Manual de conversa

ca Al tren   »   mk Во воз

34 [trenta-quatre]

Al tren

Al tren

34 [триесет и четири]

34 [triyesyet i chyetiri]

Во воз

[Vo voz]

Tria com vols veure la traducció:   
català macedònic Engegar Més
Que és aquest el tren a Berlín? Дали о---е ----т-з--Бе-лин? Д--- о-- е в---- з- Б------ Д-л- о-а е в-з-т з- Б-р-и-? --------------------------- Дали ова е возот за Берлин? 0
D--- ov--ye---z-t za--ye-lin? D--- o-- y- v---- z- B------- D-l- o-a y- v-z-t z- B-e-l-n- ----------------------------- Dali ova ye vozot za Byerlin?
Quan surt el tren? Ко-а---г---- в---т? К--- т------ в----- К-г- т-г-у-а в-з-т- ------------------- Кога тргнува возот? 0
Ko--- -rg---o-- -ozot? K---- t-------- v----- K-g-a t-g-n-o-a v-z-t- ---------------------- Kogua trgunoova vozot?
Quan arriba el tren a Berlín? К-г- п-и---гн-в---о---------рлин? К--- п---------- в---- в- Б------ К-г- п-и-т-г-у-а в-з-т в- Б-р-и-? --------------------------------- Кога пристигнува возот во Берлин? 0
K---- -r--tigun-o---vo-o---o-By-r--n? K---- p------------ v---- v- B------- K-g-a p-i-t-g-n-o-a v-z-t v- B-e-l-n- ------------------------------------- Kogua pristigunoova vozot vo Byerlin?
Perdó, que puc passar? Прос--т----меа- -- -- -омин--? П-------- с---- л- д- п------- П-о-т-т-, с-е-м л- д- п-м-н-м- ------------------------------ Простете, смеам ли да поминам? 0
P----yet-e,--m-----li-d----m-na-? P---------- s----- l- d- p------- P-o-t-e-y-, s-y-a- l- d- p-m-n-m- --------------------------------- Prostyetye, smyeam li da pominam?
Crec que és el meu seient. М--лам--ек---в-------то-м----. М----- д--- о-- е м---- м----- М-с-а- д-к- о-а е м-е-о м-с-о- ------------------------------ Мислам дека ова е моето место. 0
Mis------ek--o-a ye m-ye-o -ye-to. M----- d---- o-- y- m----- m------ M-s-a- d-e-a o-a y- m-y-t- m-e-t-. ---------------------------------- Mislam dyeka ova ye moyeto myesto.
Crec que vostè està assegut al meu lloc. М------д-ка -и--се-ите--а -ое--------. М----- д--- В-- с----- н- м---- м----- М-с-а- д-к- В-е с-д-т- н- м-е-о м-с-о- -------------------------------------- Мислам дека Вие седите на моето место. 0
M----m ---k---i-e s-e--tye-n----yet- -y-sto. M----- d---- V--- s------- n- m----- m------ M-s-a- d-e-a V-y- s-e-i-y- n- m-y-t- m-e-t-. -------------------------------------------- Mislam dyeka Viye syeditye na moyeto myesto.
On és el cotxe-llit? К--е е в---н-т -- -пиењ-? К--- е в------ з- с------ К-д- е в-г-н-т з- с-и-њ-? ------------------------- Каде е вагонот за спиење? 0
Ka-y- ye -a-uo-o- -a s--ye-ye? K---- y- v------- z- s-------- K-d-e y- v-g-o-o- z- s-i-e-y-? ------------------------------ Kadye ye vaguonot za spiyeњye?
El cotxe-llit és a la cua del tren. В---н---за --и--е - н----а-о--о-----от. В------ з- с----- е н- к----- о- в----- В-г-н-т з- с-и-њ- е н- к-а-о- о- в-з-т- --------------------------------------- Вагонот за спиење е на крајот од возот. 0
V-guonot z----i-e--- -e----k-a--t--- v-zot. V------- z- s------- y- n- k----- o- v----- V-g-o-o- z- s-i-e-y- y- n- k-a-o- o- v-z-t- ------------------------------------------- Vaguonot za spiyeњye ye na kraјot od vozot.
On és el restaurant? – En el cap. А-к-де е ва----т за -а-е-е--–--- п--е--ко-. А к--- е в------ з- ј------ – Н- п--------- А к-д- е в-г-н-т з- ј-д-њ-? – Н- п-ч-т-к-т- ------------------------------------------- А каде е вагонот за јадење? – На почетокот. 0
A-k-d-e ------uo-ot za ј---e-y-- - N- p--hy--o-ot. A k---- y- v------- z- ј-------- – N- p----------- A k-d-e y- v-g-o-o- z- ј-d-e-y-? – N- p-c-y-t-k-t- -------------------------------------------------- A kadye ye vaguonot za јadyeњye? – Na pochyetokot.
