Manual de conversa

ca A lhotel – Reclamacions   »   sr У хотелу – жалбе

28 [vint-i-vuit]

A lhotel – Reclamacions

A lhotel – Reclamacions

28 [двадесет и осам]

28 [dvadeset i osam]

У хотелу – жалбе

[U hotelu – žalbe]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
La dutxa no funciona. Ту- не -а-и. Т-- н- р---- Т-ш н- р-д-. ------------ Туш не ради. 0
Tu--ne-ra--. T-- n- r---- T-š n- r-d-. ------------ Tuš ne radi.
No hi ha aigua calenta. Нема---пле---де. Н--- т---- в---- Н-м- т-п-е в-д-. ---------------- Нема топле воде. 0
Ne-- -op-e---d-. N--- t---- v---- N-m- t-p-e v-d-. ---------------- Nema tople vode.
Ho podeu reparar? Мож--е--и -- д-ти-на-поправку? М----- л- т- д--- н- п-------- М-ж-т- л- т- д-т- н- п-п-а-к-? ------------------------------ Можете ли то дати на поправку? 0
Mož-t- l--to--at- -- po-r-v-u? M----- l- t- d--- n- p-------- M-ž-t- l- t- d-t- n- p-p-a-k-? ------------------------------ Možete li to dati na popravku?
No hi ha telèfon a l’habitació. Н-м--тел-фо-а --с-би. Н--- т------- у с---- Н-м- т-л-ф-н- у с-б-. --------------------- Нема телефона у соби. 0
N--a -el----a u s---. N--- t------- u s---- N-m- t-l-f-n- u s-b-. --------------------- Nema telefona u sobi.
No hi ha televisió a l’habitació. Н--а тел----о-а-у----и. Н--- т--------- у с---- Н-м- т-л-в-з-р- у с-б-. ----------------------- Нема телевизора у соби. 0
N-ma -e--vi--r- u---b-. N--- t--------- u s---- N-m- t-l-v-z-r- u s-b-. ----------------------- Nema televizora u sobi.
L’habitació no té balcó. С--а-н-ма---л---. С--- н--- б------ С-б- н-м- б-л-о-. ----------------- Соба нема балкон. 0
Soba-ne-- --lk--. S--- n--- b------ S-b- n-m- b-l-o-. ----------------- Soba nema balkon.
L’habitació és massa sorollosa. Со-а-је -ребуч-а. С--- ј- п-------- С-б- ј- п-е-у-н-. ----------------- Соба је пребучна. 0
S--a-je----b----. S--- j- p-------- S-b- j- p-e-u-n-. ----------------- Soba je prebučna.
L’habitació és massa petita. Со-- је-пре-ал--а. С--- ј- п--------- С-б- ј- п-е-а-е-а- ------------------ Соба је премалена. 0
Soba j- pr-m---n-. S--- j- p--------- S-b- j- p-e-a-e-a- ------------------ Soba je premalena.
L’habitació és massa fosca. С--а-је пре---на. С--- ј- п-------- С-б- ј- п-е-а-н-. ----------------- Соба је претамна. 0
S--- j------a---. S--- j- p-------- S-b- j- p-e-a-n-. ----------------- Soba je pretamna.
La calefacció no funciona. Гр-ј----не-р---. Г------ н- р---- Г-е-а-е н- р-д-. ---------------- Грејање не ради. 0
Grej---- n--ra-i. G------- n- r---- G-e-a-j- n- r-d-. ----------------- Grejanje ne radi.
L’aire condicionat no funciona. К---а-у-е-ај-не -а--. К----------- н- р---- К-и-а-у-е-а- н- р-д-. --------------------- Клима-уређај не ради. 0
K-i-a--r-đa- ne r---. K----------- n- r---- K-i-a-u-e-a- n- r-d-. --------------------- Klima-uređaj ne radi.
El televisor està espatllat. Те---изор--- ---в--е-. Т-------- ј- п-------- Т-л-в-з-р ј- п-к-а-е-. ---------------------- Телевизор је покварен. 0
Tel--iz-r--e p-kv--en. T-------- j- p-------- T-l-v-z-r j- p-k-a-e-. ---------------------- Televizor je pokvaren.
(Això) no m’agrada. Т- ---се-не---иђ-. Т- м- с- н- с----- Т- м- с- н- с-и-а- ------------------ То ми се не свиђа. 0
To m- -e n- -vi--. T- m- s- n- s----- T- m- s- n- s-i-a- ------------------ To mi se ne sviđa.
És massa car per a mi. То-м---е -р-с-уп-. Т- м- ј- п-------- Т- м- ј- п-е-к-п-. ------------------ То ми је прескупо. 0
To-mi je p-esk-p-. T- m- j- p-------- T- m- j- p-e-k-p-. ------------------ To mi je preskupo.
Té alguna cosa més barata? Имат--ли н-ш-о---фтин-ј-? И---- л- н---- ј--------- И-а-е л- н-ш-о ј-ф-и-и-е- ------------------------- Имате ли нешто јефтиније? 0
I--t- -i-ne-to-j--tin--e? I---- l- n---- j--------- I-a-e l- n-š-o j-f-i-i-e- ------------------------- Imate li nešto jeftinije?
Hi ha un alberg de joventut al barri? Им--л--овде у -л-зи----млад-н----сме-т-ј? И-- л- о--- у б------ о--------- с------- И-а л- о-д- у б-и-и-и о-л-д-н-к- с-е-т-ј- ----------------------------------------- Има ли овде у близини омладински смештај? 0
Im---i ---e----l-z--i--m-ad--sk--s-e----? I-- l- o--- u b------ o--------- s------- I-a l- o-d- u b-i-i-i o-l-d-n-k- s-e-t-j- ----------------------------------------- Ima li ovde u blizini omladinski smeštaj?
Hi ha una casa d’hostes al barri? Има----ов-е у ----и------н-ћ--те? И-- л- о--- у б------ п---------- И-а л- о-д- у б-и-и-и п-е-о-и-т-? --------------------------------- Има ли овде у близини преноћиште? 0
I---l- -vde-- -----ni p-e-oc--št-? I-- l- o--- u b------ p----------- I-a l- o-d- u b-i-i-i p-e-o-́-š-e- ---------------------------------- Ima li ovde u blizini prenoćište?
Hi ha un restaurant per aquí? Има------де---б-и-ин--ре-тор--? И-- л- о--- у б------ р-------- И-а л- о-д- у б-и-и-и р-с-о-а-? ------------------------------- Има ли овде у близини ресторан? 0
Ima-l- -----u --i-in--r--tor-n? I-- l- o--- u b------ r-------- I-a l- o-d- u b-i-i-i r-s-o-a-? ------------------------------- Ima li ovde u blizini restoran?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Llengües positives, llengües negatives

