Manual de conversa

ca Passat 1   »   kk Past tense 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [сексен бір]

81 [seksen bir]

Past tense 1

[Ötken şaq 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
escriure жа-у ж--- ж-з- ---- жазу 0
ja-w j--- j-z- ---- jazw
Ell va escriure una carta. Ол -а- -азд-. О- х-- ж----- О- х-т ж-з-ы- ------------- Ол хат жазды. 0
O- --t j---ı. O- x-- j----- O- x-t j-z-ı- ------------- Ol xat jazdı.
I ella va escriure una postal. Ал-ол ашық х-т------. А- о- а--- х-- ж----- А- о- а-ы- х-т ж-з-ы- --------------------- Ал ол ашық хат жазды. 0
A--o--aş-q --t-j-zd-. A- o- a--- x-- j----- A- o- a-ı- x-t j-z-ı- --------------------- Al ol aşıq xat jazdı.
llegir о-у о-- о-у --- оқу 0
o-w o-- o-w --- oqw
Ell llegia una revista. Ол-сур--т- -урнал о-ыд-. О- с------ ж----- о----- О- с-р-т-і ж-р-а- о-ы-ы- ------------------------ Ол суретті журнал оқыды. 0
Ol -w-et-i-jwrn-l--q---. O- s------ j----- o----- O- s-r-t-i j-r-a- o-ı-ı- ------------------------ Ol swretti jwrnal oqıdı.
I ella llegia un llibre. А--ол -іта- -қ-д-. А- о- к---- о----- А- о- к-т-п о-ы-ы- ------------------ Ал ол кітап оқыды. 0
A--ol-k---p o-ıdı. A- o- k---- o----- A- o- k-t-p o-ı-ı- ------------------ Al ol kitap oqıdı.
prendre / agafar алу а-- а-у --- алу 0
alw a-- a-w --- alw
Ell va prendre un cigarret. О- --- ---------ды. О- б-- т----- а---- О- б-р т-м-к- а-д-. ------------------- Ол бір темекі алды. 0
O----- ---ek----dı. O- b-- t----- a---- O- b-r t-m-k- a-d-. ------------------- Ol bir temeki aldı.
Ella va agafar un tros de xocolata. Ол -ір-ш-к--ад-а-д-. О- б-- ш------ а---- О- б-р ш-к-л-д а-д-. -------------------- Ол бір шоколад алды. 0
O--bir -o-ol-d----ı. O- b-- ş------ a---- O- b-r ş-k-l-d a-d-. -------------------- Ol bir şokolad aldı.
Ell era infidel, però ella era fidel. Ж-гіт-а-а---олм---- -л қыз--д-л б---ы. Ж---- а--- б------- а- қ-- а--- б----- Ж-г-т а-а- б-л-а-ы- а- қ-з а-а- б-л-ы- -------------------------------------- Жігіт адал болмады, ал қыз адал болды. 0
J--it --a- b-l--d-,----q-z--dal--ol--. J---- a--- b------- a- q-- a--- b----- J-g-t a-a- b-l-a-ı- a- q-z a-a- b-l-ı- -------------------------------------- Jigit adal bolmadı, al qız adal boldı.
Ell era mandrós, però ella era treballadora. Ж-г------қа- ------ -- -ыз--ы-ық болды. Ж---- ж----- б----- а- қ-- п---- б----- Ж-г-т ж-л-а- б-л-ы- а- қ-з п-с-қ б-л-ы- --------------------------------------- Жігіт жалқау болды, ал қыз пысық болды. 0
J-g---j---a--b-l-ı,-a--q-- p-sı--b--d-. J---- j----- b----- a- q-- p---- b----- J-g-t j-l-a- b-l-ı- a- q-z p-s-q b-l-ı- --------------------------------------- Jigit jalqaw boldı, al qız pısıq boldı.
Ell era pobre, però ella era rica. Ж-гіт к-д------ды--қ-з --й -о--ы. Ж---- к---- б----- қ-- б-- б----- Ж-г-т к-д-й б-л-ы- қ-з б-й б-л-ы- --------------------------------- Жігіт кедей болды, қыз бай болды. 0
J-g-t-ke--y-bo-dı----z b-y --ldı. J---- k---- b----- q-- b-- b----- J-g-t k-d-y b-l-ı- q-z b-y b-l-ı- --------------------------------- Jigit kedey boldı, qız bay boldı.
Ell no tenia diners, sinó deutes. Оны- ----с- еме-- қ-р-зда-- ---ад-. О--- а----- е---- қ-------- б------ О-ы- а-ш-с- е-е-, қ-р-з-а-ы б-л-д-. ----------------------------------- Оның ақшасы емес, қарыздары болады. 0
On-ñ aq---- em-----arız---ı b---dı. O--- a----- e---- q-------- b------ O-ı- a-ş-s- e-e-, q-r-z-a-ı b-l-d-. ----------------------------------- Onıñ aqşası emes, qarızdarı boladı.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. О-ы--б-ғ---олмад-,-ол --тс-здік-е-ұ----д-. О--- б--- б------- о- с---------- ұ------- О-ы- б-ғ- б-л-а-ы- о- с-т-і-д-к-е ұ-ы-а-ы- ------------------------------------------ Оның бағы болмады, ол сәтсіздікке ұшырады. 0
O-ı- ba-ı b-l--d-,--l ----i-d-----u--r--ı. O--- b--- b------- o- s---------- u------- O-ı- b-ğ- b-l-a-ı- o- s-t-i-d-k-e u-ı-a-ı- ------------------------------------------ Onıñ bağı bolmadı, ol sätsizdikke uşıradı.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. О-----і------ ------і, сәтс-----к- --ырад-. О- ж--------- ж------- с---------- ұ------- О- ж-т-с-і-к- ж-т-е-і- с-т-і-д-к-е ұ-ы-а-ы- ------------------------------------------- Ол жетістікке жетпеді, сәтсіздікке ұшырады. 0
Ol--et-s--kk--jet-e--, -ä-si---kk--uşı--d-. O- j--------- j------- s---------- u------- O- j-t-s-i-k- j-t-e-i- s-t-i-d-k-e u-ı-a-ı- ------------------------------------------- Ol jetistikke jetpedi, sätsizdikke uşıradı.
Ell no era feliç, sinó infeliç. Ол ри-а е--с- -а-а-- -о---. О- р--- е---- н----- б----- О- р-з- е-е-, н-р-з- б-л-ы- --------------------------- Ол риза емес, наразы болды. 0
O----z---mes---a-az--b-l-ı. O- r--- e---- n----- b----- O- r-z- e-e-, n-r-z- b-l-ı- --------------------------- Ol rïza emes, narazı boldı.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. Ол-ба---ты еме-,---қ-т--з---і. О- б------ е---- б------- е--- О- б-қ-т-ы е-е-, б-қ-т-ы- е-і- ------------------------------ Ол бақытты емес, бақытсыз еді. 0
Ol --qıtt- e---, --qıt--z e-i. O- b------ e---- b------- e--- O- b-q-t-ı e-e-, b-q-t-ı- e-i- ------------------------------ Ol baqıttı emes, baqıtsız edi.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. О- --рі--і --ес,-к---ксіз е-і. О- к------ е---- к------- е--- О- к-р-к-і е-е-, к-р-к-і- е-і- ------------------------------ Ол көрікті емес, көріксіз еді. 0
Ol---r-kti e--s---öri---z ---. O- k------ e---- k------- e--- O- k-r-k-i e-e-, k-r-k-i- e-i- ------------------------------ Ol körikti emes, köriksiz edi.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...