Manual de conversa

ca Conjuncions 1   »   hy Conjunctions 1

94 [noranta-quatre]

Conjuncions 1

Conjuncions 1

94 [իննսունչորս]

94 [innsunch’vors]

Conjunctions 1

[bard storadasakan 1]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Espera fins que deixi de ploure. Սպ---ր----ն---ա-ձր-- -ա----: Ս------ մ---- ա----- դ------ Ս-ա-ի-, մ-ն-և ա-ձ-և- դ-դ-ր-: ---------------------------- Սպասիր, մինչև անձրևը դադարի: 0
Spasir- --nch’ye- a--z-evy -ada-i S------ m-------- a------- d----- S-a-i-, m-n-h-y-v a-d-r-v- d-d-r- --------------------------------- Spasir, minch’yev andzrevy dadari
Espera fins que (jo) acabi. Սպա-իր--մի--և----պ-տր-ս----նեմ: Ս------ մ---- ե- պ------ լ----- Ս-ա-ի-, մ-ն-և ե- պ-տ-ա-տ լ-ն-մ- ------------------------------- Սպասիր, մինչև ես պատրաստ լինեմ: 0
S--s--- m----’y-- ye- pat-a---l-n-m S------ m-------- y-- p------ l---- S-a-i-, m-n-h-y-v y-s p-t-a-t l-n-m ----------------------------------- Spasir, minch’yev yes patrast linem
Espera fins que (ell) torni. Սպ-ս--, մի--- ե- -ե--վե--դ----մ: Ս------ մ---- ե- հ-- վ---------- Ս-ա-ի-, մ-ն-և ե- հ-տ վ-ր-դ-ռ-ա-: -------------------------------- Սպասիր, մինչև ես հետ վերադառնամ: 0
S-a-ir- --n--’--v-yes he- ve-ada--n-m S------ m-------- y-- h-- v---------- S-a-i-, m-n-h-y-v y-s h-t v-r-d-r-n-m ------------------------------------- Spasir, minch’yev yes het veradarrnam
Espero fins que se m’eixuguin els cabells. Ես-ս-----մ-եմ- մ--չև------ս -ո----ն: Ե- ս------ ե-- մ---- մ----- չ------- Ե- ս-ա-ո-մ ե-, մ-ն-և մ-զ-ր- չ-ր-ն-ն- ------------------------------------ Ես սպասում եմ, մինչև մազերս չորանան: 0
Y-- -p---m y--, -i-ch-y-v-ma--------v-ra-an Y-- s----- y--- m-------- m----- c--------- Y-s s-a-u- y-m- m-n-h-y-v m-z-r- c-’-o-a-a- ------------------------------------------- Yes spasum yem, minch’yev mazers ch’voranan
Espero fins que acabi la pel•lícula. Ե--սպ-ս-ւմ-ե-,-մի--և-ֆ-լ-ը ------ի: Ե- ս------ ե-- մ---- ֆ---- ա------- Ե- ս-ա-ո-մ ե-, մ-ն-և ֆ-լ-ը ա-ա-տ-ի- ----------------------------------- Ես սպասում եմ, մինչև ֆիլմը ավարտվի: 0
Ye--spa-um y-m,-m--ch’yev---l-- avartvi Y-- s----- y--- m-------- f---- a------ Y-s s-a-u- y-m- m-n-h-y-v f-l-y a-a-t-i --------------------------------------- Yes spasum yem, minch’yev filmy avartvi
Espero que es posi verd el semàfor. Ե- ս-ա-ու------մ-նչ- -ո-ս-ն--նը -ա-աչ լ--ի: Ե- ս------ ե-- մ---- լ--------- կ---- լ---- Ե- ս-ա-ո-մ ե-, մ-ն-և լ-ւ-ա-շ-ն- կ-ն-չ լ-ն-: ------------------------------------------- Ես սպասում եմ, մինչև լուսանշանը կանաչ լինի: 0
Y-s --asum y--,-m-nch’-ev-l--ans-a-y-k-n---- --ni Y-- s----- y--- m-------- l--------- k------ l--- Y-s s-a-u- y-m- m-n-h-y-v l-s-n-h-n- k-n-c-’ l-n- ------------------------------------------------- Yes spasum yem, minch’yev lusanshany kanach’ lini
Quan te’n vas de vacances? Ե--բ ---արձ-կ--ր-ի -----: Ե--- ե- ա--------- գ----- Ե-ր- ե- ա-ձ-կ-ւ-դ- գ-ո-մ- ------------------------- Ե՞րբ ես արձակուրդի գնում: 0
Y-՞------ -rd----r-i g--m Y---- y-- a--------- g--- Y-՞-b y-s a-d-a-u-d- g-u- ------------------------- Ye՞rb yes ardzakurdi gnum
Abans de les vacances d’estiu? Ա-առ-յի- ----կու-դն--ից-ա---ջ: Ա------- ա------------- ա----- Ա-ա-ա-ի- ա-ձ-կ-ւ-դ-ե-ի- ա-ա-ջ- ------------------------------ Ամառային արձակուրդներից առա՞ջ: 0
A---ra-i- ard-a--r-ne--ts’ -r-a-j A-------- a--------------- a----- A-a-r-y-n a-d-a-u-d-e-i-s- a-r-՞- --------------------------------- Amarrayin ardzakurdnerits’ arra՞j
Sí, abans que comencin les vacances d’estiu. Ա--, --ն-և-ա---ա--- --ձակուր--եր--սկս-ե-ը: Ա--- մ---- ա------- ա------------ ս------- Ա-ո- մ-ն-և ա-ա-ա-ի- ա-ձ-կ-ւ-դ-ե-ի ս-ս-ե-ը- ------------------------------------------ Այո, մինչև ամառային արձակուրդների սկսվելը: 0
