Manual de conversa

ca Fer compres   »   hy Shopping

54 [cinquanta-quatre]

Fer compres

Fer compres

54 [հիսունչորս]

54 [hisunch’vors]

Shopping

[gnumner]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Vull comprar un regal. Ե- ո--ո-- -մ-մ--նվեր գ-ե-: Ե- ո----- ե- մ- ն--- գ---- Ե- ո-զ-ւ- ե- մ- ն-ե- գ-ե-: -------------------------- Ես ուզում եմ մի նվեր գնել: 0
Y-- uzum--em-----v-r-gnel Y-- u--- y-- m- n--- g--- Y-s u-u- y-m m- n-e- g-e- ------------------------- Yes uzum yem mi nver gnel
Però res massa car. Բ-յ- ոչ-թա-կ: Բ--- ո- թ---- Բ-յ- ո- թ-ն-: ------------- Բայց ոչ թանկ: 0
B-yts--voc-’--’a-k B----- v---- t---- B-y-s- v-c-’ t-a-k ------------------ Bayts’ voch’ t’ank
Potser una bossa? Մի--ւ-ե -ի պայու-ա-կ: Մ------ մ- պ--------- Մ-գ-ւ-ե մ- պ-յ-ւ-ա-կ- --------------------- Միգուցե մի պայուսա՞կ: 0
M-g--s’ye m---a--s--k M-------- m- p------- M-g-t-’-e m- p-y-s-՞- --------------------- Miguts’ye mi payusa՞k
De quin color la vol? Ո-ր-գ-ւ-ն--ե- --զ-ւմ: Ո-- գ----- ե- ո------ Ո-ր գ-ւ-ն- ե- ո-զ-ւ-: --------------------- Ո՞ր գույնն եք ուզում: 0
V-՞----ynn y--’-uz-m V--- g---- y--- u--- V-՞- g-y-n y-k- u-u- -------------------- VO՞r guynn yek’ uzum
Negra, marró o blanca? Սև՞,-մոխ-----՞յ-- թ-- --ի-ակ: Ս--- մ----------- թ-- ս------ Ս-՞- մ-խ-ա-ո-՞-ն- թ-՞ ս-ի-ա-: ----------------------------- Սև՞, մոխրագու՞յն, թե՞ սպիտակ: 0
Sev՞,--o--r-g-՞--, t-----sp---k S---- m----------- t---- s----- S-v-, m-k-r-g-՞-n- t-y-՞ s-i-a- ------------------------------- Sev՞, mokhragu՞yn, t’ye՞ spitak
Una de gran o petita? Փ-՞---թե--ե՞-: Փ---- թ- մ---- Փ-՞-ր թ- մ-՞-: -------------- Փո՞քր թե մե՞ծ: 0
P’v--k-- --y--m---s P------- t--- m---- P-v-՞-’- t-y- m-՞-s ------------------- P’vo՞k’r t’ye me՞ts
Que puc veure aquesta? Կար-լի--- սա -ե-ն--: Կ------ է ս- տ------ Կ-ր-լ-՞ է ս- տ-ս-ե-: -------------------- Կարելի՞ է սա տեսնեմ: 0
Ka-e-i--e -a --s-em K------ e s- t----- K-r-l-՞ e s- t-s-e- ------------------- Kareli՞ e sa tesnem
És de cuir? Սա--աշվ-՞ց է: Ս- կ------ է- Ս- կ-շ-ի-ց է- ------------- Սա կաշվի՞ց է: 0
S- k--h-i---’-e S- k--------- e S- k-s-v-՞-s- e --------------- Sa kashvi՞ts’ e
O de plàstic? Թե-----ես-ակա--կ-շ-ի-: Թ-- ա--------- կ------ Թ-՞ ա-հ-ս-ա-ա- կ-շ-ի-: ---------------------- Թե՞ արհեստական կաշվից: 0
T’y-- -r--sta-a- k-s-vit-’ T---- a--------- k-------- T-y-՞ a-h-s-a-a- k-s-v-t-’ -------------------------- T’ye՞ arhestakan kashvits’
De cuir, és clar. Կաշ---ի--րկ-: Կ---- ի------ Կ-շ-ե ի-ա-կ-: ------------- Կաշվե իհարկե: 0
K-s-v----a--e K----- i----- K-s-v- i-a-k- ------------- Kashve iharke
És de molt bona qualitat. Ս------ապ-ս -ավ ----- է: Ս- հ------- լ-- ո---- է- Ս- հ-տ-ա-ե- լ-վ ո-ա-ի է- ------------------------ Սա հատկապես լավ որակի է: 0
Sa h--k-p-s-l---v----- e S- h------- l-- v----- e S- h-t-a-e- l-v v-r-k- e ------------------------ Sa hatkapes lav voraki e
I la bossa és realment a un bon preu. Եվ--այո----ը իս-ապ-ս-շա--է-ա- է: Ե- պ-------- ի------ շ-- է--- է- Ե- պ-յ-ւ-ա-ը ի-կ-պ-ս շ-տ է-ա- է- -------------------------------- Եվ պայուսակը իսկապես շատ էժան է: 0
Y-v pay---ky-i---p-s -hat---han-e Y-- p------- i------ s--- e---- e Y-v p-y-s-k- i-k-p-s s-a- e-h-n e --------------------------------- Yev payusaky iskapes shat ezhan e
M’agrada. Սա ի-- -ու--է գա-ի-: Ս- ի-- դ--- է գ----- Ս- ի-ձ դ-ւ- է գ-լ-ս- -------------------- Սա ինձ դուր է գալիս: 0
Sa-in---d-r - -alis S- i--- d-- e g---- S- i-d- d-r e g-l-s ------------------- Sa indz dur e galis
La compro. Սա-վ--ց-ո-- -մ: Ս- վ------- ե-- Ս- վ-ր-ն-ւ- ե-: --------------- Սա վերցնում եմ: 0
Sa ve--s-n-----m S- v-------- y-- S- v-r-s-n-m y-m ---------------- Sa verts’num yem
La puc tornar, si de cas? Կ-րո-ղ եմ--ոխան--ել: Կ----- ե- փ--------- Կ-ր-՞- ե- փ-խ-ն-կ-լ- -------------------- Կարո՞ղ եմ փոխանակել: 0
K-ro՞-h y-m p’-o-ha--k-l K------ y-- p----------- K-r-՞-h y-m p-v-k-a-a-e- ------------------------ Karo՞gh yem p’vokhanakel
Naturalment. Իհա--ե: Ի------ Ի-ա-կ-: ------- Իհարկե: 0
I-ar-e I----- I-a-k- ------ Iharke
L’empaquetem per regal. Մեն----պ-- նվ-----աթ-թ----ե-ք: Մ--- ո---- ն--- կ------------- Մ-ն- ո-պ-ս ն-ե- կ-ա-ե-ա-ո-ե-ք- ------------------------------ Մենք որպես նվեր կփաթեթավորենք: 0
Me--’ v-r-es-n-er---’-t-----a---e-k’ M---- v----- n--- k----------------- M-n-’ v-r-e- n-e- k-’-t-y-t-a-o-e-k- ------------------------------------ Menk’ vorpes nver kp’at’yet’avorenk’
La caixa és allà. Ա---եղ--ր---րկղ--է: Ա----- դ-------- է- Ա-ն-ե- դ-ա-ա-կ-ն է- ------------------- Այնտեղ դրամարկղն է: 0
A---e-- ---m-rk--n e A------ d--------- e A-n-e-h d-a-a-k-h- e -------------------- Ayntegh dramarkghn e

