Manual de conversa

ca argumentar alguna cosa 2   »   hy giving reasons 2

76 [setanta-sis]

argumentar alguna cosa 2

argumentar alguna cosa 2

76 [յոթանասունվեց]

76 [yot’anasunvets’]

giving reasons 2

[inch’ vor ban himnavorel 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
Per què no vas venir? Ին-ու- չեիր եկել: Ի----- չ--- ե---- Ի-չ-ւ- չ-ի- ե-ե-: ----------------- Ինչու՞ չեիր եկել: 0
I-c---՞--h--eir--e-el I------ c------ y---- I-c-’-՞ c-’-e-r y-k-l --------------------- Inch’u՞ ch’yeir yekel
Estava malalt / -a. Ե----վ-նդ է-: Ե- հ----- է-- Ե- հ-վ-ն- է-: ------------- Ես հիվանդ էի: 0
Yes---v----ei Y-- h----- e- Y-s h-v-n- e- ------------- Yes hivand ei
No vaig venir perquè estava malalt / -a. Ե- չեի եկ--- ո-ով---և -ս --վան- -ի: Ե- չ-- ե---- ո------- ե- հ----- է-- Ե- չ-ի ե-ե-, ո-ո-հ-տ- ե- հ-վ-ն- է-: ----------------------------------- Ես չեի եկել, որովհետև ես հիվանդ էի: 0
Ye--ch---- ---e-, --r--hete---e---iv-n---i Y-- c----- y----- v--------- y-- h----- e- Y-s c-’-e- y-k-l- v-r-v-e-e- y-s h-v-n- e- ------------------------------------------ Yes ch’yei yekel, vorovhetev yes hivand ei
Per què no va venir (ella)? Ի---ւ՞ -է---ա-----: Ի----- չ-- ն- ե---- Ի-չ-ւ- չ-ր ն- ե-ե-: ------------------- Ինչու՞ չէր նա եկել: 0
Inch----ch’----a---kel I------ c---- n- y---- I-c-’-՞ c-’-r n- y-k-l ---------------------- Inch’u՞ ch’er na yekel
Estava cansada. Ն--հո-ն-- էր: Ն- հ----- է-- Ն- հ-գ-ա- է-: ------------- Նա հոգնած էր: 0
Na-ho--a----r N- h------ e- N- h-g-a-s e- ------------- Na hognats er
No va venir perquè estava cansada. Նա -է--ե-ե-,---ով-ե-- նա--ոգն----ր: Ն- չ-- ե---- ո------- ն- հ----- է-- Ն- չ-ր ե-ե-, ո-ո-հ-տ- ն- հ-գ-ա- է-: ----------------------------------- Նա չէր եկել, որովհետև նա հոգնած էր: 0
Na-----r--ek--,-v----het-- -- -og-at---r N- c---- y----- v--------- n- h------ e- N- c-’-r y-k-l- v-r-v-e-e- n- h-g-a-s e- ---------------------------------------- Na ch’er yekel, vorovhetev na hognats er
Per què no ha vingut (ell)? Ի--ո-՞ -էր-նա եկ--: Ի----- չ-- ն- ե---- Ի-չ-ւ- չ-ր ն- ե-ե-: ------------------- Ինչու՞ չէր նա եկել: 0
Inc-’-՞ -h-e---a ye-el I------ c---- n- y---- I-c-’-՞ c-’-r n- y-k-l ---------------------- Inch’u՞ ch’er na yekel
No en tenia ganes. Նա -աճ---ք-չո-ն-ր: Ն- հ------ չ------ Ն- հ-ճ-ւ-ք չ-ւ-ե-: ------------------ Նա հաճույք չուներ: 0
Na--achu--- ----ner N- h------- c------ N- h-c-u-k- c-’-n-r ------------------- Na hachuyk’ ch’uner
No ha vingut perquè no en tenia ganes. Ն- չ-- -կ--, ---վ----և նա-հ--ո-յք-չո--ե-: Ն- չ-- ե---- ո-------- ն- հ------ չ------ Ն- չ-ր ե-ե-, ո-ո-ե-ե-և ն- հ-ճ-ւ-ք չ-ւ-ե-: ----------------------------------------- Նա չէր եկել, որովեհետև նա հաճույք չուներ: 0
N- c-----yek-l,-voro-e-etev--- ha-hu----ch’uner N- c---- y----- v---------- n- h------- c------ N- c-’-r y-k-l- v-r-v-h-t-v n- h-c-u-k- c-’-n-r ----------------------------------------------- Na ch’er yekel, vorovehetev na hachuyk’ ch’uner
Per què no heu vingut? Ի-չ--- չ------ե-: Ի----- չ--- ե---- Ի-չ-ւ- չ-ի- ե-ե-: ----------------- Ինչու՞ չեիք եկել: 0
In--’--------i-’ --k-l I------ c------- y---- I-c-’-՞ c-’-e-k- y-k-l ---------------------- Inch’u՞ ch’yeik’ yekel
El cotxe se’ns va espatllar. Մե- մ-քենան փ--ց-լ էր: Մ-- մ------ փ----- է-- Մ-ր մ-ք-ն-ն փ-ա-ե- է-: ---------------------- Մեր մեքենան փչացել էր: 0
M-r-----ye--n--’c-----’--- er M-- m-------- p----------- e- M-r m-k-y-n-n p-c-’-t-’-e- e- ----------------------------- Mer mek’yenan p’ch’ats’yel er
No hem vingut perquè el cotxe se’ns va espatllar. Մենք չէ--- ե-ե-,-որո---տև-մ----ե-ե-ան -չացել-էր: Մ--- չ---- ե---- ո------- մ-- մ------ փ----- է-- Մ-ն- չ-ի-ք ե-ե-, ո-ո-հ-տ- մ-ր մ-ք-ն-ն փ-ա-ե- է-: ------------------------------------------------ Մենք չէինք եկել, որովհետև մեր մեքենան փչացել էր: 0
M-n-’ c---in-’ y-k-l- -o-o--e-e- -er--e-’yenan -’-h’ats-ye- er M---- c------- y----- v--------- m-- m-------- p----------- e- M-n-’ c-’-i-k- y-k-l- v-r-v-e-e- m-r m-k-y-n-n p-c-’-t-’-e- e- -------------------------------------------------------------- Menk’ ch’eink’ yekel, vorovhetev mer mek’yenan p’ch’ats’yel er
Per què no ha vingut la gent? Ի---ւ---է-ն-մա-դիկ եկ--: Ի----- չ--- մ----- ե---- Ի-չ-ւ- չ-ի- մ-ր-ի- ե-ե-: ------------------------ Ինչու՞ չէին մարդիկ եկել: 0
In--’-՞ --’------r--k-y---l I------ c----- m----- y---- I-c-’-՞ c-’-i- m-r-i- y-k-l --------------------------- Inch’u՞ ch’ein mardik yekel
Han perdut el tren. Նրանք----ց--ց---ն ---աց--: Ն---- գ------ է-- ո------- Ն-ա-ք գ-ա-ք-ց է-ն ո-շ-ց-լ- -------------------------- Նրանք գնացքից էին ուշացել: 0
Nra-k’ gn-t-’-’-t-- e-n-ush-ts’--l N----- g----------- e-- u--------- N-a-k- g-a-s-k-i-s- e-n u-h-t-’-e- ---------------------------------- Nrank’ gnats’k’its’ ein ushats’yel
No han vingut perquè han perdut el tren. Ն-անք --ին ե-ել--ո--վհետև --ա-ք-----ն -ւ-ա---: Ն---- չ--- ե---- ո------- գ------ է-- ո------- Ն-ա-ք չ-ի- ե-ե-, ո-ո-հ-տ- գ-ա-ք-ց է-ն ո-շ-ց-լ- ---------------------------------------------- Նրանք չէին եկել, որովհետև գնացքից էին ուշացել: 0
N--n-’ -h-ein------, -o--v-e-ev-gnats--’its- ei- -sh-ts’y-l N----- c----- y----- v--------- g----------- e-- u--------- N-a-k- c-’-i- y-k-l- v-r-v-e-e- g-a-s-k-i-s- e-n u-h-t-’-e- ----------------------------------------------------------- Nrank’ ch’ein yekel, vorovhetev gnats’k’its’ ein ushats’yel
Per què no has vingut? Ին-ու՞----ր ե-ել: Ի----- չ--- ե---- Ի-չ-ւ- չ-ի- ե-ե-: ----------------- Ինչու՞ չէիր եկել: 0
In-h-u----’eir---k-l I------ c----- y---- I-c-’-՞ c-’-i- y-k-l -------------------- Inch’u՞ ch’eir yekel
No podia. Ինձ չ-- --ր-լ-: Ի-- չ-- կ------ Ի-ձ չ-ր կ-ր-լ-: --------------- Ինձ չէր կարելի: 0
I--z -h-e- -ar-li I--- c---- k----- I-d- c-’-r k-r-l- ----------------- Indz ch’er kareli
No he vingut perquè no podia fer-ho. Ես-չէի----լ--ո--վ---և ին--չէ---արե-ի: Ե- չ-- ե---- ո------- ի-- չ-- կ------ Ե- չ-ի ե-ե-, ո-ո-հ-տ- ի-ձ չ-ր կ-ր-լ-: ------------------------------------- Ես չէի եկել, որովհետև ինձ չէր կարելի: 0
Yes --------ke-,---r-v-et-v -n-z----e------li Y-- c---- y----- v--------- i--- c---- k----- Y-s c-’-i y-k-l- v-r-v-e-e- i-d- c-’-r k-r-l- --------------------------------------------- Yes ch’ei yekel, vorovhetev indz ch’er kareli

