Manual de conversa

ca Conjuncions 2   »   bg Съюзи 2

95 [noranta-cinc]

Conjuncions 2

Conjuncions 2

95 [деветдесет и пет]

95 [devetdeset i pet]

Съюзи 2

[Syyuzi 2]

Tria com vols veure la traducció:   
català búlgar Engegar Més
Des de quan ja no treballa? Тя -тко-а-н- -а--т-----е-е? Т- о----- н- р------- в---- Т- о-к-г- н- р-б-т-т- в-ч-? --------------------------- Тя откога не работите вече? 0
T-- --k-g---e r--o--te v-c-e? T-- o----- n- r------- v----- T-a o-k-g- n- r-b-t-t- v-c-e- ----------------------------- Tya otkoga ne rabotite veche?
Des del seu casament? От --ни---та -и--и? О- ж-------- с- л-- О- ж-н-т-а-а с- л-? ------------------- От женитбата си ли? 0
Ot zh----ba-a-si -i? O- z--------- s- l-- O- z-e-i-b-t- s- l-? -------------------- Ot zhenitbata si li?
Sí, ella no treballa des que es va casar. Да--о--а------ -мъж----я-н--р-бо-и--еч-. Д-- о------ с- о----- т- н- р----- в---- Д-, о-к-к-о с- о-ъ-и- т- н- р-б-т- в-ч-. ---------------------------------------- Да, откакто се омъжи, тя не работи вече. 0
Da,-ot-a--- se--my--i- --a-n- r-boti--ec-e. D-- o------ s- o------ t-- n- r----- v----- D-, o-k-k-o s- o-y-h-, t-a n- r-b-t- v-c-e- ------------------------------------------- Da, otkakto se omyzhi, tya ne raboti veche.
Des que es va casar, ella ja no treballa. От-акт- се омъж-, -- не-р---ти п-----. О------ с- о----- т- н- р----- п------ О-к-к-о с- о-ъ-и- т- н- р-б-т- п-в-ч-. -------------------------------------- Откакто се омъжи, тя не работи повече. 0
Otkak-o s--om--hi--ty--ne-rab--i p--e-he. O------ s- o------ t-- n- r----- p------- O-k-k-o s- o-y-h-, t-a n- r-b-t- p-v-c-e- ----------------------------------------- Otkakto se omyzhi, tya ne raboti poveche.
D’ençà que es coneixen són feliços. О---кто-се---зн--а-- те-с--ща---и-и. О------ с- п-------- т- с- щ-------- О-к-к-о с- п-з-а-а-, т- с- щ-с-л-в-. ------------------------------------ Откакто се познават, те са щастливи. 0
Ot--kto-se-p---a--t------- s----s-li-i. O------ s- p-------- t- s- s----------- O-k-k-o s- p-z-a-a-, t- s- s-c-a-t-i-i- --------------------------------------- Otkakto se poznavat, te sa shchastlivi.
Des que tenen nens, surten poc. От-а-т--им-- -еца, те ----о-изл--ат. О------ и--- д---- т- р---- и------- О-к-к-о и-а- д-ц-, т- р-д-о и-л-з-т- ------------------------------------ Откакто имат деца, те рядко излизат. 0
O--a--o-imat de-sa, t--ryad-- -z--z--. O------ i--- d----- t- r----- i------- O-k-k-o i-a- d-t-a- t- r-a-k- i-l-z-t- -------------------------------------- Otkakto imat detsa, te ryadko izlizat.
Quan truca per telèfon (ella)? Т---о-- -е -ба-да-п---ел-фо--? Т- к--- с- о----- п- т-------- Т- к-г- с- о-а-д- п- т-л-ф-н-? ------------------------------ Тя кога се обажда по телефона? 0
Ty- -og- ----b-zh-a--- -e-e-o-a? T-- k--- s- o------ p- t-------- T-a k-g- s- o-a-h-a p- t-l-f-n-? -------------------------------- Tya koga se obazhda po telefona?
Durant el trajecte? П--------н---ъту-а-ето? П- в---- н- п---------- П- в-е-е н- п-т-в-н-т-? ----------------------- По време на пътуването? 0
Po-v-e-e n----tu-a-e-o? P- v---- n- p---------- P- v-e-e n- p-t-v-n-t-? ----------------------- Po vreme na pytuvaneto?
Sí, tot conduint. Да--докат---офи--. Д-- д----- ш------ Д-, д-к-т- ш-ф-р-. ------------------ Да, докато шофира. 0
D-- d--a-- -h--ir-. D-- d----- s------- D-, d-k-t- s-o-i-a- ------------------- Da, dokato shofira.
Truca per telèfon mentre condueix. Тя -- ---жд- -- ----фо--,------- ш--ир-. Т- с- о----- п- т-------- д----- ш------ Т- с- о-а-д- п- т-л-ф-н-, д-к-т- ш-ф-р-. ---------------------------------------- Тя се обажда по телефона, докато шофира. 0
T---s---b-z-da-p- -el--on---do-ato--ho--r-. T-- s- o------ p- t-------- d----- s------- T-a s- o-a-h-a p- t-l-f-n-, d-k-t- s-o-i-a- ------------------------------------------- Tya se obazhda po telefona, dokato shofira.
