Manual de conversa

ca Demanar el camí   »   hy Asking for directions

40 [quaranta]

Demanar el camí

Demanar el camí

40 [քառասուն]

40 [k’arrasun]

Asking for directions

[Chanaparh harts’nel]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Perdoni! Ն--ե-եք! Ն------- Ն-ր-ց-ք- -------- Ներեցեք! 0
Ne--t---ek’! N----------- N-r-t-’-e-’- ------------ Nerets’yek’!
Que em podria ajudar? Կար--ղ-ե--ին--օգն--: Կ----- ե- ի-- օ----- Կ-ր-՞- ե- ի-ձ օ-ն-լ- -------------------- Կարո՞ղ եք ինձ օգնել: 0
K--o՞gh-ye-’ in---ognel K------ y--- i--- o---- K-r-՞-h y-k- i-d- o-n-l ----------------------- Karo՞gh yek’ indz ognel
On hi ha un bon restaurant per aquí? Այ-տե- ո---՞- -ա -----եստոր--: Ա----- ո----- կ- լ-- ռ-------- Ա-ս-ե- ո-տ-՞- կ- լ-վ ռ-ս-ո-ա-: ------------------------------ Այստեղ որտե՞ղ կա լավ ռեստորան: 0
Ay----h v----՞gh--a -a---r---or-n A------ v------- k- l-- r-------- A-s-e-h v-r-e-g- k- l-v r-e-t-r-n --------------------------------- Aystegh vorte՞gh ka lav rrestoran
Giri a l’esquerra a la cantonada. Գ-------ա- ան--ունո-: Գ----- ձ-- ա--------- Գ-ա-ե- ձ-խ ա-կ-ո-ն-վ- --------------------- Գնացեք ձախ անկյունով: 0
G--ts’---’-dza-h-ankyun-v G--------- d---- a------- G-a-s-y-k- d-a-h a-k-u-o- ------------------------- Gnats’yek’ dzakh ankyunov
Després continui una mica recte. Գնա----մ---րո---ամանա- -ւղի-: Գ----- մ- ո--- ժ------ ո----- Գ-ա-ե- մ- ո-ո- ժ-մ-ն-կ ո-ղ-ղ- ----------------------------- Գնացեք մի որոշ ժամանակ ուղիղ: 0
Gnats’yek’-mi v--o-- --ama-ak--ghigh G--------- m- v----- z------- u----- G-a-s-y-k- m- v-r-s- z-a-a-a- u-h-g- ------------------------------------ Gnats’yek’ mi vorosh zhamanak ughigh
Després vagi cent metres a la dreta. Ա-ա-գն-ցե-----յո---------եպի-աջ: Ա-- գ----- հ------ մ--- դ--- ա-- Ա-ա գ-ա-ե- հ-ր-ո-ր մ-տ- դ-պ- ա-: -------------------------------- Ապա գնացեք հարյուր մետր դեպի աջ: 0
Ap- g-at-’---- hary-r m-t--de-- aj A-- g--------- h----- m--- d--- a- A-a g-a-s-y-k- h-r-u- m-t- d-p- a- ---------------------------------- Apa gnats’yek’ haryur metr depi aj
També pot agafar l’autobús. Դուք--ար-ղ ---ն-- -վտ--ո---վ -ն-լ: Դ--- կ---- ե- ն-- ա--------- գ---- Դ-ւ- կ-ր-ղ ե- ն-և ա-տ-բ-ւ-ո- գ-ա-: ---------------------------------- Դուք կարող եք նաև ավտոբուսով գնալ: 0
D--’--a---h--e-’ -a---avt--uso- gnal D--- k----- y--- n--- a-------- g--- D-k- k-r-g- y-k- n-e- a-t-b-s-v g-a- ------------------------------------ Duk’ karogh yek’ naev avtobusov gnal
També pot prendre el tramvia. Դու- կ--ող--ք-ն-- տ-ամվ--ով-գնա-: Դ--- կ---- ե- ն-- տ-------- գ---- Դ-ւ- կ-ր-ղ ե- ն-և տ-ա-վ-յ-վ գ-ա-: --------------------------------- Դուք կարող եք նաև տրամվայով գնալ: 0
D-k’ ----g---e-’ na----ram--yo- -n-l D--- k----- y--- n--- t-------- g--- D-k- k-r-g- y-k- n-e- t-a-v-y-v g-a- ------------------------------------ Duk’ karogh yek’ naev tramvayov gnal
També em pot seguir en cotxe. Դուք -ար-ղ--ք--արզ-պ-- -մ-հ--և-ց -արել: Դ--- կ---- ե- պ------- ի- հ----- վ----- Դ-ւ- կ-ր-ղ ե- պ-ր-ա-ե- ի- հ-տ-ի- վ-ր-լ- --------------------------------------- Դուք կարող եք պարզապես իմ հետևից վարել: 0
Du-- -----h---k- -a-za-es-im -ete-i-s’--arel D--- k----- y--- p------- i- h-------- v---- D-k- k-r-g- y-k- p-r-a-e- i- h-t-v-t-’ v-r-l -------------------------------------------- Duk’ karogh yek’ parzapes im hetevits’ varel