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües indígenes d'Amèrica

A Amèrica es parlen moltes llengües diferents. L'anglès és la llengua més important a Amèrica del Nord. A Sud-amèrica predominen l'espanyol i el portuguès. Tots aquests idiomes van arribar a Amèrica procedents d'Europa. Però abans de la colonització es parlaven altres llengües. Es tracta de les llengües indígenes d'Amèrica. Fins a dia d'avui no han estat estudiades amb rigor. La diversitat d'aquestes llengües és immensa. Es pensa que a Amèrica del Nord hi ha unes 60 famílies lingüístiques. A Sud-amèrica podrien arribar fins i tot fins a les 150. Però encara hi ha moltes llengües aïllades. Totes aquestes llengües són molt diferents entre si. Tenen tot just unes poques estructures comunes. Per això la seva classificació és difícil. L'origen d'aquesta diferenciació es troba en la pròpia història del continent. Amèrica es va anar poblant per etapes successives. Els primers éssers humans que van arribar a Amèrica ho van fer fa més de 10.000 anys. Cada nova població que entrava al continent ho feia amb el seu propi idioma. Però les llengües indígenes s'assemblen més a les llengües d'Àsia. La situació de les antigues llengües d'Amèrica no és la mateixa per totes. A Sud-amèrica moltes llengües indígenes estan encara vives. Idiomes com el guaraní o el quítxua compten amb milions de parlants actius. A Amèrica del Nord, per contra, moltes de les llengües han desaparegut pràcticament. La cultura dels nadius nord-americans va ser oprimida durant molt de temps. I així les seves llengües també es van perdre. Però n'ha sorgit un nou interès. Hi ha molts projectes que intenten protegir i preservar les llengües. Podrien tenir un futur després de tot...