ր- --------------------------- Նա փող չուներ, այլ պարտքեր: 0
N---’-o-h c-’----- ay--p-rt---er N- p----- c------- a-- p-------- N- p-v-g- c-’-n-r- a-l p-r-k-y-r -------------------------------- Na p’vogh ch’uner, ayl partk’yer
Ell no tenia sort, sinó mala sort. Ն--հաջողու-յ--- չ--ներ,--յլ ձախորդո--յ-ւն: Ն- հ----------- չ------ ա-- ձ------------- Ն- հ-ջ-ղ-ւ-յ-ւ- չ-ւ-ե-, ա-լ ձ-խ-ր-ո-թ-ո-ն- ------------------------------------------ Նա հաջողություն չուներ, այլ ձախորդություն: 0
Na-haj--hu--y---ch---e----yl-dza-h-r-ut’yun N- h----------- c------- a-- d------------- N- h-j-g-u-’-u- c-’-n-r- a-l d-a-h-r-u-’-u- ------------------------------------------- Na hajoghut’yun ch’uner, ayl dzakhordut’yun
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. Նա-----եր -ա-ողու--ո-ն- ------հա-ողո--յ-ւ-: Ն- չ----- հ------------ ա-- ա-------------- Ն- չ-ւ-ե- հ-ջ-ղ-ւ-յ-ւ-, ա-լ ա-հ-ջ-ղ-ւ-յ-ւ-: ------------------------------------------- Նա չուներ հաջողություն, այլ անհաջողություն: 0
Na-ch-u--r-h-j-g-u-’-u-- a-l-a-h-jo----’--n N- c------ h------------ a-- a------------- N- c-’-n-r h-j-g-u-’-u-, a-l a-h-j-g-u-’-u- ------------------------------------------- Na ch’uner hajoghut’yun, ayl anhajoghut’yun
Ell no era feliç, sinó infeliç. Նա գո--չէ-,-ա---դժգ-հ: Ն- գ-- չ--- ա-- դ----- Ն- գ-հ չ-ր- ա-լ դ-գ-հ- ---------------------- Նա գոհ չէր, այլ դժգոհ: 0
Na--oh -h--r,-ayl--zhg-h N- g-- c----- a-- d----- N- g-h c-’-r- a-l d-h-o- ------------------------ Na goh ch’er, ayl dzhgoh
Ell no tenia sort, sinó mala sort. Ն--եր-ա-----էր- -յ--դ-բ--տ: Ն- ե------ չ--- ա-- դ------ Ն- ե-ջ-ն-կ չ-ր- ա-լ դ-բ-խ-: --------------------------- Նա երջանիկ չէր, այլ դժբախտ: 0
Na-y-r--ni- ch’--- -------bak-t N- y------- c----- a-- d------- N- y-r-a-i- c-’-r- a-l d-h-a-h- ------------------------------- Na yerjanik ch’er, ayl dzhbakht
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. Ն---ամ----լ--չ--, ա-- հա-ակր--ի: Ն- հ-------- չ--- ա-- հ--------- Ն- հ-մ-կ-ե-ի չ-ր- ա-լ հ-կ-կ-ե-ի- -------------------------------- Նա համակրելի չէր, այլ հակակրելի: 0
Na h---k-e-i-ch-e---a-l-hak-k-e-i N- h-------- c----- a-- h-------- N- h-m-k-e-i c-’-r- a-l h-k-k-e-i --------------------------------- Na hamakreli ch’er, ayl hakakreli

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...