Les persones en general són optimistes o pessimistes. Però aquestes etiquetes també es poden aplicar a les llengües! Els científics presten cada vegada més atenció al vocabulari lingüístic. En moltes ocasions els resultats als quals arriben són sorprenents. En anglès, per exemple, hi ha més termes negatius que positius. Hi ha gairebé el doble de paraules per referir-se a emocions negatives. A les societats occidentals el lèxic condiciona als parlants. La gent d'aquestes societats es queixa sovint. També en critica moltes coses. En conjunt, utilitza un to lingüístic veritablement negatiu. Però les paraules negatives són interessants per diversos motius. Contenen més informació rellevant que els termes positius. La raó d'aquest fenomen podria trobar-se a l'evolució. Per a qualsevol forma de vida sempre és important saber-ne trobar el perill. En la naturalesa, moltes vegades s'ha de reaccionar amb rapidesa davant les amenaces. A més, cal avisar a la resta de congèneres dels perills. Cal transmetre informació ràpidament. Cal mirar de dir el màxim amb el menor nombre de paraules possibles. A part d'això, el llenguatge negatiu no té cap benefici. És fàcil de comprendre. Les persones que sempre parlen en termes negatius segurament no són molt estimades. A més, un llenguatge negatiu afecta les nostres emocions. En canvi, un llenguatge positiu pot tenir efectes profitosos. Aquells que afronten els seus treballs de forma sempre positiva acaben tenint més èxit. Així doncs hauríem de tenir més cura a l'hora de fer-ne ús del nostre llenguatge. Podem triar quines paraules utilitzar en cada moment. I és a través de la nostra llengua que creem la nostra realitat. Així que: parla de manera positiva!
Sabia vostè que?
El marathi és una llengua indoirània. Es parla a l’oest i al centre de la India, y té més de 70 milions de parlants natius. Per això es troba entre els 20 idiomes més parlats del món. El marathi escrit té el mateix sistema d’escriptura que l’hindi. En el seu alfabet, cada símbol representa exactamente un sò. Té 12 vocals i 36 consonants. Els seus números són relativamente complexes, i és que té una paraula diferent per a cada número de l’1 al 100. Per tant, cada número s’ha d’aprendre individualment. El marathi es divideix en 42 dialectes diferents, els quals diuen molt sobre l’evolució d’aquest idioma. Una altra característica d’aquest idioma és la seva llarga tradición literària. Alguns dels seus textos tenen més de 1000 anys d’antiguitat! Si vols conèixer la història de la India, no ho dubtis més, aprèn marathi.