Manual de conversa

ca Els adverbis   »   hy Adverbs

100 [per cent]

Els adverbis

Els adverbis

100 [հարյուր]

100 [haryur]

Adverbs

[makbayner]

Tria com vols veure la traducció:   
català armeni Engegar Més
ja – encara no / mai ե-բև--- ե-բ-ք ե---- - ե---- ե-բ-է - ե-բ-ք ------------- երբևէ - երբեք 0
y-rb-ve--------k’ y------ - y------ y-r-e-e - y-r-e-’ ----------------- yerbeve - yerbek’
Ha estat a Berlín? Երբև- մ---նգամ--եռ-------ե--՞լ --: Ե---- մ- ա---- Բ-------- ե---- ե-- Ե-բ-է մ- ա-գ-մ Բ-ռ-ի-ո-մ ե-ե-լ ե-: ---------------------------------- Երբևէ մի անգամ Բեռլինում եղե՞լ եք: 0
Y---ev--mi -ng-m B-rr-i--m yegh-------’ Y------ m- a---- B-------- y------ y--- Y-r-e-e m- a-g-m B-r-l-n-m y-g-e-l y-k- --------------------------------------- Yerbeve mi angam Berrlinum yeghe՞l yek’
No, encara no / mai. Ո----չ մի--ն--մ: Ո-- ո- մ- ա----- Ո-, ո- մ- ա-գ-մ- ---------------- Ոչ, ոչ մի անգամ: 0
V----- -o----m--an-am V----- v---- m- a---- V-c-’- v-c-’ m- a-g-m --------------------- Voch’, voch’ mi angam
algú – ningú ի-չ--ր --կ--- ո--ոք ի----- մ--- - ո- ո- ի-չ-ո- մ-կ- - ո- ո- ------------------- ինչ-որ մեկը - ոչ ոք 0
i--h--vo- --k- --vo-----o-’ i-------- m--- - v---- v--- i-c-’-v-r m-k- - v-c-’ v-k- --------------------------- inch’-vor meky - voch’ vok’
Coneix vostè algú aquí? Ինչ--ր----ի- -ո- ոքի-ա--տ-ղ--անաչ-ւ՞մ -ք: Ի-- ո- մ---- (-- ո--------- ճ-------- ե-- Ի-չ ո- մ-կ-ն (-չ ո-ի-ա-ս-ե- ճ-ն-չ-ւ-մ ե-: ----------------------------------------- Ինչ որ մեկին (ոչ ոքի)այստեղ ճանաչու՞մ եք: 0
Inc-’ ----mekin -v-ch’--ok’i-aystegh -h--ac---՞m --k’ I---- v-- m---- (----- v------------ c---------- y--- I-c-’ v-r m-k-n (-o-h- v-k-i-a-s-e-h c-a-a-h-u-m y-k- ----------------------------------------------------- Inch’ vor mekin (voch’ vok’i)aystegh chanach’u՞m yek’
No, no conec ningú aquí. Ոչ--ես-այ---- ո----կ-(------- չե---ա-ա---մ: Ո-- ե- ա----- ո- մ------ ո--- չ-- ճ-------- Ո-, ե- ա-ս-ե- ո- մ-կ-(-չ ո-ի- չ-մ ճ-ն-չ-ւ-: ------------------------------------------- Ոչ, ես այստեղ ոչ մեկի(ոչ ոքի) չեմ ճանաչում: 0
V-c-’---e--ay--egh--------ek-(voch’--o---) ----e---h-na--’-m V----- y-- a------ v---- m--------- v----- c----- c--------- V-c-’- y-s a-s-e-h v-c-’ m-k-(-o-h- v-k-i- c-’-e- c-a-a-h-u- ------------------------------------------------------------ Voch’, yes aystegh voch’ meki(voch’ vok’i) ch’yem chanach’um
encara – ja no դե----ա---ս դ-- - ա---- դ-ռ - ա-լ-ս ----------- դեռ - այլևս 0
de-r - a-l-vs d--- - a----- d-r- - a-l-v- ------------- derr - aylevs
Que es quedarà encara més temps? Ա-ստ-----ռ-ե----ր--- մն-լո-: Ա----- դ-- ե----- ե- մ------ Ա-ս-ե- դ-ռ ե-կ-՞- ե- մ-ա-ո-: ---------------------------- Այստեղ դեռ երկա՞ր եք մնալու: 0
A-s-egh---rr y----՞r-y-k--m--lu A------ d--- y------ y--- m---- A-s-e-h d-r- y-r-a-r y-k- m-a-u ------------------------------- Aystegh derr yerka՞r yek’ mnalu
No, ja no em quedaré més temps aquí. Ո---ես-այստե--ա-լև- --մ -ն-լ--: Ո-- ե- ա----- ա---- չ-- մ------ Ո-, ե- ա-ս-ե- ա-լ-ս չ-մ մ-ա-ո-: ------------------------------- Ոչ, ես այստեղ այլևս չեմ մնալու: 0
