Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   af om iets te mag

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [drie en sewentig]

om iets te mag

Tria com vols veure la traducció:   
català afrikaans Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? M-g jy-a- ----uur? M-- j- a- b------- M-g j- a- b-s-u-r- ------------------ Mag jy al bestuur? 0
Que ja pots beure alcohol? M-g-j- ---al--ho--d-ink? M-- j- a- a------ d----- M-g j- a- a-k-h-l d-i-k- ------------------------ Mag jy al alkohol drink? 0
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? Ma------l a--e---buit-la-- --e -aan? M-- j- a- a----- b-------- t-- g---- M-g j- a- a-l-e- b-i-e-a-d t-e g-a-? ------------------------------------ Mag jy al alleen buiteland toe gaan? 0
poder mag m-- m-g --- mag 0
Podem fumar aquí? M-g -ns---er---o-? M-- o-- h--- r---- M-g o-s h-e- r-o-? ------------------ Mag ons hier rook? 0
Es pot fumar aquí? M-g men----er -o-k? M-- m--- h--- r---- M-g m-n- h-e- r-o-? ------------------- Mag mens hier rook? 0
Es pot pagar amb targeta de crèdit? Ma----n- met ’n kr--ie-----t -et-al? M-- m--- m-- ’- k----------- b------ M-g m-n- m-t ’- k-e-i-t-a-r- b-t-a-? ------------------------------------ Mag mens met ’n kredietkaart betaal? 0
Es pot pagar amb xec? Mag----s -et -n---e--------? M-- m--- m-- ’- t--- b------ M-g m-n- m-t ’- t-e- b-t-a-? ---------------------------- Mag mens met ’n tjek betaal? 0
Es pot pagar només en efectiu? M-g -ens-n-t--ontan- b--aa-? M-- m--- n-- k------ b------ M-g m-n- n-t k-n-a-t b-t-a-? ---------------------------- Mag mens net kontant betaal? 0
Que puc trucar? Mag ek--a-- --l? M-- e- m--- b--- M-g e- m-a- b-l- ---------------- Mag ek maar bel? 0
Que puc fer una pregunta? M---e- maa---ets -r-? M-- e- m--- i--- v--- M-g e- m-a- i-t- v-a- --------------------- Mag ek maar iets vra? 0
Que puc dir alguna cosa? Ma--ek-m-a- -e-s --? M-- e- m--- i--- s-- M-g e- m-a- i-t- s-? -------------------- Mag ek maar iets sê? 0
(Ell) no pot dormir al parc. Hy-------e----di---a-k---aap-nie. H- m-- n-- i- d-- p--- s---- n--- H- m-g n-e i- d-e p-r- s-a-p n-e- --------------------------------- Hy mag nie in die park slaap nie. 0
(Ell) no pot dormir al cotxe. Hy mag --e--- d-e -o--- s-aap--i-. H- m-- n-- i- d-- m---- s---- n--- H- m-g n-e i- d-e m-t-r s-a-p n-e- ---------------------------------- Hy mag nie in die motor slaap nie. 0
(Ell) no pot dormir a l’estació. Hy--ag ni- i---i--stas-- --aap-n-e. H- m-- n-- i- d-- s----- s---- n--- H- m-g n-e i- d-e s-a-i- s-a-p n-e- ----------------------------------- Hy mag nie in die stasie slaap nie. 0
Podem seure? M-----s sit? M-- o-- s--- M-g o-s s-t- ------------ Mag ons sit? 0
Podem rebre la carta? M---on- ’--spy--aa-t ---? M-- o-- ’- s-------- k--- M-g o-s ’- s-y-k-a-t k-y- ------------------------- Mag ons ’n spyskaart kry? 0
Podem pagar separadament? M-g --s--p--- be-a--? M-- o-- a---- b------ M-g o-s a-a-t b-t-a-? --------------------- Mag ons apart betaal? 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!