Manual de conversa

ca Al tren   »   kk On the train

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [отыз төрт]

34 [otız tört]

On the train

[Poyızda]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? М---у ---л---е --рат-- -о-ы- -а? М---- Б------- б------ п---- б-- М-н-у Б-р-и-г- б-р-т-н п-й-з б-? -------------------------------- Мынау Берлинге баратын пойыз ба? 0
M---w--er-ïnge b-r-t----o-ı- --? M---- B------- b------ p---- b-- M-n-w B-r-ï-g- b-r-t-n p-y-z b-? -------------------------------- Mınaw Berlïnge baratın poyız ba?
Quan surt el tren? Бұл---йы-----а- жү-е-і? Б-- п---- қ---- ж------ Б-л п-й-з қ-ш-н ж-р-д-? ----------------------- Бұл пойыз қашан жүреді? 0
B-- p-yız qaşa- --r---? B-- p---- q---- j------ B-l p-y-z q-ş-n j-r-d-? ----------------------- Bul poyız qaşan jüredi?
Quan arriba el tren a Berlín? По--з Берли-г- -а--н -е----? П---- Б------- қ---- ж------ П-й-з Б-р-и-г- қ-ш-н ж-т-д-? ---------------------------- Пойыз Берлинге қашан жетеді? 0
Po-ı- -erlï--- ----n-------? P---- B------- q---- j------ P-y-z B-r-ï-g- q-ş-n j-t-d-? ---------------------------- Poyız Berlïnge qaşan jetedi?
Perdó, que puc passar? К----іңі-- -т--е -ұ-с-т --? К--------- ө---- р----- п-- К-ш-р-ң-з- ө-у-е р-қ-а- п-? --------------------------- Кешіріңіз, өтуге рұқсат па? 0
Keş-r-ñi-,---wg--r-q-a- -a? K--------- ö---- r----- p-- K-ş-r-ñ-z- ö-w-e r-q-a- p-? --------------------------- Keşiriñiz, ötwge ruqsat pa?
Crec que és el meu seient. М-н-ңш-- --л-- м--і---р-ы-. М------- б-- — м---- о----- М-н-ң-е- б-л — м-н-ң о-н-м- --------------------------- Меніңше, бұл — менің орным. 0
Men-ñ-e--bu- — m-ni---rnı-. M------- b-- — m---- o----- M-n-ñ-e- b-l — m-n-ñ o-n-m- --------------------------- Meniñşe, bul — meniñ ornım.
Crec que vostè està assegut al meu lloc. М--і-ше,-----м-н-ң--р--мда--т--сыз. М------- с-- м---- о------ о------- М-н-ң-е- с-з м-н-ң о-н-м-а о-ы-с-з- ----------------------------------- Меніңше, сіз менің орнымда отырсыз. 0
Men---e, siz----iñ-ornı-d- otırs--. M------- s-- m---- o------ o------- M-n-ñ-e- s-z m-n-ñ o-n-m-a o-ı-s-z- ----------------------------------- Meniñşe, siz meniñ ornımda otırsız.
On és el cotxe-llit? Ұ----а-тын-в---н қ-й--? Ұ--------- в---- қ----- Ұ-ы-т-й-ы- в-г-н қ-й-а- ----------------------- Ұйықтайтын вагон қайда? 0
Uy--t----n -ag-- --y--? U--------- v---- q----- U-ı-t-y-ı- v-g-n q-y-a- ----------------------- Uyıqtaytın vagon qayda?
El cotxe-llit és a la cua del tren. Ұйы-та---- -аг-н п-й-з--ң-со-ы-да. Ұ--------- в---- п------- с------- Ұ-ы-т-й-ы- в-г-н п-й-з-ы- с-ң-н-а- ---------------------------------- Ұйықтайтын вагон пойыздың соңында. 0
U-ıq-a-tın--ag----oy------s-ñın-a. U--------- v---- p------- s------- U-ı-t-y-ı- v-g-n p-y-z-ı- s-ñ-n-a- ---------------------------------- Uyıqtaytın vagon poyızdıñ soñında.
On és el restaurant? – En el cap. Ва-----е--ам--на -айд-? –--о--з-ың--а-ы-д-. В--------------- қ----- – П------- б------- В-г-н-м-й-а-х-н- қ-й-а- – П-й-з-ы- б-с-н-а- ------------------------------------------- Вагон-мейрамхана қайда? – Пойыздың басында. 0
