Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   hy In the hotel – Complaints

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

28 [քսանութ]

28 [k’sanut’]

In the hotel – Complaints

[boghok’ner hyuranots’um]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
La dutxa no funciona. Ցնց--ղը ---աշ---ու-: Ց------ չ- ա-------- Ց-ց-ւ-ը չ- ա-խ-տ-ւ-: -------------------- Ցնցուղը չի աշխատում: 0
Ts---s’u--- -h’--a-hk-atum T---------- c--- a-------- T-’-t-’-g-y c-’- a-h-h-t-m -------------------------- Ts’nts’ughy ch’i ashkhatum
No hi ha aigua calenta. Տաք -ուր----գալի-: Տ-- ջ--- չ- գ----- Տ-ք ջ-ւ- չ- գ-լ-ս- ------------------ Տաք ջուր չի գալիս: 0
Tak- ju---h’i --l-s T--- j-- c--- g---- T-k- j-r c-’- g-l-s ------------------- Tak’ jur ch’i galis
Ho podeu reparar? Կ--ո՞--------ոգել: Կ----- ե- ն------- Կ-ր-՞- ե- ն-ր-գ-լ- ------------------ Կարո՞ղ եք նորոգել: 0
K--o--h -e-’-norog-l K------ y--- n------ K-r-՞-h y-k- n-r-g-l -------------------- Karo՞gh yek’ norogel
No hi ha telèfon a l’habitació. Հ-ռ--ոս------ե--ա--ւմ: Հ------ չ-- ս--------- Հ-ռ-խ-ս չ-ա ս-ն-ա-ո-մ- ---------------------- Հեռախոս չկա սենյակում: 0
H----khos-ch--a---n-a--m H-------- c---- s------- H-r-a-h-s c-’-a s-n-a-u- ------------------------ Herrakhos ch’ka senyakum
No hi ha televisió a l’habitació. Հեռ--ս--ց-ւյ---կա -ե-յա--ւ-: Հ------------ չ-- ս--------- Հ-ռ-ւ-տ-ց-ւ-ց չ-ա ս-ն-ա-ո-մ- ---------------------------- Հեռուստացույց չկա սենյակում: 0
H-rr--ta--’-yts--ch’k- s-nyak-m H--------------- c---- s------- H-r-u-t-t-’-y-s- c-’-a s-n-a-u- ------------------------------- Herrustats’uyts’ ch’ka senyakum
L’habitació no té balcó. Ս--յ-կ- չո--ի--ատ--ա-բ: Ս------ չ---- պ-------- Ս-ն-ա-ը չ-ւ-ի պ-տ-գ-մ-: ----------------------- Սենյակը չունի պատշգամբ: 0
Se-yaky --’u-- patsh---b S------ c----- p-------- S-n-a-y c-’-n- p-t-h-a-b ------------------------ Senyaky ch’uni patshgamb
L’habitació és massa sorollosa. Ս-----ը --մկ-տ-է: Ս------ ա----- է- Ս-ն-ա-ը ա-մ-ո- է- ----------------- Սենյակը աղմկոտ է: 0
Se-yaky---h-kot-e S------ a------ e S-n-a-y a-h-k-t e ----------------- Senyaky aghmkot e
L’habitació és massa petita. Ս----կ- փոքր -: Ս------ փ--- է- Ս-ն-ա-ը փ-ք- է- --------------- Սենյակը փոքր է: 0
S--ya---p--ok---e S------ p------ e S-n-a-y p-v-k-r e ----------------- Senyaky p’vok’r e
L’habitació és massa fosca. Սե-յա-ը մ-----: Ս------ մ--- է- Ս-ն-ա-ը մ-ւ- է- --------------- Սենյակը մութ է: 0
S----k--m-t--e S------ m--- e S-n-a-y m-t- e -------------- Senyaky mut’ e
La calefacció no funciona. Ջեռուցու-- չի -շխա-ո-մ: Ջ--------- չ- ա-------- Ջ-ռ-ւ-ո-մ- չ- ա-խ-տ-ւ-: ----------------------- Ջեռուցումը չի աշխատում: 0
Je-----’------’- a--k--t-m J---------- c--- a-------- J-r-u-s-u-y c-’- a-h-h-t-m -------------------------- Jerruts’umy ch’i ashkhatum
