Manual de conversa

ca Conjuncions 2   »   lv Saikļi 2

95 [noranta-cinc]

Conjuncions 2

Conjuncions 2

95 [deviņdesmit pieci]

Saikļi 2

Tria com vols veure la traducció:   
català letó Engegar Més
Des de quan ja no treballa? Ko-š--ura-l-ik---iņa-v-i-s -estrā--? Kopš kura laika viņa vairs nestrādā? K-p- k-r- l-i-a v-ņ- v-i-s n-s-r-d-? ------------------------------------ Kopš kura laika viņa vairs nestrādā? 0
Des del seu casament? K--š-i---rec-j-sies? Kopš ir precējusies? K-p- i- p-e-ē-u-i-s- -------------------- Kopš ir precējusies? 0
Sí, ella no treballa des que es va casar. J-- viņa---irs nest---ā- k-pš i---r--ē--s-e-. Jā, viņa vairs nestrādā, kopš ir precējusies. J-, v-ņ- v-i-s n-s-r-d-, k-p- i- p-e-ē-u-i-s- --------------------------------------------- Jā, viņa vairs nestrādā, kopš ir precējusies. 0
Des que es va casar, ella ja no treballa. Kopš ---a -r-p-ec--u-ies- v-ņ--vair--nest-ā--. Kopš viņa ir precējusies, viņa vairs nestrādā. K-p- v-ņ- i- p-e-ē-u-i-s- v-ņ- v-i-s n-s-r-d-. ---------------------------------------------- Kopš viņa ir precējusies, viņa vairs nestrādā. 0
D’ençà que es coneixen són feliços. K-pš-v--- p-zī-t ----s ot--,-viņ--i--laim--i. Kopš viņi pazīst viens otru, viņi ir laimīgi. K-p- v-ņ- p-z-s- v-e-s o-r-, v-ņ- i- l-i-ī-i- --------------------------------------------- Kopš viņi pazīst viens otru, viņi ir laimīgi. 0
Des que tenen nens, surten poc. Ko-š --ņ--m -- -ērni--v-ņi --t- --u--k-r------. Kopš viņiem ir bērni, viņi reti kaut kur iziet. K-p- v-ņ-e- i- b-r-i- v-ņ- r-t- k-u- k-r i-i-t- ----------------------------------------------- Kopš viņiem ir bērni, viņi reti kaut kur iziet. 0
Quan truca per telèfon (ella)? Ka- viņa ---------e-efo-u? Kad viņa runā pa telefonu? K-d v-ņ- r-n- p- t-l-f-n-? -------------------------- Kad viņa runā pa telefonu? 0
Durant el trajecte? Brau--ena laik-? Brauciena laikā? B-a-c-e-a l-i-ā- ---------------- Brauciena laikā? 0
Sí, tot conduint. Jā----d---ņa-br-u-------šīn-. Jā, kad viņa brauc ar mašīnu. J-, k-d v-ņ- b-a-c a- m-š-n-. ----------------------------- Jā, kad viņa brauc ar mašīnu. 0
Truca per telèfon mentre condueix. V-ņa r--ā p--t--e--nu, -ad --auc--- mašīnu. Viņa runā pa telefonu, kad brauc ar mašīnu. V-ņ- r-n- p- t-l-f-n-, k-d b-a-c a- m-š-n-. ------------------------------------------- Viņa runā pa telefonu, kad brauc ar mašīnu. 0
Mira la televisió mentre planxa. V-ņa sk-t-----lev--oru--ka---l-d-n-. Viņa skatās televizoru, kad gludina. V-ņ- s-a-ā- t-l-v-z-r-, k-d g-u-i-a- ------------------------------------ Viņa skatās televizoru, kad gludina. 0
Escolta la música mentre fa els deures. Viņa --aus-s-mū-ik-- kad p---------v-m--. Viņa klausās mūziku, kad pilda uzdevumus. V-ņ- k-a-s-s m-z-k-, k-d p-l-a u-d-v-m-s- ----------------------------------------- Viņa klausās mūziku, kad pilda uzdevumus. 0
No veig res quan no tinc les ulleres. Es n-k- --r-d--,-ja -a--na- --iļļ-. Es neko neredzu, ja man nav briļļu. E- n-k- n-r-d-u- j- m-n n-v b-i-ļ-. ----------------------------------- Es neko neredzu, ja man nav briļļu. 0
No entenc res quan la música està tan forta. E--n-k- n-s---ot-- ja--ū--k- i----k-sk--a. Es neko nesaprotu, ja mūzika ir tik skaļa. E- n-k- n-s-p-o-u- j- m-z-k- i- t-k s-a-a- ------------------------------------------ Es neko nesaprotu, ja mūzika ir tik skaļa. 0
No sento res quan tinc un refredat. Es-ne-- -esaož------ma---r-i-sna-. Es neko nesaožu, ja man ir iesnas. E- n-k- n-s-o-u- j- m-n i- i-s-a-. ---------------------------------- Es neko nesaožu, ja man ir iesnas. 0
Agafarem un taxi si plou. Mēs ----i- tak--m-t-u---- -ī- lie--s. Mēs ņemsim taksometru, ja līs lietus. M-s ņ-m-i- t-k-o-e-r-, j- l-s l-e-u-. ------------------------------------- Mēs ņemsim taksometru, ja līs lietus. 0
Recorrerem el món si guanyem la loteria. Mēs ---e----- -a--uli,-ja --i-ē-----ot-r--ā. Mēs apceļosim pasauli, ja laimēsim loterijā. M-s a-c-ļ-s-m p-s-u-i- j- l-i-ē-i- l-t-r-j-. -------------------------------------------- Mēs apceļosim pasauli, ja laimēsim loterijā. 0
Comencarem el menjar si no arriba aviat. M----āk----ēs-,-ja------d--z--e-----l-t. Mēs sāksim ēst, ja viņa drīz nebūs klāt. M-s s-k-i- ē-t- j- v-ņ- d-ī- n-b-s k-ā-. ---------------------------------------- Mēs sāksim ēst, ja viņa drīz nebūs klāt. 0

Descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!