Manual de conversa

ca haver de fer alguna cosa   »   th ต้อง

72 [setanta-dos]

haver de fer alguna cosa

haver de fer alguna cosa

72 [เจ็ดสิบสอง]

jèt-sìp-sǎwng

ต้อง

[dhâwng]

Tria com vols veure la traducció:   
català tai Engegar Més
haver de ต้อง ต--- ต-อ- ---- ต้อง 0
dh--wng d------ d-a-w-g ------- dhâwng
Haig d’enviar una carta. ผ- - ----- ต--ง-่--ดห--ย ผ- / ด---- ต------------ ผ- / ด-ฉ-น ต-อ-ส-ง-ด-ม-ย ------------------------ ผม / ดิฉัน ต้องส่งจดหมาย 0
pǒ--di---h-̌--d--̂w-g--òn--j----mǎi p------------------------------------- p-̌---i---h-̌---h-̂-n---o-n---o-t-m-̌- -------------------------------------- pǒm-dì-chǎn-dhâwng-sòng-jòt-mǎi
Haig de pagar l’hotel. ผม - ---ัน -้องจ่า-ค่าโ-ง-รม ผ- / ด---- ต---------------- ผ- / ด-ฉ-น ต-อ-จ-า-ค-า-ร-แ-ม ---------------------------- ผม / ดิฉัน ต้องจ่ายค่าโรงแรม 0
p----d---chǎn-----wn--jà---a--ro-g-r-m p--------------------------------------- p-̌---i---h-̌---h-̂-n---a-i-k-̂-r-n---æ- ---------------------------------------- pǒm-dì-chǎn-dhâwng-jài-kâ-rong-ræm
T’has de llevar d’hora. คุ----งตื่นแ--เช-า ค----------------- ค-ณ-้-ง-ื-น-ต-เ-้- ------------------ คุณต้องตื่นแต่เช้า 0
koon---âw-g--hè-n-dhæ̀-ch-́o k----------------------------- k-o---h-̂-n---h-̀-n-d-æ---h-́- ------------------------------ koon-dhâwng-dhèun-dhæ̀-cháo
Has de treballar molt. ค----อง-ำ-า-หน-ก ค--------------- ค-ณ-้-ง-ำ-า-ห-ั- ---------------- คุณต้องทำงานหนัก 0
k-o--d--̂w----a----an--a-k k------------------------- k-o---h-̂-n---a---g-n-n-̀- -------------------------- koon-dhâwng-tam-ngan-nàk
Has d’arribar a temps. คุ-ต้-ง----ว-า ค------------- ค-ณ-้-ง-ร-เ-ล- -------------- คุณต้องตรงเวลา 0
k-----h---ng-dh-----way--a k------------------------- k-o---h-̂-n---h-o-g-w-y-l- -------------------------- koon-dhâwng-dhrong-way-la
(Ell) ha de posar benzina. เข-ต-อ----------น เ---------------- เ-า-้-ง-ต-ม-้-ม-น ----------------- เขาต้องเติมน้ำมัน 0
k-̌--dh-̂----d---̶----́m---n k--------------------------- k-̌---h-̂-n---h-r-m-n-́---a- ---------------------------- kǎo-dhâwng-dher̶m-nám-man
(Ell) ha de reparar el cotxe. เขา-้-ง---มรถ เ------------ เ-า-้-ง-่-ม-ถ ------------- เขาต้องซ่อมรถ 0
kǎo-dh--wng-sâw--rót k---------------------- k-̌---h-̂-n---a-w---o-t ----------------------- kǎo-dhâwng-sâwm-rót
(Ell) ha de rentar el cotxe. เขา-้----า-รถ เ------------ เ-า-้-ง-้-ง-ถ ------------- เขาต้องล้างรถ 0
kǎo-dh--wng---́-g---́t k---------------------- k-̌---h-̂-n---a-n---o-t ----------------------- kǎo-dhâwng-láng-rót
(Ella) ha de fer compres. เ---้--ซื้-ของ เ------------- เ-อ-้-ง-ื-อ-อ- -------------- เธอต้องซื้อของ 0
t-r̶-dh-̂-n-----u-k-̌--g t----------------------- t-r---h-̂-n---e-u-k-̌-n- ------------------------ tur̶-dhâwng-séu-kǎwng
(Ella) ha de netejar l’apartament. เธ--้-----ว---ะอาด----ท---น-์ เ----------------- อ--------- เ-อ-้-ง-ำ-ว-ม-ะ-า- อ-า-เ-้-ท- ----------------------------- เธอต้องทำความสะอาด อพาทเม้นท์ 0
tur̶--h---n---a--kwa--sà--̀t--̀---̂t-m-́n t----------------------------------------- t-r---h-̂-n---a---w-m-s-̀-a-t-a---a-t-m-́- ------------------------------------------ tur̶-dhâwng-tam-kwam-sà-àt-à-pât-mén
(Ella) ha de rentar la roba. เธ-ต--ง-ักเ-ื้--้า เ----------------- เ-อ-้-ง-ั-เ-ื-อ-้- ------------------ เธอต้องซักเสื้อผ้า 0
t-r̶--h-̂-n---á---e----pâ t-------------------------- t-r---h-̂-n---a-k-s-̂-a-p-̂ --------------------------- tur̶-dhâwng-sák-sêua-pâ
Hem d’anar de seguida a l’escola. ส-----เราต้อ-ไปโ-ง---ยน ส---------------------- ส-ก-ั-เ-า-้-ง-ป-ร-เ-ี-น ----------------------- สักพักเราต้องไปโรงเรียน 0
sa----á---ao-d-âw-g-b-ai-r--g---an s----------------------------------- s-̀---a-k-r-o-d-a-w-g-b-a---o-g-r-a- ------------------------------------ sàk-pák-rao-dhâwng-bhai-rong-rian
Hem d’anar de seguida a treballar. ส-กพักเราต้-งไ---ง-น ส------------------- ส-ก-ั-เ-า-้-ง-ป-ำ-า- -------------------- สักพักเราต้องไปทำงาน 0
s--k-p----rao-dh---------i-t---n-an s---------------------------------- s-̀---a-k-r-o-d-a-w-g-b-a---a---g-n ----------------------------------- sàk-pák-rao-dhâwng-bhai-tam-ngan
Hem d’anar de seguida al metge. ส-กพัก-ราต้อ--ป-าห-อ ส------------------- ส-ก-ั-เ-า-้-ง-ป-า-ม- -------------------- สักพักเราต้องไปหาหมอ 0
s----p-́--rao---â--g---ai--ǎ-m-̌w s---------------------------------- s-̀---a-k-r-o-d-a-w-g-b-a---a---a-w ----------------------------------- sàk-pák-rao-dhâwng-bhai-hǎ-mǎw
Heu d’esperar l’autobús. พ---ธ--ต--ง-อรถ-ม-์ พ----- ต----------- พ-ก-ธ- ต-อ-ร-ร-เ-ล- ------------------- พวกเธอ ต้องรอรถเมล์ 0
pu-a---u---d-â-n--r---ró----y p------------------------------ p-̂-k-t-r---h-̂-n---a---o-t-m-y ------------------------------- pûak-tur̶-dhâwng-raw-rót-may
Heu d’esperar el tren. พวก-ธอ -้อ--อ-ถไฟ พ----- ต--------- พ-ก-ธ- ต-อ-ร-ร-ไ- ----------------- พวกเธอ ต้องรอรถไฟ 0
p-̂-k-tur--d--̂-n--r-w-ro---fai p------------------------------ p-̂-k-t-r---h-̂-n---a---o-t-f-i ------------------------------- pûak-tur̶-dhâwng-raw-rót-fai
Heu d’esperar el taxi. พว---อ---องรอรถ-ท-กซ-่ พ----- ต-------------- พ-ก-ธ- ต-อ-ร-ร-แ-็-ซ-่ ---------------------- พวกเธอ ต้องรอรถแท็กซี่ 0
pûak-t--̶--h-̂----r---r-́t-t----se-e p------------------------------------ p-̂-k-t-r---h-̂-n---a---o-t-t-́---e-e ------------------------------------- pûak-tur̶-dhâwng-raw-rót-tǽk-sêe

