Manual de conversa

ca Adjectius 3   »   th คำคุณศัพท์ 3

80 [vuitanta]

Adjectius 3

Adjectius 3

80 [แปดสิบ]

bhæ̀t-sìp

คำคุณศัพท์ 3

[kam-koon-ná-sàp]

Tria com vols veure la traducció:   
català tai Engegar Més
Ella té un gos. เ-อมีส-น--ห-ึ่-ตัว เธอม-ส-น-ขหน--งต-ว เ-อ-ี-ุ-ั-ห-ึ-ง-ั- ------------------ เธอมีสุนัขหนึ่งตัว 0
tu-̶--ee-s-̀o-nák-n--u-g-d-ua tur--mee-so-o-na-k-ne-ung-dhua t-r---e---o-o-n-́---e-u-g-d-u- ------------------------------ tur̶-mee-sòo-nák-nèung-dhua
El gos és gran. สุ-ั-ต-ว-หญ่ ส-น-ขต-วใหญ- ส-น-ข-ั-ใ-ญ- ------------ สุนัขตัวใหญ่ 0
so-----́k--hu-----i so-o-na-k-dhua-ya-i s-̀---a-k-d-u---a-i ------------------- sòo-nák-dhua-yài
Té un gos gran. เ-อ-ี-ุ--ข------่--ึ่-ต-ว เธอม-ส-น-ขต-วใหญ-หน--งต-ว เ-อ-ี-ุ-ั-ต-ว-ห-่-น-่-ต-ว ------------------------- เธอมีสุนัขตัวใหญ่หนึ่งตัว 0
t-----e---òo-n-́k---ua-ya-i--e-ung-dhua tur--mee-so-o-na-k-dhua-ya-i-ne-ung-dhua t-r---e---o-o-n-́---h-a-y-̀---e-u-g-d-u- ---------------------------------------- tur̶-mee-sòo-nák-dhua-yài-nèung-dhua
Ella té una casa. เธ-ม--้าน------ลัง เธอม-บ-านหน--งหล-ง เ-อ-ี-้-น-น-่-ห-ั- ------------------ เธอมีบ้านหนึ่งหลัง 0
t----me-----n--e---g-l-̌ng tur--mee-ba-n-ne-ung-la-ng t-r---e---a-n-n-̀-n---a-n- -------------------------- tur̶-mee-bân-nèung-lǎng
La casa és petita. บ-านห---เ--ก บ-านหล-งเล-ก บ-า-ห-ั-เ-็- ------------ บ้านหลังเล็ก 0
ba-n-l-̌----ék ba-n-la-ng-le-k b-̂---a-n---e-k --------------- bân-lǎng-lék
Té una casa petita. เ-อ-ีบ้-นหล-ง----ห---ง--ัง เธอม-บ-านหล-งเล-กหน--งหล-ง เ-อ-ี-้-น-ล-ง-ล-ก-น-่-ห-ั- -------------------------- เธอมีบ้านหลังเล็กหนึ่งหลัง 0
t----m-e--a---lǎng----k-ne--n--lǎng tur--mee-ba-n-la-ng-le-k-ne-ung-la-ng t-r---e---a-n-l-̌-g-l-́---e-u-g-l-̌-g ------------------------------------- tur̶-mee-bân-lǎng-lék-nèung-lǎng
Ell viu en un hotel. เ-าพั---ู-ใ-โ-ง--ม-นึ่---่ง เขาพ-กอย--ในโรงแรมหน--งแห-ง เ-า-ั-อ-ู-ใ-โ-ง-ร-ห-ึ-ง-ห-ง --------------------------- เขาพักอยู่ในโรงแรมหนึ่งแห่ง 0
k----------̀---̂o-n-i-ro-g-r-m-nèu-----̀ng ka-o-pa-k-a--yo-o-nai-rong-ræm-ne-ung-hæ-ng k-̌---a-k-a---o-o-n-i-r-n---æ---e-u-g-h-̀-g ------------------------------------------- kǎo-pák-à-yôo-nai-rong-ræm-nèung-hæ̀ng
L’hotel és barat. โ-------คาถ-ก โรงแรมราคาถ-ก โ-ง-ร-ร-ค-ถ-ก ------------- โรงแรมราคาถูก 0
ro-----m-r--ka--òok rong-ræm-ra-ka-to-ok r-n---æ---a-k---o-o- -------------------- rong-ræm-ra-ka-tòok
Ell s’allotja en un hotel barat. เข-พ--------โรงแ---า-าถูก เขาพ-กอย--ในโรงแรมราคาถ-ก เ-า-ั-อ-ู-ใ-โ-ง-ร-ร-ค-ถ-ก ------------------------- เขาพักอยู่ในโรงแรมราคาถูก 0
k----p--k--̀--o-o-----ro-g-----ra-k--tò-k ka-o-pa-k-a--yo-o-nai-rong-ræm-ra-ka-to-ok k-̌---a-k-a---o-o-n-i-r-n---æ---a-k---o-o- ------------------------------------------ kǎo-pák-à-yôo-nai-rong-ræm-ra-ka-tòok
Ell té un cotxe. เ--มีรถ--ึ----น เขาม-รถหน--งค-น เ-า-ี-ถ-น-่-ค-น --------------- เขามีรถหนึ่งคัน 0
k--o-----r--t--è-ng-kan ka-o-mee-ro-t-ne-ung-kan k-̌---e---o-t-n-̀-n---a- ------------------------ kǎo-mee-rót-nèung-kan
El cotxe és car. รถ-า-าแ-ง รถราคาแพง ร-ร-ค-แ-ง --------- รถราคาแพง 0
ro-t-r------æng ro-t-ra-ka-pæng r-́---a-k---æ-g --------------- rót-ra-ka-pæng
Té un cotxe car. เข----ถ-า--แพ------ค-น เขาม-รถราคาแพงหน--งค-น เ-า-ี-ถ-า-า-พ-ห-ึ-ง-ั- ---------------------- เขามีรถราคาแพงหนึ่งคัน 0
kǎo---e--ó-----ka-pæng-nè--g-k-n ka-o-mee-ro-t-ra-ka-pæng-ne-ung-kan k-̌---e---o-t-r---a-p-n---e-u-g-k-n ----------------------------------- kǎo-mee-rót-ra-ka-pæng-nèung-kan
Ell llegeix una novel•la. เข-อ----ิ-ายหนึ---ร---ง เขาอ-านน-ยายหน--งเร--อง เ-า-่-น-ิ-า-ห-ึ-ง-ร-่-ง ----------------------- เขาอ่านนิยายหนึ่งเรื่อง 0
k-̌--àn-------i--èung-re-uang ka-o-a-n-ni--yai-ne-ung-re-uang k-̌---̀---i---a---e-u-g-r-̂-a-g ------------------------------- kǎo-àn-ní-yai-nèung-rêuang
La novel•la és avorrida. น-ย--น่--บื-อ น-ยายน-าเบ--อ น-ย-ย-่-เ-ื-อ ------------- นิยายน่าเบื่อ 0
n-́-y-i-nâ-be--a ni--yai-na--be-ua n-́-y-i-n-̂-b-̀-a ----------------- ní-yai-nâ-bèua
Llegeix una novel•la avorrida. เ---่-นนิ---น-----่อ-น--ง-รื--ง เขาอ-านน-ยายน-าเบ--อหน--งเร--อง เ-า-่-น-ิ-า-น-า-บ-่-ห-ึ-ง-ร-่-ง ------------------------------- เขาอ่านนิยายน่าเบื่อหนึ่งเรื่อง 0
kǎ--a----i------nâ--èua-n---n--rêua-g ka-o-a-n-ni--yai-na--be-ua-ne-ung-re-uang k-̌---̀---i---a---a---e-u---e-u-g-r-̂-a-g ----------------------------------------- kǎo-àn-ní-yai-nâ-bèua-nèung-rêuang
Ella mira una pel•lícula. เ----ห-ังห-ึ---ร-่-ง เธอด-หน-งหน--งเร--อง เ-อ-ู-น-ง-น-่-เ-ื-อ- -------------------- เธอดูหนังหนึ่งเรื่อง 0
t-----o--n------e-----re-uang tur--doo-na-ng-ne-ung-re-uang t-r---o---a-n---e-u-g-r-̂-a-g ----------------------------- tur̶-doo-nǎng-nèung-rêuang
La pel•lícula és emocionant. หนั---า-ื่น--้น หน-งน-าต--นเต-น ห-ั-น-า-ื-น-ต-น --------------- หนังน่าตื่นเต้น 0
n-̌----â-dh--u---hên na-ng-na--dhe-un-dhe-n n-̌-g-n-̂-d-e-u---h-̂- ---------------------- nǎng-nâ-dhèun-dhên
Ella mira una pel•lícula emocionant. เธ-ด------่าต-่น----ห-ึ่งเร---ง เธอด-หน-งน-าต--นเต-นหน--งเร--อง เ-อ-ู-น-ง-่-ต-่-เ-้-ห-ึ-ง-ร-่-ง ------------------------------- เธอดูหนังน่าตื่นเต้นหนึ่งเรื่อง 0
tur̶--oo-n--ng-na--dh-̀-n---ên-n-̀-ng-r-----g tur--doo-na-ng-na--dhe-un-dhe-n-ne-ung-re-uang t-r---o---a-n---a---h-̀-n-d-e-n-n-̀-n---e-u-n- ---------------------------------------------- tur̶-doo-nǎng-nâ-dhèun-dhên-nèung-rêuang