L’aire condicionat no funciona. Օդ--արգ-վ--իչ---ի--շխ---ւ-: Օ------------- չ- ա-------- Օ-ա-ա-գ-վ-ր-չ- չ- ա-խ-տ-ւ-: --------------------------- Օդակարգավորիչը չի աշխատում: 0
O-akargav-ri---y---------kh-tum O--------------- c--- a-------- O-a-a-g-v-r-c-’- c-’- a-h-h-t-m ------------------------------- Odakargavorich’y ch’i ashkhatum
El televisor està espatllat. Հեռ----աց------չ--ա--ա---մ: Հ------------- չ- ա-------- Հ-ռ-ւ-տ-ց-ւ-ց- չ- ա-խ-տ-ւ-: --------------------------- Հեռուստացույցը չի աշխատում: 0
H--ru---t-’-yts’- --’- --h---t-m H---------------- c--- a-------- H-r-u-t-t-’-y-s-y c-’- a-h-h-t-m -------------------------------- Herrustats’uyts’y ch’i ashkhatum
(Això) no m’agrada. Դ- -ն--դո-ր-չի -ա-ի-: Դ- ի-- դ--- չ- գ----- Դ- ի-ձ դ-ւ- չ- գ-լ-ս- --------------------- Դա ինձ դուր չի գալիս: 0
D--i-d----- -----ga--s D- i--- d-- c--- g---- D- i-d- d-r c-’- g-l-s ---------------------- Da indz dur ch’i galis
És massa car per a mi. Իմ-հ------- թա-- է: Ի- հ---- դ- թ--- է- Ի- հ-մ-ր դ- թ-ն- է- ------------------- Իմ համար դա թանկ է: 0
I---ama- -a---an--e I- h---- d- t---- e I- h-m-r d- t-a-k e ------------------- Im hamar da t’ank e
Té alguna cosa més barata? Ա--լ- -ժան-չ-ւ--՞ք: Ա---- է--- չ------- Ա-ե-ի է-ա- չ-ւ-ե-ք- ------------------- Ավելի էժան չունե՞ք: 0
Avel--e-h---c---n---’ A---- e---- c-------- A-e-i e-h-n c-’-n-՞-’ --------------------- Aveli ezhan ch’une՞k’
Hi ha un alberg de joventut al barri? Ա-ս--ղ -ո-ա-այ-----ե-իտ-ս---ա-ան-հ-նրա--ցար-- ---: Ա----- մ---------- ե------------ հ----------- կ--- Ա-ս-ե- մ-տ-կ-յ-ո-մ ե-ի-ա-ա-դ-կ-ն հ-ն-ա-ա-ա-ա- կ-՞- -------------------------------------------------- Այստեղ մոտակայքում երիտասարդական հանրակացարան կա՞: 0
A-st-g- --taka--’u--ye---a----a-a--hanra-a-s-ar-n k-՞ A------ m---------- y------------- h------------- k-- A-s-e-h m-t-k-y-’-m y-r-t-s-r-a-a- h-n-a-a-s-a-a- k-՞ ----------------------------------------------------- Aystegh motakayk’um yeritasardakan hanrakats’aran ka՞
Hi ha una casa d’hostes al barri? Այս--- -ո-ակ-յ--ւմ -յո---նո--կ-՞: Ա----- մ---------- հ-------- կ--- Ա-ս-ե- մ-տ-կ-յ-ո-մ հ-ո-ր-ն-ց կ-՞- --------------------------------- Այստեղ մոտակայքում հյուրանոց կա՞: 0
A-s-e-- -o-aka-k’-m -yu----ts----՞ A------ m---------- h--------- k-- A-s-e-h m-t-k-y-’-m h-u-a-o-s- k-՞ ---------------------------------- Aystegh motakayk’um hyuranots’ ka՞
Hi ha un restaurant per aquí? Ա-ս--- մո-ակա----- -ես-որ-ն -ա-: Ա----- մ---------- ռ------- կ--- Ա-ս-ե- մ-տ-կ-յ-ո-մ ռ-ս-ո-ա- կ-՞- -------------------------------- Այստեղ մոտակայքում ռեստորան կա՞: 0
Ayst-g- -ota---k’um--re---ra- --՞ A------ m---------- r-------- k-- A-s-e-h m-t-k-y-’-m r-e-t-r-n k-՞ --------------------------------- Aystegh motakayk’um rrestoran ka՞

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.