Mira la televisió mentre planxa. Т- г-е-а-те--ви--я,--окато -ла-и. Т- г---- т--------- д----- г----- Т- г-е-а т-л-в-з-я- д-к-т- г-а-и- --------------------------------- Тя гледа телевизия, докато глади. 0
Ty- g--da--el-v-z---, ---ato---ad-. T-- g---- t---------- d----- g----- T-a g-e-a t-l-v-z-y-, d-k-t- g-a-i- ----------------------------------- Tya gleda televiziya, dokato gladi.
Escolta la música mentre fa els deures. Тя-с--ша-музика------т--раб--и. Т- с---- м------ д----- р------ Т- с-у-а м-з-к-, д-к-т- р-б-т-. ------------------------------- Тя слуша музика, докато работи. 0
T-a sl--ha -u-i-a- --k-t---ab-ti. T-- s----- m------ d----- r------ T-a s-u-h- m-z-k-, d-k-t- r-b-t-. --------------------------------- Tya slusha muzika, dokato raboti.
No veig res quan no tinc les ulleres. А--не --ждам --щ-, ----/-ко--то ---а- о-и-а. А- н- в----- н---- а-- / к----- н---- о----- А- н- в-ж-а- н-щ-, а-о / к-г-т- н-м-м о-и-а- -------------------------------------------- Аз не виждам нищо, ако / когато нямам очила. 0
A- ne -i-h-am ---hc-o- a-o ---o--to-n-a-a--o--ila. A- n- v------ n------- a-- / k----- n----- o------ A- n- v-z-d-m n-s-c-o- a-o / k-g-t- n-a-a- o-h-l-. -------------------------------------------------- Az ne vizhdam nishcho, ako / kogato nyamam ochila.
No entenc res quan la música està tan forta. А- -- р-зби-а--н-щ-- -к- - -о--то --зи--т- е-си---. А- н- р------- н---- а-- / к----- м------- е с----- А- н- р-з-и-а- н-щ-, а-о / к-г-т- м-з-к-т- е с-л-а- --------------------------------------------------- Аз не разбирам нищо, ако / когато музиката е силна. 0
A---e ---b-r-- ---hch-- ako-- --g-to-----kat---e-silna. A- n- r------- n------- a-- / k----- m------- y- s----- A- n- r-z-i-a- n-s-c-o- a-o / k-g-t- m-z-k-t- y- s-l-a- ------------------------------------------------------- Az ne razbiram nishcho, ako / kogato muzikata ye silna.
No sento res quan tinc un refredat. Н- ----шва--н---- ак- /--о-ат---м-м--р-м-. Н- п------- н---- а-- / к----- и--- х----- Н- п-д-ш-а- н-щ-, а-о / к-г-т- и-а- х-е-а- ------------------------------------------ Не подушвам нищо, ако / когато имам хрема. 0
Ne-po-us----------ho- --o /--ogato---a- -hrema. N- p-------- n------- a-- / k----- i--- k------ N- p-d-s-v-m n-s-c-o- a-o / k-g-t- i-a- k-r-m-. ----------------------------------------------- Ne podushvam nishcho, ako / kogato imam khrema.
Agafarem un taxi si plou. Щ- в-ем-- -акси, -к---а-и. Щ- в----- т----- а-- в---- Щ- в-е-е- т-к-и- а-о в-л-. -------------------------- Ще вземем такси, ако вали. 0
S-----vzemem------- ak----l-. S---- v----- t----- a-- v---- S-c-e v-e-e- t-k-i- a-o v-l-. ----------------------------- Shche vzemem taksi, ako vali.
Recorrerem el món si guanyem la loteria. Щ---ап-ав-м-око--светск- п--е-е---ие, -к- спе-е-и- ----отот-. Щ- н------- о----------- п----------- а-- с------- о- т------ Щ- н-п-а-и- о-о-о-в-т-к- п-т-ш-с-в-е- а-о с-е-е-и- о- т-т-т-. ------------------------------------------------------------- Ще направим околосветско пътешествие, ако спечелим от тотото. 0
Sh-h- -ap---im -kol---e---o--yt-sh-s-vi----k--sp-c--l-- -t totot-. S---- n------- o----------- p------------ a-- s-------- o- t------ S-c-e n-p-a-i- o-o-o-v-t-k- p-t-s-e-t-i-, a-o s-e-h-l-m o- t-t-t-. ------------------------------------------------------------------ Shche napravim okolosvetsko pyteshestvie, ako spechelim ot tototo.
Comencarem el menjar si no arriba aviat. Щ- -а--ч----д--се-хр--им--а-- т-- -------- -коро. Щ- з------- д- с- х------ а-- т-- н- д---- с----- Щ- з-п-ч-е- д- с- х-а-и-, а-о т-й н- д-й-е с-о-о- ------------------------------------------------- Ще започнем да се храним, ако той не дойде скоро. 0
Sh--e-zap--hn-m--- -e---r-n-m- ak- t-y-ne-doy-e ----o. S---- z-------- d- s- k------- a-- t-- n- d---- s----- S-c-e z-p-c-n-m d- s- k-r-n-m- a-o t-y n- d-y-e s-o-o- ------------------------------------------------------ Shche zapochnem da se khranim, ako toy ne doyde skoro.

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!