Manual de conversa

ca A loficina de correus   »   hy At the post office

59 [cinquanta-nou]

A loficina de correus

A loficina de correus

59 [հիսունինը]

59 [hisuniny]

At the post office

[p’vostum]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
On és l’oficina de correus més propera? Որտ-՞ղ --մոտակա փ--տը: Ո----- է մ----- փ----- Ո-տ-՞- է մ-տ-կ- փ-ս-ը- ---------------------- Որտե՞ղ է մոտակա փոստը: 0
Vort---h-- -o-a-a-p--o-ty V------- e m----- p------ V-r-e-g- e m-t-k- p-v-s-y ------------------------- Vorte՞gh e motaka p’vosty
Quina és la distància fins a l’oficina de correus més pròxima? Մոտա-ա --ս-- հեռու-է ----ե---: Մ----- փ---- հ---- է ա-------- Մ-տ-կ- փ-ս-ը հ-ռ-ւ է ա-ս-ե-ի-: ------------------------------ Մոտակա փոստը հեռու է այստեղից: 0
Mo---a-p’-o-ty------ --a-st--hi-s’ M----- p------ h---- e a---------- M-t-k- p-v-s-y h-r-u e a-s-e-h-t-’ ---------------------------------- Motaka p’vosty herru e aysteghits’
On és la bústia més pròxima? Ո-տ--- է --տա----ո--ար-ղ-: Ո----- է մ----- փ--------- Ո-տ-՞- է մ-տ-կ- փ-ս-ա-կ-ը- -------------------------- Որտե՞ղ է մոտակա փոստարկղը: 0
Vo-------e--o-a---p-v-st---ghy V------- e m----- p----------- V-r-e-g- e m-t-k- p-v-s-a-k-h- ------------------------------ Vorte՞gh e motaka p’vostarkghy
Necessito alguns segells. Ի-- -ի ---- -ա-ա--ն---է հ-ր-----: Ի-- մ- ք--- ն-------- է հ-------- Ի-ձ մ- ք-ն- ն-մ-կ-ն-շ է հ-ր-ա-ո-: --------------------------------- Ինձ մի քանի նամականիշ է հարկավոր: 0
In-z-m- k-a-i n-m--an-s--- -ark--or I--- m- k---- n--------- e h------- I-d- m- k-a-i n-m-k-n-s- e h-r-a-o- ----------------------------------- Indz mi k’ani namakanish e harkavor
Per a una postal i una carta. Մ--բա-իկ- - --մակի-հ-մար: Մ- բ----- և ն----- հ----- Մ- բ-ց-կ- և ն-մ-կ- հ-մ-ր- ------------------------- Մի բացիկի և նամակի համար: 0
Mi---ts-i-i -ev ---ak--ha-ar M- b------- y-- n----- h---- M- b-t-’-k- y-v n-m-k- h-m-r ---------------------------- Mi bats’iki yev namaki hamar
Quant costa el franqueig per a Amèrica? Ի--չ -րժ- -ոստա--ն ----քը--ինչ- Ամե-իկ-: Ի--- ա--- փ------- ա----- մ---- Ա------- Ի-ն- ա-ժ- փ-ս-ա-ի- ա-ժ-ք- մ-ն-և Ա-ե-ի-ա- ---------------------------------------- Ի՞նչ արժե փոստային արժեքը մինչև Ամերիկա: 0
I՞n-h’-----e-p-v-s---i- --z---’y---nc--y-v---e---a I----- a---- p--------- a------- m-------- A------ I-n-h- a-z-e p-v-s-a-i- a-z-e-’- m-n-h-y-v A-e-i-a -------------------------------------------------- I՞nch’ arzhe p’vostayin arzhek’y minch’yev Amerika
Quant pesa el paquet? Ծանրոց- ի-ն--ծ---ո---ո-ն ո-ն-: Ծ------ ի--- ծ---------- ո---- Ծ-ն-ո-ը ի-ն- ծ-ն-ո-թ-ո-ն ո-ն-: ------------------------------ Ծանրոցը ի՞նչ ծանրություն ունի: 0
Tsa-r----- --n-h--ts----t’y-n -ni T--------- i----- t---------- u-- T-a-r-t-’- i-n-h- t-a-r-t-y-n u-i --------------------------------- Tsanrots’y i՞nch’ tsanrut’yun uni
Que el puc enviar per via aèria? Կ--ո-ղ ե--օ--------նապ--հով-ո-------: Կ----- ե- օ----- ճ--------- ո-------- Կ-ր-՞- ե- օ-ա-ի- ճ-ն-պ-ր-ո- ո-ղ-ր-ե-: ------------------------------------- Կարո՞ղ եմ օդային ճանապարհով ուղարկել: 0
Ka----- -em --ayi---hanap-rhov--g---kel K------ y-- o----- c---------- u------- K-r-՞-h y-m o-a-i- c-a-a-a-h-v u-h-r-e- --------------------------------------- Karo՞gh yem odayin chanaparhov ugharkel
Quant de temps triga fins que arriba? Ին-ք--ն-կ-ևի մ-նչև հ-սն-: Ի------ կ--- մ---- հ----- Ի-չ-ա-ն կ-և- մ-ն-և հ-ս-ի- ------------------------- Ինչքա՞ն կտևի մինչև հասնի: 0
