Manual de conversa

ca Genitiu   »   hy Genitive

99 [noranta-nou]

Genitiu

Genitiu

99 [իննսունինը]

99 [innsuniny]

Genitive

[serrakan holov]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
el gat de la meva amiga իմ-ը---ր--հո--կատ-ւն ի- ը--------- կ----- ի- ը-կ-ր-ւ-ո- կ-տ-ւ- -------------------- իմ ընկերուհու կատուն 0
i------ruhu-k-t-n i- y------- k---- i- y-k-r-h- k-t-n ----------------- im ynkeruhu katun
el gos del meu amic ի- ը-կերո--շո-նը ի- ը------ շ---- ի- ը-կ-ր-ջ շ-ւ-ը ---------------- իմ ընկերոջ շունը 0
i--ynk--oj -huny i- y------ s---- i- y-k-r-j s-u-y ---------------- im ynkeroj shuny
les joguines dels meus nens իմ--ր-խ---------ալի-ները ի- ե-------- խ---------- ի- ե-ե-ա-ե-ի խ-ղ-լ-ք-ե-ը ------------------------ իմ երեխաների խաղալիքները 0
i- ----k--ne-- khagha-i-’nery i- y---------- k------------- i- y-r-k-a-e-i k-a-h-l-k-n-r- ----------------------------- im yerekhaneri khaghalik’nery
Aquest és l’abric del meu col•lega. Ս- ի----խ-տա--ի-վեր-----ն է: Ս- ի- ա-------- վ-------- է- Ս- ի- ա-խ-տ-կ-ի վ-ր-ր-ո-ն է- ---------------------------- Սա իմ աշխատակցի վերարկուն է: 0
Sa-im -shk-a---ts-i -e--rkun e S- i- a------------ v------- e S- i- a-h-h-t-k-s-i v-r-r-u- e ------------------------------ Sa im ashkhatakts’i verarkun e
Aquest és el cotxe del meu col•lega. Ս--իմ-ա---տա--ո-հու -ե-ե-ան--: Ս- ի- ա------------ մ------ է- Ս- ի- ա-խ-տ-կ-ո-հ-ւ մ-ք-ն-ն է- ------------------------------ Սա իմ աշխատակցուհու մեքենան է: 0
S- i--as---a-a-ts’--u---k’-e-a--e S- i- a-------------- m-------- e S- i- a-h-h-t-k-s-u-u m-k-y-n-n e --------------------------------- Sa im ashkhatakts’uhu mek’yenan e
Aquest és el treball dels meus col•legues. Ս---- --խատ-կ-ո---- ---ա---քն է: Ս- ի- ա------------ ա-------- է- Ս- ի- ա-խ-տ-կ-ո-հ-ւ ա-խ-տ-ն-ն է- -------------------------------- Սա իմ աշխատակցուհու աշխատանքն է: 0
S--i-------a--k---u-u-ash-ha---k’--e S- i- a-------------- a----------- e S- i- a-h-h-t-k-s-u-u a-h-h-t-n-’- e ------------------------------------ Sa im ashkhatakts’uhu ashkhatank’n e
El botó de la camisa se m’ha caigut. Վ-րնաշա-ի-ի-կ-ճ-կ---ոկված--: Վ---------- կ----- պ----- է- Վ-ր-ա-ա-ի-ի կ-ճ-կ- պ-կ-ա- է- ---------------------------- Վերնաշապիկի կոճակը պոկված է: 0
Ve--a---p--i -o-h--- p--v-ts-e V----------- k------ p------ e V-r-a-h-p-k- k-c-a-y p-k-a-s e ------------------------------ Vernashapiki kochaky pokvats e
La clau del garatge no hi és. Ա---տ-----բա--լ------ել-է: Ա-------- բ------ կ---- է- Ա-տ-տ-ա-ի բ-ն-լ-ն կ-ր-լ է- -------------------------- Ավտոտնակի բանալին կորել է: 0
A--otn-ki------in---r-l e A-------- b------ k---- e A-t-t-a-i b-n-l-n k-r-l e ------------------------- Avtotnaki banalin korel e
L’ordinador del cap és espatllat. Դ---կտ-ր--հ--ա----ի---փ-ացե--է: Դ-------- հ---------- փ----- է- Դ-ր-կ-ո-ի հ-մ-կ-ր-ի-ը փ-ա-ե- է- ------------------------------- Դիրեկտորի համակարգիչը փչացել է: 0
Di-e--ori -amak-rgi-h’y-p’ch’-t-’-e--e D-------- h------------ p----------- e D-r-k-o-i h-m-k-r-i-h-y p-c-’-t-’-e- e -------------------------------------- Direktori hamakargich’y p’ch’ats’yel e
Qui són els pares de la nena? Ա---ա ծն-ղ-ե-ը ----՞ր-ե-: Ա---- ծ------- ո----- ե-- Ա-ջ-ա ծ-ո-ն-ր- ո-ք-՞- ե-: ------------------------- Աղջկա ծնողները ովքե՞ր են: 0
Ag--k--tsno-hne---ovk’y-՞r--en A----- t--------- o------- y-- A-h-k- t-n-g-n-r- o-k-y-՞- y-n ------------------------------ Aghjka tsnoghnery ovk’ye՞r yen
