Manual de conversa

ca Preguntes – Passat 1   »   el Ερωτήσεις – παρελθοντικός χρόνος 1

85 [vuitanta-cinc]

Preguntes – Passat 1

Preguntes – Passat 1

85 [ογδόντα πέντε]

85 [ogdónta pénte]

Ερωτήσεις – παρελθοντικός χρόνος 1

[Erōtḗseis – parelthontikós chrónos 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català grec Engegar Més
Quant ha begut? Πό-- -----ε; Π--- ή------ Π-σ- ή-ι-τ-; ------------ Πόσο ήπιατε; 0
P--- ---a--? P--- ḗ------ P-s- ḗ-i-t-? ------------ Póso ḗpiate?
Quant ha treballat? Πόσ- -ουλ---τε; Π--- δ--------- Π-σ- δ-υ-έ-α-ε- --------------- Πόσο δουλέψατε; 0
P----doulé-sa-e? P--- d---------- P-s- d-u-é-s-t-? ---------------- Póso doulépsate?
Quant ha escrit? Π--ο--ρ--ατε; Π--- γ------- Π-σ- γ-ά-α-ε- ------------- Πόσο γράψατε; 0
P-so-g-áps---? P--- g-------- P-s- g-á-s-t-? -------------- Póso grápsate?
Com ha dormit? Π-ς-----η---α--; Π-- κ----------- Π-ς κ-ι-η-ή-α-ε- ---------------- Πώς κοιμηθήκατε; 0
P-s ko-m---ḗ---e? P-- k------------ P-s k-i-ē-h-k-t-? ----------------- Pṓs koimēthḗkate?
Com ha aprovat l’examen? Π-ς--ε----τ- τ-- -ξε----ι-; Π-- π------- τ-- ε--------- Π-ς π-ρ-σ-τ- τ-ς ε-ε-ά-ε-ς- --------------------------- Πώς περάσατε τις εξετάσεις; 0
Pṓ--p--á-at--t----x-t----s? P-- p------- t-- e--------- P-s p-r-s-t- t-s e-e-á-e-s- --------------------------- Pṓs perásate tis exetáseis?
Com ha trobat el camí? Πώ--β-ήκατε--- -ρ---; Π-- β------ τ- δ----- Π-ς β-ή-α-ε τ- δ-ό-ο- --------------------- Πώς βρήκατε το δρόμο; 0
P---br----e to-dr-m-? P-- b------ t- d----- P-s b-ḗ-a-e t- d-ó-o- --------------------- Pṓs brḗkate to drómo?
Amb qui ha parlat? Μ- -οιο- μ-λ---τε; Μ- π---- μ-------- Μ- π-ι-ν μ-λ-σ-τ-; ------------------ Με ποιον μιλήσατε; 0
M---oio---i-ḗs-t-? M- p---- m-------- M- p-i-n m-l-s-t-? ------------------ Me poion milḗsate?
Amb qui ha quedat? Με---ι-- -χετε---ντ-βού; Μ- π---- έ---- ρ-------- Μ- π-ι-ν έ-ε-ε ρ-ν-ε-ο-; ------------------------ Με ποιον έχετε ραντεβού; 0
Me poi---é-h-t- -a--eb--? M- p---- é----- r-------- M- p-i-n é-h-t- r-n-e-o-? ------------------------- Me poion échete ranteboú?
Amb qui celebra el seu aniversari? Με-πο-ον-γ---τ--α-ε τ- γ-ν-θ-ι- -ας; Μ- π---- γ--------- τ- γ------- σ--- Μ- π-ι-ν γ-ο-τ-σ-τ- τ- γ-ν-θ-ι- σ-ς- ------------------------------------ Με ποιον γιορτάσατε τα γενέθλιά σας; 0
Me-p---n --or---a-- -a--e-ét-liá----? M- p---- g--------- t- g-------- s--- M- p-i-n g-o-t-s-t- t- g-n-t-l-á s-s- ------------------------------------- Me poion giortásate ta genéthliá sas?
On ha estat? Π-ύ -σ-σταν; Π-- ή------- Π-ύ ή-α-τ-ν- ------------ Πού ήσασταν; 0
Po- ḗs-s-an? P-- ḗ------- P-ú ḗ-a-t-n- ------------ Poú ḗsastan?
On ha viscut? Πο- μ----ε; Π-- μ------ Π-ύ μ-ν-τ-; ----------- Πού μένατε; 0
P-- ména-e? P-- m------ P-ú m-n-t-? ----------- Poú ménate?
On ha treballat? Π-ύ---υ--ύατ-; Π-- δ--------- Π-ύ δ-υ-ε-α-ε- -------------- Πού δουλεύατε; 0
P-ú------úa-e? P-- d--------- P-ú d-u-e-a-e- -------------- Poú douleúate?
Què ha recomanat? Τι --------ε; Τ- σ--------- Τ- σ-σ-ή-α-ε- ------------- Τι συστήσατε; 0
Ti ----ḗsate? T- s--------- T- s-s-ḗ-a-e- ------------- Ti systḗsate?
Què ha menjat? Τι--ά----; Τ- φ------ Τ- φ-γ-τ-; ---------- Τι φάγατε; 0
T- -há--t-? T- p------- T- p-á-a-e- ----------- Ti phágate?
Què ha après? Τ--μάθα-ε; Τ- μ------ Τ- μ-θ-τ-; ---------- Τι μάθατε; 0
T----tha-e? T- m------- T- m-t-a-e- ----------- Ti máthate?
A quina velocitat ha conduït? Π--ο γρ-γ----ο-ηγούσ-τε; Π--- γ------ ο---------- Π-σ- γ-ή-ο-α ο-η-ο-σ-τ-; ------------------------ Πόσο γρήγορα οδηγούσατε; 0
Pós- g-ḗ--ra---ē-o-sate? P--- g------ o---------- P-s- g-ḗ-o-a o-ē-o-s-t-? ------------------------ Póso grḗgora odēgoúsate?
Quant de temps ha volat? Πόσ- -ιή-κ-σ--η-πτή-η σ--; Π--- δ------- η π---- σ--- Π-σ- δ-ή-κ-σ- η π-ή-η σ-ς- -------------------------- Πόσο διήρκεσε η πτήση σας; 0
Pó-o ---r---e-- ----- ---? P--- d------- ē p---- s--- P-s- d-ḗ-k-s- ē p-ḗ-ē s-s- -------------------------- Póso diḗrkese ē ptḗsē sas?
A quina alçada ha saltat? Π--ο -η-ά--ηδ-----; Π--- ψ--- π-------- Π-σ- ψ-λ- π-δ-ξ-τ-; ------------------- Πόσο ψηλά πηδήξατε; 0
P--o-ps----pē-ḗxa-e? P--- p---- p-------- P-s- p-ē-á p-d-x-t-? -------------------- Póso psēlá pēdḗxate?

