Manual de conversa

ca poder fer alguna cosa   »   be штосьці магчы

73 [setanta-tres]

poder fer alguna cosa

poder fer alguna cosa

73 [семдзесят тры]

73 [semdzesyat try]

штосьці магчы

[shtos’tsі magchy]

Tria com vols veure la traducció:   
català bielorús Engegar Més
Que ja pots conduir un cotxe? Т-б- ўжо мо----кірав-ц---ўт----іл-м? Т--- ў-- м---- к------- а----------- Т-б- ў-о м-ж-а к-р-в-ц- а-т-м-б-л-м- ------------------------------------ Табе ўжо можна кіраваць аўтамабілем? 0
Tabe--z-o mo--n----r--a-s--a--a--bі---? T--- u--- m----- k-------- a----------- T-b- u-h- m-z-n- k-r-v-t-’ a-t-m-b-l-m- --------------------------------------- Tabe uzho mozhna kіravats’ autamabіlem?
Que ja pots beure alcohol? Т-б- --о-мо-на---ць ---а-ол-н-я -а-оі? Т--- ў-- м---- п--- а---------- н----- Т-б- ў-о м-ж-а п-ц- а-к-г-л-н-я н-п-і- -------------------------------------- Табе ўжо можна піць алкагольныя напоі? 0
Tab----ho --zh-a-p--s’-al-ago-’n-ya n-p-і? T--- u--- m----- p---- a----------- n----- T-b- u-h- m-z-n- p-t-’ a-k-g-l-n-y- n-p-і- ------------------------------------------ Tabe uzho mozhna pіts’ alkagol’nyya napoі?
Que ja pots pots anar sol a l’estranger? Та-- ў-о-мо--- а-нам- --д-і-- -а-мяжу? Т--- ў-- м---- а----- е------ з- м---- Т-б- ў-о м-ж-а а-н-м- е-д-і-ь з- м-ж-? -------------------------------------- Табе ўжо можна аднаму ездзіць за мяжу? 0
Ta----z-----z--- ---amu --z--іt-’-z- -y-zh-? T--- u--- m----- a----- y-------- z- m------ T-b- u-h- m-z-n- a-n-m- y-z-z-t-’ z- m-a-h-? -------------------------------------------- Tabe uzho mozhna adnamu yezdzіts’ za myazhu?
poder магчы м---- м-г-ы ----- магчы 0
m-g--y m----- m-g-h- ------ magchy
Podem fumar aquí? На------а -у- к-р-ц-? Н-- м---- т-- к------ Н-м м-ж-а т-т к-р-ц-? --------------------- Нам можна тут курыць? 0
Na---ozh-a tut-k--yts’? N-- m----- t-- k------- N-m m-z-n- t-t k-r-t-’- ----------------------- Nam mozhna tut kuryts’?
Es pot fumar aquí? Т-- мож-а ---ыц-? Т-- м---- к------ Т-т м-ж-а к-р-ц-? ----------------- Тут можна курыць? 0
Tu- -o-h-a ku-----? T-- m----- k------- T-t m-z-n- k-r-t-’- ------------------- Tut mozhna kuryts’?
Es pot pagar amb targeta de crèdit? Можн- запла--ць -рэды-н---к-р---? М---- з-------- к-------- к------ М-ж-а з-п-а-і-ь к-э-ы-н-й к-р-а-? --------------------------------- Можна заплаціць крэдытнай картай? 0
Moz-----a--ats-ts’ -red-------a---y? M----- z---------- k-------- k------ M-z-n- z-p-a-s-t-’ k-e-y-n-y k-r-a-? ------------------------------------ Mozhna zaplatsіts’ kredytnay kartay?
Es pot pagar amb xec? Мо--а-за---ціц- чэ--м? М---- з-------- ч----- М-ж-а з-п-а-і-ь ч-к-м- ---------------------- Можна заплаціць чэкам? 0
Mozhna-z-p-at-іt-- c---am? M----- z---------- c------ M-z-n- z-p-a-s-t-’ c-e-a-? -------------------------- Mozhna zaplatsіts’ chekam?
Es pot pagar només en efectiu? М-жн- --пл-ц-ць-т-льк- --------? М---- з-------- т----- г-------- М-ж-а з-п-а-і-ь т-л-к- г-т-ў-а-? -------------------------------- Можна заплаціць толькі гатоўкай? 0
Mo-h-a-z--l-t---s--t-l-k- ---o-k--? M----- z---------- t----- g-------- M-z-n- z-p-a-s-t-’ t-l-k- g-t-u-a-? ----------------------------------- Mozhna zaplatsіts’ tol’kі gatoukay?
Que puc trucar? М---а- я за--з -а-эл--аную? М----- я з---- п----------- М-ж-а- я з-р-з п-т-л-ф-н-ю- --------------------------- Можна, я зараз патэлефаную? 0
M----a,-y---a-az-p-t--e-a-u--? M------ y- z---- p------------ M-z-n-, y- z-r-z p-t-l-f-n-y-? ------------------------------ Mozhna, ya zaraz patelefanuyu?
Que puc fer una pregunta? Мо-н-,----еш-- ---ытаю-я? М----- я н---- з--------- М-ж-а- я н-ш-а з-п-т-ю-я- ------------------------- Можна, я нешта запытаюся? 0
M-----,-y- -e-ht--za-y-a-u---? M------ y- n----- z----------- M-z-n-, y- n-s-t- z-p-t-y-s-a- ------------------------------ Mozhna, ya neshta zapytayusya?
Que puc dir alguna cosa? Мо-на- ---е-та --аж-? М----- я н---- с----- М-ж-а- я н-ш-а с-а-у- --------------------- Можна, я нешта скажу? 0
Mo----, -a---s--- --az-u? M------ y- n----- s------ M-z-n-, y- n-s-t- s-a-h-? ------------------------- Mozhna, ya neshta skazhu?
(Ell) no pot dormir al parc. Я-у--е-ьг-----ц--- -а-ку. Я-- н----- с---- у п----- Я-у н-л-г- с-а-ь у п-р-у- ------------------------- Яму нельга спаць у парку. 0
Ya-u -e---a sp-t---- ---k-. Y--- n----- s----- u p----- Y-m- n-l-g- s-a-s- u p-r-u- --------------------------- Yamu nel’ga spats’ u parku.
(Ell) no pot dormir al cotxe. Я-- -е-ьга--па-- - а-там-----. Я-- н----- с---- у а---------- Я-у н-л-г- с-а-ь у а-т-м-б-л-. ------------------------------ Яму нельга спаць у аўтамабілі. 0
Y-m--ne-’g-----ts’-u ---am-----. Y--- n----- s----- u a---------- Y-m- n-l-g- s-a-s- u a-t-m-b-l-. -------------------------------- Yamu nel’ga spats’ u autamabіlі.
(Ell) no pot dormir a l’estació. Ям--нел--а----ць-----ак--ле. Я-- н----- с---- н- в------- Я-у н-л-г- с-а-ь н- в-к-а-е- ---------------------------- Яму нельга спаць на вакзале. 0
Y-m- --l------at---n----kz-l-. Y--- n----- s----- n- v------- Y-m- n-l-g- s-a-s- n- v-k-a-e- ------------------------------ Yamu nel’ga spats’ na vakzale.
Podem seure? На- м---- -ут ---ці? Н-- м---- т-- с----- Н-м м-ж-а т-т с-с-і- -------------------- Нам можна тут сесці? 0
Nam mozhn-------es-sі? N-- m----- t-- s------ N-m m-z-n- t-t s-s-s-? ---------------------- Nam mozhna tut sestsі?
Podem rebre la carta? Мы--ож-м а---мац----ню? М- м---- а------- м---- М- м-ж-м а-р-м-ц- м-н-? ----------------------- Мы можам атрымаць меню? 0
M- mozham-at---a-s--m--yu? M- m----- a-------- m----- M- m-z-a- a-r-m-t-’ m-n-u- -------------------------- My mozham atrymats’ menyu?
Podem pagar separadament? М- --ж-м -а--аці-ь паасо---? М- м---- з-------- п-------- М- м-ж-м з-п-а-і-ь п-а-о-к-? ---------------------------- Мы можам заплаціць паасобку? 0
My mo---- z---a-s--s- p-a-obku? M- m----- z---------- p-------- M- m-z-a- z-p-a-s-t-’ p-a-o-k-? ------------------------------- My mozham zaplatsіts’ paasobku?