Com arribo a la casa dels seus pares? Ի-ն---- կա-ո--ե--ձեր ծնո---ր---ո---գնալ: Ի------ կ---- ե- ձ-- ծ------- տ--- գ---- Ի-ն-պ-ս կ-ր-ղ ե- ձ-ր ծ-ո-ն-ր- տ-ւ- գ-ա-: ---------------------------------------- Ի՞նչպես կարող եմ ձեր ծնողների տուն գնալ: 0
I՞n--’p-- k-r--- --- -ze---sn--h-er- --- --al I-------- k----- y-- d--- t--------- t-- g--- I-n-h-p-s k-r-g- y-m d-e- t-n-g-n-r- t-n g-a- --------------------------------------------- I՞nch’pes karogh yem dzer tsnoghneri tun gnal
La casa és al cap del carrer. Տունը -տնվո-- - --------ե---ւմ: Տ---- գ------ է փ----- վ------- Տ-ւ-ը գ-ն-ո-մ է փ-ղ-ց- վ-ր-ո-մ- ------------------------------- Տունը գտնվում է փողոցի վերջում: 0
T-ny---n----e----o--ot-’- -----m T--- g----- e p---------- v----- T-n- g-n-u- e p-v-g-o-s-i v-r-u- -------------------------------- Tuny gtnvum e p’voghots’i verjum
Com es diu la capital de Suïssa? Ի՞ն-պե- է կ---ու- Շվ-ց---այ--մ--ր-----քը: Ի------ է կ------ Շ--------- մ----------- Ի-ն-պ-ս է կ-չ-ո-մ Շ-ե-ա-ի-յ- մ-յ-ա-ա-ա-ը- ----------------------------------------- Ի՞նչպես է կոչվում Շվեցարիայի մայրաքաղաքը: 0
I՞nc-’pe- - -o-h’v-m---vets-ar-a-- m--r-k’-gh-k’y I-------- e k------- S------------ m------------- I-n-h-p-s e k-c-’-u- S-v-t-’-r-a-i m-y-a-’-g-a-’- ------------------------------------------------- I՞nch’pes e koch’vum Shvets’ariayi mayrak’aghak’y
Quin és el títol d’aquest llibre? Ի-ն-պ-- է-գ-քի-վեր--գի-ը: Ի------ է գ--- վ--------- Ի-ն-պ-ս է գ-ք- վ-ր-ա-ի-ը- ------------------------- Ի՞նչպես է գրքի վերնագիրը: 0
I--c---e--e g--’- ver--gi-y I-------- e g---- v-------- I-n-h-p-s e g-k-i v-r-a-i-y --------------------------- I՞nch’pes e grk’i vernagiry
Com es diuen els nens dels veïns? Ի՞--պես -ն-հ---ա-ների -րե-----ի -ն-ւնն-րը: Ի------ ե- հ--------- ե-------- ա--------- Ի-ն-պ-ս ե- հ-ր-ա-ն-ր- ե-ե-ա-ե-ի ա-ո-ն-ե-ը- ------------------------------------------ Ի՞նչպես են հարևանների երեխաների անունները: 0
I՞-c---es -en -a-------r- y---k-a--ri -n---ery I-------- y-- h---------- y---------- a------- I-n-h-p-s y-n h-r-v-n-e-i y-r-k-a-e-i a-u-n-r- ---------------------------------------------- I՞nch’pes yen harevanneri yerekhaneri anunnery
Quan són les vacances dels nens? Ե՞րբ ե--ե---անե-ի-դպր-ց------ր--կու-դն---: Ե--- ե- ե-------- դ-------- ա------------- Ե-ր- ե- ե-ե-ա-ե-ի դ-ր-ց-կ-ն ա-ձ-կ-ւ-դ-ե-ը- ------------------------------------------ Ե՞րբ են երեխաների դպրոցական արձակուրդները: 0
Y-՞r- --n y---khan--- dpro-s’-kan--rdzak--dn-ry Y---- y-- y---------- d---------- a------------ Y-՞-b y-n y-r-k-a-e-i d-r-t-’-k-n a-d-a-u-d-e-y ----------------------------------------------- Ye՞rb yen yerekhaneri dprots’akan ardzakurdnery
Quines són les hores de consulta del metge? Ե-----ն---շ-ի բ-ց-ան -ամ--ը: Ե--- ե- բ---- բ----- ժ------ Ե-ր- ե- բ-շ-ի բ-ց-ա- ժ-մ-ր-: ---------------------------- Ե՞րբ են բժշկի բացման ժամերը: 0
Ye՞rb y-- bz--h-i --t--m-n ----ery Y---- y-- b------ b------- z------ Y-՞-b y-n b-h-h-i b-t-’-a- z-a-e-y ---------------------------------- Ye՞rb yen bzhshki bats’man zhamery
Quins són els horaris d’obertura del museu? Ե՞-- են թ-ն-ար-նի---ց-ան--ամե-ը: Ե--- ե- թ-------- բ----- ժ------ Ե-ր- ե- թ-ն-ա-ա-ի բ-ց-ա- ժ-մ-ր-: -------------------------------- Ե՞րբ են թանգարանի բացման ժամերը: 0
Y---b--en---a----an- b--s’-a- z-a-e-y Y---- y-- t--------- b------- z------ Y-՞-b y-n t-a-g-r-n- b-t-’-a- z-a-e-y ------------------------------------- Ye՞rb yen t’angarani bats’man zhamery

