Manual de conversa

ca Passat 1   »   mk Минато време 1

81 [vuitanta-u]

Passat 1

Passat 1

81 [осумдесет и еден]

81 [osoomdyesyet i yedyen]

Минато време 1

[Minato vryemye 1]

català macedònic Engegar Més
escriure пи---а пишува 0
p------- pi-----a pishoova p-s-o-v- --------
Ell va escriure una carta. То- н----- е--- п----. Тој напиша едно писмо. 0
T-- n------ y---- p----. To- n------ y---- p----. Toј napisha yedno pismo. T-ј n-p-s-a y-d-o p-s-o. -----------------------.
I ella va escriure una postal. А т-- н----- е--- к-------. А таа напиша една картичка. 0
A t-- n------ y---- k--------. A t-- n------ y---- k--------. A taa napisha yedna kartichka. A t-a n-p-s-a y-d-a k-r-i-h-a. -----------------------------.
llegir чи-а чита 0
c---- ch--a chita c-i-a -----
Ell llegia una revista. То- ч----- е--- с-------. Тој читаше едно списание. 0
T-- c-------- y---- s--------. To- c-------- y---- s--------. Toј chitashye yedno spisaniye. T-ј c-i-a-h-e y-d-o s-i-a-i-e. -----------------------------.
I ella llegia un llibre. А т-- ч----- е--- к----. А таа читаше една книга. 0
A t-- c-------- y---- k-----. A t-- c-------- y---- k-----. A taa chitashye yedna knigua. A t-a c-i-a-h-e y-d-a k-i-u-. ----------------------------.
prendre / agafar зе-а зема 0
z---- zy--a zyema z-e-a -----
Ell va prendre un cigarret. То- з--- е--- ц-----. Тој зеде една цигара. 0
T-- z----- y---- t-------. To- z----- y---- t-------. Toј zyedye yedna tziguara. T-ј z-e-y- y-d-a t-i-u-r-. -------------------------.
Ella va agafar un tros de xocolata. Та- з--- е--- п---- ч-------. Таа зеде едно парче чоколадо. 0
T-- z----- y---- p------ c--------. Ta- z----- y---- p------ c--------. Taa zyedye yedno parchye chokolado. T-a z-e-y- y-d-o p-r-h-e c-o-o-a-o. ----------------------------------.
Ell era infidel, però ella era fidel. То- б--- н------- н- т-- б--- в----. Тој беше неверен, но таа беше верна. 0
T-- b------ n---------, n- t-- b------ v-----. To- b------ n---------- n- t-- b------ v-----. Toј byeshye nyevyeryen, no taa byeshye vyerna. T-ј b-e-h-e n-e-y-r-e-, n- t-a b-e-h-e v-e-n-. ----------------------,----------------------.
Ell era mandrós, però ella era treballadora. То- б--- м------- н- т-- б--- в-----. Тој беше мрзелив, но таа беше вредна. 0
T-- b------ m-------, n- t-- b------ v------. To- b------ m-------- n- t-- b------ v------. Toј byeshye mrzyeliv, no taa byeshye vryedna. T-ј b-e-h-e m-z-e-i-, n- t-a b-e-h-e v-y-d-a. --------------------,-----------------------.
Ell era pobre, però ella era rica. То- б--- с--------- н- т-- б--- б-----. Тој беше сиромашен, но таа беше богата. 0
T-- b------ s----------, n- t-- b------ b------. To- b------ s----------- n- t-- b------ b------. Toј byeshye siromashyen, no taa byeshye boguata. T-ј b-e-h-e s-r-m-s-y-n, n- t-a b-e-h-e b-g-a-a. -----------------------,-----------------------.
Ell no tenia diners, sinó deutes. То- н----- п---- т--- д------. Тој немаше пари, туку долгови. 0
T-- n-------- p---, t----- d-------. To- n-------- p---- t----- d-------. Toј nyemashye pari, tookoo dolguovi. T-ј n-e-a-h-e p-r-, t-o-o- d-l-u-v-. ------------------,----------------.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. То- н----- с----- т--- м----. Тој немаше среќа, туку малер. 0
T-- n-------- s------, t----- m-----. To- n-------- s------- t----- m-----. Toј nyemashye sryekja, tookoo malyer. T-ј n-e-a-h-e s-y-k-a, t-o-o- m-l-e-. ---------------------,--------------.
Ell no tenia èxit, sinó fracassos. То- н----- у----- т--- н------. Тој немаше успех, туку неуспех. 0
T-- n-------- o-------, t----- n----------. To- n-------- o-------- t----- n----------. Toј nyemashye oospyekh, tookoo nyeoospyekh. T-ј n-e-a-h-e o-s-y-k-, t-o-o- n-e-o-p-e-h. ----------------------,-------------------.
Ell no era feliç, sinó infeliç. То- н- б--- з--------- т--- н----------. Тој не беше задоволен, туку незадоволен. 0
T-- n-- b------ z---------, t----- n------------. To- n-- b------ z---------- t----- n------------. Toј nye byeshye zadovolyen, tookoo nyezadovolyen. T-ј n-e b-e-h-e z-d-v-l-e-, t-o-o- n-e-a-o-o-y-n. --------------------------,---------------------.
Ell no tenia sort, sinó mala sort. То- н- б--- с------ т--- н-------. Тој не беше среќен, туку несреќен. 0
T-- n-- b------ s--------, t----- n-----------. To- n-- b------ s--------- t----- n-----------. Toј nye byeshye sryekjyen, tookoo nyesryekjyen. T-ј n-e b-e-h-e s-y-k-y-n, t-o-o- n-e-r-e-j-e-. -------------------------,--------------------.
Ell no era simpàtic, sinó antipàtic. То- н- б--- с---------- т--- н-----------. Тој не беше симпатичен, туку несимпатичен. 0
T-- n-- b------ s-----------, t----- n--------------. To- n-- b------ s------------ t----- n--------------. Toј nye byeshye simpatichyen, tookoo nyesimpatichyen. T-ј n-e b-e-h-e s-m-a-i-h-e-, t-o-o- n-e-i-p-t-c-y-n. ----------------------------,-----------------------.

