Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   kk to be allowed to

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [жетпіс үш]

73 [jetpis üş]

to be allowed to

[birnärse istewge boladı / ruqsat]

Tria com vols veure la traducció:   
català kazakh Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? С-ға- ---і---л----үр-ізуг- -о-а--а? С---- е--- к---- ж-------- б--- м-- С-ғ-н е-д- к-л-к ж-р-і-у-е б-л- м-? ----------------------------------- Саған енді көлік жүргізуге бола ма? 0
Sağ---e-d----l-k j-rg----e bo-- ma? S---- e--- k---- j-------- b--- m-- S-ğ-n e-d- k-l-k j-r-i-w-e b-l- m-? ----------------------------------- Sağan endi kölik jürgizwge bola ma?
Que ja pots beure alcohol? С--ан --------ог--- ішу---бо-а -а? С---- е--- а------- і---- б--- м-- С-ғ-н е-д- а-к-г-л- і-у-е б-л- м-? ---------------------------------- Саған енді алкоголь ішуге бола ма? 0
S--an -nd---l-ogol---w-- b-l- m-? S---- e--- a------ i---- b--- m-- S-ğ-n e-d- a-k-g-l i-w-e b-l- m-? --------------------------------- Sağan endi alkogol işwge bola ma?
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? Сағ-н е----ш-т-лге----ғ-- ш-ғу-а ---а--а? С---- е--- ш------ ж----- ш----- б--- м-- С-ғ-н е-д- ш-т-л-е ж-л-ы- ш-ғ-ғ- б-л- м-? ----------------------------------------- Саған енді шетелге жалғыз шығуға бола ма? 0
Sağan-endi şete-g- -al----ş---ğa--ol- ma? S---- e--- ş------ j----- ş----- b--- m-- S-ğ-n e-d- ş-t-l-e j-l-ı- ş-ğ-ğ- b-l- m-? ----------------------------------------- Sağan endi şetelge jalğız şığwğa bola ma?
poder іс-е----б--ады / р-қ--т і------ б----- / р----- і-т-у-е б-л-д- / р-қ-а- ----------------------- істеуге болады / рұқсат 0
i-tewg- b-l-dı --ruq-at i------ b----- / r----- i-t-w-e b-l-d- / r-q-a- ----------------------- istewge boladı / ruqsat
Podem fumar aquí? Бі-г- м-нда-----кі -егу-- -ола м-? Б---- м---- т----- ш----- б--- м-- Б-з-е м-н-а т-м-к- ш-г-г- б-л- м-? ---------------------------------- Бізге мұнда темекі шегуге бола ма? 0
B--g- m-n-a te--k- --g--e--ol- m-? B---- m---- t----- ş----- b--- m-- B-z-e m-n-a t-m-k- ş-g-g- b-l- m-? ---------------------------------- Bizge munda temeki şegwge bola ma?
Es pot fumar aquí? Мұнда т---к--ш-г-ге ---- -а? М---- т----- ш----- б--- м-- М-н-а т-м-к- ш-г-г- б-л- м-? ---------------------------- Мұнда темекі шегуге бола ма? 0
Mu----t-me-i-ş-gw-----la m-? M---- t----- ş----- b--- m-- M-n-a t-m-k- ş-g-g- b-l- m-? ---------------------------- Munda temeki şegwge bola ma?
Es pot pagar amb targeta de crèdit? Н-с-е ка--ас-м-- тө--уге -ола---? Н---- к--------- т------ б--- м-- Н-с-е к-р-а-ы-е- т-л-у-е б-л- м-? --------------------------------- Несие картасымен төлеуге бола ма? 0
N-----k--tas---- tö----- bo-- -a? N---- k--------- t------ b--- m-- N-s-e k-r-a-ı-e- t-l-w-e b-l- m-? --------------------------------- Nesïe kartasımen tölewge bola ma?
Es pot pagar amb xec? Чек-ен -өл-у-е-бо-- --? Ч----- т------ б--- м-- Ч-к-е- т-л-у-е б-л- м-? ----------------------- Чекпен төлеуге бола ма? 0
Ç-k--- ---ew-e-b-----a? Ç----- t------ b--- m-- Ç-k-e- t-l-w-e b-l- m-? ----------------------- Çekpen tölewge bola ma?
