Manual de conversa

ca Al camp   »   hy In nature

26 [vint-i-sis]

Al camp

Al camp

26 [քսանվեց]

26 [k’sanvets’]

In nature

[bnut’yan grkum]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Veus allà la torre? Տ---ու՞մ ե- ----եղ-ա-- աշտա--կ-: Տ------- ե- ա----- ա-- ա-------- Տ-ս-ո-՞- ե- ա-ն-ե- ա-ն ա-տ-ր-կ-: -------------------------------- Տեսնու՞մ ես այնտեղ այն աշտարակը: 0
Tesnu---ye- ---t--h---n --h----ky T------ y-- a------ a-- a-------- T-s-u-m y-s a-n-e-h a-n a-h-a-a-y --------------------------------- Tesnu՞m yes ayntegh ayn ashtaraky
Veus allà la muntanya? Տ-ս--ւ---ես----------ն սա-ը: Տ------- ե- ա----- ա-- ս---- Տ-ս-ո-՞- ե- ա-ն-ե- ա-ն ս-ր-: ---------------------------- Տեսնու՞մ ես այնտեղ այն սարը: 0
Te------y-- -y-teg--ayn-sary T------ y-- a------ a-- s--- T-s-u-m y-s a-n-e-h a-n s-r- ---------------------------- Tesnu՞m yes ayntegh ayn sary
Veus allà el poble? Տե-ն--՞մ--- այն--- -----յ-ւ-ը: Տ------- ե- ա----- ա-- գ------ Տ-ս-ո-՞- ե- ա-ն-ե- ա-ն գ-ո-ղ-: ------------------------------ Տեսնու՞մ ես այնտեղ այն գյուղը: 0
Te---՞m --s aynteg- a-n ----hy T------ y-- a------ a-- g----- T-s-u-m y-s a-n-e-h a-n g-u-h- ------------------------------ Tesnu՞m yes ayntegh ayn gyughy
Veus allà el riu? Տեսն-ւ-մ ե----նտ-- այն--ետ-: Տ------- ե- ա----- ա-- գ---- Տ-ս-ո-՞- ե- ա-ն-ե- ա-ն գ-տ-: ---------------------------- Տեսնու՞մ ես այնտեղ այն գետը: 0
T--nu-- -e- ay-tegh ay- g-ty T------ y-- a------ a-- g--- T-s-u-m y-s a-n-e-h a-n g-t- ---------------------------- Tesnu՞m yes ayntegh ayn gety
Veus allà el pont? Տե---ւ՞մ-ե- ա-ն-ե----- կ-մո-րջը: Տ------- ե- ա----- ա-- կ-------- Տ-ս-ո-՞- ե- ա-ն-ե- ա-ն կ-մ-ւ-ջ-: -------------------------------- Տեսնու՞մ ես այնտեղ այն կամուրջը: 0
Tes-u՞m -es-a--te-h-ay--kamur-y T------ y-- a------ a-- k------ T-s-u-m y-s a-n-e-h a-n k-m-r-y ------------------------------- Tesnu՞m yes ayntegh ayn kamurjy
Veus allà el llac? Տեսն---մ-ես ---տ----յն-լիճ-: Տ------- ե- ա----- ա-- լ---- Տ-ս-ո-՞- ե- ա-ն-ե- ա-ն լ-ճ-: ---------------------------- Տեսնու՞մ ես այնտեղ այն լիճը: 0
Tesn--m -e--ayn-e------ -ic-y T------ y-- a------ a-- l---- T-s-u-m y-s a-n-e-h a-n l-c-y ----------------------------- Tesnu՞m yes ayntegh ayn lichy
M’agrada aquell ocell. Այս---չ--ն--ին---ո-- - գալ-ս: Ա-- թ------ ի-- դ--- է գ----- Ա-ս թ-չ-ւ-ն ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- ----------------------------- Այս թռչունն ինձ դուր է գալիս: 0
Ay---’--c-’unn in-z-dur-e galis A-- t--------- i--- d-- e g---- A-s t-r-c-’-n- i-d- d-r e g-l-s ------------------------------- Ays t’rrch’unn indz dur e galis
M’agrada aquell arbre. Այ- -առ---նձ-դ----է-գալ--: Ա-- ծ--- ի-- դ--- է գ----- Ա-ն ծ-ռ- ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- -------------------------- Այն ծառն ինձ դուր է գալիս: 0
A-n-t-arrn--n---d---------s A-- t----- i--- d-- e g---- A-n t-a-r- i-d- d-r e g-l-s --------------------------- Ayn tsarrn indz dur e galis
M’agrada aquesta pedra. Այս--ա-ն ----ե----ձ-դ-ւ--է-----ս: Ա-- ք--- ա----- ի-- դ--- է գ----- Ա-ս ք-ր- ա-ս-ե- ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- --------------------------------- Այս քարն այստեղ ինձ դուր է գալիս: 0