Com aprenen els nens a parlar correctament

Des que un ésser humà neix es comunica amb els seus congèneres. Els nadons ploren quan volen alguna cosa. Són capaços de pronunciar paraules simples als pocs mesos d'edat. Amb dos anys ja en poden dir frases de tres paraules. No es pot influir en el temps quan els nens comencen a parlar. Però sí que es pot intentar influir en la manera en què aprenen la seva llengua materna. Amb aquesta finalitat, però, cal seguir algunes regles. Sobretot és molt important que el nen estigui sempre motivat a l'hora d'afrontar l'aprenentatge. Ha de adonar-se que està aconseguint alguna cosa quan parla. Els nadons s'alegren quan reben un somriure: per a ells suposa un feedback positiu. Els nens més grans busquen el diàleg amb el seu entorn. S'orienten cap a la llengua de la gent que els envolta. Per això és tan important el nivell lingüístic dels pares i els educadors. Els nens també han d'aprendre que la llengua és valuosa! Però s'han divertir en tot moment. Llegir en veu alta els demostra l'apassionant que pot arribar a ser l'idioma. Per tant, els pares haurien de fer-ho tant com els sigui possible. Quan un nen té noves experiències, vol explicar. Els nens bilingües necessiten regles fermes. Necessiten saber quina llengua han d'utilitzar amb qui. Així és com el seu cervell pot aprendre a diferenciar les dues llengües. Quan el nen va a l'escola el seu llenguatge canvia. Aprèn una nova llengua col·loquial. És important que llavors els pares parin atenció a la forma de parlar del nen. Les investigacions revelen que la primera llengua marca el cervell per sempre. El que aprenem sent nens ens acompanya la resta de les nostres vides. Qui aprèn la seva llengua materna correctament quan és nen es beneficiarà d'això més tard. Serà capaç d'aprendre més ràpid i millor – no només llengües...