Manual de conversa

ca Al tren   »   bg Във влака

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [трийсет и четири]

34 [triyset i chetiri]

Във влака

[Vyv vlaka]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? Т--- -- - --ак----а-Б---и-? Това ли е влакът за Берлин? Т-в- л- е в-а-ъ- з- Б-р-и-? --------------------------- Това ли е влакът за Берлин? 0
Tova--i-ye -la-y- z- -er-in? Tova li ye vlakyt za Berlin? T-v- l- y- v-a-y- z- B-r-i-? ---------------------------- Tova li ye vlakyt za Berlin?
Quan surt el tren? К-га -р-гва --ак--? Кога тръгва влакът? К-г- т-ъ-в- в-а-ъ-? ------------------- Кога тръгва влакът? 0
Ko------g-- v---yt? Koga trygva vlakyt? K-g- t-y-v- v-a-y-? ------------------- Koga trygva vlakyt?
Quan arriba el tren a Berlín? Ко-а--р-ст--а -л---т-в-Бер-ин? Кога пристига влакът в Берлин? К-г- п-и-т-г- в-а-ъ- в Б-р-и-? ------------------------------ Кога пристига влакът в Берлин? 0
K-g--p--s--ga --a--t v B---in? Koga pristiga vlakyt v Berlin? K-g- p-i-t-g- v-a-y- v B-r-i-? ------------------------------ Koga pristiga vlakyt v Berlin?
Perdó, que puc passar? И-в-не-е,--о----и да-м--а? Извинете, може ли да мина? И-в-н-т-, м-ж- л- д- м-н-? -------------------------- Извинете, може ли да мина? 0
Iz--ne-e- moz-e li-d--m-n-? Izvinete, mozhe li da mina? I-v-n-t-, m-z-e l- d- m-n-? --------------------------- Izvinete, mozhe li da mina?
Crec que és el meu seient. М--л-, -е-това ---о-то---ст-. Мисля, че това е моето място. М-с-я- ч- т-в- е м-е-о м-с-о- ----------------------------- Мисля, че това е моето място. 0
M--lya, -h- t-v--ye-m--t----a-t-. Mislya, che tova ye moeto myasto. M-s-y-, c-e t-v- y- m-e-o m-a-t-. --------------------------------- Mislya, che tova ye moeto myasto.
Crec que vostè està assegut al meu lloc. М--л-,--- с-д--е -- м-ет- -ясто. Мисля, че седите на моето място. М-с-я- ч- с-д-т- н- м-е-о м-с-о- -------------------------------- Мисля, че седите на моето място. 0
Mi--ya,--h---e--te -- -oe-- ------. Mislya, che sedite na moeto myasto. M-s-y-, c-e s-d-t- n- m-e-o m-a-t-. ----------------------------------- Mislya, che sedite na moeto myasto.
On és el cotxe-llit? К--- е спа----т в-го-? Къде е спалният вагон? К-д- е с-а-н-я- в-г-н- ---------------------- Къде е спалният вагон? 0
K-d- ---s--l-i--t v---n? Kyde ye spalniyat vagon? K-d- y- s-a-n-y-t v-g-n- ------------------------ Kyde ye spalniyat vagon?
El cotxe-llit és a la cua del tren. С---н-я- ваго- --в------н--вл---. Спалният вагон е в края на влака. С-а-н-я- в-г-н е в к-а- н- в-а-а- --------------------------------- Спалният вагон е в края на влака. 0
S-al-iyat vag-- -e-- k-a-a -- --ak-. Spalniyat vagon ye v kraya na vlaka. S-a-n-y-t v-g-n y- v k-a-a n- v-a-a- ------------------------------------ Spalniyat vagon ye v kraya na vlaka.
On és el restaurant? – En el cap. А----е-е---г-н-рест--ан-ъ-?-–-В --ч-л--о. А къде е вагон-ресторантът? – В началото. А к-д- е в-г-н-р-с-о-а-т-т- – В н-ч-л-т-. ----------------------------------------- А къде е вагон-ресторантът? – В началото. 0
A -yde -e-va-o---e--oranty-----V----h-lo-o. A kyde ye vagon-restorantyt? – V nachaloto. A k-d- y- v-g-n-r-s-o-a-t-t- – V n-c-a-o-o- ------------------------------------------- A kyde ye vagon-restorantyt? – V nachaloto.