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Qui entén a qui

Aproximadament hi ha 7.000 milions de persones al món. Tots en tenen una llengua. Per desgràcia, no és sempre la mateixa. I per parlar amb altres nacions hem d'aprendre idiomes. Això resulta, moltes vegades, tediós. Però hi ha llengües que són molt semblants. Els seus parlants estan en condicions d'entendre's sense haver de dominar l'altre idioma. Aquest fenomen rep el nom d'intel·ligibilitat mútua. Pot ser de dues classes. La primera és la intel·ligibilitat mútua oral. En aquest cas els parlants es comprenen quan parlen entre ells. Però la forma escrita de l'altra llengua no l'entenen. La raó d'això és que cada llengua utilitza sistemes d'escriptura diferents. Un exemple d'una situació semblant ens el donen les llengües hindi i urdu. La segona modalitat és la intel·ligibilitat mútua escrita. En aquest cas, la comprensió interlingüística es produeix en la forma escrita. Però quan conversen, els parlants d'una i altra llengua amb prou feines es comprenen. La causa és una forta diferència en la pronunciació. Un exemple d'aquest tipus el tenim amb l'alemany i el neerlandès. A la majoria de les llengües emparentades se'n donen les dues classes. Això vol dir que són mútuament intel·ligibles tant en el registre oral com en la forma escrita. Això és el que succeeix entre el rus i l'ucraïnès, o entre el tailandès i el laosià. Tanmateix, hi ha també formes asimètriques d'intel·ligibilitat mútua. En aquest cas, la comprensió d'un dels parlants és diferent a la comprensió de l'altre. Per exemple, els portuguesos entenen molt millor l'espanyol que els espanyols el portuguès. També els austríacs comprenen els alemanys millor que en sentit contrari. En aquests exemples, la pronunciació o una varietat dialectal representen obstacles. Qui vulgui tenir bones converses ha d'estudiar una mica més...