Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   hy Adjectives 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [ութանասուն]

80 [ut’anasun]

Adjectives 3

[atsakanner 3]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Ella té un gos. Ն- շ-ւն-ուն-: Ն- շ--- ո---- Ն- շ-ւ- ո-ն-: ------------- Նա շուն ունի: 0
N--sh-n--ni N- s--- u-- N- s-u- u-i ----------- Na shun uni
El gos és gran. Շ--նը-մեծ -: Շ---- մ-- է- Շ-ւ-ը մ-ծ է- ------------ Շունը մեծ է: 0
S--n- me---e S---- m--- e S-u-y m-t- e ------------ Shuny mets e
Té un gos gran. Ն--մ-ծ շ-ւ-----ի: Ն- մ-- շ--- ո---- Ն- մ-ծ շ-ւ- ո-ն-: ----------------- Նա մեծ շուն ունի: 0
Na--e-- shun--ni N- m--- s--- u-- N- m-t- s-u- u-i ---------------- Na mets shun uni
Ella té una casa. Նա-տու---ւ-ի: Ն- տ--- ո---- Ն- տ-ւ- ո-ն-: ------------- Նա տուն ունի: 0
N- -un --i N- t-- u-- N- t-n u-i ---------- Na tun uni
La casa és petita. Տ-ւնը -ո-ր--: Տ---- փ--- է- Տ-ւ-ը փ-ք- է- ------------- Տունը փոքր է: 0
T----p’vo-’- e T--- p------ e T-n- p-v-k-r e -------------- Tuny p’vok’r e
Té una casa petita. Ն- -ոք- ------ւն-: Ն- փ--- տ--- ո---- Ն- փ-ք- տ-ւ- ո-ն-: ------------------ Նա փոքր տուն ունի: 0
Na---vok-r-t---u-i N- p------ t-- u-- N- p-v-k-r t-n u-i ------------------ Na p’vok’r tun uni
Ell viu en un hotel. Ն- -յ-ւ--ն----- է -պ-ու-: Ն- հ----------- է ա------ Ն- հ-ո-ր-ն-ց-ւ- է ա-ր-ւ-: ------------------------- Նա հյուրանոցում է ապրում: 0
Na hyu-a-ot--u-------um N- h----------- e a---- N- h-u-a-o-s-u- e a-r-m ----------------------- Na hyuranots’um e aprum
L’hotel és barat. Հ--ւր-նո-ը--ժան -: Հ--------- է--- է- Հ-ո-ր-ն-ց- է-ա- է- ------------------ Հյուրանոցը էժան է: 0
Hy--an--s------a- e H---------- e---- e H-u-a-o-s-y e-h-n e ------------------- Hyuranots’y ezhan e
Ell s’allotja en un hotel barat. Նա-ա--ու------ան-հյո-րանո-ո-մ: Ն- ա----- է է--- հ------------ Ն- ա-ր-ւ- է է-ա- հ-ո-ր-ն-ց-ւ-: ------------------------------ Նա ապրում է էժան հյուրանոցում: 0
Na----u------h-n-h---anots-um N- a---- e e---- h----------- N- a-r-m e e-h-n h-u-a-o-s-u- ----------------------------- Na aprum e ezhan hyuranots’um
Ell té un cotxe. Ն- մ-քենա ո-ն-: Ն- մ----- ո---- Ն- մ-ք-ն- ո-ն-: --------------- Նա մեքենա ունի: 0
N- m---yena u-i N- m------- u-- N- m-k-y-n- u-i --------------- Na mek’yena uni
El cotxe és car. Մ--ենան-թա---է: Մ------ թ--- է- Մ-ք-ն-ն թ-ն- է- --------------- Մեքենան թանկ է: 0
Me-’-en-n t’--k-e M-------- t---- e M-k-y-n-n t-a-k e ----------------- Mek’yenan t’ank e
Té un cotxe car. Նա----կ-մ---ն- ----: Ն- թ--- մ----- ո---- Ն- թ-ն- մ-ք-ն- ո-ն-: -------------------- Նա թանկ մեքենա ունի: 0
N--t--n-----’y-n- -ni N- t---- m------- u-- N- t-a-k m-k-y-n- u-i --------------------- Na t’ank mek’yena uni
Ell llegeix una novel•la. Ն--վե--է կ--դ-ւմ: Ն- վ-- է կ------- Ն- վ-պ է կ-ր-ո-մ- ----------------- Նա վեպ է կարդում: 0
Na v---- -a-d-m N- v-- e k----- N- v-p e k-r-u- --------------- Na vep e kardum
La novel•la és avorrida. Վ-պը-ձ-ն--ալ- -: Վ--- ձ------- է- Վ-պ- ձ-ն-ր-լ- է- ---------------- Վեպը ձանձրալի է: 0
Vep---z-----a---e V--- d--------- e V-p- d-a-d-r-l- e ----------------- Vepy dzandzrali e
Llegeix una novel•la avorrida. Ն- ---ձ-նձ-----------կ---ում: Ն- մ- ձ------- վ-- է կ------- Ն- մ- ձ-ն-ր-լ- վ-պ է կ-ր-ո-մ- ----------------------------- Նա մի ձանձրալի վեպ է կարդում: 0
Na-m- -z--d---l---ep-e-k-rd-m N- m- d--------- v-- e k----- N- m- d-a-d-r-l- v-p e k-r-u- ----------------------------- Na mi dzandzrali vep e kardum
Ella mira una pel•lícula. Ն--ֆ-լմ - ն--ո--: Ն- ֆ--- է ն------ Ն- ֆ-լ- է ն-յ-ւ-: ----------------- Նա ֆիլմ է նայում: 0
N--fil- e--a--m N- f--- e n---- N- f-l- e n-y-m --------------- Na film e nayum
La pel•lícula és emocionant. Ֆ--մ--հետա-ր-իր -: Ֆ---- հ-------- է- Ֆ-լ-ը հ-տ-ք-ք-ր է- ------------------ Ֆիլմը հետաքրքիր է: 0
F-l-y-h---k’-k--r-e F---- h---------- e F-l-y h-t-k-r-’-r e ------------------- Filmy hetak’rk’ir e
Ella mira una pel•lícula emocionant. Ն- մի հ---քր------լմ է --յ---: Ն- մ- հ-------- ֆ--- է ն------ Ն- մ- հ-տ-ք-ք-ր ֆ-լ- է ն-յ-ւ-: ------------------------------ Նա մի հետաքրքիր ֆիլմ է նայում: 0
Na -i-h---k--k’i--f----- n---m N- m- h---------- f--- e n---- N- m- h-t-k-r-’-r f-l- e n-y-m ------------------------------ Na mi hetak’rk’ir film e nayum

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...