Per què hi ha tantes llengües diferents?

Al món hi ha avui més de 6.000 idiomes diferents. Per això necessitem traductors i intèrprets. Fa molt de temps tots els éssers humans parlaven una mateixa llengua. Però això va canviar quan van començar les migracions. Els éssers humans van abandonar Àfrica, el seu lloc d'origen, i es van estendre per tot el planeta. Aquesta segregació espacial va portar la divergència lingüística. Ja que cada poble va desenvolupar la seva pròpia forma de comunicació. D'una protollengua comuna es van originar una infinitat de llengües diferents. Però, en la seva migració, els éssers humans mai van romandre massa temps en un mateix lloc. Així el procés de separació interlingüístic es va fer cada vegada més gran. Fins que va arribar un moment en què va deixar de ser possible rastrejar l'arrel comuna de tota aquella heterogeneïtat de llengües. Tampoc es va donar el cas que algun poble arribés a viure aïllat durant milers d'anys. Sempre es van produir contactes entre tribus, ètnies o pobles. Això va provocar canvis en les llengües. Les llengües recollien elements les unes de les altres o es barrejaven. D'aquesta manera l'evolució lingüística mai es va aturar. Així doncs, migracions i contactes interculturals expliquen el gran nombre de llengües. Una altra qüestió és la de per què les llengües són tan diferents entre si. Cada llengua va seguir la seva pròpia història evolutiva segons determinades regles. Això vol dir que hi ha raons que expliquen que les llengües siguin com són i no d'una altra manera. Aquestes raons interessen als científics des de fa molt de temps. Els investigadors intenten saber les causes del diferent desenvolupament lingüístic. I per això han de rastrejar la història d'una llengua. Així en poden conèixer quan i com va canviar aquesta llengua. Tanmateix, encara es desconeix què és el que determina el desenvolupament lingüístic. Tot i així, sembla clar que els factors culturals hi juguen un paper més important que els factors biològics. Això vol dir que la història dels pobles és la que condiciona el seu llenguatge. És evident que les llengües ens diuen més coses sobre nosaltres mateixos del que creiem...