I--h-k---n-k-ev----nc---ev----ni I--------- k---- m-------- h---- I-c-’-’-՞- k-e-i m-n-h-y-v h-s-i -------------------------------- Inch’k’a՞n ktevi minch’yev hasni
On puc trucar? Ո-տեղի-- -ար-ղ----զ-նգահ-ր-լ: Ո------- կ---- ե- զ---------- Ո-տ-ղ-՞- կ-ր-ղ ե- զ-ն-ա-ա-ե-: ----------------------------- Որտեղի՞ց կարող եմ զանգահարել: 0
V---e---՞t-’-ka-ogh -e- za--a---el V----------- k----- y-- z--------- V-r-e-h-՞-s- k-r-g- y-m z-n-a-a-e- ---------------------------------- Vorteghi՞ts’ karogh yem zangaharel
On és la cabina telefònica més pròxima? Որտե՞-------ա-- -եռա-ո--խ--կը: Ո----- է մ----- հ------------- Ո-տ-՞- է մ-տ-կ- հ-ռ-խ-ս-խ-ի-ը- ------------------------------ Որտե՞ղ է մոտակա հեռախոսախցիկը: 0
V--te՞g----m-taka -erra---sa-ht----y V------- e m----- h----------------- V-r-e-g- e m-t-k- h-r-a-h-s-k-t-’-k- ------------------------------------ Vorte՞gh e motaka herrakhosakhts’iky
Que té una targeta de telèfon? Հ-ռա---ի -ար--ր-ո-նե՞-: Հ------- ք----- ո------ Հ-ռ-խ-ս- ք-ր-ե- ո-ն-՞-: ----------------------- Հեռախոսի քարտեր ունե՞ք: 0
Her-a--------ar-er---e՞k’ H--------- k------ u----- H-r-a-h-s- k-a-t-r u-e-k- ------------------------- Herrakhosi k’arter une՞k’
Que té una guia telefònica? Հե-ախո-ի-հ-մ--ն-րի գ-ր- --նե՞ք: Հ------- հ-------- գ--- ո------ Հ-ռ-խ-ս- հ-մ-ր-ե-ի գ-ր- ո-ն-՞-: ------------------------------- Հեռախոսի համարների գիրք ունե՞ք: 0
H-rr-kho-- h-marne-i--irk’ u----’ H--------- h-------- g---- u----- H-r-a-h-s- h-m-r-e-i g-r-’ u-e-k- --------------------------------- Herrakhosi hamarneri girk’ une՞k’
Sap el codi per trucar a Àustria? Ավս-ր-այ----ջ--ղաք-յին--ոդը--ի--՞-: Ա-------- մ----------- կ--- գ------ Ա-ս-ր-ա-ի մ-ջ-ա-ա-ա-ի- կ-դ- գ-տ-՞-: ----------------------------------- Ավստրիայի միջքաղաքային կոդը գիտե՞ք: 0
Av-----y- -ijk---hak--y-n --d- gi--՞-’ A-------- m-------------- k--- g------ A-s-r-a-i m-j-’-g-a-’-y-n k-d- g-t-՞-’ -------------------------------------- Avstriayi mijk’aghak’ayin kody gite՞k’
Un moment, vaig a veure. Մեկ-----կ---,-ե- ն--եմ: Մ-- վ-------- ե- ն----- Մ-կ վ-յ-կ-ա-, ե- ն-յ-մ- ----------------------- Մեկ վայրկյան, ես նայեմ: 0
Mek --y-k-an, yes n---m M-- v-------- y-- n---- M-k v-y-k-a-, y-s n-y-m ----------------------- Mek vayrkyan, yes nayem
La línia està sempre ocupada. Գ--ը --շ----ա-վ-ծ է: Գ--- մ--- զ------ է- Գ-ծ- մ-շ- զ-ա-վ-ծ է- -------------------- Գիծը միշտ զբաղված է: 0
Gitsy-----t--b-----ts-e G---- m---- z-------- e G-t-y m-s-t z-a-h-a-s e ----------------------- Gitsy misht zbaghvats e
Quin número ha marcat vostè? Ո-ր-հ--ա----համ-ր- ե- -ա--ա-ա-ել: Ո-- հ------------- ե- զ---------- Ո-ր հ-ռ-խ-ս-հ-մ-ր- ե- զ-ն-ա-ա-ե-: --------------------------------- Ո՞ր հեռախոսահամարն եք զանգահարել: 0
V-՞r-h-rrak--s-h--a-- yek- za-ga--r-l V--- h--------------- y--- z--------- V-՞- h-r-a-h-s-h-m-r- y-k- z-n-a-a-e- ------------------------------------- VO՞r herrakhosahamarn yek’ zangaharel
Primer ha de marcar el zero! Դ--ք--ե-ք - ---բո---զ-ո-հա-աք--: Դ--- պ--- է ս------ զ-- հ------- Դ-ւ- պ-տ- է ս-զ-ո-մ զ-ո հ-վ-ք-ք- -------------------------------- Դուք պետք է սկզբում զրո հավաքեք: 0
Duk’---tk--- s--b---zro-havak’y--’ D--- p---- e s----- z-- h--------- D-k- p-t-’ e s-z-u- z-o h-v-k-y-k- ---------------------------------- Duk’ petk’ e skzbum zro havak’yek’