V-c-’, -es -y-te-h--yl--- ---yem mna-u V----- y-- a------ a----- c----- m---- V-c-’- y-s a-s-e-h a-l-v- c-’-e- m-a-u -------------------------------------- Voch’, yes aystegh aylevs ch’yem mnalu
alguna cosa més – res més դե---ն---- բա-- ----չ դ-- ի-- ո- բ--- ո---- դ-ռ ի-չ ո- բ-ն- ո-ի-չ --------------------- դեռ ինչ որ բան- ոչինչ 0
d-r- --ch’-----b----v--h-inch’ d--- i---- v-- b--- v--------- d-r- i-c-’ v-r b-n- v-c-’-n-h- ------------------------------ derr inch’ vor ban- voch’inch’
Encara vol alguna cosa més de beure? Դ-ռ -ն- ո--բ-ն --զ---մ ե---մել: Դ-- ի-- ո- բ-- ո------ ե- խ---- Դ-ռ ի-չ ո- բ-ն ո-զ-ւ-մ ե- խ-ե-: ------------------------------- Դեռ ինչ որ բան ուզու՞մ եք խմել: 0
Derr ---h’---r -an--zu----ek- k-m-l D--- i---- v-- b-- u---- y--- k---- D-r- i-c-’ v-r b-n u-u-m y-k- k-m-l ----------------------------------- Derr inch’ vor ban uzu՞m yek’ khmel
No, no desitjo res més. Ոչ- -ս-ո--ն--չեմ-ո-զում: Ո-- ե- ո---- չ-- ո------ Ո-, ե- ո-ի-չ չ-մ ո-զ-ւ-: ------------------------ Ոչ, ես ոչինչ չեմ ուզում: 0
V--h-, ye---och---ch--ch’-----zum V----- y-- v--------- c----- u--- V-c-’- y-s v-c-’-n-h- c-’-e- u-u- --------------------------------- Voch’, yes voch’inch’ ch’yem uzum
ja … alguna cosa – encara res արդե--ինչ որ--ան - դ-ռ ----չ ա---- ի-- ո- բ-- - դ-- ո---- ա-դ-ն ի-չ ո- բ-ն - դ-ռ ո-ի-չ ---------------------------- արդեն ինչ որ բան - դեռ ոչինչ 0
ar------c-’--or---n---d----v-ch’---h’ a---- i---- v-- b-- - d--- v--------- a-d-n i-c-’ v-r b-n - d-r- v-c-’-n-h- ------------------------------------- arden inch’ vor ban - derr voch’inch’
Ja ha menjat alguna cosa? Արդե- --- -- բան-կ--ե՞----: Ա---- ի-- ո- բ-- կ----- ե-- Ա-դ-ն ի-չ ո- բ-ն կ-ր-՞- ե-: --------------------------- Արդեն ինչ որ բան կերե՞լ եք: 0
Ar-en-in----v-r--an---r-՞- ---’ A---- i---- v-- b-- k----- y--- A-d-n i-c-’ v-r b-n k-r-՞- y-k- ------------------------------- Arden inch’ vor ban kere՞l yek’
No, encara no he menjat res. Ոչ,--ե---ս-ո-ին- չեմ--եր--: Ո-- դ-- ե- ո---- չ-- կ----- Ո-, դ-ռ ե- ո-ի-չ չ-մ կ-ր-լ- --------------------------- Ոչ, դեռ ես ոչինչ չեմ կերել: 0
Voch-,-d--r -es-voch’-n--’ ---ye---e-el V----- d--- y-- v--------- c----- k---- V-c-’- d-r- y-s v-c-’-n-h- c-’-e- k-r-l --------------------------------------- Voch’, derr yes voch’inch’ ch’yem kerel
algú més – ningú més ու---ը - ու--շ-ոչ ոք ո----- – ո---- ո- ո- ո-ր-շ- – ո-ր-շ ո- ո- -------------------- ուրիշը – ուրիշ ոչ ոք 0
ur-s-y - --is- --c-- v--’ u----- – u---- v---- v--- u-i-h- – u-i-h v-c-’ v-k- ------------------------- urishy – urish voch’ vok’
Algú més voldria un cafè? Ին---- մե----ուր- -անկ-նո-՞- է: Ի-- ո- մ--- ս---- ց--------- է- Ի-չ ո- մ-կ- ս-ւ-ճ ց-ն-ա-ո-՞- է- ------------------------------- Ինչ որ մեկը սուրճ ցանկանու՞մ է: 0
In--’--o- m-k- su-ch--s--n----՞m e I---- v-- m--- s---- t---------- e I-c-’ v-r m-k- s-r-h t-’-n-a-u-m e ---------------------------------- Inch’ vor meky surch ts’ankanu՞m e
No, ningú més. Ո-,-ո---ք: Ո-- ո- ո-- Ո-, ո- ո-: ---------- Ոչ, ոչ ոք: 0
V-ch’, --c-’-vo-’ V----- v---- v--- V-c-’- v-c-’ v-k- ----------------- Voch’, voch’ vok’

