Manual de conversa

Conjuncions 2   »   Злучнікі 2

95 [noranta-cinc]

Conjuncions 2

Conjuncions 2

95 [дзевяноста пяць]

95 [dzevyanosta pyats’]

+

Злучнікі 2

[Zluchnіkі 2]

+

Pots fer clic a cada espai en blanc per veure el text o:   

català bielorús Engegar Més
Des de quan ja no treballa? З я---- ч--- В- б---- н- п-------? З якога часу Вы больш не працуеце? 0
Z y----- c---- V- b----- n- p---------? Z yakoga chasu Vy bol’sh ne pratsuetse? 		+
Des del seu casament? З з------? З замужжа? 0
Z z--------? Z zamuzhzha? 		+
Sí, ella no treballa des que es va casar. Та-- я-- б---- н- п------ з т--- ч--- я- в----- з----. Так, яна больш не працуе, з таго часу як выйшла замуж. 0
Ta-- y--- b----- n- p------- z t--- c---- y-- v------ z-----. Tak, yana bol’sh ne pratsue, z tago chasu yak vyyshla zamuzh. 		+
     
Des que es va casar, ella ja no treballa. З т--- ч---- я- я-- в----- з----- я-- б---- н- п-----. З таго часу, як яна выйшла замуж, яна больш не працуе. 0
Z t--- c----- y-- y--- v------ z------ y--- b----- n- p------. Z tago chasu, yak yana vyyshla zamuzh, yana bol’sh ne pratsue. 		+
D’ençà que es coneixen són feliços. Ян- ш-------- з т--- ч---- я- п-----------. Яны шчаслівыя з таго часу, як пазнаёміліся. 0
Ya-- s----------- z t--- c----- y-- p------------. Yany shchaslіvyya z tago chasu, yak paznaemіlіsya. 		+
Des que tenen nens, surten poc. З т--- ч---- я- у і- з-------- д----- я-- р---- в-------- г-----. З таго часу, як у іх з’явіліся дзеці, яны рэдка выходзяць гуляць. 0
Z t--- c----- y-- u і-- z---------- d------ y--- r---- v----------- g-------. Z tago chasu, yak u іkh z’yavіlіsya dzetsі, yany redka vykhodzyats’ gulyats’. 		+
     
Quan truca per telèfon (ella)? Ка-- я-- п----------? Калі яна патэлефануе? 0
Ka-- y--- p----------? Kalі yana patelefanue? 		+
Durant el trajecte? Па---- п------? Падчас паездкі? 0
Pa----- p------? Padchas paezdkі? 		+
Sí, tot conduint. Та-- к--- я-- б---- е---- н- м-----. Так, калі яна будзе ехаць на машыне. 0
Ta-- k--- y--- b---- y------- n- m------. Tak, kalі yana budze yekhats’ na mashyne. 		+
     
Truca per telèfon mentre condueix. Ян- п---------- т---- к--- б---- е---- н- м-----. Яна патэлефануе тады, калі будзе ехаць на машыне. 0
Ya-- p---------- t---- k--- b---- y------- n- m------. Yana patelefanue tady, kalі budze yekhats’ na mashyne. 		+
Mira la televisió mentre planxa. Ян- г------- т--------- к--- п-----. Яна глядзіць тэлевізар, калі прасуе. 0
Ya-- g--------- t--------- k--- p-----. Yana glyadzіts’ televіzar, kalі prasue. 		+
Escolta la música mentre fa els deures. Ян- с----- м------ к--- р----- з------. Яна слухае музыку, калі робіць заданні. 0
Ya-- s------ m------ k--- r------ z------. Yana slukhae muzyku, kalі robіts’ zadannі. 		+
     
No veig res quan no tinc les ulleres. Я н- б---- к--- я б-- а-------. Я не бачу, калі я без акуляраў. 0
Ya n- b----- k--- y- b-- a--------. Ya ne bachu, kalі ya bez akulyarau. 		+
No entenc res quan la música està tan forta. Я н----- н- р------- к--- м----- т---- г-----. Я нічога не разумею, калі музыка такая гучная. 0
Ya n------ n- r-------- k--- m----- t----- g-------. Ya nіchoga ne razumeyu, kalі muzyka takaya guchnaya. 		+
No sento res quan tinc un refredat. Я н- ч-- п---- к--- ў м--- н------. Я не чую паху, калі ў мяне насмарк. 0
Ya n- c---- p----- k--- u m---- n------. Ya ne chuyu pakhu, kalі u myane nasmark. 		+
     
Agafarem un taxi si plou. Мы в------ т----- к--- п----- д----. Мы возьмем таксі, калі пойдзе дождж. 0
My v------ t----- k--- p----- d------. My voz’mem taksі, kalі poydze dozhdzh. 		+
Recorrerem el món si guanyem la loteria. Мы в--------- ў п-------- в---- с----- к--- в------- у л------. Мы выправімся ў падарожжа вакол свету, калі выйграем у латарэю. 0
My v---------- u p---------- v---- s----- k--- v------- u l-------. My vypravіmsya u padarozhzha vakol svetu, kalі vyygraem u latareyu. 		+
Comencarem el menjar si no arriba aviat. Мы п----- е---- к--- ё- н- п------ ў х----- ч---. Мы пачнём есці, калі ён не прыйдзе ў хуткім часе. 0
My p------ y------ k--- y-- n- p------ u k------ c----. My pachnem yestsі, kalі yon ne pryydze u khutkіm chase. 		+
     

descarregar MP3 (.cremallera Arxius)

No s’ha trobat cap vídeo

Les llengües de la Unió Europea

La Unió Europea està formada per més de vint països. Més nacions s'integraran a la UE en un futur proper. Amb cada nou país s'incorpora també una nova llengua. A dia d' avui, a la UE es parlen més de vint llengües diferents. Totes les llengües de la Unió Europea tenen els mateixos drets. La diversitat lingüística és fascinant. Encara que també pot comportar alguns problemes. Els escèptics opinen que tants idiomes són un destorb per a la UE. Impedeixen una cooperació eficient. Alguns creuen, doncs, que s'hauria d'establir una llengua comuna. Tots els països haurien d'utilitzar-ne aquesta llengua per comunicar-se entre si. Però això no és tan senzill. No es pot triar un únic idioma com a idioma oficial. Els altres països se sentirien en inferioritat de condicions. I no existeix en realitat cap llengua neutral a Europa... Tampoc funcionaria una llengua artificial com l'esperanto. Perquè la cultura d'una nació es reflecteix sempre en la llengua. Per això no hi ha cap país que vulgui renunciar a la seva llengua. Cada nació veu en el seu idioma una part de la seva identitat. La política lingüística és un dels assumptes més importants de l'agenda de la UE. Hi ha fins i tot un comissari pels temes relacionats amb el multilingüisme. La UE compta amb el major nombre de traductors i intèrprets del món. Aproximadament 3.500 persones treballen per fer possible l'entesa lingüística. Tot i així, no es poden traduir tots els documents. Això seria massa costós, tant en temps com en diners. La major part dels documents es tradueixen a unes poques llengües. Aquest gran nombre de llengües representa un dels majors reptes de la UE. Europa ha d'unir-se sense haver de renunciar a les diverses identitats que la defineixen!