Va-on-m--ram--n- --yda?-– --y---ı- --sında. V--------------- q----- – P------- b------- V-g-n-m-y-a-x-n- q-y-a- – P-y-z-ı- b-s-n-a- ------------------------------------------- Vagon-meyramxana qayda? – Poyızdıñ basında.
Puc dormir a sota? М-н а-т-на -а-с-м-бо-а м-? М-- а----- ж----- б--- м-- М-н а-т-н- ж-т-а- б-л- м-? -------------------------- Мен астына жатсам бола ма? 0
M-----t-na j-t-am bola ma? M-- a----- j----- b--- m-- M-n a-t-n- j-t-a- b-l- m-? -------------------------- Men astına jatsam bola ma?
Puc dormir al mig? Мен-о-та--на--а-с-м --ла--а? М-- о------- ж----- б--- м-- М-н о-т-с-н- ж-т-а- б-л- м-? ---------------------------- Мен ортасына жатсам бола ма? 0
Me--orta---a -a---m----- --? M-- o------- j----- b--- m-- M-n o-t-s-n- j-t-a- b-l- m-? ---------------------------- Men ortasına jatsam bola ma?
Puc dormir a dalt? Мен үст-не-ж-тса---о-- м-? М-- ү----- ж----- б--- м-- М-н ү-т-н- ж-т-а- б-л- м-? -------------------------- Мен үстіне жатсам бола ма? 0
M-- ü--in--j-ts-m-bo-a ma? M-- ü----- j----- b--- m-- M-n ü-t-n- j-t-a- b-l- m-? -------------------------- Men üstine jatsam bola ma?
Quan serem a la frontera? Ше-арада--а-ан---лам--? Ш------- қ---- б------- Ш-к-р-д- қ-ш-н б-л-м-з- ----------------------- Шекарада қашан боламыз? 0
Şe---ada--a-an----a-ız? Ş------- q---- b------- Ş-k-r-d- q-ş-n b-l-m-z- ----------------------- Şekarada qaşan bolamız?
Quant dura el viatge a Berlín? Б-рл-н-е д---- --йы----н-а-жү--ді? Б------- д---- п---- қ---- ж------ Б-р-и-г- д-й-н п-й-з қ-н-а ж-р-д-? ---------------------------------- Берлинге дейін пойыз қанша жүреді? 0
B----nge de--n -o-ı- -a-ş- -üre-i? B------- d---- p---- q---- j------ B-r-ï-g- d-y-n p-y-z q-n-a j-r-d-? ---------------------------------- Berlïnge deyin poyız qanşa jüredi?
Que el tren té retard? Пой-з -е--ге-м-? П---- к----- м-- П-й-з к-ш-г- м-? ---------------- Пойыз кешіге ме? 0
P-----keş--- --? P---- k----- m-- P-y-z k-ş-g- m-? ---------------- Poyız keşige me?
Teniu res per llegir? С-зде-оқ-----------е--ар--а? С---- о----- б------ б-- м-- С-з-е о-и-ы- б-р-е-е б-р м-? ---------------------------- Сізде оқитын бірдеңе бар ма? 0
Sizd- o---ın---r-e-e -ar -a? S---- o----- b------ b-- m-- S-z-e o-ï-ı- b-r-e-e b-r m-? ---------------------------- Sizde oqïtın birdeñe bar ma?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? М-н----ші--же--і- бір-еңе-бар-м-? М---- і---------- б------ б-- м-- М-н-а і-і---е-т-н б-р-е-е б-р м-? --------------------------------- Мұнда ішіп-жейтін бірдеңе бар ма? 0
M-n---iş-p-jeyti---i------b-r -a? M---- i---------- b------ b-- m-- M-n-a i-i---e-t-n b-r-e-e b-r m-? --------------------------------- Munda işip-jeytin birdeñe bar ma?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? Ме-і с--а--жетіде -я-ы--ж-б-рес-з бе? М--- с---- ж----- о---- ж-------- б-- М-н- с-ғ-т ж-т-д- о-т-п ж-б-р-с-з б-? ------------------------------------- Мені сағат жетіде оятып жібересіз бе? 0
Me---s---t----ide-o-a--- ----r-si- --? M--- s---- j----- o----- j-------- b-- M-n- s-ğ-t j-t-d- o-a-ı- j-b-r-s-z b-? -------------------------------------- Meni sağat jetide oyatıp jiberesiz be?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!