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Millor concentració = millor aprenentatge

Si en volem aprendre, ens hem concentrar. Tota la nostra atenció s'ha de centrar en el que fem. La capacitat de concentració no és innata. Hem d'aprendre a concentrar-nos. Això succeeix bàsicament a la guarderia o a l'escola. Amb sis anys, els nens poden concentrar-se aproximadament durant 15 minuts. Els adolescents de catorze anys són capaços de concentrar-se el doble de temps. En les persones adultes, la fase de concentració dura prop de 45 minuts. A partir d'un cert moment la concentració disminueix. Les persones perden interès en l'objecte d'estudi. També pot passar que se sentin cansades o estressades. L'aprenentatge es fa llavors més difícil. La memòria es veu incapaç de retenir els continguts correctament. Però és possible augmentar la concentració! És fonamental haver dormit bé abans de començar a estudiar. Qui està cansat només es pot concentrar durant poc temps. El nostre cervell comet més errors quan està cansat. També les emocions influeixen en la nostra concentració. Per aprendre eficaçment el millor és tenir un estat emocional neutre. Un excés d'emocions, siguin positives o negatives, obstaculitza un aprenentatge exitós. És clar que no sempre podem controlar la nostra situació emocional. Però podem intentar ignorar-la mentre estudiem. Qui es vulgui concentrar ha d'estar motivat. A l'hora d'aprendre cal que tinguem un objectiu davant nostre. Només llavors el nostre cervell està en condicions per concentrar-se. També és important un entorn tranquil per a una bona concentració. i no oblidis beure molta aigua durant el teu estudi, així et mantens despert... Si segueixes aquestes recomanacions segurament podràs concentrar-te durant molt de temps!