Llengües africanes

A l'Àfrica es parlen moltes llengües diferents. En cap altre continent hi ha tants idiomes diferents. La varietat de llengües africanes és impressionant. Es creu que hi ha unes 2.000 llengües africanes. Però ni de bon tros totes aquestes llengües s'assemblen! Tot el contrari: la majoria són molt diferents entre si! Les llengües africanes pertanyen a quatre famílies diferents. Algunes llengües d'Àfrica tenen cert tipus de característica especial. Hi ha sons, per exemple, que els estrangers no poden imitar. Les fronteres polítiques no sempre coincideixen amb les fronteres lingüístiques a l'Àfrica. En algunes regions conviuen moltes llengües diferents. A Tanzània, per exemple, es parlen llengües de les quatre famílies lingüístiques. L'afrikaans és un cas excepcional entre els idiomes africans. L'idioma es va formar durant l'etapa colonial. Quan es van congregar persones procedents de diferents continents. Gent que venia d'Àfrica, Europa i Àsia. Aquesta situació va ocasionar el desenvolupament d'una nova llengua. L'afrikaans presenta trets de nombrosos idiomes. Si bé el neerlandès és l'idioma amb el que està més estretament emparentat. Actualment és sobretot a Sud-àfrica i Namíbia on es parla afrikaans. La llengua més insòlita que existeix a l'Àfrica és la que es comunica mitjançant tambors. Teòricament és possible transmetre qualsevol missatge fent-ne ús de tambors. Les llengües que es comuniquen a través de tambors són llengües tonals. El significat de paraules i síl·labes depèn de l'altura del to. Això vol dir que el to és imitat amb els tambors. Aquest ‘idioma dels tambors’ es comprèn a l'Àfrica fins i tot pels nens I és molt eficaç... Els tambors es poden sentir en un radi de dotze quilòmetres!