La llengua àrab

La llengua àrab és una de les més importants del món. Més de 300 milions de persones parlen àrab. Viuen en més de vint països diferents. L'àrab pertany a la família de llengües afroasiàtiques. La llengua àrab es va originar fa més de mil anys. La llengua es va començar a parlar a la península aràbiga. Des d'allà va començar la seva expansió. L'àrab parlat és molt diferent de la llengua estàndard. A més, hi ha molts dialectes àrabs diferents. Es podria dir que a cada regió es parla de forma diferent. Els parlants dels diferents dialectes sovint no són capaços d'entendre's. Així, les pel·lícules dels països àrabs sovint han de ser doblades. Només així es comprenen en el conjunt de l'àrea lingüística àrab. L'àrab culte, la llengua estàndard clàssica, gairebé no es parla en l'actualitat. Només és possible trobar-lo en la seva forma escrita. Els llibres i diaris utilitzen un àrab culte que no és sinó la varietat estàndard de la llengua. Fins al moment present no hi ha cap varietat tècnica d'àrab. De fet, les expressions tècniques es prenen generalment d'altres llengües. Predominen en aquest sentit el francès i l'anglès. En els últims anys l'interès per l'àrab s'ha incrementat considerablement. Cada vegada més persones volen aprendre àrab. A les universitats i en moltes acadèmies s'ofereixen cursos de l'idioma. Moltes persones se senten fascinades especialment per l'escriptura àrab. L'àrab s'escriu de dreta a esquerra. Ni la pronunciació ni la gramàtica de la llengua són fàcils. Té molts sons i regles desconegudes en la resta d'idiomes. Per això el seu aprenentatge ha d'observar una metodologia rigorosa. Primer la pronunciació, a continuació la gramàtica, després l'escriptura...