Ay- k’--n-ays---h i-dz ----e-g-lis A-- k---- a------ i--- d-- e g---- A-s k-a-n a-s-e-h i-d- d-r e g-l-s ---------------------------------- Ays k’arn aystegh indz dur e galis
M’agrada aquell parc. Այ- --գի---յնտ-ղ ինձ -ո-ր-- գա--ս: Ա-- ա---- ա----- ի-- դ--- է գ----- Ա-դ ա-գ-ն ա-ն-ե- ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- ---------------------------------- Այդ այգին այնտեղ ինձ դուր է գալիս: 0
Ayd --gin a--teg--in-z d-- e galis A-- a---- a------ i--- d-- e g---- A-d a-g-n a-n-e-h i-d- d-r e g-l-s ---------------------------------- Ayd aygin ayntegh indz dur e galis
M’agrada aquell jardí. Ա-դ--ա-տ-----յն-ե- ին--դո-ր-է -----: Ա-- պ------ ա----- ի-- դ--- է գ----- Ա-դ պ-ր-ե-ն ա-ն-ե- ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- ------------------------------------ Այդ պարտեզն այնտեղ ինձ դուր է գալիս: 0
Ayd ---te-n-a---egh -n-- d-r-e---l-s A-- p------ a------ i--- d-- e g---- A-d p-r-e-n a-n-e-h i-d- d-r e g-l-s ------------------------------------ Ayd partezn ayntegh indz dur e galis
M’agrada aquesta flor. Ա-- -ա---- ա-ստ-- ին- դ--- է-գ----: Ա-- ծ----- ա----- ի-- դ--- է գ----- Ա-ս ծ-ղ-կ- ա-ս-ե- ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- ----------------------------------- Այս ծաղիկն այստեղ ինձ դուր է գալիս: 0
A----saghi-n--yst-----n-z -ur e --lis A-- t------- a------ i--- d-- e g---- A-s t-a-h-k- a-s-e-h i-d- d-r e g-l-s ------------------------------------- Ays tsaghikn aystegh indz dur e galis
Ho trobo bonic. Ես-դա սիրո-- եմ-հ----ո--: Ե- դ- ս----- ե- հ-------- Ե- դ- ս-ր-ւ- ե- հ-մ-ր-ւ-: ------------------------- Ես դա սիրուն եմ համարում: 0
Y-s -a----un y-- h-ma-um Y-- d- s---- y-- h------ Y-s d- s-r-n y-m h-m-r-m ------------------------ Yes da sirun yem hamarum
Em sembla interessant. Ե- դ- -ետա-րք-ր -մ-հա-ա-ու-: Ե- դ- հ-------- ե- հ-------- Ե- դ- հ-տ-ք-ք-ր ե- հ-մ-ր-ւ-: ---------------------------- Ես դա հետաքրքիր եմ համարում: 0
Yes -a-het-k’-k’i- y-- ha-a--m Y-- d- h---------- y-- h------ Y-s d- h-t-k-r-’-r y-m h-m-r-m ------------------------------ Yes da hetak’rk’ir yem hamarum
Ho trobo meravellós. Ե---ա հի-ս-ան- -- համ-րո--: Ե- դ- հ------- ե- հ-------- Ե- դ- հ-ա-ք-ն- ե- հ-մ-ր-ւ-: --------------------------- Ես դա հիասքանչ եմ համարում: 0
Y-s--a---ask’---h--y-m --m-rum Y-- d- h---------- y-- h------ Y-s d- h-a-k-a-c-’ y-m h-m-r-m ------------------------------ Yes da hiask’anch’ yem hamarum
Em sembla lleig. Ե- -ա--գ-- ե- -տ----: Ե- դ- տ--- ե- գ------ Ե- դ- տ-ե- ե- գ-ն-ւ-: --------------------- Ես դա տգեղ եմ գտնում: 0
Ye- -a-t-egh ye- gt-um Y-- d- t---- y-- g---- Y-s d- t-e-h y-m g-n-m ---------------------- Yes da tgegh yem gtnum
Em sembla avorrit. Ե- -ա-ձան-ր-լի ---գտ--ւմ: Ե- դ- ձ------- ե- գ------ Ե- դ- ձ-ն-ր-լ- ե- գ-ն-ւ-: ------------------------- Ես դա ձանձրալի եմ գտնում: 0
Y---d- ---n-zr--- ye- g--um Y-- d- d--------- y-- g---- Y-s d- d-a-d-r-l- y-m g-n-m --------------------------- Yes da dzandzrali yem gtnum
Em sembla horrible. Ե- դա--ար---ե---ե- --ն--մ: Ե- դ- ս-------- ե- գ------ Ե- դ- ս-ր-ա-ե-ի ե- գ-ն-ւ-: -------------------------- Ես դա սարսափելի եմ գտնում: 0
Y-s--a-s-r-a--yel--ye--g--um Y-- d- s---------- y-- g---- Y-s d- s-r-a-’-e-i y-m g-n-m ---------------------------- Yes da sarsap’yeli yem gtnum

