Manual de conversa

ca Al tren   »   sr У возу

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [тридесет и четири]

34 [trideset i četiri]

У возу

[U vozu]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? Д- -и -e-то в-з--а Берл--? Да ли je то воз за Берлин? Д- л- j- т- в-з з- Б-р-и-? -------------------------- Да ли je то воз за Берлин? 0
Da--i je--- --z z- Berl-n? Da li je to voz za Berlin? D- l- j- t- v-z z- B-r-i-? -------------------------- Da li je to voz za Berlin?
Quan surt el tren? К-д---р--- ---? Када креће воз? К-д- к-е-е в-з- --------------- Када креће воз? 0
Ka-- -------voz? Kada krec-e voz? K-d- k-e-́- v-z- ---------------- Kada kreće voz?
Quan arriba el tren a Berlín? К-да-стиж----з-у--ер-и-? Када стиже воз у Берлин? К-д- с-и-е в-з у Б-р-и-? ------------------------ Када стиже воз у Берлин? 0
K--- st-že----------lin? Kada stiže voz u Berlin? K-d- s-i-e v-z u B-r-i-? ------------------------ Kada stiže voz u Berlin?
Perdó, que puc passar? И--и-и----смем л- -ро--? Извините, смем ли проћи? И-в-н-т-, с-е- л- п-о-и- ------------------------ Извините, смем ли проћи? 0
Iz--n-----s-em -i --oći? Izvinite, smem li proc-i? I-v-n-t-, s-e- l- p-o-́-? ------------------------- Izvinite, smem li proći?
Crec que és el meu seient. М-------а ј- -о мој- -е--о. Мислим да је то моје место. М-с-и- д- ј- т- м-ј- м-с-о- --------------------------- Мислим да је то моје место. 0
M--lim--- -e-to ---e--e-to. Mislim da je to moje mesto. M-s-i- d- j- t- m-j- m-s-o- --------------------------- Mislim da je to moje mesto.
Crec que vostè està assegut al meu lloc. М-с--- да-седи-- -а мо--ме--у. Мислим да седите на мом месту. М-с-и- д- с-д-т- н- м-м м-с-у- ------------------------------ Мислим да седите на мом месту. 0
Misl-- d---e--te--a-m-m-mes-u. Mislim da sedite na mom mestu. M-s-i- d- s-d-t- n- m-m m-s-u- ------------------------------ Mislim da sedite na mom mestu.
On és el cotxe-llit? Г-е-с- к--- з--сп-----? Где су кола за спавање? Г-е с- к-л- з- с-а-а-е- ----------------------- Где су кола за спавање? 0
G-- su k--a-z----a--n-e? Gde su kola za spavanje? G-e s- k-l- z- s-a-a-j-? ------------------------ Gde su kola za spavanje?
El cotxe-llit és a la cua del tren. Ко---за -----ње -у-на---а-у --за. Кола за спавање су на крају воза. К-л- з- с-а-а-е с- н- к-а-у в-з-. --------------------------------- Кола за спавање су на крају воза. 0
Kola----sp--a----s--------ju --z-. Kola za spavanje su na kraju voza. K-l- z- s-a-a-j- s- n- k-a-u v-z-. ---------------------------------- Kola za spavanje su na kraju voza.
On és el restaurant? – En el cap. А -д- -----г----а------ањ-?-–-Н- -о-ет-у. А где је вагон за ручавање? – На почетку. А г-е ј- в-г-н з- р-ч-в-њ-? – Н- п-ч-т-у- ----------------------------------------- А где је вагон за ручавање? – На почетку. 0
A g-e-j---ag-- za ru---a--e--–--a-p--etku. A gde je vagon za ručavanje? – Na početku. A g-e j- v-g-n z- r-č-v-n-e- – N- p-č-t-u- ------------------------------------------ A gde je vagon za ručavanje? – Na početku.
Puc dormir a sota? М--- ---с-а-ат--до--? Могу ли спавати доле? М-г- л- с-а-а-и д-л-? --------------------- Могу ли спавати доле? 0
M-g---i s---a-i--ole? Mogu li spavati dole? M-g- l- s-a-a-i d-l-? --------------------- Mogu li spavati dole?
Puc dormir al mig? М----ли--павати-у-с--дини? Могу ли спавати у средини? М-г- л- с-а-а-и у с-е-и-и- -------------------------- Могу ли спавати у средини? 0
Mo----i----v--i-u ----i--? Mogu li spavati u sredini? M-g- l- s-a-a-i u s-e-i-i- -------------------------- Mogu li spavati u sredini?
Puc dormir a dalt? М-гу -и -п--а-- го-е? Могу ли спавати горе? М-г- л- с-а-а-и г-р-? --------------------- Могу ли спавати горе? 0
M-----i -pa--------e? Mogu li spavati gore? M-g- l- s-a-a-i g-r-? --------------------- Mogu li spavati gore?
Quan serem a la frontera? К-да-смо-на-гр--иц-? Када смо на граници? К-д- с-о н- г-а-и-и- -------------------- Када смо на граници? 0
Kad---m- na g--ni--? Kada smo na granici? K-d- s-o n- g-a-i-i- -------------------- Kada smo na granici?
Quant dura el viatge a Berlín? Ко-ико----је во-ња д- Бе----а? Колико траје вожња до Берлина? К-л-к- т-а-е в-ж-а д- Б-р-и-а- ------------------------------ Колико траје вожња до Берлина? 0
K-l-ko-t--je-v-žnj------------? Koliko traje vožnja do Berlina? K-l-k- t-a-e v-ž-j- d- B-r-i-a- ------------------------------- Koliko traje vožnja do Berlina?
Que el tren té retard? Да-л- --- -асн-? Да ли воз касни? Д- л- в-з к-с-и- ---------------- Да ли воз касни? 0
Da ----oz-ka--i? Da li voz kasni? D- l- v-z k-s-i- ---------------- Da li voz kasni?
Teniu res per llegir? Им-т- -- -ешто--- ч-тати? Имате ли нешто за читати? И-а-е л- н-ш-о з- ч-т-т-? ------------------------- Имате ли нешто за читати? 0
I-a---li-n-š-o -a -i-a-i? Imate li nešto za čitati? I-a-e l- n-š-o z- č-t-t-? ------------------------- Imate li nešto za čitati?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? Мож---и -е---де доб-ти-----о--а -ес-и-- ---и? Може ли се овде добити нешто за јести и пити? М-ж- л- с- о-д- д-б-т- н-ш-о з- ј-с-и и п-т-? --------------------------------------------- Може ли се овде добити нешто за јести и пити? 0
M-ž---i-se -v---dobi-i ---to z- --s-- ------? Može li se ovde dobiti nešto za jesti i piti? M-ž- l- s- o-d- d-b-t- n-š-o z- j-s-i i p-t-? --------------------------------------------- Može li se ovde dobiti nešto za jesti i piti?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? Д--л--б---е-ме мо-и--п--буд-л----7-ч----а? Да ли бисте ме молим пробудили у 7 часова? Д- л- б-с-е м- м-л-м п-о-у-и-и у 7 ч-с-в-? ------------------------------------------ Да ли бисте ме молим пробудили у 7 часова? 0
D--li---st---e-m---- p---------u 7-č----a? Da li biste me molim probudili u 7 časova? D- l- b-s-e m- m-l-m p-o-u-i-i u 7 č-s-v-? ------------------------------------------ Da li biste me molim probudili u 7 časova?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!