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Com aprèn el cervell noves paraules

Quan aprenem un lèxic nou el nostre cervell emmagatzema nou contingut. Però l'aprenentatge es produeix només a través d'una repetició contínua. La capacitat d'emmagatzematge del nostre cervell depèn de múltiples factors. Però el més important és que repetim les paraules regularment. Només aquells termes que llegim o escrivim moltes vegades es queden gravats. Es podria dir que les paraules s'arxiven com si fossin imatges. Aquest principi de l'aprenentatge també és vàlid en el cas dels primats. Els primats poden aprendre a ‘llegir’ paraules si les veuen de forma repetida. Encara que no entenguin la paraula, sí que en reconeixen la seva forma. Per parlar amb fluïdesa una llengua necessitem una gran quantitat de paraules. Per aquesta raó, hem d'organitzar bé el vocabulari. Perquè la nostra memòria funciona com un arxiu. Per trobar ràpidament una paraula hem de saber primer on buscar-la. Pel que sempre és millor aprendre paraules en un context donat. Així pot la nostra memòria obrir en cada ocasió l'arxiu correcte. Tanmateix, fins i tot el que aprenem bé pot ser oblidat. En aquests casos, els coneixements es mouen des de la memòria activa a la passiva. Oblidar vol dir que ens desfem de la informació que no necessitem. Així el nostre cervell aconsegueix més espai per les coses més importants. Per això és fonamental activar els nostres coneixements de manera regular. Però el que ha passat a la memòria passiva no ho hem perdut per sempre. Quan veiem una paraula oblidada la recordem de nou. El que vam aprendre un cop, ho aprenem una segona vegada molt més ràpidament Si una persona vol incrementar el seu vocabulari, llavors hauria d'incrementar els seus hobbies. Perquè cadascú de nosaltres té interessos particulars. Encara que, d'altra banda, la majoria de les persones es dediquen a les mateixes coses. Però una llengua està formada per molts camps semàntics diferents. I una persona interessada en temes de política hauria de llegir també de tant en tant la premsa esportiva!