Com vaig a l’estadi de futbol? Ի--պե---գնա--ֆ--տ-ոլի--տա----: Ի------ գ--- ֆ------- ս------- Ի-չ-ե-ս գ-ա- ֆ-ւ-բ-լ- ս-ա-ի-ն- ------------------------------ Ինչպե՞ս գնամ ֆուտբոլի ստադիոն: 0
I-c------ -n-m-futb-l- sta--on I-------- g--- f------ s------ I-c-’-e-s g-a- f-t-o-i s-a-i-n ------------------------------ Inch’pe՞s gnam futboli stadion
Travessi el pont! Ան--ք կա-ո--ջ-! Ա---- կ-------- Ա-ց-ք կ-մ-ւ-ջ-! --------------- Անցեք կամուրջը! 0
An-s’ye-- ---u---! A-------- k------- A-t-’-e-’ k-m-r-y- ------------------ Ants’yek’ kamurjy!
Passi pel túnel! Վա-եք թու-ելի-միջ-վ: Վ---- թ------ մ----- Վ-ր-ք թ-ւ-ե-ի մ-ջ-վ- -------------------- Վարեք թունելի միջով: 0
Va-e-- -’------mi--v V----- t------ m---- V-r-k- t-u-e-i m-j-v -------------------- Varek’ t’uneli mijov
Vagi fins al tercer semàfor. Վար-- մի--- ե-րոր---ո-սակի--: Վ---- մ---- ե----- լ--------- Վ-ր-ք մ-ն-և ե-ր-ր- լ-ւ-ա-ի-ը- ----------------------------- Վարեք մինչև երրորդ լուսակիրը: 0
V--ek’-m-nc---ev--err--d -us-ki-y V----- m-------- y------ l------- V-r-k- m-n-h-y-v y-r-o-d l-s-k-r- --------------------------------- Varek’ minch’yev yerrord lusakiry
Després prengui el primer carrer a la dreta. Ա-----ք-եք-առա--- ---ոցի--------ջ: Ա-- թ----- ա----- փ------ դ--- ա-- Ա-ա թ-ք-ե- ա-ա-ի- փ-ղ-ց-ց դ-պ- ա-: ---------------------------------- Ապա թեքվեք առաջին փողոցից դեպի աջ: 0
Ap- t’-ek----- -r---i---’--g------t-’ --p---j A-- t--------- a------ p------------- d--- a- A-a t-y-k-v-k- a-r-j-n p-v-g-o-s-i-s- d-p- a- --------------------------------------------- Apa t’yek’vek’ arrajin p’voghots’its’ depi aj
Continui tot dret en el pròxim encreuament. Շա-----կեք -ւ----եք-հա-որ- --չմ-րուկի--իջով: Շ--------- ո- ա---- հ----- խ--------- մ----- Շ-ր-ւ-ա-ե- ո- ա-ց-ք հ-ջ-ր- խ-չ-ե-ո-կ- մ-ջ-վ- -------------------------------------------- Շարունակեք ու անցեք հաջորդ խաչմերուկի միջով: 0
S--r---kek’ - a-ts-ye-’-ha--rd -ha--’m-ruk- mi-ov S---------- u a-------- h----- k----------- m---- S-a-u-a-e-’ u a-t-’-e-’ h-j-r- k-a-h-m-r-k- m-j-v ------------------------------------------------- Sharunakek’ u ants’yek’ hajord khach’meruki mijov
Perdoni’m, com vaig a l’aeroport? Ն--եց--,--ն-պ--ս-կարող -- --ալ--դան-վ-կ-յ--: Ն------- ի------ կ---- ե- գ--- օ------------ Ն-ր-ց-ք- ի-չ-ե-ս կ-ր-ղ ե- գ-ա- օ-ա-ա-ա-ա-ա-: -------------------------------------------- Ներեցեք, ինչպե՞ս կարող եմ գնալ օդանավակայան: 0
N-r--s’-e-----n-h---՞s --ro-- yem---al -da-ava---an N----------- i-------- k----- y-- g--- o----------- N-r-t-’-e-’- i-c-’-e-s k-r-g- y-m g-a- o-a-a-a-a-a- --------------------------------------------------- Nerets’yek’, inch’pe՞s karogh yem gnal odanavakayan
El millor és agafar el metro. Ավ-լի --վ--,-ո- --ւ---ե--ո-------ք: Ա---- լ-- է- ո- Դ--- մ------- գ---- Ա-ե-ի լ-վ է- ո- Դ-ւ- մ-տ-ո-ո- գ-ա-: ----------------------------------- Ավելի լավ է, որ Դուք մետրոյով գնաք: 0
Ave-- --- -- -o- D-k’--etro----g---’ A---- l-- e- v-- D--- m------- g---- A-e-i l-v e- v-r D-k- m-t-o-o- g-a-’ ------------------------------------ Aveli lav e, vor Duk’ metroyov gnak’
Continui fins a l’última estació. Գ-ա--ք ----և վեր--- ---գ--: Գ----- մ---- վ----- կ------ Գ-ա-ե- մ-ն-և վ-ր-ի- կ-ն-ա-: --------------------------- Գնացեք մինչև վերջին կանգառ: 0
Gnats’y----m-nch-----verjin -ang-rr G--------- m-------- v----- k------ G-a-s-y-k- m-n-h-y-v v-r-i- k-n-a-r ----------------------------------- Gnats’yek’ minch’yev verjin kangarr