A------nch--ev-a---rayi---r-z-k--d--ri--k----y A--- m-------- a-------- a------------ s------ A-o- m-n-h-y-v a-a-r-y-n a-d-a-u-d-e-i s-s-e-y ---------------------------------------------- Ayo, minch’yev amarrayin ardzakurdneri sksvely
Repara el teulat abans que comenci l’hivern. Վ--ա--րոգ-ր-տա-իքը, -ի--- ---ան -կ-զ-ը: Վ---------- տ------ մ---- ձ---- ս------ Վ-ր-ն-ր-գ-ր տ-ն-ք-, մ-ն-և ձ-ռ-ն ս-ի-բ-: --------------------------------------- Վերանորոգիր տանիքը, մինչև ձմռան սկիզբը: 0
V-ran--o--r-tan--’y,---nch’y-- d-mr-an-sk---y V---------- t------- m-------- d------ s----- V-r-n-r-g-r t-n-k-y- m-n-h-y-v d-m-r-n s-i-b- --------------------------------------------- Veranorogir tanik’y, minch’yev dzmrran skizby
Renta’t les mans abans de seure a taula. Լվ- ձ---երդ,-մի-չ -ո---եղ-- ն--ե-: Լ-- ձ------- մ--- դ-- ս---- ն----- Լ-ա ձ-ռ-ե-դ- մ-ն- դ-ւ ս-ղ-ն ն-տ-ս- ---------------------------------- Լվա ձեռքերդ, մինչ դու սեղան նստես: 0
Lva -ze--k’y-rd-----ch- -u se-han----es L-- d----------- m----- d- s----- n---- L-a d-e-r-’-e-d- m-n-h- d- s-g-a- n-t-s --------------------------------------- Lva dzerrk’yerd, minch’ du seghan nstes
Tanca la finestra abans de sortir. Փակ-- -ու---ուտ-- --նչ--դ---գ-աս: Փ---- լ---------- մ---- դ-- գ---- Փ-կ-ր լ-ւ-ա-ո-տ-, մ-ն-և դ-ւ գ-ա-: --------------------------------- Փակիր լուսամուտը, մինչև դու գնաս: 0
P-ak-r ---am----------’--v du -nas P----- l-------- m-------- d- g--- P-a-i- l-s-m-t-, m-n-h-y-v d- g-a- ---------------------------------- P’akir lusamuty, minch’yev du gnas
Quan véns a casa? Ե--բ--ս--ո---գ-լ-ս: Ե--- ե- տ--- գ----- Ե-ր- ե- տ-ւ- գ-լ-ս- ------------------- Ե՞րբ ես տուն գալիս: 0
Ye՞-b -es --n-g-lis Y---- y-- t-- g---- Y-՞-b y-s t-n g-l-s ------------------- Ye՞rb yes tun galis
Després de la classe? Դաս-ց--ե---: Դ---- հ----- Դ-ս-ց հ-տ-՞- ------------ Դասից հետո՞: 0
Das-t-’---t-՞ D------ h---- D-s-t-’ h-t-՞ ------------- Dasits’ heto՞
Sí, després que s’hagi acabat la classe. Ա-ո,--աս-ց-----: Ա--- դ---- հ---- Ա-ո- դ-ս-ց հ-տ-: ---------------- Այո, դասից հետո: 0
Ayo----s---’--e-o A--- d------ h--- A-o- d-s-t-’ h-t- ----------------- Ayo, dasits’ heto
Després d’haver tingut un accident, ja no podia treballar. Վ-արից --տ--ն-----ևս-չ--ր---ցավ -շխ-տ-լ: Վ----- հ--- ն- ա---- չ--------- ա------- Վ-ա-ի- հ-տ- ն- ա-լ-ս չ-ա-ո-ա-ա- ա-խ-տ-լ- ---------------------------------------- Վթարից հետո նա այլևս չկարողացավ աշխատել: 0
Vt-ari--- he-o--a--y-e-- -h--a-o-ha----- a-hkh-t-l V-------- h--- n- a----- c-------------- a-------- V-’-r-t-’ h-t- n- a-l-v- c-’-a-o-h-t-’-v a-h-h-t-l -------------------------------------------------- Vt’arits’ heto na aylevs ch’karoghats’av ashkhatel
Després de perdre el seu lloc de treball, se’n va anar a Amèrica. Ա-խ-տ-նքը-կորց---ո-ց-հ-տ-----մե---ց Ա--ր---: Ա-------- կ--------- հ--- ն- մ----- Ա------- Ա-խ-տ-ն-ը կ-ր-ն-լ-ւ- հ-տ- ն- մ-կ-ե- Ա-ե-ի-ա- -------------------------------------------- Աշխատանքը կորցնելուց հետո նա մեկնեց Ամերիկա: 0
Ashkha-----y---rt-’nelu-s’---to na--e---ts----eri-a A----------- k------------ h--- n- m------- A------ A-h-h-t-n-’- k-r-s-n-l-t-’ h-t- n- m-k-e-s- A-e-i-a --------------------------------------------------- Ashkhatank’y korts’neluts’ heto na meknets’ Amerika
Després d’anar als Estats Units, es va fer ric. Ա---ի-- -եկնելու--հե-ո-նա----ստ---վ: Ա------ մ-------- հ--- ն- հ--------- Ա-ե-ի-ա մ-կ-ե-ո-ց հ-տ- ն- հ-ր-տ-ց-վ- ------------------------------------ Ամերիկա մեկնելուց հետո նա հարստացավ: 0
Am----a me---l---’-h--o n- -a---at-’av A------ m--------- h--- n- h---------- A-e-i-a m-k-e-u-s- h-t- n- h-r-t-t-’-v -------------------------------------- Amerika mekneluts’ heto na harstats’av