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

El llenguatge de la ciència

La llengua científica és una llengua per si mateixa. S'utilitza en discussions especialitzades. També en publicacions de caràcter científic. Abans la ciència s'expressava en una única llengua. A Europa, el llatí es va imposar durant molt de temps com l'idioma científic per excel·lència. Actualment l'anglès ocupa la posició més rellevant. Les llengües científiques són llengües especialitzades. Tenen molts conceptes específics. Les seves principals característiques són l'estandardització i la formalització. Alguns creuen que els científics parlen de manera incomprensible a propòsit. Perquè si alguna cosa sembla complicada, es pensa que és interessant. Però els científics no busquen més que la veritat. De manera que han d'emprar una llengua neutral. No hi ha lloc pels elements retòrics ni els discursos florits. Tanmateix, són molts els exemples d'un argot enrevessat en excés. I el llenguatge enrevessat sembla fascinar les persones! Els estudis demostren que moltes vegades intentem construir discursos difícils. Els subjectes d'un experiment havien de respondre unes quantes qüestions. Havien de triar la resposta entre diverses opcions. Algunes respostes eren senzilles, altres estaven formulades en un llenguatge complicat. La majoria dels subjectes es va decantar per les respostes complicades. Però no tenien cap sentit! Les persones de l'experiment es van deixar enganyar pel llenguatge. Encara que el seu contingut fos absurd, es van deixar influir per la forma enrevessada en la s'expressava. Escriure de forma enrevessada, però, no sempre és un art. Es pot aprendre la manera d'embolicar un contingut senzill mitjançant un llenguatge complicat. Expressar coses difícils amb senzillesa, però, no és tan fàcil. Així que de vegades el més simple és el que resulta més complex...