Puc dormir a sota? М--ам----д--спијам до-у? М---- л- д- с----- д---- М-ж-м л- д- с-и-а- д-л-? ------------------------ Можам ли да спијам долу? 0
Mo----li-------ј-m-d-lo-? M---- l- d- s----- d----- M-ʐ-m l- d- s-i-a- d-l-o- ------------------------- Moʐam li da spiјam doloo?
Puc dormir al mig? Мо-а- -и--- с-и--- ----р-дин---? М---- л- д- с----- в- с--------- М-ж-м л- д- с-и-а- в- с-е-и-а-а- -------------------------------- Можам ли да спијам во средината? 0
M------i d- spiј-- v- ---e-ina-a? M---- l- d- s----- v- s---------- M-ʐ-m l- d- s-i-a- v- s-y-d-n-t-? --------------------------------- Moʐam li da spiјam vo sryedinata?
Puc dormir a dalt? М---м -- -- -пи--м г-р-? М---- л- д- с----- г---- М-ж-м л- д- с-и-а- г-р-? ------------------------ Можам ли да спијам горе? 0
Mo-a---i-da-s----- -uo-y-? M---- l- d- s----- g------ M-ʐ-m l- d- s-i-a- g-o-y-? -------------------------- Moʐam li da spiјam guorye?
Quan serem a la frontera? Ког---- б--е-е -а-гра-и--т-? К--- ќ- б----- н- г--------- К-г- ќ- б-д-м- н- г-а-и-а-а- ---------------------------- Кога ќе бидеме на границата? 0
Ko-u--kjy---i---m-e n----ra-itz-ta? K---- k--- b------- n- g----------- K-g-a k-y- b-d-e-y- n- g-r-n-t-a-a- ----------------------------------- Kogua kjye bidyemye na guranitzata?
Quant dura el viatge a Berlín? Кол-у-д-лго --а- -ат--а-ет--------л--? К---- д---- т--- п--------- д- Б------ К-л-у д-л-о т-а- п-т-в-њ-т- д- Б-р-и-? -------------------------------------- Колку долго трае патувањето до Берлин? 0
K--k-o -o---o--ra-e--a--o--њye-o do B---lin? K----- d----- t---- p----------- d- B------- K-l-o- d-l-u- t-a-e p-t-o-a-y-t- d- B-e-l-n- -------------------------------------------- Kolkoo dolguo traye patoovaњyeto do Byerlin?
Que el tren té retard? Д-л----з-т--оц-и? Д--- в---- д----- Д-л- в-з-т д-ц-и- ----------------- Дали возот доцни? 0
Da-- v--------z-i? D--- v---- d------ D-l- v-z-t d-t-n-? ------------------ Dali vozot dotzni?
Teniu res per llegir? И-ате л- ---т- -а чи--ње? И---- л- н---- з- ч------ И-а-е л- н-ш-о з- ч-т-њ-? ------------------------- Имате ли нешто за читање? 0
Im---e-l--nye-hto -a-c-it-њye? I----- l- n------ z- c-------- I-a-y- l- n-e-h-o z- c-i-a-y-? ------------------------------ Imatye li nyeshto za chitaњye?
Que es pot demanar de menjar i beure aquí? М--е л- ---ек--в---д- --бие--е-то за-----њ----з- -ие--? М--- л- ч---- о--- д- д---- н---- з- ј----- и з- п----- М-ж- л- ч-в-к о-д- д- д-б-е н-ш-о з- ј-д-њ- и з- п-е-е- ------------------------------------------------------- Може ли човек овде да добие нешто за јадење и за пиење? 0
Mo-ye l--c--v------d-e-da-----ye -y----- -a -a--e-y--i z- -i-e-ye? M---- l- c------ o---- d- d----- n------ z- ј------- i z- p------- M-ʐ-e l- c-o-y-k o-d-e d- d-b-y- n-e-h-o z- ј-d-e-y- i z- p-y-њ-e- ------------------------------------------------------------------ Moʐye li chovyek ovdye da dobiye nyeshto za јadyeњye i za piyeњye?
Em podeu despertar a les 7:00 del matí? Д-л--би--е ра-б-д-------7-0--ч------е --ла-? Д--- б- м- р-------- в- 7--- ч---- В- м----- Д-л- б- м- р-з-у-и-е в- 7-0- ч-с-т В- м-л-м- -------------------------------------------- Дали би ме разбудиле во 7.00 часот Ве молам? 0
Da-i -- mye ---b--d-lye--- 7--0 cha-ot -ye-m-l-m? D--- b- m-- r---------- v- 7--- c----- V-- m----- D-l- b- m-e r-z-o-d-l-e v- 7-0- c-a-o- V-e m-l-m- ------------------------------------------------- Dali bi mye razboodilye vo 7.00 chasot Vye molam?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Els nadons llegeixen els llavis!

