Manual de conversa

ca Passat 1   »   he ‫עבר 1‬

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

‫81 [שמונים ואחת]‬

81 [shmonim w\'axat]

‫עבר 1‬

[avar 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català hebreu Engegar Més
escriure ‫לכ--ב‬ ‫------ ‫-כ-ו-‬ ------- ‫לכתוב‬ 0
li---ov l------ l-k-t-v ------- likhtov
Ell va escriure una carta. ‫--א-----מכת--‬ ‫--- כ-- מ----- ‫-ו- כ-ב מ-ת-.- --------------- ‫הוא כתב מכתב.‬ 0
hu k-t-v ---hta-. h- k---- m------- h- k-t-v m-k-t-v- ----------------- hu katav mikhtav.
I ella va escriure una postal. ‫והיא כתב- ג--י-.‬ ‫---- כ--- ג------ ‫-ה-א כ-ב- ג-ו-ה-‬ ------------------ ‫והיא כתבה גלויה.‬ 0
w'h---atvah g---ah. w--- k----- g------ w-h- k-t-a- g-u-a-. ------------------- w'hi katvah gluyah.
llegir ‫---ו-‬ ‫------ ‫-ק-ו-‬ ------- ‫לקרוא‬ 0
l---o l---- l-q-o ----- liqro
Ell llegia una revista. ‫-ו- --- מ----.‬ ‫--- ק-- מ------ ‫-ו- ק-א מ-ז-ן-‬ ---------------- ‫הוא קרא מגזין.‬ 0
hu qa-- ----zin. h- q--- m------- h- q-r- m-g-z-n- ---------------- hu qara magazin.
I ella llegia un llibre. ‫ו--א קר-- ----‬ ‫---- ק--- ס---- ‫-ה-א ק-א- ס-ר-‬ ---------------- ‫והיא קראה ספר.‬ 0
w'h- qar--h s-f-r. w--- q----- s----- w-h- q-r-a- s-f-r- ------------------ w'hi qar'ah sefer.
prendre / agafar ‫--חת‬ ‫----- ‫-ק-ת- ------ ‫לקחת‬ 0
laqa--t l------ l-q-x-t ------- laqaxat
Ell va prendre un cigarret. ‫-ו- ל---סי--יה.‬ ‫--- ל-- ס------- ‫-ו- ל-ח ס-ג-י-.- ----------------- ‫הוא לקח סיגריה.‬ 0
h----qax-si-aria-. h- l---- s-------- h- l-q-x s-g-r-a-. ------------------ hu laqax sigariah.
Ella va agafar un tros de xocolata. ‫וה-א -ק-ה -ת-כ- --קו-ד.‬ ‫---- ל--- ח---- ש------- ‫-ה-א ל-ח- ח-י-ת ש-ק-ל-.- ------------------------- ‫והיא לקחה חתיכת שוקולד.‬ 0
w'-i l---ah-x-tikh-t -ho---a-. w--- l----- x------- s-------- w-h- l-q-a- x-t-k-a- s-o-o-a-. ------------------------------ w'hi laqxah xatikhat shoqolad.
Ell era infidel, però ella era fidel. ‫הו---א -י- -אמן ------א---יתה-נ-----‬ ‫--- ל- ה-- נ--- א-- ה-- ה---- נ------ ‫-ו- ל- ה-ה נ-מ- א-ל ה-א ה-י-ה נ-מ-ה-‬ -------------------------------------- ‫הוא לא היה נאמן אבל היא הייתה נאמנה.‬ 0
h- l--ha----ne--m-- a--l ----a---- -e-e-anah. h- l- h---- n------ a--- h- h----- n--------- h- l- h-y-h n-'-m-n a-a- h- h-i-a- n-'-m-n-h- --------------------------------------------- hu lo hayah ne'eman aval hi haitah ne'emanah.
Ell era mandrós, però ella era treballadora. ‫-וא הי--עצל--אבל-ה-- --יתה ---צה.‬ ‫--- ה-- ע--- א-- ה-- ה---- ח------ ‫-ו- ה-ה ע-ל- א-ל ה-א ה-י-ה ח-ו-ה-‬ ----------------------------------- ‫הוא היה עצלן אבל היא הייתה חרוצה.‬ 0
h- -a-a--atsl-n a--- h- h-it------utsa-. h- h---- a----- a--- h- h----- x-------- h- h-y-h a-s-a- a-a- h- h-i-a- x-r-t-a-. ---------------------------------------- hu hayah atslan aval hi haitah xarutsah.