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprendre dues llengües al mateix temps

Els idiomes són cada vegada més importants en l'actualitat. Moltes persones aprenen un idioma estranger. Però hi ha moltes llengües interessants al món. Per això, alguns homes i dones aprenen més d'una llengua a la vegada. Si es tracta de nens que creixen sent ja bilingües, això no sol ser un problema. El seu cervell aprèn ambdós idiomes de manera automàtica i natural. Quan creixen, saben què pertany respectivament a cadascun dels idiomes. Les persones bilingües coneixen els trets típics de cada llengua. Però la cosa canvia amb els adults. No poden aprendre simultàniament dues llengües tan fàcilment. Qui aprèn dues llengües a la vegada ha de seguir algunes regles. En primer lloc, és important comparar les dues llengües entre si. Els idiomes pertanyents a una mateixa família lingüística habitualment són molt semblants. Aquest fet pot provocar la seva confusió. De manera que sembla convenient analitzar-ne les dues llengües. Es pot fer, per exemple, una llista. On s'anotin les diferències i semblances. Així s'obliga el cervell a treballar intensament amb les dues llengües. D'aquesta manera recordarà millor les particularitats d'una i altra llengua. També s'haurien d'escollir per a cada llengua colors i carpetes diferents. Això ajuda a separar clarament les llengües entre si. Si s'aprenen idiomes completament diferents, la cosa canvia. Entre dues llengües sense cap semblança no hi ha possibilitat de confusió. Aquí el perill està en comparar l'una amb l'altra! Seria més recomanable comparar cada llengua amb l'idioma matern. Si el cervell reconeix els contrastos, llavors n'aprendrà amb més eficàcia. També és important aprendre les dues llengües amb la mateixa intensitat. Ara bé, en teoria al cervell li és igual el nombre de llengües que aprèn...