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge dels animals

Per expressar-nos fem servir la nostra llengua. També els animals tenen els seus propis llenguatges. I els utilitzen exactament com nosaltres, els humans. És a dir, els animals també es comuniquen entre si amb l'objectiu d'intercanviar informació. En principi, cada espècie té un llenguatge determinat. Fins i tot els tèrmits es comuniquen els uns amb els altres. En cas de perill colpegen amb el seu cos a terra. D'aquesta manera avisen a la resta del perill. Altres animals xiulen si els seus enemics són a prop. Les abelles es comuniquen entre si mitjançant una dansa peculiar. Amb ella poden mostrar a les altres abelles on és el menjar. Les balenes emeten sons que es poden sentir a 5.000 quilòmetres de distància. Es comuniquen amb els seus congèneres mitjançant un cant molt peculiar. També els elefants transmeten diferents sons acústics. Encara que l'home no els pugui escoltar. La majoria dels llenguatges animals són molt complicats. Consisteixen en una combinació de diferents signes. S'utilitzen senyals acústics, químics i òptics. A més, els animals utilitzen diferents gestos. Fins ara els humans han après els llenguatges dels animals domèstics. Sabem si els gossos estan contents. I també ens adonem quan els gats volen que se'ls deixi en pau. Gossos i gats, però, parlen idiomes molt diferents. Molts dels seus senyals fins i tot són exactament els oposats. Durant molt de temps es va pensar que aquestes dues espècies s'odiaven. Però el que passa simplement és que no es comprenen. Això és el que provoca els problemes entre gossos i gats. També en el regne animal hi ha baralles a causa de malentesos.
Sabia vostè que?
El serbi és l’idioma natiu de 12 milions de persones, la majoria de les quals són de Sèrbia, i d’altres països del sudest d’Europa. Pertany a les llengües eslaves meridionals, i està estretament relacionat amb el croat i el bosnià. La seva gramàtica i el seu vocabulari són molt similars. De fet, els serbis, croats i bosnians poden comunicar-se entre ells sense cap problema. L’alfabet del serbi consta de 30 lletres, cadascuna amb una pronunciació diferent. En la seva entonació es poden també s’hi poden trobar alguns paral·lelismes amb altres idiomes tonals antics. En el chinès, per exemple, el to de les síl·labes determina el significat de la paraula. Amb el serbi passa una cosa semblant, però en aquest cas, el significat el marca la síl·laba accentuada. La seva estructura d’idioma flexiu és també una característica destacable del serbi. Això significa que els noms, els verbs, els adjectius i els pronoms sempre es conjuguen. Si t’agrada estudiar les estructures gramaticals, aleshores el serbi és el teu idioma.