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les emocions també s'expressen en llengües diferents!

Al món es parlen molts idiomes diferents. No hi ha un llenguatge humà que sigui universal. Però què passa amb la nostra expressió facial? És el llenguatge de les emocions universal? No, també aquí hi ha diferències! Durant molt temps es va creure que totes les persones expressaven les seves emocions de la mateixa manera. Es considerava que les expressions facials eren compreses de forma universal. Charles Darwin pensava que les emocions eren de vital importància pels éssers humans. Per això, haurien de ser interpretades de la mateixa manera en totes les cultures. Però estudis recents han demostrat una altra cosa. Han demostrat, precisament, que també en el llenguatge de les emocions hi ha diferències. Això vol dir que l'expressió facial estigui condicionada per la nostra pròpia cultura. I així les persones mostren i interpreten les seves emocions de forma diversa. Els científics distingeixen sis emocions primàries. Són alegria, tristesa, ira, fàstic, por i sorpresa. Però l'expressió facial dels europeus es diferencia de la dels asiàtics. Els uns i els altres, a més, llegeixen coses diferents en els mateixos rostres. Això és el que han confirmat diversos experiments. A uns subjectes, per exemple, se'ls va fer observar diferents cares en un ordinador. Els subjectes havien de descriure el que veien en aquells rostres. Hi ha diverses raons per les quals els resultats van ser diferents. Les emocions es mostren més en unes cultures que en altres. La intensitat de les expressions facials es comprèn de formes diferents en un lloc o altre del món. Així mateix, persones de cultures diferents es fixen en coses diferents. Els asiàtics es concentren en els ulls quan volen interpretar el rostre d'una persona. Els europeus i americans, en canvi, es fixen a la boca. Hi ha un gest, però, que és comprèn bé en totes les cultures... Es tracta d'un somriure amable!