Ell era pobre, però ella era rica. ‫ה-א-ה---ע-י --ל-----היי-- --י-ה-‬ ‫--- ה-- ע-- א-- ה-- ה---- ע------ ‫-ו- ה-ה ע-י א-ל ה-א ה-י-ה ע-י-ה-‬ ---------------------------------- ‫הוא היה עני אבל היא הייתה עשירה.‬ 0
hu--ay---an- av-l-hi-h-it-- ash-rah. h- h---- a-- a--- h- h----- a------- h- h-y-h a-i a-a- h- h-i-a- a-h-r-h- ------------------------------------ hu hayah ani aval hi haitah ashirah.
Ell no tenia diners, sinó deutes. ‫ל--ה---לו-כסף -ק חו-ות.‬ ‫-- ה-- ל- כ-- ר- ח------ ‫-א ה-ה ל- כ-ף ר- ח-ב-ת-‬ ------------------------- ‫לא היה לו כסף רק חובות.‬ 0
l----y------k-es-f -a--x-vo-. l- h---- l- k----- r-- x----- l- h-y-h l- k-e-e- r-q x-v-t- ----------------------------- lo hayah lo khesef raq xovot.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. ‫-א--י- ל----ל-א-א-ב-ש-מז--‬ ‫-- ה-- ל- מ-- א-- ב-- מ---- ‫-א ה-ה ל- מ-ל א-א ב-ש מ-ל-‬ ---------------------------- ‫לא היה לו מזל אלא ביש מזל.‬ 0
lo-hay-h -o--aza- --a-b-sh --za-. l- h---- l- m---- e-- b--- m----- l- h-y-h l- m-z-l e-a b-s- m-z-l- --------------------------------- lo hayah lo mazal ela bish mazal.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. ‫--- ----צ---, -ק נכשל-‬ ‫--- ל- ה----- ר- נ----- ‫-ו- ל- ה-ל-ח- ר- נ-ש-.- ------------------------ ‫הוא לא הצליח, רק נכשל.‬ 0
h-----h-----a---r-- -ikh---l. h- l- h-------- r-- n-------- h- l- h-t-l-a-, r-q n-k-s-a-. ----------------------------- hu lo hitsliax, raq nikhshal.
Ell no era feliç, sinó infeliç. ‫הוא--- -יה -ר--ה- א-א לא --ו--.‬ ‫--- ל- ה-- מ----- א-- ל- מ------ ‫-ו- ל- ה-ה מ-ו-ה- א-א ל- מ-ו-ה-‬ --------------------------------- ‫הוא לא היה מרוצה, אלא לא מרוצה.‬ 0
h-----h--ah----u----, --a -- -----seh. h- l- h---- m-------- e-- l- m-------- h- l- h-y-h m-r-t-e-, e-a l- m-r-t-e-. -------------------------------------- hu lo hayah merutseh, ela lo merutseh.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. ‫ה----א---ה-מאוש- אלא לא מא---.‬ ‫--- ל- ה-- מ---- א-- ל- מ------ ‫-ו- ל- ה-ה מ-ו-ר א-א ל- מ-ו-ר-‬ -------------------------------- ‫הוא לא היה מאושר אלא לא מאושר.‬ 0
h- lo--aya- m--u-ha- -l- lo m-'-s--r. h- l- h---- m------- e-- l- m-------- h- l- h-y-h m-'-s-a- e-a l- m-'-s-a-. ------------------------------------- hu lo hayah me'ushar ela lo me'ushar.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. ‫ה---ל- -י---חמ-,------א--ח-ד-‬ ‫--- ל- ה-- נ---- א-- ל- נ----- ‫-ו- ל- ה-ה נ-מ-, א-א ל- נ-מ-.- ------------------------------- ‫הוא לא היה נחמד, אלא לא נחמד.‬ 0
hu-l--h--a---ex------la-----e---d. h- l- h---- n------ e-- l- n------ h- l- h-y-h n-x-a-, e-a l- n-x-a-. ---------------------------------- hu lo hayah nexmad, ela lo nexmad.

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...