Puc dormir a sota? Мо-е л- -а--п--д--у? Може ли да спя долу? М-ж- л- д- с-я д-л-? -------------------- Може ли да спя долу? 0
M-zhe-li ----pya--ol-? Mozhe li da spya dolu? M-z-e l- d- s-y- d-l-? ---------------------- Mozhe li da spya dolu?
Puc dormir al mig? М--е ---да -п- в с---ат-? Може ли да спя в средата? М-ж- л- д- с-я в с-е-а-а- ------------------------- Може ли да спя в средата? 0
M-z-- li d---p-- --s--d-t-? Mozhe li da spya v sredata? M-z-e l- d- s-y- v s-e-a-a- --------------------------- Mozhe li da spya v sredata?
Puc dormir a dalt? М--- л---а-сп--го-е? Може ли да спя горе? М-ж- л- д- с-я г-р-? -------------------- Може ли да спя горе? 0
Moz-e--i--- s-y- --re? Mozhe li da spya gore? M-z-e l- d- s-y- g-r-? ---------------------- Mozhe li da spya gore?
Quan serem a la frontera? Ко-а ще с--г--м гр-ни-ата? Кога ще стигнем границата? К-г- щ- с-и-н-м г-а-и-а-а- -------------------------- Кога ще стигнем границата? 0
K--a --che -tig--m gra-it-ata? Koga shche stignem granitsata? K-g- s-c-e s-i-n-m g-a-i-s-t-? ------------------------------ Koga shche stignem granitsata?
Quant dura el viatge a Berlín? Колко -ра- п--ув-н--о д--Б-р--н? Колко трае пътуването до Берлин? К-л-о т-а- п-т-в-н-т- д- Б-р-и-? -------------------------------- Колко трае пътуването до Берлин? 0
K--ko tr-e---tuva-eto ---B--l--? Kolko trae pytuvaneto do Berlin? K-l-o t-a- p-t-v-n-t- d- B-r-i-? -------------------------------- Kolko trae pytuvaneto do Berlin?
Que el tren té retard? Вл--ът-и-- ---зак-с----е? Влакът има ли закъснение? В-а-ъ- и-а л- з-к-с-е-и-? ------------------------- Влакът има ли закъснение? 0
Vl-ky- -m- -i -a-----ni-? Vlakyt ima li zakysnenie? V-a-y- i-a l- z-k-s-e-i-? ------------------------- Vlakyt ima li zakysnenie?
Teniu res per llegir? Имат--л- н-щ---а -е-е--? Имате ли нещо за четене? И-а-е л- н-щ- з- ч-т-н-? ------------------------ Имате ли нещо за четене? 0
Ima----i-n--h------ --e-e--? Imate li neshcho za chetene? I-a-e l- n-s-c-o z- c-e-e-e- ---------------------------- Imate li neshcho za chetene?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? Т-к м--е--и-да -е ку---нещо-з----е-е и пи---? Тук може ли да се купи нещо за ядене и пиене? Т-к м-ж- л- д- с- к-п- н-щ- з- я-е-е и п-е-е- --------------------------------------------- Тук може ли да се купи нещо за ядене и пиене? 0
Tu----z-- li--a--e ------eshc-o za-y-dene ------e? Tuk mozhe li da se kupi neshcho za yadene i piene? T-k m-z-e l- d- s- k-p- n-s-c-o z- y-d-n- i p-e-e- -------------------------------------------------- Tuk mozhe li da se kupi neshcho za yadene i piene?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? Би-т--л- -е съ---и-- ---.00--а-а--м-ля? Бихте ли ме събудили в 7.00 часа, моля? Б-х-е л- м- с-б-д-л- в 7-0- ч-с-, м-л-? --------------------------------------- Бихте ли ме събудили в 7.00 часа, моля? 0
Bik-----i--- sy--di-i-v ---0 --asa- mo--a? Bikhte li me sybudili v 7.00 chasa, molya? B-k-t- l- m- s-b-d-l- v 7-0- c-a-a- m-l-a- ------------------------------------------ Bikhte li me sybudili v 7.00 chasa, molya?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!