Quan els nadons estan aprenent a parlar es fixen en la boca dels seus pares. La psicologia del desenvolupament s'ha adonat d'aquest fet. Aproximadament als sis mesos comencen els nadons a llegir els llavis. Així aprenen com han de configurar la seva boca per produir sons. En complir un any els nadons entenen ja algunes paraules. A partir d'aquesta edat, quan tracten amb persones, les miren als ulls. Així n'obtenen molta informació important. Mirant als ulls descobreixen si els seus pares estan contents o tristos. D'aquesta manera entren en contacte amb el món de les emocions. Resulta interessant comprovar el que passa quan algú els parla en un altre idioma. Els nadons comencen, novament, a intentar llegir els llavis. Així aprenden també a formar sons en altres llengües. Per tant, quan es parla amb un nadó cal adreçar-s'hi directament. A més, per al seu desenvolupament lingüístic els nadons necessiten diàleg. Els pares repetixen sovint el que el seu nadó ha dit. Així s'introdueix el nadó en un procés de feedback. Això és molt important per als nens petits. D'aquesta manera saben que se'ls comprèn. I això els motiva. Segueix sent divertit aprendre a parlar. De manera que no n'hi ha prou que els nadons escoltin cintes o discs d'àudio. Les investigacions han demostrat que realment els nadons poden llegir els llavis. En alguns experiments els nadons han vist vídeos sense so. Vídeos tant en la llengua materna dels nadons com en altres llengües. Els vídeos en la seva llengua materna els van contemplar durant més temps. Els nadons mostraven llavors clarament més atenció. Però les primeres paraules dels nadons són les mateixes a tot el món. Mama i papa – això és fàcil de dir en totes les llengües!
Sabia vostè que?
El polonès és una de les llengües eslaves occidentals. Es l’idioma natiu de 45 milions de persones, la majoria d’elles procedents, principalmente, de Polònia i d’altres països de l’est d’Europa. Però els emigrants polonesos també van endur-se l’idioma amb ells, i com a resultat, ara compta amb uns 60 milions de parlants en tot el món. És la llengua eslava més parlada desprès del rus. Està estretament relacionat amb el txec o l’eslovè. El polonès actual va sorgir a partir de diversos dialectes diferents. Avui dia gairebé no en queda cap dialecte, ja que la majoria de polonessos utilitzen la forma estàndard. L’alfabet polonès utilitza les grafies llatines i conté 35 lletres. L’última síl·laba de cada paraula sempre s’accentua. La seva gramàtica consta de set casos i tres gèneres, pel que cada paraula és declinada i conjugada. El que fa que el polonès no sigui precisament un idioma senzill. Però aviat es convertirà en un dels idiomes més importants d’Europa!