Es pot pagar només en efectiu? Т-к-қол-а-қол-ақ--мен--өл-у-е-б-ла-м-? Т-- қ-------- а------ т------ б--- м-- Т-к қ-л-а-қ-л а-ш-м-н т-л-у-е б-л- м-? -------------------------------------- Тек қолма-қол ақшамен төлеуге бола ма? 0
Te- q------o- aqşa--n tö----e---l----? T-- q-------- a------ t------ b--- m-- T-k q-l-a-q-l a-ş-m-n t-l-w-e b-l- m-? -------------------------------------- Tek qolma-qol aqşamen tölewge bola ma?
Que puc trucar? Қ-ңы--- ---у------- --? Қ------ ш----- б--- м-- Қ-ң-р-у ш-л-ғ- б-л- м-? ----------------------- Қоңырау шалуға бола ма? 0
Qo-ı-aw şal-ğa--o---ma? Q------ ş----- b--- m-- Q-ñ-r-w ş-l-ğ- b-l- m-? ----------------------- Qoñıraw şalwğa bola ma?
Que puc fer una pregunta? Бір-нә-с- --р-п а-с-- -ол---а? Б-- н---- с---- а---- б--- м-- Б-р н-р-е с-р-п а-с-м б-л- м-? ------------------------------ Бір нәрсе сұрап алсам бола ма? 0
B-----rs--s--a- a---- --la -a? B-- n---- s---- a---- b--- m-- B-r n-r-e s-r-p a-s-m b-l- m-? ------------------------------ Bir närse surap alsam bola ma?
Que puc dir alguna cosa? Бір------ -----м-б--- -а? Б-- н---- а----- б--- м-- Б-р н-р-е а-т-а- б-л- м-? ------------------------- Бір нәрсе айтсам бола ма? 0
Bir---r-- -y-sa- -o-----? B-- n---- a----- b--- m-- B-r n-r-e a-t-a- b-l- m-? ------------------------- Bir närse aytsam bola ma?
(Ell) no pot dormir al parc. О----с--бақ-а-ұ-ы-тау-а -о-ма---. О--- с------- ұ-------- б-------- О-а- с-я-а-т- ұ-ы-т-у-а б-л-а-д-. --------------------------------- Оған саябақта ұйықтауға болмайды. 0
O--n sa--ba-t- uyı----ğa bol-ay-ı. O--- s-------- u-------- b-------- O-a- s-y-b-q-a u-ı-t-w-a b-l-a-d-. ---------------------------------- Oğan sayabaqta uyıqtawğa bolmaydı.
(Ell) no pot dormir al cotxe. О----к--і-те---ықтау----о----ды. О--- к------ ұ-------- б-------- О-а- к-л-к-е ұ-ы-т-у-а б-л-а-д-. -------------------------------- Оған көлікте ұйықтауға болмайды. 0
O-an -ölik-e -yıq--wğa ---ma---. O--- k------ u-------- b-------- O-a- k-l-k-e u-ı-t-w-a b-l-a-d-. -------------------------------- Oğan kölikte uyıqtawğa bolmaydı.
(Ell) no pot dormir a l’estació. Оған в-к--л-а-ұ---т-у-а-бол--й-ы. О--- в------- ұ-------- б-------- О-а- в-к-а-д- ұ-ы-т-у-а б-л-а-д-. --------------------------------- Оған вокзалда ұйықтауға болмайды. 0
Oğan -okz--d- --ıq-aw-a----m--d-. O--- v------- u-------- b-------- O-a- v-k-a-d- u-ı-t-w-a b-l-a-d-. --------------------------------- Oğan vokzalda uyıqtawğa bolmaydı.
Podem seure? Б-зге --ыруғ- бола-ма? Б---- о------ б--- м-- Б-з-е о-ы-у-а б-л- м-? ---------------------- Бізге отыруға бола ма? 0
Bizge-o--r--a -ola -a? B---- o------ b--- m-- B-z-e o-ı-w-a b-l- m-? ---------------------- Bizge otırwğa bola ma?
Podem rebre la carta? М-зі-д- көр--е -ол- ма? М------ к----- б--- м-- М-з-р-і к-р-г- б-л- м-? ----------------------- Мәзірді көруге бола ма? 0
Mäzi-----ör-g- bol---a? M------ k----- b--- m-- M-z-r-i k-r-g- b-l- m-? ----------------------- Mäzirdi körwge bola ma?
Podem pagar separadament? Б-з-- б-лі- т-л-у-е--о-а--а? Б---- б---- т------ б--- м-- Б-з-е б-л-п т-л-у-е б-л- м-? ---------------------------- Бізге бөліп төлеуге бола ма? 0
Bizge-b--i- t------ b--- ma? B---- b---- t------ b--- m-- B-z-e b-l-p t-l-w-e b-l- m-? ---------------------------- Bizge bölip tölewge bola ma?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!