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües i refranys

Totes les llengües tenen dites i refranys. Els refranys representen una part fonamental en la identitat d'un país. En els refranys es reflecteixen els valors i costums nacionals. Generalment la seva forma és coneguda i fixa, no variable. Els refranys són sempre breus i concisos. Sovint hi ha metàfores als refranys. Molts refranys també estan construïts poèticament. Els refranys, majoritàriament, ens donen consells o regles de comportament. Però alguns també denoten una crítica evident. De manera bastant recurrent els refranys fan ús d'estereotips. Es refereixen llavors a certs trets presumptament típics d'altres països o pobles. Els refranys tenen una tradició molt llarga. Ja Aristòtil els elogiava veient-hi petites peces filosòfiques. Són un recurs estilístic important per la retòrica i la literatura. La seva major particularitat és que mai deixen de ser actuals. Una disciplina de la lingüística els estudia. Molts refranys existeixen en més d'un idioma. Es tracta de refranys lèxicament molt semblants. És a dir, els parlants de les diferents llengües hi utilitzen paraules molt semblants. Bellende Hunde beißen nicht, Perro que ladra no muerde (DE-ES). Altres refranys s'assemblen des del punt de vista semàntic. En aquest cas, un mateix contingut s'expressa mitjançant paraules diferents. Appeler un chat un chat, Dire al pane al pane e vino al vino (FR-IT). Així doncs, els refranys ens ajuden a comprendre altres pobles i cultures. Els refranys més interessants són aquells que es troben per tot el món. Ens mostren els ‘grans’ temes de la vida humana. Refranys que tematitzen experiències universals. Ens ensenyen que en el fons som tots iguals – parlem la llengua que parlem!
Sabia vostè que?
El letó forma part del subgrup de l’est de les llengües bàltiques, i el parlen més de 2 milions de persones. El letó està estretament relacionat amb el lituà. Tot i això, els dos idiomes no són gaire similars. Per això és possible trobar a un lituà i a un letó parlant en rus entre ells. L’estructura del letó és menys arcaica que la del lituà. Però encara es poden trobar varis elements antics a les cançons i els poemes tradicionals, els quals mostren la relació entre el letó i el lituà. El vocabulari letó està construït d’una manera molt interessant. Moltes de les seves paraules venen d’altres idiomes. Alguns d’aquests idiomes són l’alemany, el suec, el rus, o l’anglès. Algunes de les paraules s’han afegit recentment perquè el seu vocabulari mancava d’elles. El letó escrit utilitza l’alfabet llatí, i en la majoria dels casos accentúa la primera síl·laba. La seva gramàtica compta, a més, amb diverses característiques pròpies que no existeixen en altres idiomes. En canvi les seves normes són molt clares.