Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   sr нешто смети

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [седамдесет и три]

73 [sedamdeset i tri]

нешто смети

[nešto smeti]

Tria com vols veure la traducció:   
català serbi Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? См-ш--и-в-ћ во--ти-ау--? С--- л- в-- в----- а---- С-е- л- в-ћ в-з-т- а-т-? ------------------------ Смеш ли већ возити ауто? 0
S--š-li-v--́-v----i -u--? S--- l- v--- v----- a---- S-e- l- v-c- v-z-t- a-t-? ------------------------- Smeš li već voziti auto?
Que ja pots beure alcohol? С--ш -- -ећ пити-а-ко-ол? С--- л- в-- п--- а------- С-е- л- в-ћ п-т- а-к-х-л- ------------------------- Смеш ли већ пити алкохол? 0
Sm-š----ve-- ---i alko--l? S--- l- v--- p--- a------- S-e- l- v-c- p-t- a-k-h-l- -------------------------- Smeš li već piti alkohol?
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? С--- л---е------путова-и - иностра---в-? С--- л- в-- с-- п------- у и------------ С-е- л- в-ћ с-м п-т-в-т- у и-о-т-а-с-в-? ---------------------------------------- Смеш ли већ сам путовати у иностранство? 0
S--š-li ve---sam-pu-ov--i-- -n--tran-t-o? S--- l- v--- s-- p------- u i------------ S-e- l- v-c- s-m p-t-v-t- u i-o-t-a-s-v-? ----------------------------------------- Smeš li već sam putovati u inostranstvo?
poder см--и с---- с-е-и ----- смети 0
s-e-i s---- s-e-i ----- smeti
Podem fumar aquí? С-е---л- --де -у-и-и? С---- л- о--- п------ С-е-о л- о-д- п-ш-т-? --------------------- Смемо ли овде пушити? 0
Sm--o-li ovde-p-š--i? S---- l- o--- p------ S-e-o l- o-d- p-š-t-? --------------------- Smemo li ovde pušiti?
Es pot fumar aquí? С---ли--- о--- пуши--? С-- л- с- о--- п------ С-е л- с- о-д- п-ш-т-? ---------------------- Сме ли се овде пушити? 0
Sm- -- se -v----u--ti? S-- l- s- o--- p------ S-e l- s- o-d- p-š-t-? ---------------------- Sme li se ovde pušiti?
Es pot pagar amb targeta de crèdit? С-- -и-с- пл--и-и -р-ди-но--к-рт-ц-м? С-- л- с- п------ к-------- к-------- С-е л- с- п-а-и-и к-е-и-н-м к-р-и-о-? ------------------------------------- Сме ли се платити кредитном картицом? 0
S-- li s- pla--t------it-o- -a-ticom? S-- l- s- p------ k-------- k-------- S-e l- s- p-a-i-i k-e-i-n-m k-r-i-o-? ------------------------------------- Sme li se platiti kreditnom karticom?
Es pot pagar amb xec? С-е л- -- -л-т--- ч-к--? С-- л- с- п------ ч----- С-е л- с- п-а-и-и ч-к-м- ------------------------ Сме ли се платити чеком? 0
Sm--l- -e pl--iti--ek-m? S-- l- s- p------ č----- S-e l- s- p-a-i-i č-k-m- ------------------------ Sme li se platiti čekom?
Es pot pagar només en efectiu? С---л--с--п--т--и --мо гото--н-м? С-- л- с- п------ с--- г--------- С-е л- с- п-а-и-и с-м- г-т-в-н-м- --------------------------------- Сме ли се платити само готовином? 0
Sm--l- -e p--ti-i--amo ---ov-n--? S-- l- s- p------ s--- g--------- S-e l- s- p-a-i-i s-m- g-t-v-n-m- --------------------------------- Sme li se platiti samo gotovinom?
Que puc trucar? См---------ефо-и-а-и? С--- л- т------------ С-е- л- т-л-ф-н-р-т-? --------------------- Смем ли телефонирати? 0
Sm-- l- -e--f---r-t-? S--- l- t------------ S-e- l- t-l-f-n-r-t-? --------------------- Smem li telefonirati?
Que puc fer una pregunta? Сме- л- -е-т--пи---и? С--- л- н---- п------ С-е- л- н-ш-о п-т-т-? --------------------- Смем ли нешто питати? 0
Smem--i ne-t- pitat-? S--- l- n---- p------ S-e- l- n-š-o p-t-t-? --------------------- Smem li nešto pitati?
Que puc dir alguna cosa? См-м-ли---ш-о --ћи? С--- л- н---- р---- С-е- л- н-ш-о р-ћ-? ------------------- Смем ли нешто рећи? 0
Sm-m-li--e----r--́i? S--- l- n---- r----- S-e- l- n-š-o r-c-i- -------------------- Smem li nešto reći?
(Ell) no pot dormir al parc. Он не --е сп-ва---у ----у. О- н- с-- с------ у п----- О- н- с-е с-а-а-и у п-р-у- -------------------------- Он не сме спавати у парку. 0
O--n- sme-sp-va-- ---a-k-. O- n- s-- s------ u p----- O- n- s-e s-a-a-i u p-r-u- -------------------------- On ne sme spavati u parku.
(Ell) no pot dormir al cotxe. О- н---м--спа---и --аут-. О- н- с-- с------ у а---- О- н- с-е с-а-а-и у а-т-. ------------------------- Он не сме спавати у ауту. 0
O---- -----pav-t- --a-t-. O- n- s-- s------ u a---- O- n- s-e s-a-a-i u a-t-. ------------------------- On ne sme spavati u autu.
(Ell) no pot dormir a l’estació. О- -е-с-----а-а-и на--е--з--чкој с-а-и--. О- н- с-- с------ н- ж---------- с------- О- н- с-е с-а-а-и н- ж-л-з-и-к-ј с-а-и-и- ----------------------------------------- Он не сме спавати на железничкој станици. 0
O- -- s-e sp---ti -a železničk-j stan-c-. O- n- s-- s------ n- ž---------- s------- O- n- s-e s-a-a-i n- ž-l-z-i-k-j s-a-i-i- ----------------------------------------- On ne sme spavati na železničkoj stanici.
Podem seure? С--м- ли с---и? С---- л- с----- С-е-о л- с-с-и- --------------- Смемо ли сести? 0
S-e-- -i-s-s-i? S---- l- s----- S-e-o l- s-s-i- --------------- Smemo li sesti?
Podem rebre la carta? С---о--- -----и ј-ло-ни-? С---- л- д----- ј-------- С-е-о л- д-б-т- ј-л-в-и-? ------------------------- Смемо ли добити јеловник? 0
Sm--o--- d-bit---e--v--k? S---- l- d----- j-------- S-e-o l- d-b-t- j-l-v-i-? ------------------------- Smemo li dobiti jelovnik?
Podem pagar separadament? М-же-о--и-платити---во-ен-? М----- л- п------ о-------- М-ж-м- л- п-а-и-и о-в-ј-н-? --------------------------- Можемо ли платити одвојено? 0
M-ž-mo--- ---t--i od-oje-o? M----- l- p------ o-------- M-ž-m- l- p-a-i-i o-v-j-n-? --------------------------- Možemo li platiti odvojeno?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!